L'Spar Citylift Girona ha anunciat que la base catalana Marta Xargay es desvincula del club acollint-se a una clàusula del seu contracte que li permetia rescindir-lo de forma unilateral. Xargay ha anunciat així la seva retirada als 29 anys.

Laia Palau no s'atura. La jugadora catalana serà un any més jugadora de l’Spar Citylift Girona. La base, nascuda a Barcelona el 10 de setembre del 1979, disputarà la seva 23a temporada com a professional des del seu debut, l’any 1997, amb l’Universitari de Barcelona.

La Federació Espanyola de Bàsquet (FEB) i els clubs de Lliga Femenina Endesa han acordat, després de la reunió celebrada aquest dilluns, que cap equip baixarà a segona aquesta temporada. En canvi, sí que s'autoritza l'ascens de dos equips, motiu pel qual la pròxims temporada la Primera Divisió tindrà 16 clubs.

Els dos equips catalans de la Lliga Endesa, l’Spar Citylift Girona i el Cadí La Seu, han ideat un mateix pla durant aquest temps d’inactivitat: deixar marxar a casa les seves jugadores amb el compromís de tornar al club quan la competició es reprengui. “Totes tenen contracte, però les hem autoritzat a fer el pas. Si la Lliga es reactiva, estan obligades a venir. I entenem que si això passa, els espais aeris estaran oberts i podran viatjar amb tranquil·litat. A més, ningú m’ha dit que no vol tornar”, ha reconegut Cayetano Pérez, el president de l’Spar Citylift Girona, en unes declaracions a Catalunya Ràdio. Durant el cap de setmana Sonja Vasic i Tijana Andusic s’han desplaçat a Sèrbia, mentre que Adaora Elonu ha comunicat la seva voluntat d’intentar anar als Estats Units. “Suposo que tenen por que les fronteres tanquin i després no puguin marxar”.

A l’Spar Citylift Girona se li continua resistint la Copa. No hi ha hagut manera de tombar el Perfumerías Avenida (76-58), que ha aixecat el títol per quart cop seguit. Sempre davant les gironines, que tot i tenir últimament la mida presa al seu rival, s’han vist penalitzades pel seu mal tercer quart, en què el partit s’ha trencat. Això sí, tan sols pot perdre una final aquell que la juga. Ni de bon tros aquesta final ha de ser un contratemps greu per a l’equip de Surís, el vigent campió de Lliga i Supercopa i que encara opta a dir-hi la seva a l’Eurocup. Perquè aquest vestidor, abans de guanyar, ha conegut la cara més amarga. Si sempre s’ha aixecat, ningú pot dubtar que aquesta vegada també ho farà. Si s’ha sobreposat a la tràgica inundació del seu pavelló, pot superar qualsevol cosa. I quan li passi el dolor de la derrota, que li passarà, recordarà que el seu gran triomf és haver sigut capaç de construir un relat sostenible en el temps que el fa ser admirat i estimat a parts iguals.

Les cares de les jugadores de l’Spar Citylift Girona al final del partit resumien perfectament la dificultat que ha suposat enfrontar-se a un Cadí La Seu voluntariós i que ha tancat amb l’orgull intacte la seva participació en la Copa de la Reina (56-51). Qui continua endavant és l’equip de Surís, que pretén convertir en fantàstic aquest cap de setmana. Aquest dissabte jugarà les semifinals (16.30 hores, Teledeporte) contra el València Basket.

L'abril del 2007, el Cadí La Seu tornava a la Lliga Femenina després d’imposar-se al Caja Rural Zamora (73-62). Ni de bon tros era la primera vegada que les catalanes jugaven a la màxima categoria, però sí que ha estat l’últim cop que han hagut d’ascendir, perquè la bona feina dels últims anys ha estabilitzat el club a l’elit del bàsquet, on fa 13 temporades que competeix de manera ininterrompuda. Encara que ara costi de creure, l’Spar Citylift Girona, que s’ha convertit en un gegant que desitja assolir les màximes aspiracions, tot just feia els primers passos: aquell curs, sota el nom de Don Piso Girona, s’havia estrenat a la Lliga Femenina 2 i havia aconseguit la 14a posició. S’hi estaria tres cursos, abans de pujar, però l’espera ha valgut la pena. Una dècada després viuran un nou capítol dels seus enfrontaments en els quarts de final de la Copa de la Reina, que es disputa a Salamanca (18 hores, Teledeporte).

