André Gomes ha deixat de ser jugador del Barça a tots els efectes i ha fitxat per l'Everton, club on ha jugat aquesta última temporada en condició de cedit. El club de la Premier pagarà 25 milions al Barça més variables per obtenir els serveis del migcampista.

Després que l'estiu passat l'Everton es convertís en el principal club de destí de diversos futbolistes amb els quals el Barça no comptava o que no tenien un paper protagonista, com és el cas del central colombià Yerry Mina, el lateral esquerre francès Lucas Digne i el migcampista portuguès André Gomes (aquest últim cedit), aquest curs s'està tornant a negociar amb el club de Liverpool. És el cas de Gomes, que podria ser definitivament traspassat a l'Everton per un xifra que s'acostaria als 25 milions d'euros, segons apunta Sky Sports. L'operació podria fer-se oficial entre aquest dimecres i dijous.

El primer partit amistós de pretemporada del Barça ha acabat amb regust amarg. Malgrat el triomf, l'equip ha hagut de lamentar les lesions d'André Gomes i de Denis Suárez, que abans de la mitja hora del partit contra el Tottenham han hagut d'enfilar el camí cap als vestidors.

A poques hores del primer partit del Barça als Estats Units es busquen al·licients. L’absència dels grans noms donarà tot el protagonisme de l’estrena als menys habituals, entre els quals hi ha alguns jugadors que no tenen garantida la continuïtat. El partit contra el Tottenham serà gairebé més un exercici de posar jugadors a l’aparador que de treure conclusions dels nous plans del tècnic blaugrana.

El cercle econòmic de les competicions europees de futbol no és del tot virtuós. Per ara, dels vint-i-sis equips que s’han assegurat la participació a la pròxima fase de grups de la Champions, disset repeteixen presència. Si bé sempre hi ha excepcions, disputar aquest torneig aporta una important injecció econòmica als conjunts classificats, que contribueix no només a un avantatge esportiu, sinó també a la inflació en l’import dels traspassos i en els salaris, en un context de competitivitat ferotge entre entitats i entre esportistes. En el cas del Barcelona, amb una massa salarial que en l’exercici passat va elevar-se fins al 84% dels ingressos ordinaris, alguns jugadors han fet saber ipso facto, de manera més o menys barroera, que es posaven a la cua per reclamar una millora contractual poc després que l’obtingués un company.

L’última actuació d’André Gomes al Camp Nou havia sigut amarga per al migcampista portuguès, que havia rebut xiulets de la graderia en el partit contra l’Atlètic de Madrid. Al Barça tenien clar que no podia tornar a passar i tots van decidir bufar en la mateixa direcció per ajudar-lo. L’entrevista publicada a la revista Panenka, en què confessava que ho passava malament, va anar com l’anell al dit perquè tothom prengués consciència que no se’l podia xiular més. L’afició, la primera.

Confessió d'André Gomes a la revista 'Panenka'. Extraordinari material humà en una entrevista futbolística. El jugador portuguès fa un exercici de sinceritat estrany en un futbolista. Mostrar totes les teves debilitats és quelcom poc habitual al món del futbol. El xicot s'ha atrevit a fer-ho. Menciona què l'afecta molt més enllà de la situació pròpia del terreny de joc. Fins i tot pateix per sortir al carrer.

“Em tanco i no parlo amb ningú. És com si tingués vergonya”. Són les paraules d’André Gomes en una entrevista a la revista Panenka per explicar com canalitza la frustració que està vivint al Barça i que fa que, massa sovint, jugui cohibit i no pugui mostrar el potencial pel qual el club el va fitxar l’estiu del 2016 a canvi de 35 milions fixos més 20 en variables. “No gaudeixo. Els amics em diuen que vaig amb el fre de mà posat al camp. El més complicat és prendre’n consciència un mateix”, relata el portuguès, que afirma que està angoixat des que va superar els seus primers sis mesos al club, un període que considera d’adaptació. Un cop superats, va començar el que ha definit com “un petit infern” per culpa de la pressió, però no externa, sinó la que s’aplica ell mateix: “Soc massa autocrític i no tolero equivocar-me. Estic treballant per millorar-ho. Vull ser jo mateix”. El migcampista ho lamenta perquè als partits no pot respondre a tot el suport que li dona el vestidor blaugrana: “No m’hi sento bé, al camp, no gaudeixo. Vaig a remolc i em tanco. Pensar massa em fa mal, perquè penso en les coses dolentes i en el que he de fer. Vaig a remolc”.

