Quan proves de posar-te al mig del conflicte català, i de buscar solucions on ambdues parts cedeixin, les possibilitats són múltiples: pots remetre-ho tot a la sentència de l’Estatut (i, per tant, provar de fer-ne un de nou, o de crear un “estatus especial”); pots, en canvi, circumscriure-ho al debat sobre el finançament (que va ser la gota que va fer vessar el got d’Artur Mas); pots tenir en compte la Declaració d’Independència del 2017 (és a dir, partir de la base que el trencament és real) o pots proposar un referèndum d’autodeterminació (que en cap cas és una proposta de màxims, com diu Pedro Sánchez, sinó normalment una solució del mig on ambdues parts poden guanyar). Totes aquestes zones grises, on les cessions poden ser mútues, es poden posar damunt la taula i desenvolupar-se com a propostes de solució a curt o a llarg termini (sempre que la població les avali). Fins i tot es poden combinar totes elles, com a passos graduals, o com a arbre de possibilitats segons l’evolució de la ruta. Ara bé, hi ha una cosa que han de tenir en compte mentre pensin en totes elles: aquest no és un conflicte administratiu. Ni competencial. Ni de finançament, o de models federals més perfectes o imperfectes. És un conflicte nacional.

La cimera entre la Comissió Europea i el govern d'Ucraïna del 3 de febrer va deixar ben palès que una cosa és l'accés meteòric a l'estatus de país candidat i una altra de ben diferent és l'inici exprés de les negociacions d'ingrés i, per descomptat, l'ingrés exprés a la Unió Europea.

Hi ha una paraula que la cultura política espanyola dominant no pot suportar. No la vol sentir. És la paraula plurinacionalitat. Quan surt al debat, els guardians de les essències de seguida es posen en guàrdia. Ara està passant. Com que el PSOE i Podem necessiten els vots d’Esquerra Republicana per a la investidura de Sánchez, Pablo Iglesias l’ha fet servir (tot i que cal reconèixer que Iglesias l’ha fet servir sempre, abans i després de la campanya): "El diàleg és imprescindible i crec que tindrem un govern que assumeixi el diàleg com a eix fonamental de l'acció política que afronti el problema de la plurinacionalitat a Espanya i el diàleg a Catalunya."

"Volem formular un nou projecte de país davant d'un model exhaust, incapaç de donar resposta a la realitat plurinacional”, ha publicat avui Esquerra Unida (IU), que ha presentat el seu programa electoral de cara a les eleccions generals del 28-A. Ho ha fet a banda de Podem i Equo, amb qui anirà de la mà en aquests comicis sota el nom d'Unides Podem.

Abans, però sobretot després de la treballada victòria que va assolir en les primàries socialistes del mes de maig passat, Pedro Sánchez va voler convertir el concepte de plurinacionalitat en la imatge de marca i el banderí de reclutament del seu lideratge renascut. Havent derrotat de forma clara l’espanyolisme meridionalista de Susana Díaz, el reinvestit secretari general del PSOE va aconseguir que el 39è congrés del partit fes seu el compromís de “perfeccionar el reconocimiento del carácter plurinacional del Estado” i ratifiqués l’aposta per una “reforma constitucional federal”.

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha remarcat aquest dimecres: "El País Valencià és una nacionalitat històrica, no perquè ho digui jo, sinó perquè ho diu l'Estatut, la norma bàsica del funcionament de la nostra comunitat". Puig ha respost d'aquesta manera en ser preguntat per les declaracions del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, que ahir va assegurar que a l'Estat hi ha "almenys" tres territoris que en termes històrics han manifestat vocació de ser nació: Catalunya, País Basc i Galícia, i va obviar el País Valencià i les Illes. Tot i aquestes paraules, el president valencià no ha volgut contradir Sánchez, i ha afegit que no veu "productiu" entrar en un debat nominalista.

La paraula de la discòrdia no s'ha pronunciat ni un sol cop, però ha flotat en l'ambient durant una hora i mitja. Pedro Sánchez i Susana Díaz s'han tornat a veure les cares aquest diumenge per primer cop des del congrés federal del PSOE fa més d'un mes, d'on la presidenta andalusa va sortir amb llàgrimes als ulls. Aquest cop, l'escenari no podia ser més diferent: la clausura del congrés ordinari del socialisme andalús a Sevilla, que ha reelegit Díaz secretària general. I la paraula tabú no era altra que la que està portant a una nova rebel·lió dels 'barons': la defensa de la plurinacionalitat de l'Estat.

Pedro Sánchez es distancia de Podem en l'última versió, i definitiva, del seu projecte polític per al PSOE. El document, que presentarà aquesta tarda a Madrid, manté intacta l'aposta per un estat plurinacional, però en canvi matisa la defensa d'una "aliança de progrés" per a Espanya, un punt molt criticat per l'equip de Susana Díaz. Creu ara que aquesta aliança s'ha de dirigir a "sectors de la societat espanyola que coincideixin en la necessitat de desenvolupar una democràcia avançada en el terreny polític i en l'econòmic i que faci progressar la justícia social", una manera de posar pals a les rodes a un acord amb el partit de Pablo Iglesias i d'evitar que diguin que fa l'abraçada de l'os als seus principals competidors polítics en el debat entre els tres candidats previst per al pròxim dilluns a Ferraz.

