És inevitable que en una guerra com la de Rússia contra Ucraïna treguin el cap personatges extravagants, patètics i esperpèntics des d’angles insospitats. La majoria són gent instal·lada a tocar del poder que, en un moment determinat, escenifiquen seqüències inquietants. Just quan va esclatar la guerra, Magarita Simonian, directora del canal RT i de l’agència Sputnik, considerada la ministra de Propaganda de Vladímir Putin, va amenaçar de fer fora de Rússia la cantant icona del pop soviètic Al·la Pugatxova i el seu jove marit Maksim Galgkin per haver-se pronunciat en contra de l’atac a Ucraïna.

Eslovàquia va rebre l'1 de març 200.000 dosis de la vacuna Sputnik V contra el covid-19, però un mes i mig més tard encara no n'ha fet servir ni una. El primer ministre va decidir unilateralment comprar la vacuna russa per intentar controlar una pandèmia que colpejava amb força el país centreeuropeu, però les autoritats sanitàries encara no hi han donat el vistiplau. La polèmica va acabar forçant la dimissió del cap de govern i ha provocat tensions entre Bratislava i Moscou.

"Necessitem un ampli ventall de diferents vacunes per progressar contra el coronavirus", ha dit aquest dimarts la directora de l'Agència Europea de Medicaments (EMA), Emer Cooke. Actualment, hi ha quatre vacunes autoritzades a Europa, les de Moderna, Pfizer/BioNTech, AstraZeneca i Janssen, però, com ha explicat Cooke, l'EMA està analitzant altres solucions en desenvolupament com la de Novavax o també la russa Sputnik V vista la necessitat d'accelerar el ritme de vacunació i els problemes amb AstraZeneca. Sobre la Sputnik V, que ve acompanyada d'una important càrrega política i geopolítica, l'EMA ja està planificant les visites dels seus experts a les plantes i laboratoris russos, part del procés d'anàlisi i a l'espera que Sputnik V sol·liciti oficialment l'autorització per part de l'EMA, cosa que encara no s'ha produït.

Quan l'agost passat el Kremlin va presentar al món l'èxit de l'Sputnik V, la vacuna russa contra el covid-19, ja es podia intuir que es convertiria aviat en un caramel geopolític per a Vladímir Putin. Ara, enmig d'un clima de tensió més que evident entre la Unió Europea i Rússia, Moscou vol entrar de ple en el mercat europeu de les vacunes i aprofitar el neguit que recorre bona part dels estats membres per la lentitud imprevista del procés de vacunació coordinat des de Brussel·les. Després de veure com la setmana passada l'Agència Europea del Medicament (EMA) iniciava el procés per estudiar les dosis russes, el Kremlin pressiona per començar a fabricar-les directament des d'Europa. Aquest dimarts, des de Moscou s'ha assegurat que han arribat a un acord amb instal·lacions de producció a Itàlia, Alemanya, França i també a Espanya per produir l'Sputnik V. Ho ha explicat, sense donar gaires detalls i en declaracions al canal estatal Rossiya 24, Kirill Dmitriev, director del fons sobirà RDIF, que va sufragar la investigació de la vacuna.

A poc a poc, la Unió Europea comença a emetre senyals que està reaccionant davant dels dubtes que ha provocat la seva política de vacunació, sensiblement més lenta que la de la Gran Bretanya o els Estats Units, per posar només dos exemples, a causa de la poca disponibilitat de dosis. Aquest dijous Itàlia ha denegat el permís a AstraZeneca per exportar a Austràlia 250.000 dosis de la seva vacuna fabricades a prop de Roma. Es tracta d'una decisió inèdita, presa amb el suport de la Comissió Europea, que ja va aprovar una cobertura jurídica perquè els països poguessin prendre mesures per evitar que vacunes fabricades a la UE fossin enviades a fora per empreses que tenen compromisos signats amb Brussel·les. Aquest és, recordem-ho, el cas d'AstraZeneca, que ja ha incomplert dos cops els acords de lliurament de dosis a la UE.

El president de França, Emmanuel Macron, va anunciar dimecres una futura llei per lluitar contra la proliferació de notícies falses durant el període electoral, un fenomen del qual ell mateix va ser víctima durant la campanya de les presidencials de l'any 2017.

Després de tres anys d’absència, el satèl·lit musical del canal 33 torna a la seva òrbita. Sputnik reapareix avui a tres quarts d’onze de la nit per transportar els espectadors fins a la dècada dels anys 90 mitjançant 13 programes i quatre entregues especials de 25 minuts que s’emetran cada dilluns. Sota el nom de Sputnik. Òrbita 90, cada episodi relatarà un moment o un fet rellevant d’aquella època en el món de la música. La primera visita del grup U2 a Barcelona, la mort de Kurt Cobain i la reinvenció de David Bowie i Prince seran algunes de les fites que repassarà el programa, que també dedicarà capítols a instants memorables de grups catalans, com el macroconcert del 1991 al Palau Sant Jordi.

Tres anys després d'acomiadar-se dels espectadors del 33, el mític programa musical 'Sputnik' torna dilluns a la graella d'aquest canal. Ho farà amb la mirada posada en els anys 90, el període de més esplendor del format, i recordant cada dilluns, a les 22.50 h, un dia clau en la història de la música d'aquella dècada.

La relació entre art i ciència busca respondre al misteri de la 'desaparició' de l'astronauta rus Ivan Istotxnikov a 'Sputnik: l'odissea del Soyuz 2', l'exposició que aquest divendres s'ha inaugurat al Cosmocaixa, i de la qual el fotògraf Joan Fontcuberta n'és el comissari. Per a ell, les imatges no són un reflex "innocu, escèptic i objectiu del món", tot i que "sovint les entenguem com les mateixes realitats". Aquest n'és el gran perill, com demostra l'exposició.