Si hi ha un sector que està vivint un moment de sacsejada és el de les telecomunicacions. Després de la fusió entre Orange i Más Movil (avui MásOrange) o l’aterratge de l’Aràbia Saudita al capital de Telefònica, Vodafone Espanya també se suma als canvis encetant una nova etapa. Tot i que el seu nom no desapareixerà d'un dia a l'altre, la compra per part del fons d'inversió britànic Zegona sí que trastoca la seva estructura i, esclar, els seus plans de futur a l'Estat.

Velocitat. Això és el que busca tot usuari de la xarxa d'internet, i aquest és el lema del Mobile World Congress (MWC) d'enguany. Tot ràpid, immediat i sense perdre qualitat. Una immediatesa que, des de fa ja un parell d'anys, els teleoperadors i els experts tradueixen en el concepte connectivitat 5G. Fa anys que en parlem, com també parlem de 6G, però a la majoria encara els apareix 4G a la pantalla del telèfon. En tot aquest garbuix de noms, tecnologies i conceptes tècnics, ¿en quin punt ens trobem? Com ho té Catalunya per adaptar-se a aquest tipus de connectivitat?

Tot i que la planta de muntatge que Tesla té a Xangai va ser la primera de l’empresa fora dels EUA i que allà es produeixen gairebé la meitat dels cotxes que la marca va vendre l’any passat al món, durant aquest mes i el que ve tots els automòbils Tesla tenen oficialment prohibit circular pel districte de Beidaihe. El motiu: cada estiu es reuneixen en aquest enclavament turístic costaner, a menys de 300 quilòmetres de Pequín, els màxims dirigents del Partit Comunista Xinès, i les autoritats volen evitar que les càmeres i altres sensors incorporats en els vehicles captin imatges indiscretes del que allà s’esdevingui i les transmetin a altres països.

Un dret desigual

L'ús d'internet a Egipte va ser clau per derrocar Hosni Mubàrak l’any 2011. Aquell any l'Assemblea de les Nacions Unides va declarar l'accés a internet un dret humà i alguns països ja el reconeixen com un dret fonamental. Tanmateix, la bretxa digital segueix sent una realitat. Països com Corea del Nord, Eritrea, el Sudan del Sud, les Comores i la República Centreafricana ocupen les últimes posicions pel que fa a la taxa de penetració d'internet. La població nord-coreana no té accés a internet, a banda d’una xarxa aïllada amb informació aprovada i a favor del règim i que només es pot fer servir amb autorització prèvia. A l’altre extrem, Bahrain, Islàndia, Kuwait, Noruega i Qatar són els països amb més accés a la xarxa.

]]>

No fa ni cinc mesos que molts ciutadans s’indignaven al saber que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) havia contractat els serveis de les tres grans operadores de telefonia mòbil de l’Estat per rastrejar durant vuit dies de l’any la posició de més del 80% dels telèfons, amb l’objectiu de fer aflorar patrons de mobilitat de la població i disposar així de dades per planificar infraestructures i serveis. Aquella indignació, fruit del rebuig a ser vigilats per les autoritats, no tenia motiu real, perquè el rastreig es fa de manera anònima i agregada, però va servir perquè molts consumidors descobrissin que les telefòniques mantenen un registre continuat, detallat i força precís de tots els llocs per on passen al cap del dia amb el mòbil engegat.

]]>

En els últims anys milers de quilòmetres de cable i costoses inversions d’operadores i governs han convertit Espanya en el país amb el desplegament de fibra òptica més gran d’Europa. Més que Alemanya, França, el Regne Unit i Itàlia junts, segons xifres del Consell Europeu. Aquesta enorme despesa en connexions d’alta velocitat és una de les raons per les quals ara, malgrat que la pandèmia ens manté més enganxats al mòbil que mai i el confinament ens força a fer teletreball, internet aguanta. “En plena quarta setmana de confinament, la xarxa segueix aguantant força bé”, defensa el professor del departament d’enginyeria telemàtica de la UPC David Rincón. Segons recorda, la capacitat de la fibra òptica tant a Espanya com a Catalunya és “molt gran”, fins i tot “sobredimensionada”. “Ha anat bé que fos així en aquest sentit”, admet.

