Dues dècades de mesuraments no han estat suficients per enderrocar el sostre de vidre a les empreses espanyoles. Segons la 20a edició de l'informe Bretxa salarial i presència de la dona en llocs directius 2026, presentat per ICSA Grupo i EADA Business School, l'alta direcció continua sent un terreny majoritàriament masculí. Tot i que la representació femenina ha passat del 16,9% el 2006 al 18,6% actual, la desigualtat econòmica persisteix i, fins i tot, s'ha agreujat en els nivells de més responsabilitat.

La diferència salarial entre els treballadors autòctons i els immigrants, causada principalment per la dificultat d'aquests últims per accedir a professions més ben pagades, és una constant arreu del món. En el cas de les principals economies europees i nord-americanes, on hi ha els països amb ingressos més alts, els immigrants cobren de mitjana un 18% menys que els treballadors locals. Aquesta dada s'accentua en el cas d'Espanya, que lidera l'estadística amb una diferència del 29%.

Per a moltes dones, arribar a l’edat de jubilació no implica, com hauria de ser, un descans merescut després de dècades de feina, sinó l’entrada a una nova etapa d’inseguretat econòmica. El nostre sistema de pensions és, en essència, contributiu: es cobra en funció del que s’ha cotitzat. Això significa que si les trajectòries laborals han estat curtes, discontínues o amb salaris baixos, la pensió serà més baixa. I aquest és, precisament, el cas de moltes dones que actualment tenen més de 65 anys.

Llegeixo la carta que publica Quim Morales desmentint del tot la humorista Carlota Palà (Charlie Pee) a Crític (que el va acusar d’abusos sexuals i laborals). Ella diu, sobre el tracte laboral, que a l’inici de la temporada es va “adonar” que a un altre col·laborador li pagaven més per la mateixa feina. Morales aclareix que, “els mesos que Joel Díaz va reduir la seva participació en el programa, els 600 € mensuals en què es va reduir la seva remuneració es van repartir igualitàriament entre els tres col·laboradors del programa, a raó de 200 € mensuals. De manera que, encara que la Sra. Palà cobrava més que un d’aquests companys (50.000 € per dues temporades), la seva remuneració es va incrementar en la mateixa quantitat que els altres col·laboradors, el Sr. Xavier Pérez Esquerdo i el Sr. Jordi Ramoneda”.

Catalunya registra la cinquena pitjor xifra de l'Estat en bretxa salarial de gènere, amb un 19,5%, i supera la mitjana estatal del 17%, segons un estudi de l'Institut de les Dones. Els homes obtenen un guany mitjà anual de 29.381,84 euros, mentre que el de les dones és de 24.359,82 euros, una diferència de 5.022,02 euros.

La desigualtat real en els salaris dels homes i les dones només s'ha reduït en 200 euros des del 2008, segons els informes publicats per UGT i CCOO de Catalunya aquest divendres, que marquen la bretxa salarial en un 19,51% el primer dels sindicats i un 24,2% el segon. Les dades utilitzades són del 2022, de l'Enquesta d'Estructura Salarial de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), i afirmen que els homes cobren 6.200 euros més que les dones a l'any, dada que es redueix des del 2014, però que s'ha mantingut per sobre dels 6.000 euros. Actualment, la diferència catalana és superior a l'espanyola per 1.200 euros.

El nou règim de cotització a la Seguretat Social dels autònoms, que va entrar en vigor a principis del 2023 amb la finalitat d'adaptar les aportacions als ingressos reals d'aquests treballadors, ja té els seus efectes. Així ho apunta l'estudi Situació del treball autònom a Catalunya 2023, elaborat pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), presentat aquest dijous per la ponent d'aquest estudi, Yesika Aguilar, representant l'ens per part de la patronal Foment. El nombre d'autònoms que cotitzaven la base mínima el 2023 va disminuir quasi un 75% respecte a l'any anterior, mentre van augmentar un 170% les cotitzacions entre 1 i 1,5 vegades la base mínima. Les persones que cotitzen al RETA –règim d'autònoms de la Seguretat Social– per la base mínima ja només són el 16% del total, segons l'estudi.

Venim d'un any, el 2023, en què un petó no consentit en públic ha provocat la dimissió d'un alt càrrec esportiu. I acabem de veure que França ha blindat a la seva Constitució el dret a l'avortament. Però també venim de l'any en el qual els Mossos han rebut més denúncies que mai de dones per atacs contra la seva llibertat sexual (4.027 dones, dues cada hora), amb 14 dones assassinades a Catalunya pel fet de ser-ho. I estem veient com el dret a l'avortament està en clar retrocés als Estats Units, l'Argentina i altres països. Els avenços, que hem de celebrar sempre, poques vegades són definitius, i cal estar atents que no es reverteixin, sobretot ara que venen mal dades per l'onada conservadora global. La prova són les últimes enquestes públiques que diuen que gairebé la meitat dels homes, i un terç de les dones, en gran part en la franja més jove, afirmen que s'ha anat massa lluny amb el feminisme. Massa lluny?

Bretxa salarial és un concepte extremadament complex, perquè malgrat el consens que hi ha tant en allò que significa com en la necessitat d'erradicar-la, cada organisme la calcula de manera diferent. I la forma de càlcul determina la manera d'interpretar-la.

