L’any 2022 un bomber de la Generalitat va fer 1.173,25 hores extres, que van suposar gairebé 30.000 euros de sobresou. En teoria els funcionaris públics de la Generalitat no haurien de fer hores extres i tenen un límit de 350 hores anuals. Un màxim que, des de fa més d’una dècada, s’han saltat sistemàticament centenars de bombers per cobrir les mancances del cos. Falten bombers i el departament d’Interior ha normalitzat que la falta de personal es cobreixi de manera estructural mitjançant hores extraordinàries. Hores que, de fet, no són extraordinàries, sinó programades: no es tracta d’un allargament de jornada perquè s’està apagant un incendi, sinó de guàrdies que s’adjudiquen a quatre dies vista.

El punt més àlgid de tensió entre la Generalitat i el col·lectiu de bombers voluntaris va ser el 5 d'agost. En una de les setmanes amb més risc d'incendi de l'any va començar un foc molt complicat a Portbou que va cremar gairebé 500 hectàrees. Uns dies abans, els parcs de bombers voluntaris de Girona s'havien declarat en vaga per la “inacció” del Govern davant les seves demandes. Això es va traduir en el fet que cap bomber voluntari de Portbou va treballar en l'incendi. La setmana passada hi va haver un nou foc preocupant a Arbúcies, que va obligar a evacuar un centenar de persones. De nou, els bombers voluntaris de Girona continuaven en vaga. Les negociacions, però, no estan trencades i, de fet, la Generalitat enllesteix una proposta que espera que sigui la definitiva per aconseguir una treva.

L'incendi que va començar aquest dilluns a Mont-roig del Camp era complicat pel fort vent de mestral que l'empenyia i la proximitat de zones habitades, però en cinc hores els Bombers de la Generalitat l'han pogut controlar i deixar en un perímetre d'unes 10,4 hectàrees afectades, segons els Agents Rurals. El foc, que es va iniciar al barranc de Porquerola, al km 18 de la carretera T-310, va obligar a evacuar dilluns una seixantena de veïns de la urbanització les Planes pel fum. De matinada, seguint les indicacions dels Bombers, van poder tornar a casa després d'estar unes hores en una sala polivalent municipal. A hores d'ara, la principal hipòtesi és que el foc hauria estat intencionat.

Es diu Pere Freixa i és bomber voluntari des del 1996. També és tècnic d'emergències sanitàries i treballa per al SEM. Aquest dilluns a la tarda era al Parc de Bombers Voluntaris de Matadepera. Quan el tenen obert, sempre avisen abans la Policia Local perquè així no cal trucar al 112. Eren les 18.45 h. "Estàvem asseguts mirant la tele i xerrant", narra. Van sentir un cotxe que passava molt de pressa i frenava de cop, però no hi van donar importància. "De sobte, va entrar un policia amb un nen en braços", explica. "S'ofega!, s'ofega!", cridava el policia. "Dona-me'l!", va respondre en Pere.

La tradició dels bombers voluntaris es remunta al segle XIX i existeix a tot Europa. Hi ha països, com Alemanya o França, on representen respectivament el 97% i el 79% del total dels bombers. A Catalunya, la majoria d'associacions de bombers voluntaris van sorgir fa quatre dècades. Actualment, del total de 145 parcs, 71 són professionals i 74 voluntaris, aquests últims amb més de 1.700 integrants. L'accés al voluntariat no és lliure, sinó que està regulat per l'administració i implica una selecció i formació a través de proves d'accés. Actualment, hi ha en curs una convocatòria de 300 places.

