Els preus es relaxen a Europa aquest estiu. La inflació interanual a l'eurozona es va situar, al juliol, en el 5,3%, cosa que suposa dues dècimes menys que el mes de juny, quan va ser del 5,5%. Al conjunt de la Unió Europea, la taxa d'inflació va caure fins al 6,1%, tres dècimes menys que la del mes anterior. D'aquesta manera, tot i que queda encara lluny de l'objectiu del 2% establert pel BCE, la inflació a l'eurozona i a la Unió Europea toca el punt més baix des de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna el febrer del 2022.

Sembla que, de moment, la inflació en el conjunt de la zona euro no ha tocat sostre. Aquest octubre, els preus han crescut fins al 10,7% en comparació amb el mateix període de l'any anterior, segons ha avançat aquest dilluns l'Eurostat. Aquest nou augment suposa deixar enrere el màxim històric registrat al setembre (9,9%) i, alhora, afegeix pressió al Banc Central Europeu (BCE), que, en poc temps, ha anunciat dos increments dels tipus d'interès per frenar, precisament, l'escalada de preus. L'últim, de fet, ja situa els tipus bàsics en el 2%.

L'euro ha guanyat terreny aquest dimecres davant del dòlar i els principals bancs espanyols han pujat a la borsa a causa de les informacions publicades en diversos mitjans internacionals sobre que el Banc Central Europeu pot aprovar aquest dijous un increment dels tipus d'interès superior a l'anunciat inicialment.

"Els riscos que envoltaven les previsions [econòmiques] de la primavera s'han materialitzat". Així arrenca l'actualització d'estiu de les previsions de la Comissió Europea publicades aquest dijous. El resultat: una inflació encara més desbocada i un alentiment del creixement econòmic.

Canvi d'era a l'economia europea. El Banc Central Europeu ha decidit aquest dijous posar fi al seu programa de compra de deute públic i corporatiu, el mateix dia que ha anticipat que en la pròxima reunió del seu consell de govern, prevista per al juliol que ve, anunciarà una pujada dels tipus d'interès, que serà la primera en una dècada. Les dues mesures tenen com a objectiu reduir l'escalada de preus que afecta l'economia de la zona euro, especialment des que la invasió russa d'Ucraïna va disparar el preu de l'energia.

Que vivim un canvi d’època tothom se n’adona. Costa preveure com serà el nou món, però està clar que serà força diferent de l’actual. Els indicis es multipliquen per totes bandes i en tots els ordres de la vida individual i col·lectiva. La caiguda del socialisme real, la globalització, la industrialització xinesa, les revolucions tecnològiques, l’imparable ascens de nous gegants empresarials, la digitalització, la crisi mediambiental i l’escalfament global, les dificultats de les democràcies per sobreviure com a societats obertes i l’ascens dels populismes, i ara la vida en pandèmia, han canviat tots els paràmetres del món tal com el coneixíem. Aquesta acceleració del canvi s’ha viscut unes quantes vegades en el darrer segle i mig. Han estat moments decisius els esclats de les guerres mundials i com s’han acabat, les grans crisis econòmiques i, ara ho veiem, les grans crisis sanitàries i energètiques. La velocitat dels canvis adquireix protagonisme. Per què ens hauria d’estranyar que també canviessin fenòmens que no són més que derivades, conseqüències col·laterals d’aquestes transformacions més profundes? 

Els preus de productes de consum continuen pujant no només a Espanya, sinó també al conjunt de la zona euro, empesos per l'increment dels costos de l'energia, sobretot el gas i l'electricitat. Segons dades publicades aquest divendres per l'Eurostat —l'agència d'estadística de la Unió Europea—, els preus van créixer aquest desembre un 5% respecte a un any enrere al conjunt de països que comparteixen l'euro.

El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, ha apuntat avui que, tot i els signes d'alentiment de l'economia, l'organisme monetari europeu manté intactes els seus plans per "normalitzar" la política monetària, un fet que es traduiria en un augment gradual dels tipus d'interès a partir de l'estiu de l'any vinent i de retirada dels plans de compra de deute públic.

L'arribada de l'euro l'any 2000 va comportar molts avantatges per a la Unió Europea i els països membres que van poder assolir els objectius de Maastricht i accedir a la moneda única. D'una banda, va facilitar la lliure circulació de béns i serveis, així com de persones i capitals. Amb uns tipus de canvi fixos i eliminant els costos de canviar divises, resulta més econòmic l'intercanvi dins de la UE i s'eliminen possibles riscos comercials. El fet que l'euro s'adoptés com a moneda única també va comportar el seu enfortiment, ja que va esdevenir una divisa de referència mundial per a les transaccions, com el dòlar.

L'evolució dels preus continua en un terreny anormal a Espanya. L'índex de preus al consum (IPC) va caure al març un 0,8% en termes interanuals, la mateixa davallada que al gener, segons l'indicador avançat publicat aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Amb aquesta dada, s'acumulen 10 mesos amb els preus a la baixa (en aquest temps, la xifra més alta va ser la del desembre, quan l'IPC va tancar al 0%).

La zona euro veu una mica més lluny el risc de deflació després que la taxa d'inflació del novembre repuntés fins al 0,2%, el que representa el seu nivell més elevat des del juliol. Aquesta taxa és una dècima superior a la del mes passat i també és superior a l'avanç publicat fa dues setmanes per Eurostat.

La taxa d'inflació interanual de la zona euro s'ha situat al gener en el -0,6% des del -0,2% del desembre, igualant el seu nivell més baix des del juliol del 2009 en la major caiguda de preus que ha viscut l'eurozona en tota la sèrie històrica, segons ha confirmat Eurostat.