L’Spar Citylift Girona pot estar satisfet del sorteig de l’Eurocup, que l’ha emparellat amb el Reyer Venècia als quarts de final, que es disputaran els pròxims 12 i 19 de març amb la tornada a Fontajau. L’efecte del coronavirus, però, no desapareix del tot. Si les gironines es van veure beneficiades per la decisió del Sopron de no viatjar a Eslovènia quan tot feia indicar que el seu camí europeu s’havia acabat, seran elles les que possiblement s’hauran de desplaçar a Ljubljana pel risc que pateix el país italià. La decisió està en mans de la FIBA, que encara no s’ha manifestat. “Ens fa molta il·lusió jugar aquesta competició perquè hem viscut nits molt especials. Segur que passarem dificultats, però tenim el factor pista a favor nostre”, assegura Eric Súris.

El miracle s’ha produït i l’Spar Citylift Girona jugarà els quarts de final de l’Eurocup, perquè el jutge únic ha decidit sancionar el Sopron, que es va negar a viatjar a Ljubljana per disputar el partit contra el Schio, desplaçat a Eslovènia per ordres de la FIBA pel risc de coronavirus que es pateix a Itàlia. Tot i els arguments de les hongareses, que van exposar el perill d’infecció, el jutge no ha trobat motius per donar-los suport, considerant que la decisió de traslladar el duel era beneficiosa per a totes les parts: el terreny era neutral i l’entorn, segur.

Si ja era complicat encertar el destí de l’Spar Citylift Girona, l’aparició d’un convidat inesperat va posar-ho tot potes enlaire. Els requisits que necessitaven les jugadores d’Eric Surís exigien la derrota del Dinamo de Kursk, que no es va produir però va anar d’un pèl, i la seva victòria a la pista del BLMA, consolidada amb un 45-57. Però ningú comptava amb el Sopron, que va veure com el partit que l’havia de dur a Itàlia es desplaçava a Ljubljana per l’amenaça del coronavirus. El club es va negar a viatjar, el duel es va suspendre, i a Fontajau tothom es va posar a fer càlculs, perquè la normativa FIBA diu que les hongareses no sumarien cap punt. Segons un comunicat emès per l’Eurolliga, la decisió és en mans del jutge únic, que haurà d’interpretar si el partit es pot jugar en una altra data (si això passa, com a mínim el Sopron tindria el punt de la derrota i es classificaria per a un basket average a favor de 4 punts) o si el dona per perdut i l’ha de sancionar. I si la plaça del Sopron a l’Eurocup queda lliure, el primer equip a la llista per fer-la seva és l’Spar Citylift Girona, que admet no saber què pot passar ni quan passarà.

Tot sembla indicar que l’Spar Citylift Girona quedarà eliminat de les competicions europees. Però, si alguna cosa l’ha caracteritzat en els últims anys, són els seus actes de fe, que l’han portat a ser el principal favorit per aixecar la Lliga Femenina Endesa. Per què no creure que pot aconseguir l’accés a l’Eurocup? “Estem en un moment àlgid, potser no en el millor del curs, però si com per destacar-lo. Hem recuperat el vol i tenim confiança, tot i que hem d’esperar altres resultats. Encara que només existeixi un 1% de possibilitats, buscarem que es faci realitat”, admet Eric Surís, que no sap si podrà comptar amb Sonja Vasic, dubte per unes molèsties, per enfrontar-se al BLMA (20 hores, TVGirona) en l'última jornada. Les gironines necessiten guanyar i esperar la derrota del Dinamo de Kursk, que tres hores abans rep l’Arka Gdynia, cuer i ja eliminat. És a dir, que sortiran a la pista sabent si les possibilitats són reals, o no ho són.

L’equació era clara: la victòria de l’Spar Citylift Girona s’havia de combinar amb una derrota del Dinamo de Kursk si les gironines, eliminades ja de l’Eurolliga, volien allargar l’esperança per accedir a l’Eurocup en una última jornada en què les opcions són pràcticament mínimes. La primera part es va complir, amb la victòria contra Famila Schio (65-53), però la segona no, i ara necessiten guanyar al BLMA i esperar una carambola final que sembla de ciència-ficció. Però que ningú dubti que ho intentaran fins al final.

“Si quan vaig veure entrar l’aigua em diuen que avui podríem jugar a Fontajau no m’ho hauria cregut”, piulava Cayetano Pérez, el president de l’Spar Citylift Girona, abans del clàssic de la Lliga. No ha sigut l’únic en fer pública la reacció personal en un dia molt especial. “Avui podem guanyar o perdre, però el que és segur és que Fontajau bullirà com mai. I aquest serà l’espectacle esportiu amb més espectadors de les comarques gironines de la setmana, i com a societat que això passi amb l’esport femení significa que estem guanyant”, afirmava Pere Puig, el director esportiu d’un equip al qual mai s’ha de donar per mort i que ha tornat a obrir la Lliga gràcies a la victòria en el clàssic contra el Perfumerías Avenida (60-55). Les catalanes, empeses pel factor emocional de tornar a competir a casa seva, han hagut de recórrer als instants finals per segellar una victòria treballadíssima en el seu retorn a Fontajau, on mantenen un idil·li amb l’afició que ha estat clau per tombar el primer classificat.

