Vermuts Miró protagonitza el primer volum de la Biblioteca d’Història Empresarial, impulsada per MaserGrup. L’obra, escrita per la historiadora Isabel Martínez (Cambrils, 1973), repassa l’evolució de Vermuts Miró des de la seva fundació l’any 1914 fins a la seva adquisició l’any 2020 per part de MaserGrup, contextualitzant la trajectòria de la marca dins la història de la producció de vins i vermuts al Camp de Tarragona fins a l’actualitat. El llibre es presentarà el proper 7 d'abril a la Casa Navàs.

Vermuts Miró ha anunciat aquesta setmana la compra de Vermouth Perucchi, la marca més antiga del sector i una de les que més prestigi té pel seu perfil artesà i prèmium. L'empresa catalana, que forma part del grup MaserGrup, amb seu a Reus, reforça amb aquesta adquisició el seu posicionament en el mercat espanyol.

Bodegas Yzaguirre estrena noves instal·lacions i obre les portes perquè qui vulgui les pugui visitar. L'edifici, dissenyat pel despatx Carbonell Figueras, es troba al Morell (Tarragonès) i és una gran estructura d'inspiració gaudiniana amb materials de fusta, que busquen el millor equilibri possible entre tradició i modernitat. L'edifici és alt i generós, però la mirada (i l'olfacte) dels visitants se'n va cap a terra, cap als 4.000 metres quadrats de la planta baixa, on descansen desenes de botes (algunes tenen 100 anys) on madura el vermut que es vendrà pròximament.

Situem-nos perquè en aquest còctel hi tenim vermut, família, llengua i barri (molt de barri). És el dia de Reis d'aquest any, i durant la sobretaula una cosina li explica a l'altra el projecte que té el cap. Obrir una vermuteria que sigui alhora un refugi, un espai de trobada a la Vila de Gràcia, on els veïns no se sentin estranys. Un espai per descobrir petits productors i per fer-hi propostes culturals. Ho devia vendre molt bé perquè la Laia, la cosina que escoltava, li va comprar la idea a l'Olatz. Així és com neix Les Cosines (han afegit el subtítol vermuts i sobretaules), que trobareu al carrer Rosa Puig-Rodon Pla –abans Santa Rosa– número 14.

Esteve Garcia, del restaurant La Jovita, de Calonge, assegura que una de les postres que té més reclam al seu restaurant són les peres al vermut, que completa amb gelat de saüc i flors de saüc deshidratades. A casa, proposa preparar la fruita i comprar un gelat del gust que preferim: ideal si en trobéssim de saüc. Si no, també hi combina bé la vainilla.

Tot va començar quan el Marcel Ferré tenia divuit anys i va començar a treballar a la botiga Cafè i Coses, al carrer de l’Aigua de Vilanova i la Geltrú. Hi venia cafè en gra, vermut, conserves i bombons. La botiga l’havia obert el pare del Marcel amb la intenció que fos una botiga de queviures que vengués una mica de tot, però el Marcel, quan s’hi va posar, la va convertir en una distribuïdora d’aliments per a altres establiments. Començava l’esperit emprenedor del Marcel, que va fer un salt el 2012 quan va començar a vendre les patates xips Piqué de Vilanova i la Geltrú. “Són de Vilanova i la Geltrú perquè som d’aquí, perquè tenim l’empresa a Vilanova, i no perquè a Vilanova hi hagi els camps de patates on es cultiven, ni tampoc és on les produïm, perquè les fem a València”. El sentiment de pertinença a la capital del Garraf ha fet que l’empresa patrocini gran part de les festes i actes festius que s’hi organitzen: des del festival Vida, que enguany és del 4 al 6 de juliol, fins al Temps de Vi, la fira de vins que ja ha complert 10 anys amb la passió de difondre la cultura del vi. 

Un dels grans reptes de tenir infants, fins ben entrats els anys, és la possibilitat de fer plans adults o alguna activitat que s'hi assembli mínimament, com per exemple prendre una cervesa en una terrassa sota la tranquil·litat dels raigs de sol. Una gran opció per aconseguir fer compatibles aquests plans és buscar ponts possibles entre els dos plans de vida (el de l'adult i el de l'infant): això és, trobar parcs infantils o zones on la canalla pugui córrer amb la seguretat que donen, per exemple, les zones per als vianants, i alhora garantir que hi haurà una mica de bar o terrassa on poder seure i donar-se un petit homenatge vermuter. La bona notícia és que casa nostra, amiga del bon beure i també dels parcs infantils, és plena d'aquestes opcions i només cal tenir-les presents perquè tothom gaudeixi, plegats però amb prou marge, del seu temps lliure.

És divendres al migdia i a la vermuteria Tramendu les taules comencen a omplir-se. En tenen a l’interior i a la placeta de fora, plaça de Súria, que és tranquil·la, de barri, i que convida a asseure-s’hi per començar a pensar que sí, que comença el cap de setmana. La tria és fàcil, les patates braves del Tramendu de la Bordeta, inaugurat el 2017, han agafat tanta volada que és obligat tastar-les. Així que una de braves, un plat de pa de veritat i amb tomàquet ben sucat i bo (i ho subratllem perquè el repte es converteix en una odissea sovint), unes gildes, anxoves i vermut de Reus. A la carta de la vermuteria, situada al passatge d’Andalusia, hi ha més propostes, truites i calamars farcits i fricandós, però comencem amb els plats que fan més de vermut a les hores petites del migdia. Tot tramendu, com en diuen, i l’adjectiu que estripa el diccionari s’apropa a la genialitat. Les patates braves són bullides i gustoses, la salsa brava té força i el pebre dolç, abundant, li atorga originalitat; per continuar, les gildes i les anxoves tenen el gust salat i picant que prepara l’estómac per a les bones digestions. 