Bateria d'entrevistes de tots els candidats quan falten només cinc dies per a les eleccions. Tant 'El Mundo' com 'La Vanguardia', eldiario.es, la SER i 'El programa de Ana Rosa' (Telecinco) han entrevistat el candidat d'Units Podem. En totes elles, Iglesias ha defensat que el seu partit "no renunciarà" al referèndum, però insisteix alhora que no és una "línia vermella" per negociar amb el PSOE. Això sí, per primer cop, entra a criticar la proposta dels socialistes per solucionar l'encaix de Catalunya dins d'Espanya. Fins ara encara esperava una oferta. "Estem disposats a obrir un diàleg amb el PSOE, però volem una proposta millor que el referèndum. Plantejar en aquests moments el mateix que fa vuit anys no és sensat. Això no és una proposta, és un anacronisme", ha dit en l'entrevista a la SER.

La convocatòria del referèndum ha de ser "imprescindible". Amb aquesta condició per arribar a un acord de govern amb el PSOE que Podem ha inclòs en la seva contraproposta, la confluència d'esquerres En Comú Podem veu blindada una de les seves propostes estrella, amb la qual va guanyar les eleccions del 20-D. I és que en la primera proposta que va llançar el líder de Podem, Pablo Iglesias, als socialistes, la demanda del referèndum, no va quedar justament tan clara com a condició 'sine qua non' per arribar a un acord amb Pedro Sánchez, un fet que va obligar Xavier Domènech a reiterar que en cap cas la reivindicació de consultar els catalans havia deixat de ser una prioritat. Ara, però, el líder d'En Comú Podem ha desgranat altres aspectes del document negociador per caminar cap a un reconeixement plurinacional de l'Estat, com ara que als DNI i els passaports hi hagi "un reconeixement de les plurinacionalitats".

Fragment de l'entrevista d'Antoni Bassas a Ferran Mascarell, delegat de la Generalitat a Madrid. L'entrevista completa estarà disponible a partir d'aquest vespre a l'Ara.cat i aquest dimecres a l'edició de paper.

Els projectes polítics rarament s’inventen de bell nou, sinó que solen emergir de referents que inspiren als seus estrategues. Així, buscar-ne la genealogia sovint és una bona manera d’explicar-ne els continguts i mesurar l'abast de la seva potència. La idea de plurinacionalitat plantejada pels líders de Podemos com a part de la seva estratègia de "seducció" de l'independentisme català, cal analitzar-la des de dues lents superposades: d'una banda, els recents processos de canvi llatinoamericans, especialment el de Bolívia; de l'altra, des de la filosofia de l’anomenada Escola d’Essex, encapçalada per Chantal Mouffe i Ernesto Laclau.

El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, s'ha reunit aquest dissabte a la nit amb el seu homòleg basc, Iñigo Urkullu, per analitzar la situació política espanyola fruit de les eleccions generals del 20 de desembre.

Qualsevol acord entre Podem i el PSOE passarà per l'acceptació de la plurinacionalitat de l'Estat i la convocatòria d'un referèndum sobre la independència a Catalunya. Almenys així ho ha assegurat el candidat d'En Comú Podem (ICV, EUiA, Equo, Podem i Barcelona en Comú), Xavier Domènech, en una roda de premsa per valorar els resultats electorals del 20-D, en què la seva candidatura s'ha imposat a Catalunya amb 12 escons.

El secretari d'acció política i ciutadania dels socialistes, Patxi López, s'ha desmarcat aquest dimecres de la reclamació del PSC per reconèixer Espanya com un estat plurinacional. Per al PSOE, la reforma de la Constitució que els dos partits propugnen ha d'incorporar el reconeixement de la "diversitat d'aquest país".

La convenció nacional d'ICV ha aprovat per un 87% dels vots el nou projecte nacional de la formació, el qual passa per reivindicar un "estat lliure en el marc d'un estat plurinacional". En concret, aquest projecte reclama redactar una Constitució catalana que no sigui esmenable ni recurrible pel govern espanyol i que doti Catalunya de competències exclusives en tots els àmbits excepte aquells que es vulguin compartir "per raons d'eficiència i solidaritat". Així, Catalunya i l'Estat es relacionarien en peu d'igualtat a través d'un consell bilateral, la Generalitat gaudiria d'un sistema de finançament basat en el concert econòmic solidari i podria participar als organismes internacionals europeus i internacionals. ICV es planteja igualment promoure un procés constituent a nivell espanyol perquè la carta magna espanyola reconegui Catalunya de forma singular i reconegui el dret a decidir.