La patata més calenta de Hollywood arriba als cinemes. Poques vegades s’han posat tantes expectatives en una pel·lícula com el nou Superman de James Gunn, reinici del projecte superheroic de Warner que ha costat 190 milions i està obligat a recaptar-ne més de 600 per ser profitós. L’experiència de Gunn en el cinema superheroic és un grau i el director de Guardians de la Galàxia confronta la gravetat de Zack Snyder, l’anterior arquitecte de l’univers cinematogràfic DC, amb una visió més lluminosa de Superman que abraça sense por del ridícul l’imaginari pop dels seus còmics dels anys 50 i 60 –l’anomenada Silver Age–, des dels superrobots de la Fortalesa de la Solitud i els monstres gegants fins a Krypto, el supergosset robaescenes que protagonitza alguns dels millors moments.

Tot i ser el velocista per excel·lència del còmic i un dels primers i més emblemàtics superherois –sens dubte, el del logo més icònic–, Flash s'ha pres el seu temps abans de protagonitzar una pel·lícula. Després de treure el nas uns segons a Batman vs Superman (2016) i a Esquadró suïcida (2016) i de gaudir de més protagonisme a La lliga de la justícia (2017), aquest divendres arriba finalment el seu primer film en solitari, The Flash, un debut que, paradoxalment, també és una mena de punt final de l'univers engegat el 2013 per Zach Snyder a L'Home d'Acer. En els plans de James Gunn com a nou guru de la divisió superheroica de Warner no hi ha lloc per al Superman de Henry Cavill, la Wonder Woman de Gal Gadot ni el Batman de Ben Affleck, així que The Flash representa el final de l'etapa coneguda com a Snyderverse, liquidat amb l'excepció de l'Aquaman de Jason Momoa, que s'ha salvat gràcies als més de mil milions d'euros que va recaptar inesperadament la primera part.

¡Shazam! va rebre’s com la rèplica de Spiderman: Homecoming de l’univers de Batman i companyia. Però si l’Home Aranya s’ha anat posant més dramàtic, la segona aventura d’aquesta família de xavals superpoderosos manté un to bastant lleuger. La primera part parlava de la necessitat de crear vincles no necessàriament sanguinis, però ara toca escenificar la dificultat de conservar-los quan la vida adulta (i la necessitat de diners) comença a picar a la porta. No falten les escenes de flirteig adolescent, tendres i dolces com una gominola prefabricada, que ens recorden que Hollywood ens vol forever young.

No deixa de ser irònic que un dels actors més coneguts del Hollywood actual, el rei del blockbuster d’acció Dwayne Johnson (The Rock), debuti aquest divendres en el cinema de superherois amb Black Adam, que protagonitza un superheroi gairebé desconegut per al gran públic. La història editorial de Black Adam és atípica: creat el 1945 per Otto Binder i C. C. Beck, durant dècades va ser només un enemic del Capità Marvel de DC –també conegut com a Shazam–, la seva contrapartida malvada i provinent de l’antic Egipte. Però a començaments del segle XX, el personatge es va reinventar com a antiheroi sui generis, monarca del regne mític de Kahndaq i aliat de la Societat de la Justícia, el grup superheroic més veterà de l’univers DC. Un Black Adam reformat, sí, però que s'enfrontava als superherois que li feien nosa i liquidava sense miraments els malvats. Amb poders extraordinaris, era un Superman fosc, quasi invencible i sense escrúpols morals.

En el còmic d'Alan Moore i Brian Bolland de 1985 La broma assassina, el Joker disparava contra Batgirl i la deixava paraplègica durant anys. Aquest dimarts Batgirl ha rebut un altre atac, però aquesta vegada ha sigut mortal. Warner Bros, l'estudi propietari del personatge, ha decidit no estrenar ni en sales ni a la plataforma HBO Max l'adaptació al cinema de Batgirl protagonitzada per Leslie Grace.

'Batman: the animated series' (Warner, 1992-1995)

Endinsar-se en el món de les sèries d'animació de superherois és fer-ho en un univers d'hores infinites. Si acotem la tria a les adaptacions de còmic nord-americà (el manga és un planeta sencer per si sol, per on desfilen centenars d'herois des del pioner Ultraman), segurament la peça d'animació més icònica i recomanable és el Batman de Bruce Timm i Eric Radomski. Creada a remolc de l'èxit de l'adaptació cinematogràfica de Tim Burton, consta de 85 episodis dividits en quatre temporades. Tenebrosa, icònica i amb una banda sonora excel·lent, no només és considerada un referent d'animacions de superherois, sinó també una de les millors sèries de tots els temps. A Catalunya la van poder gaudir els abonats a l'ara desaparegut Canal +.