L'espetec de les onades contra les roques, el tremolor intermitent dels combois de Rodalies i el brunzit dels cotxes que enfilen la N-II. Enmig d'aquest paisatge sonor, de sobte hi apareixen converses, drings de gots plens de vermut i riallades. Surten del número 1 del carrer Camí Ral de Vilassar de Mar, al Maresme, on hi ha la Taverna Espinaler. L'interior és ple de taules rodones de marbre blanc, una barra de bar carregada d'història i prestatges de fusta que s'enfilen fins al sostre, ben atapeïdes de llaunes de conserva i d'ampolles. És l'establiment que Miquel Riera, un pagès de prop d'Argentona, va fundar el 1896 i que avui encara resisteix en plena forma. El local s'ha convertit en un espai de culte per als amants dels aperitius. Fa més de 70 anys, s'hi va elaborar per primer cop un dels complements més idonis per fer el vermut: la Salsa Espinaler. 

Per fi! Arriba la calor, la pandèmia (ara sembla que aquest cop de debò) va de baixa i les hores de sol van guanyant terreny a la foscor i grisor que ha trinxat les ments més optimistes. Poses aquests tres elements a la coctelera i el resultat s’escriu sol: el cos demana vermut, patates i olives.

Aquest cap de setmana a l''Ara Diumenge' Laura Rosel fa el vermut amb Danae Boronat

El diccionari diu que la paraula xalar està emparentada amb l’occità chalà i l’italià scialarie. L’origen del mot és incert però sembla ser que prové del llatí exhalare. Està clar que un bon vermut -al sol, si pot ser-és un convit a passar-s’ho bé i resulta tan terapèutic com inhalar i exhalar activant el diafragma. En definitiva, beure amb plena consciència. En aquestes últimes setmanes turbulentes, sortejant l’emergència sanitària, social i econòmica, els enòlegs Toni Coca i Sílvia Pujol s’han atrevit a treure al mercat un vermut que reivindica l’eufòria. I, certament, el seu Xalar és la millor versió d’una beguda medicinal i balsàmica que recupera una paraula molt emprada al Camp de Tarragona, a les Terres de l’Ebre, a Castelló i a Menorca. No ha sigut fàcil arribar-hi: quatre anys de proves, d’errors i d’encerts, de macerar per separat infinitat de botànics fins a obtenir un vermut equilibrat, amb personalitat i caràcter, frescor i complexitat. El Xalar és d’entrada dolç, suau i de final amarg delicat; un vermut que permet al paladar viatjar per la diversitat d’aromes dels més de 30 botànics que sostenen la recepta. En són l’essència, però l’originalitat és també a la base: vi sec de garnatxa blanca de la Terra Alta i mistela envellida en barriques de roure francès.

Alquímia d’herbes, espècies i vi, el vermut és un ritual social i una beguda versàtil. És un plaer social i gastronòmic, molt propi dels diumenges o els dies de festa. A base de vi, aigua, alcohol i una barreja secreta d’herbes aromàtiques es generen combinacions quasi infinites que fan equilibris entre l’amargor i l’acidesa.

Si us agrada el vermut teniu una nova parada obligada al barri de Sant Antoni de Barcelona: el bar Boca Baco, al carrer Vilamarí, 2, on Carlos Tortolero prepara un combinat que s'ha endut el premi al millor vermut preparat que organitza la marca Cinzano en col·laboració amb Sant Antoni Comerç.

El vermut està molt arrelat a Reus i n’han fet un producte turístic, però en altres punts del Camp de Tarragona també es pot conèixer la història i la cultura d’aquesta beguda. És el cas de Bràfim, amb la Casa Vermouth Padró & Co, situada al carrer d’Avall número 17.

Vermuts Miró col·labora amb diverses activitats culturals a la ciutat de Reus. També organitza el Vermusic, un cicle amb un total de set concerts que es realitzen en espais d’interès patrimonial de Reus. Es tracta d’una proposta musical original que enguany arriba a la segona edició. En finalitzar els concerts hi ha un refrigeri gentilesa del Forn Sistaré, La Costarrica i Vermuts Miró.

Cambrils celebrarà la primera edició del Vermuting del 18 de maig al 3 de juny. L’objectiu d’aquesta nova proposta és afavorir que el turisme de proximitat vingui a Cambrils a fer el vermut i es quedi a passejar, dinar, fer un gelat i, en definitiva, gaudir de la bona gastronomia.

La primera de les festes de la sisena edició del Feel Vermut tindrà lloc dissabte vinent a la rambla de Ponent del barri de Camp Clar. S’hi serviran 300 litres de Vermut Miró en 3.000 degustacions al preu de dos euros. Per completar-ho es repartiran 1.000 bosses de patates xips i marxandatge dels patrocinadors. Els diners que es recullin formaran part d’una donació a la Fundació Niemann-Pick. Després de Camp Clar, Feel Vermut es traslladarà a la zona del Mercat Central de Tarragona el pròxim 5 de maig; al barri del Serrallo, el 30 de juny, amb motiu de sant Pere, patró dels mariners, i a una àrea de platja, previsiblement la Móra, al juliol.