Si una cosa explica l'encara gran bretxa salarial de gènere a Espanya és la parcialitat laboral. Aquest factor és per a CCOO un dels més rellevants a l'hora d'influir "decisivament" en el fet que les dones tinguin un salari mitjà molt més baix en comparació amb els homes. De fet, el sindicat sosté que explica el 70% de la diferència de sou, segons es desprèn d'un informe sobre bretxa salarial de gènere publicat aquest dimarts.

Les dones ja són la meitat en els alts càrrecs de la Generalitat i els llocs directius del seu sector públic. Així ho assegura un estudi presentat aquest dijous i elaborat per l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona. Les conclusions d'aquest informe apunten que per primera vegada "a bona part" de l'administració pública catalana es compleix la igualtat efectiva entre dones i homes que estipula la llei.

Islàndia va ser el primer país del món que va escollir una dona presidenta, Vigdís Finnbogadóttir. Va ser el 1980, cinc anys després de la primera vaga de dones al país. Durant "el dia lliure de les dones", o en islandès, kvennafrí, 25.000 dones de Reykjavík no van anar a treballar i no van fer les tasques de la llar per unir-se a la vaga que reivindicava la igualtat de les dones, posant l'accent en la feina indispensable socialment i econòmicament que exercien i que alhora estava extremadament infravalorada. Aquest dimarts, 48 anys després, dones i persones d'identitat no binària es van unir en una altra vaga històrica per fer evident l'encara existent bretxa salarial i denunciar l'alarmant augment de la violència de gènere.

La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències ha atorgat aquest dilluns el premi Nobel d'economia a l'economista nord-americana i catedràtica de la Universitat de Harvard Claudia Goldin per la seva recerca sobre el paper de la dona en els mercats de treball i la bretxa salarial entre homes i dones.

Menú: Estudi sobre la bretxa salarial de gènere a les universitats públiques espanyoles. Esteu davant d’una exquisidesa perquè és la primera vegada que s’analitza tenint-les totes en compte.

Els desavantatges de les dones en el món laboral continuen existint i les universitats no en són una excepció. De fet, en els últims dos anys a les universitats públiques de l'Estat la bretxa salarial de gènere (BSG) –la diferència de retribució entre homes i dones– ha augmentat i ha passat d'un 10,9% l'any 2021 a un 12,7% aquest 2023. Aquesta és una de les principals conclusions d'un informe del ministeri d'Universitats que també alerta que les diferències més importants entre dones i homes no es troben en el salari base, sinó sobretot en els complements retributius. D'aquesta manera, mentre que la bretxa pel salari mínim que reben homes i dones és d'un 1,8% de mitjana (tot i que en algunes universitats supera el 10%), és en aspectes com els complements per sexennis o per projectes on la desigualtat es dispara i en alguns casos supera el 80% de bretxa salarial.

Un reportatge interessantíssim de Marc Toro ens explicava “com arriba l’extrema dreta al mòbil dels teus fills”. Ens posava l’exemple d’un estudiant de primer d'ESO que afirmava: "La bretxa salarial no existeix". Quan el seu professor li preguntava d’on ho havia tret ell deia: “Ho he vist a Youtube”.

Ahir hi va haver manifestacions a Catalunya i arreu del món amb motiu del Dia Internacional de les Dones, i els milers que van sortir al carrer reivindicaven de manera festiva, i en alguns ciutats de manera incomprensiblement dividida, demandes que s'arrosseguen de fa anys i que no s'arreglaran d'un dia per l'altre. Al voltant del 8-M s'han posat en marxa algunes mesures del govern català i de l'espanyol que mostren fins a quin punt la discriminació contra les dones està tan arrelada que a vegades costa fins i tot identificar-la. És el cas, per exemple, de la iniciativa del departament d'Igualtat per promoure que l'Agència Catalana del Consum inspeccioni els comerços de moda per garantir que compleixin la normativa europea sobre talles. Es tracta, per una banda, d'assegurar-se que les talles s'adeqüen exactament als centímetres que estipula la normativa europea –i no, per exemple, que una talla L sigui en realitat una S o una M, amb la frustració que això provoca–, i també d'evitar les cadenes que directament només venen talles XS o S, que en realitat són un tallatge gairebé infantil que es ven per a dones madures. Sembla un tema anecdòtic, però aquesta pressió estètica té una importància cabdal en la lluita contra els trastorns alimentaris i també psicològics i en la manera en què les dones, i especialment les adolescents, perceben el seu cos.

Més atur, més temporalitat laboral, més inactivitat quan es forma una família, feines més precàries o escassa presència femenina a la cúpula de les empreses. Aquests són cinc dels punts que formen part del decàleg que ha elaborat el sindicat UGT per millorar la situació laboral de les dones a Catalunya. Una situació que en ple 2022 encara està molt lluny de la igualtat de gènere.

Les dones cobren menys, ascendeixen menys a llocs de responsabilitat i ocupen més sovint els llocs de feina més mal pagats. Les dades, que ja no sorprenen ningú, les recull ara l'informe sobre dones i mercat de treball que ha fet l'Ajuntament de Barcelona a través de Barcelona Activa. S'hi explica que un 36,8% de les barcelonines assalariades ingressaven cada mes un màxim de mil euros nets, segons les dades del 2020, un percentatge que es va disparar deu punts i mig en un sol any i que és força més pronunciat que el dels homes: el 32,9% dels barcelonins són com a molt mileuristes, tot i que aquest percentatge també ha anat 11 punts amunt després de la crisi del covid. La diferència de quasi quatre punts percentuals entre ells i elles es manté en totes les franges d'edat i s'accentua entre les persones de més de 50 anys.