En els últims anys, el partit entre l’Spar Citylift Girona i el Perfumerías Avenida s’ha convertit en tot un clàssic de la Lliga Femenina. Acostumat a decidir campionats, són 40 minuts a cara o creu en què els precedents anteriors s’esborren de la memòria i tot torna a començar. Perquè si les castellanes marcaven clarament l’hegemonia, de mica en mica les gironines han capgirat la tendència. Així ho testifiquen els últims enfrontaments, en què a l’equip d’Eric Surís se l’ha vist aixecar trofeus amb la innocència de qui sap que està fent història. Avui, en el retorn a Fontajau, que preveu fregar el ple, es viurà un nou capítol d’un duel que no deixarà ningú indiferent (13 hores, Teledeporte).

L’Spar Citylift Girona ha engegat una campanya en què demana la solidaritat de tothom per intentar minimitzar els danys provocats pel desbordament del Ter al pavelló de Fontajau. Les infraestructures van quedar greument afectades, amb unes pèrdues econòmiques d’entre 200.000 i 300.000 euros. Sota el lema Juntes ens aixecarem, fan una crida per tots aquells que vulguin col·laborar, basada en diferents iniciatives. “L’afectació és tan greu que és com si la nostra entitat comencés de zero i les pèrdues, a banda de deixar el club en perill, augmenten cada dia”, diu el comunicat.

Campanya #JuntesEnsAixecarem de l'Spar Citylift Girona.

Abby Bishop, que ja ha debutat amb l’Spar Citylift Girona, ha reconegut que està “orgullosa” de formar part de la història del club. “Estic contenta. Si he signat és per la ciutat i perquè aquí tots som una família. Òbviament, jugar al costat de Laia Palau, Marta Xargay o Sonja Vasic, amb la qualitat que tenen, és un motiu de pes que em va ajudar a decidir. Però en les últimes temporades l’equip ha fet un bon bàsquet, i quan va sorgir la possibilitat no vaig tenir cap dubte”, ha assegurat l’australiana en la seva presentació.

Sense guanyar a camp contrari és complicat que el futur a l’Eurolliga sigui positiu, i l’Spar Citylift Girona no aconsegueix provocar cap somriure quan es desplaça. Contra el Dynamo de Kursk no ha sigut una excepció (76-64), tot i que per moments ha competit com acostuma a fer-ho. Però immers en uns dies difícils, ha abaixat els braços en el segon temps i ha posat un interrogant immens damunt del seu present europeu, quan falten dues jornades per tancar la fase de grups, en què s’enfrontarà al Famila Schio i el BLMA.

El cap de l’Spar Citylift Girona és a la pista, en què s’enfrontarà al Dinamo de Kursk (17 hores, TVGirona) per mirar d’exhaurir totes les opcions possibles i continuar viu a l’Eurolliga. La victòria contra l’Arka Gdynia va ser un primer pas, però les jugadores d’Eric Surís, que no podrà comptar amb Abby Bishop, l'últim fitxatge, perquè no té el visat a punt, necessiten guanyar més partits en les últimes tres jornades de la fase de grups. “Hem d’estar bé defensivament per evitar que el talent local pugui lluir, les volem incomodar. No tenim temps per descansar i la logística és la que és, però esperem competir i plantar cara”, ha reconegut el tècnic gironí.

Frustració. Impotència. Dolor. La jornada que va viure l’Spar Citylift Girona és d’aquelles que costaran d’oblidar. Feia mal veure com Fontajau acumulava gairebé dos metres d’aigua. Com el desbordament del Ter inundava, sense pietat, un munt de records de bona part de la brillant història que ha construït el club, entrant amb força a la pista, als despatxos, als vestidors i a les sales de fisioteràpia per arrasar tot el que es trobava al davant. Afortunadament, no va poder amb el cor de les gironines, que van donar una lliçó d’autoestima a Palau, l’improvisat escenari que va gaudir del triomf contra l’Arka Gdynia (70-68). El resultat, però, va ser el menys important, perquè la inundació ha creat una ferida que ningú presagiava després de l’entrenament matinal, minuts abans del desastre. Tot aparentava normalitat, però la vida, capritxosa i cruel a parts iguals, va voler posar a prova la fortalesa d’un club que necessita molt més que un aiguat per abaixar els braços. Xavi Fernández i Pere Puig, el director general i l’esportiu, recollien com podien el poc material que estava en bones condicions. Cayetano, el president, negociava el trasllat immediat per canviar de pavelló, amb el vistiplau de la FIBA inclòs, mentre la ciutat seguia recomanant precaució a causa de les tempestes d’aquesta setmana i el neguit augmentava. Van ser unes hores molt complicades.