El futbolista portuguès del Barça André Gomes ha trencat el seu silenci en una entrevista a la revista 'Panenka'. El migcampista ha revelat que ara mateix no està còmode jugant a l'equip blaugrana: "No m'hi sento bé, al camp, no gaudeixo", ha explicat. L'exjugador del València també ha fet públic el seu diagnòstic sobre el seu rendiment: "Pensar massa em fa mal, perquè penso en les coses dolentes i en el que he de fer i això em fa anar a remolc constantment".

Ben entrada la segona part, André Gomes, que havia substituït Andrés Iniesta al primer temps, va perdre una pilota i una part del Camp Nou el va xiular. Els xiulets, que van provocar la reacció de molts aficionats aplaudint el portuguès, també van aconseguir que Valverde es girés molest, gesticulant, reclamant el suport dels aficionats als seus homes.

Els camps de futbol han sigut tradicionalment un espai obert on la gent ha pogut expressar el que volia. I com volia. Poden ser opinions futbolístiques o polítiques. En les polítiques, el Camp Nou té una llarga experiència. Però aquesta vegada no parlem d’això. Parlem dels xiulets que es van sentir a l’estadi quan André Gomes tocava la pilota o feia un intent d’intervenir en el joc. Van ser nombrosos, per més que Ernesto Valverde volgués posar-hi suavitzant i donar a entendre que va ser una situació anecdòtica. Doncs no. No tenia res d’anècdota: és una situació enquistada que, com més va, més empitjora.

No és fàcil recordar futbolistes que hagin suscitat tanta controvèrsia, manifestada en desesperació o en incomprensió, com André Gomes. Campió d’Europa amb la selecció portuguesa, titular al mig del camp del València més inestable dels últims trenta anys, de l’exbenfiquista s’assegura al Barça que gaudeix de la consideració de Valverde com la va tenir de Luis Enrique. Ramon Besa revelava recentment que Gomes impressiona en els entrenaments, on acumula mèrits per figurar en l’equip inicial de partits exigents: Metropolitano, San Mamés, Balaídos, Villamarín, Mestalla. Visites a rivals valents i intensos, generalment més atrevits que de visitants, especialment en les arrencades, i que conviden el Barça a densificar la zona ampla. El seu paper testimonial a Stamford Bridge, però, va fer alçar el dit als que afirmen que el 21 blaugrana està sentenciat després de la seva prestació en la tornada de la semifinal de Copa. Aquella vesprada l’aportació en atac del lusità va ser nul·la, imprecís en la centrada, erràtic en la distribució, irrellevant en els un contra un. Malgrat que el va canviar a la mitja part pel decisiu Coutinho, amb tot, ¿Valverde demanava de Gomes desequilibri i arribada? D’un futbolista del qual pondera la versatilitat, oposada a la capacitat ofensiva de Paulinho al carril central, ¿no pot ser que el tècnic n’esperés un esforç defensiu davant un València que volia imposar el seu ritme des del minut u?

El Barça ha comunicat aquest matí que Ousmane Dembélé ha rebut l'alta mèdica i que entra en la convocatòria per al partit d'aquest diumenge contra el Getafe (16.15 h, BeIN LaLiga). El davanter francès ha deixat definitivament enrere la ruptura fibril·lar al semitendinós de la cuixa esquerra que es va fer en la visita culer a Anoeta.