]]>

La xarxa 5G, aquesta gran desconeguda per a la major part de la població, estan adquirint cada vegada més protagonisme en la batalla entre els Estats Units i la Xina per la supremacia mundial. Al mig d'aquest combat hi ha Europa, que no juga la partida geopolítica però que ha de decidir què fa: si opta per obrir la porta de casa seva a la tecnologia de Huawei (l'empresa xinesa que lidera la instal·lació d'infraestructures 5G) o si, per contra, li tanca la porta i opta pels seus rivals (les europees Nokia i Ericsson i la coreana Samsung). Per a desgràcia dels EUA, cap dels principals proveïdors d'aquesta tecnologia és americà.

]]>

El 5G ja sobrevola tot el territori català. Si més no, està preparat perquè qualsevol empresa -local o internacional- que vulgui testar les seves solucions basades en aquest tipus de connectivitat, ho pugui fer. Així, un acord que han signat Orange, i2Cat, la UPC i la Mobile World Capital (juntes, amb altres entitats, conformen el consorci 5G Barcelona) converteix Catalunya en “el primer laboratori obert de 5G a escala europea”.

]]>

Fa temps que la irrupció de la tecnologia en el sector de l’automoció no és només un trencaclosques per als fabricants de vehicles. El conjunt d’empreses que depenen del negoci del transport també treballen per encaixar en un nou paradigma en què els serveis són més valuosos que els béns. Un dels imprescindibles d’aquesta llista són els tallers Midas, una empresa nord-americana amb més de cinc dècades d’història que compta amb prop de 150 centres de reparació a Espanya. En els últims mesos la companyia ha optat per integrar el cotxe connectat als seus establiments a través de l’aplicació Midas Connect.

]]> Ja fa temps que quan contractem una línia de telefonia mòbil, sobretot si ho fem fora d’un paquet convergent, no ens fixem en la quantitat de minuts de trucades ni de missatges SMS que inclou la quota mensual. Donem per suposat que podrem parlar sense límit i el que comparem és quantes dades mòbils podrem consumir amb el nostre pressupost. Les operadores de telecomunicacions s’han reinventat i el seu negoci principal ja no és el transport de veu, sinó el de bits.

]]>

La nova xarxa d'autobusos estarà totalment desplegada el 2018. El projecte, que dibuixa una malla d'un total de 28 línies amb traçats horitzontals, verticals i diagonals, vol millorar la connectivitat i la cobertura territorial. El desplegament de l'última fase implicarà la posada en circulació de 12 noves línies d'autobusos: 4 aquesta tardor i 8 un any després. Es tracta de 9 traçats verticals, 1 d'horitzontal i 2 de diagonals que vindran a afegir-se a les 16 línies que ja van començar a funcionar amb aquesta lògica a principis del 2016. Aquesta canvis permetran que el 95% de la població disposi d'un servei de bus a menys de 300 metres de casa.

]]> Fins a l’any passat, el principal debat sobre l’internet de les coses anava de la quantitat d’objectes connectats que hi haurà a final d’aquesta dècada, una xifra que va dels 20.000 als 50.000 milions segons el grau d’interès de qui faci l’estimació. Ara, en canvi, es tracta de quantificar el negoci que representaran totes aquestes noves connexions per a tots els implicats. Després del Mobile World Congress ja tenim una indicació: Ericsson assegura que d’aquí 10 anys les operadores de telecomunicacions podrien haver incrementat el volum total de negoci en més de 500.000 milions d’euros gràcies a les noves oportunitats que els oferirà la tecnologia 5G, més pensada per connectar objectes que persones perquè multiplicarà per 10 la quantitat de dispositius connectables, reduirà a la desena part el seu consum i a la cinquena part la latència de les connexions.

]]>

Experts en educació opinen sobre noves tecnologies en un debat moderat per Carles Capdevila. Podeu veure la conversa sencera a l'Ara.cat.

]]>

En aquest vídeo veurem com s'aplica l'internet de les coses a un gos i a unes caixes transportables. El cotxe connectat és una de les estrelles d'aquest MWC 2016, en veiem dos exemples que posen l'accent en la connectivitat entre els cotxes.

]]>