A Catalunya gairebé cada hora hi ha dues parelles que posen punt final al seu matrimoni. Però el divorci en si no és l'única decisió que hauran de prendre en aquest procés, que sovint es pot veure enfosquit per tràmits i gestions legals. Qui tindrà la custòdia dels fills menors en comú, per a qui serà l'habitatge on es convivia o de quina manera contribuirà cadascun a les despeses familiars són altres qüestions que s'obren en el moment de signar una separació. També, esclar, què passarà amb l'empresa en cas de compartir un negoci.

Bona part dels blocs de pisos de Catalunya es van fer abans que els projectes arquitectònics incloguessin mesures d'eficiència energètica. El Govern calcula que el parc d'habitatges existent emet un 10% de les partícules de diòxid de carboni que genera el país a l'atmosfera. Vuit de cada deu llars compten amb un certificat energètic E, F o G. Amb l'objectiu de potenciar l'autoconsum energètic, el departament de Justícia ha impulsat una sèrie de modificacions al Codi Civil: a partir d'ara, les comunitats de veïns podran instal·lar plaques fotovoltaiques només amb la majoria simple de vots a favor, que també seran suficients per tirar endavant altres mesures d'aïllament a les façanes i treballs de fusteria.

Fins ara els jutges podien decidir si els pares i les mares podien veure els fills o comunicar-s'hi tot i tenir indicis de violència. Però el Govern ha aprovat un decret llei que canvia el Codi Civil de Catalunya per no fer necessària aquesta valoració i directament, si es compleixen els supòsits, es prohibeixen tant les visites com les comunicacions. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha defensat que cal “protegir la vida dels menors que són víctimes de la violència masclista”. Segons Ciuró, amb el canvi es vol intentar evitar més assassinats de nens. Tot i que el decret llei es refereix a la violència vicària –la que s’exerceix als fills per fer mal a les mares–, també incorpora la violència familiar. Per tant, la normativa serà aplicable a pares, mares i també altres familiars –com per exemple padrastres– dels menors.

L'auge del feminisme ha incorporat al vocabulari diari expressions com 'sostre de vidre', que fa referència a la barrera invisible que es troben les dones per ocupar càrrecs de responsabilitat a la feina. Un dels exemples més visibles d'aquest topall són els òrgans directius d'empreses privades i organismes públics, que sovint estan acaparats per homes. Ara mateix, de fet, que es proposin dones quan toca repartir les cadires dels consells de direcció és tot just una recomanació. Però el Govern vol fer-ho llei per ara als organismes on hi té una participació majoritària, en els privats no hi entra. La consellera de Justícia ha anunciat que estan preparant un avantprojecte de llei per obligar totes aquestes fundacions i associacions a tenir consells d'administració i patronats paritaris. És uns dels canvis que el Govern ha fet públics aquest dijous per eliminar el "biaix masclista" del Codi Civil català.

El departament de Justícia urgeix per aprovar en una setmana el primer marc legal català per regular els preus del lloguer, una matèria que no ha estat exempta de pugnes internes al Govern a l'hora de la seva tramitació. Bàsicament hi ha un acord en el què però no en el com: els dos partits que formen l'executiu, JxCat i ERC, coincideixen que cal una regulació urgent del preu del lloguer però difereixen en la manera. Aquest dimarts la consellera de Justícia, Ester Capella, ha anunciat que el departament té previst portar a la pròxima reunió del Govern el decret llei per començar a desenvolupar aquesta normativa. L'objectiu és, a través del Codi Civil, facultar el departament de Territori i els grans ajuntaments, com ara Barcelona, perquè puguin regular temporalment el preu del lloguer de zones amb alta demanda. Però fonts del departament de Territori asseguren que el text no està consensuat i que encara s'està negociant.

Cada any es denuncien un miler de maltractaments a persones grans. La meitat estan comesos per familiars directes. Fins ara la llei exclou com a hereus els autors d'una agressió greu a una persona d'edat avançada, però no es defineix si es tracta d'abusos físics o psicològics. Ara el Govern vol modificar la regulació de les successions a través del Codi Civil per poder incloure aquest últim aspecte.

La durada mínima dels contractes de lloguer d'habitatges a Catalunya se situarà entre els sis i els deu anys. L'executiu ja està preparant un projecte de llei, a través d'una modificació del Codi Civil de Catalunya, per garantir l'accés a l'habitatge i contra la gentrificació que permetrà allargar aquesta forquilla d'anys per sobre del que preveu la llei espanyola d'arrendaments urbans (LAU) i, a més, també facilitarà la regulació del preu dels arrendaments. Així ho ha explicat aquest dilluns al migdia la consellera de Justícia, Ester Capella, en un acte a Ciutat Vella. "És una competència pròpia, a través del Codi Civil, i el que prevegi la llei espanyola en aquest cas és supletori", ha dit Capella.