Entrena bé. Com el millor. Hi posa ganes en cada exercici. Està integrat en un vestidor ple d’estrelles complicades. Té unes condicions físiques immillorables. Envejables. Té una planta única. Un cos privilegiat. En els entrenaments és exuberant. Arriba a banda i banda del camp amb suficiència. Trepitja àrea rival arribant des de segona línia. Juga igual amb l’esquerra com amb la dreta. Un futbolista ambidestre que permet donar sortida per qualsevol costat. No saps mai per on pot sortir. Ni els companys ho saben molts cops. Té mobilitat. Pot jugar tant al mig com en una banda de l’atac. Fins i tot com a pivot defensiu, equilibrant l’equip en les transicions defensives. Tant per l’esquerra com per la dreta. És la polivalència personificada. Complidor tàcticament. Disciplinat amb les ordres del tècnic. Va bé per dalt. Dóna centímetres -gairebé 1,90- per defensar l’estratègia rival. És estètic. Sobretot quan trota per la medul·lar. Colpeja la pilota amb classe. Dona profunditat. I equilibri per mantenir quatre migcampistes sobre la gespa i fer l’equip més compacte. És jove. Portuguès. Internacional amb l’actual campiona d’Europa. S’ha fet futbolista en una plaça complexa i bulliciosa com Mestalla, aguantant un públic exigent i terriblement entès en aquest esport com el del València.

André Gomes no destaca gaire. A dins del club el defineixen com un “molt bon professional i bon paio”. Un jugador que treballa de manera metòdica, bon company sense ser mai el centre d’atenció. Somriu a les bromes, escolta atent, sap que li toca ocupar un rol secundari en un vestidor ple de caràcters forts, amb grupets com el sud-americà, que porta la veu cantant. Fora del vestidor tampoc destaca gaire. No és de cridar l’atenció a les xarxes, tampoc té aficions estranyes. “Ho té tot per tirar endavant, però li falta una mica de confiança en si mateix, és com si de moment ja li anés bé ser suplent al Barça”, es queixen des de dins del club.

Ernesto Valverde ja ha donat la seva primera llista de convocats oficial, la que correspon a l'anada de la Supercopa d'Espanya contra el Reial Madrid, al Camp Nou (diumenge, 22.00 h). Una convocatòria de 18 futbolistes en què no hi ha André Gomes, malgrat que el portuguès ha rebut l'alta mèdica aquest dissabte.

Després d'empatar contra el Nàstic a Tarragona, el Barça ha tornat aquest matí a l'activitat sense dos jugadors que van patir contusions ahir, Vermaelen i André Gomes. El belga, substituït a la primera meitat per Marlon, va patir una contusió a la ròtula de la cama esquerra i, segons ha informat el club, "l’evolució marcarà la seva disponibilitat".

Cinc partits. Més de 450 minuts per demostrar el que poden arribar a fer. Centenars d’accions de joc en un context d’autoestima alta perquè els aficionats del Barça transformin la imatge del futbolista tímid i de vegades imprecís que han vist al Camp Nou i comencin a engrescar-se amb un jugador diferent, atrevit, fins i tot líder. Reivindicar-se no serà l’aspiració de Denis Suárez a l’Europeu sub-21 (que es podrà seguir pel canal Be Mad) ni la d’André Gomes a la Copa Confederacions (Gol), però, en òptica blaugrana, el paper que facin serà un dels principals estímuls de les dues competicions que ocuparan l’activitat futbolística fins a finals d’aquest mes. Altres noms d’interès culer seran, també amb la selecció espanyola sub-21, els de Gerard Deulofeu i Héctor Bellerín, constantment vinculats al pròxim projecte de Valverde, i, a la Confederacions de Rússia, el de Marc-André ter Stegen, previsiblement titular amb una Alemanya de circumstàncies.

"Som com germans: no importa el que passi, treballarem els uns per als altres". Són les paraules de Chris Wood, davanter de Nova Zelanda, un dels vuit equips que aquest dissabte començaran a disputar la Copa Confederacions a Rússia, competició que aplega les vigents seleccions campiones de les seves confederacions (Portugal, Nova Zelanda, Mèxic, Camerun, Austràlia i Xile), la campiona del món (Alemanya), i l'organitzadora (Rússia).