Fa mesos que hi ha un conflicte latent entre les federacions de bombers voluntaris i la direcció dels Bombers de la Generalitat. Catalunya, com bona part dels països europeus, té un model mixt: hi ha 74 parcs voluntaris i 71 de professionals. Els voluntaris fa temps que demanen una millora de les seves condicions laborals i aquest dijous, un dels dies amb el risc d'incendi més elevat en diferents punts de Catalunya, la situació ha arribat a un punt de tensió màxima. Segons fonts consultades per l'ARA, els parcs voluntaris de Girona no estan "disponibles" com a protesta. Ho han decidit en una reunió els caps dels nou parcs que hi ha. A la mesura s'hi estan adherint altres parcs com el de Benifallet (Baix Ebre). El degoteig podria augmentar amb el pas de les hores, però el seguiment, de moment, no és alt. A la Regió Metropolitana Nord i a l'Ebre, per exemple, només hi ha un parc tancat i a Lleida estan tots oberts. Els Bombers asseguren que el servei està "totalment garantit".

Josep Frigola va rebre una notificació el 16 de juliol: el director general dels Bombers de la Generalitat, Joan Delort, li anunciava que quedava “revocat” com a bomber voluntari actiu del parc de Batea, a les Terres de l’Ebre. Des d’aleshores Frigola, pagès de professió, no ha tornat a treballar de bomber, cosa que feia des del 1999 i alguns anys com a cap del seu parc. “El 12 de juliol va ser l’última guàrdia. Vaig fer una pràctica i vam actuar en un accident de trànsit i en un foc en una indústria”. Explica que tenia previst continuar participant en la campanya forestal de l’estiu, però les últimes setmanes ja no ha pogut intervenir-hi.

Els Bombers voluntaris de Coll de Nargó han hagut d'actuar per extingir un petit foc de vegetació al municipi. Ho han donat a conèixer ells mateixos a través de les xarxes socials, on han explicat que han comptat amb el suport dels Agents Rurals. El foc ha afectat una zona força petita de matolls, al costat d'un prat.

Milers de caixes i bosses s’amunteguen al pavelló d’esports de Castanheira de Pêra, un dels municipis més afectats per l’incendi de Portugal. Hi ha roba escampada per tot l’accés i, fins i tot, en alguns dels vestidors. L’equip de voluntaris de l’entrada discuteix de manera acalorada. “Fa una setmana que soc aquí i això és insostenible”, crida la Marta, una jove estudiant del municipi. L’ajuda els ha desbordat. Centenars de portuguesos s’han desplaçat aquest cap de setmana a la zona afectada carregats de roba i menjar per ajudar les famílies. Castanheira de Pera, però, ja ha dit prou. “No cal més roba ni menjar, el que necessitem són voluntaris”, respon l’Adelaide, funcionària del municipi, a un grup d’amigues que han vingut des de Lisboa amb el cotxe carregat de donatius.

Al camió, a l’ambulància, a terra en un pavelló o, simplement, al ras. Fa una setmana que centenars de bombers vinguts d’arreu de Portugal dormen on poden. Com la Daniela, de 23 anys, i l’Antonio Nunes, de 60, van rebre un missatge al mòbil, van avisar que s’absentarien de la feina i van marxar a socórrer en l’incendi més gran dels últims anys. Tots dos van sortir de Pontinha, un suburbi de Lisboa, amb 13 ambulàncies dimarts passat. Ara en queden només dues. Cap d’ells cobrarà res, malgrat haver deixat la feina i les obligacions de casa. Són membres de l’exèrcit gratuït de Portugal: 413 associacions que integren fins a 57.350 bombers voluntaris, dels quals 21.758 estan en actiu. Tots presumeixen amb orgull de dedicar-se a salvar la vida dels altres sense rebre res a canvi.

El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, ha refermat aquest dimecres la "voluntat" del Govern de donar als bombers voluntaris "protecció similar" a la que tenen els professionals. Ha deixat clar, però, que les condicions "mai" seran "idèntiques", perquè la relació no és pròpiament laboral. Per això, ha instat els bombers voluntaris que vulguin formar part del cos laboral que ho explicitin. "Ho considerarem", ha dit, tot admetent que és "altament improbable" que el Departament pugui "assumir" el volum de 2.000 bombers voluntaris al si del cos professional de bombers.