L’1 de gener va entrar en vigor el llibre VI del Codi Civil Català, una legislació compilatòria, però que, a més, comporta una important modernització de la legislació contractual que afecta de ple l’activitat econòmica i, molt especialment, la immobiliària. Un Codi Civil que, tot i que manté l’esperit del dret civil català, es modernitza amb les últimes tendències del dret europeu i d’una regulació que protegeix més el consumidor, segons explica Joan Álvarez Creixells, advocat del Grup Gispert.

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs del govern espanyol -del 19 de maig- contra tres articles del llibre sisè del nou Codi Civil català. Automàticament, aquests articles han quedat suspesos cauterlament, com passa amb tots els recursos presentats per l'Estat. El TC té 5 mesos per ratificar la suspensió, o aixecar-la. El Parlament i la Generalitat tenen 15 dies per presentar al·legacions.

El consell de ministres ha aprovat aquest divendres la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat contra determinats preceptes de la llei del llibre sisè del Codi Civil de Catalunya, aprovat al Parlament el 8 de febrer amb els vots de JxSí, PSC, CSQP, PP i 5 diputats de la CUP. La llei, relativa a les obligacions i els contractes, culmina la codificació del dret civil català. Per a l'executiu espanyol contravé la doctrina del Tribunal Constitucional (TC), envaeix les competències exclusives de l’estat espanyol sobre legislació civil i podria afectar la unitat de mercat.

Què passa amb els nostres comptes de correu electrònic quan morim? I amb els llibres o la música que hem adquirit i les fotografies que hem penjat a les xarxes? El Govern va fer ahir el primer pas per legislar un camp encara molt verge, el del llegat digital, amb l’aprovació del projecte de llei de voluntats digitals perquè les persones puguin decidir sobre la gestió del seu patrimoni digital quan morin.

La Marta té 32 anys i està tutelada per la Som-Fundació Catalana Tutelar. Des que va complir els 18 anys havia votat a totes les eleccions, però l’any 2012, arran d’un procés d’incapacitació, va perdre la possibilitat d’exercir aquest dret fonamental. “Em vaig sentir molt malament”, explica. La seva sentència judicial d’incapacitat anava acompanyada de la privació del dret de sufragi.

Qui podrà gestionar els teus comptes de Twitter, Facebook, Instagram i de qualsevol xarxa social, quan et moris? Algú es podrà quedar la música i les pel·lícules o llibres que hagis comprat en format digital? A partir de l'any que ve tot això quedarà en mans de qui triïs com a hereu digital, una figura que s'ha d'incloure al Codi Civil de Catalunya en menys d'un any.

Si alguna cosa havia sigut sagrada fins ara en la disputa legal i institucional entre l’Estat i el Govern era el Codi Civil català, un dels pocs trets que diferencien els catalans dels espanyols. A Catalunya, el Codi Civil espanyol només regeix en la mesura que no s’oposa a les disposicions del dret civil de Catalunya. Ahir, però, el govern del PP va presentar un recurs per primer cop contra un article –el que determina la propietat temporal d’un habitatge– d’aquest codi genuïnament català que regula les relacions personals o patrimonials entre persones privades, tant físiques com jurídiques, de caràcter privat i públic.

El Parlament ha acceptat tramitar el projecte de llei del Govern del llibre sisè del Codi Civil, una "autèntica estructura d'estat", segons el conseller de Justícia, Carles Mundó, que regula, entre altres coses, els contractes de compravenda i permuta, de cessió de solar, de conreu i de pensió vitalícia.

El Parlament ha aprovat avui, amb 131 vots a favor, cap en contra i cap abstenció, la resposta a l'enèsima recentralització de competències impulsada pel Tribunal Constitucional (TC). Aquest cop la batalla judicial té a veure amb el Codi Civil català i una decisió del Tribunal Constitucional que fa que a les parelles de fet els calguin tres anys més d'antiguitat per aconseguir pensions de viduïtat. Per evitar-ho, el Parlament ha aprovat la creació, via decret llei, d'un registre de les parelles de fet, però aquesta solució continua tenint un problema: l'Estat pot no fer-ne cas i decidir pagar només segons els criteris que ha marcat el TC.