]]>

En les últimes dècades s'ha popularitzat l'expressió fan service per assenyalar aquells elements de pel·lícules basades en còmics, novel·les o sagues cinematogràfiques que tenen com a únic propòsit complaure els fans més entregats de les obres originals: cameos dels autors (Stan Lee), picades d'ullet als iniciats, recuperació de vells personatges, etc. Però amb l'hegemonia d'aquest cinema a Hollywood el fan service ja no és una opció sinó un mandat: els fans s'han convertit en un lobi de pressió que, gràcies a les xarxes, té la capacitat per influir en les decisions de les majors forçant decisions que impliquen inversions milionàries com redissenyar l'aspecte de l'eriçó de Sonic: la pel·lícula o estrenar –aquest dijous a HBO– un nou muntatge de La Lliga de la Justícia que no existiria si no fos per la insistència gairebé obsessiva de milers de fans.

]]>

W alter Hamada no és el típic representant dels superherois. No té una personalitat desbordant, no és el superaficionat que es va convertir en cap. La seva modesta oficina a casa, almenys tal com apareix a Zoom, té pocs gadgets de superherois. Hollywood ni tan sols va ser la seva primera vocació: volia ser enginyer mecànic.

]]>

El desembre passat, l'editorial DC Comics va anunciar que publicaria una nova sèrie protagonitzada per Jesús de Natzaret. La publicació, titulada 'Second Coming', està escrita per Mark Russell i il·lustrada per Richard Pace i havia d'arribar a les llibreries nord-americanes el 6 de març. En un principi, DC Comics –que s'encarrega dels llibres de superherois com Superman, Batman i Wonder Woman– tenia previst llançar 'Second Coming' sota el segell de DC Vertigo, una branca destinada a còmics per a adults. Després de rebre una petició signada per més de 200.000 persones que criticaven la nova sèrie i la titllaven de "blasfema", l'editorial s'ha fet enrere i ha anunciat que no la publicarà.

]]>

'Spiderman. Un nou univers'

Vinyetes en moviment

Si ets un superheroi de còmic amb certa popularitat, posem per cas Spiderman, és probable que en un moment o altre experimentis un desdoblament a través del qual el teu jo es col·loca en cronologies diferents i altera la teva raça, el teu sexe i fins i tot la teva espècie… Continua llegint

]]>

Els personatges dels còmics de l’editorial DC estaran reunits a partir d'aquest dissabte a DC Universe, la nova plataforma de 'streaming' que posa en marxa la companyia, filial de Warner Bros. De moment, el servei només està disponible als Estats Units, però s’espera que aviat s’obri també a altres països.

]]> L’estiu no està sent gaire lluït per al cinema d’animació. Productes molt justets com ara '¡Vaya bichos!' o 'Barcos. ¡Al rescate!' i franquícies amb el pilot automàtic posat com els casos d’'Hotel Transilvania 3: Unas vacaciones monstruosas' i l’esgotadora i llarga per als nens –i també per a molts adults– 'Los increíbles 2'. De 'Teen titans go! La película', basada en la sèrie homònima de Cartoon Network que segueix les aventures d’un grup de superherois adolescents de DC Comics (Robin, Cyborg, Chico Bestia, Starfire i Raven), no n'esperàvem res d'excepcional. Tanmateix, pels seus mèrits, es converteix en la sorpresa animada de l’estiu posicionant-se en el mateix terreny que 'Batman: La Lego película'. És a dir, és una adaptació metagenèrica, ocurrent i paròdica dels superherois de DC que aporta frescor i joia al seu, gairebé sempre, greu i obscur univers cinematogràfic.

]]>

El nou projecte de Frank Miller "té a veure amb revisitar els orígens d'un personatge de DC que en la vida normal porta ulleres". El guionista nord-americà ho va dir aquest dissabte durant una de les classes magistrals organitzades per DC Comics a la Comic-Con que s'ha celebrat a San Diego (Estats Units). DC va informar de seguida sobre la naturalesa d'aquest personatge: Superman.

]]>

“Aquesta història ja l'he sentit abans”, comenta amb un sospir d'enuig la periodista Cat Grant (Calista Flockhart) quan Supergirl li explica que temps era temps els seus pares la van enviar a la Terra abans que explotés el seu planeta natal, Krypton, que per això té superpoders i tot plegat... Cat és la responsable del grup mediàtic on treballa Kara (Melissa Benoist), la protagonista de Supergirl, que, com el seu cosí Clark Kent, col·labora en un mitjà de comunicació de dia i salva el món de nit. Cat desconeix que la seva ajudant Kara i la superheroïna a qui està entrevistant són la mateixa persona. El seu retret és la forma amb què aquesta sèrie de la CBS explicita un dels dilemes amb què s'ha d'enfrontar Supergirl, com a personatge i com a ficció. En què es diferencia el seu relat del de Superman més enllà del sexe? Pot una superheroïna fer-se sentir amb una veu pròpia en un univers on el paper de salvador del món amb poders el té acaparat des de fa temps un home?

]]>

DC Comics té previst rellançar amb portades especials les historietes més emblemàtiques de l'infame enemic de Batman, el Joker, en motiu del seu 75è aniversari. Una de les reedicions, en què el malvat pallasso apareix amb Batgirl lligada de mans i plorant, ha despertat molta polèmica entre els fans de la franquícia.

]]>