Quan pensem en fronteres, tendim a pensar en espais físics creixentment fortificats amb tanques, concertines i la presència de forces policials i militars a banda i banda. Si bé les fronteres internes dins de l’espai Schengen han anat desapareixent, les externes s’han anat fent més infranquejables i lesives. Entre el 2014 i el 2022 la longitud total de les tanques a les fronteres exteriors de la UE va augmentar de 315 km a 2.048 km. Per fer-nos-en una idea, el cèlebre “mur de Trump” en té 900.

Gil Arias Fernández va ser número dos de l'Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes (Frontex) durant vuit anys, i durant un la va dirigir de forma interina. Amb 69 anys i ja jubilat, parla sense pèls a la llengua sobre un organisme que aquest dissabte ha fet dues dècades, marcat per l'opacitat i acusat de ser còmplice de la violació dels drets humans. L'informe Frontex: el guardián descontrolado, realitzat per la Fundación por Causa el 2021, ho evidencia. Ha canviat alguna cosa des de llavors?

L'arribada de migrants a les illes Canàries no para de créixer i s'ha incrementat de manera considerable aquest any. Segons dades de Frontex, el creixement ha estat del 154% entre el gener i el juliol, i assoleix les 21.620 arribades. És un augment important que preocupa les autoritats canàries, que lògicament reclamen l'ajuda del govern espanyol i de la resta de comunitats per gestionar tant l'atenció immediata com també el repartiment de les persones que reclamen asil i els menors no acompanyats. El president canari, Fernando Clavijo, i el president espanyol, Pedro Sánchez, es van reunir aquest divendres a La Palma amb aquest tema sobre la taula i, de moment, en va sortir només la promesa d'una ajuda extraordinària de 50 milions d'euros més i el compromís d'intentar convèncer el PP perquè accepti el repartiment d'immigrants menors entre comunitats.

Campanya. L’últim fitxatge de Marine Le Pen per a les eleccions europees es diu Fabrice Leggeri. És l’antic director de Frontex, l’agència de fronteres de la Unió Europea, caigut en desgràcia per una sèrie d'escàndols investigats per l’Oficina Antifrau de la UE i les acusacions de complicitat de Frontex amb les expulsions il·legals de migrants per part de la guàrdia costanera grega. Leggeri entra en política convertit en el tecnòcrata que Reagrupament Nacional, el partit de Marine Le Pen, necessita per "combatre l'onada de migració", i compartirà cartell amb l’omnipresent Jordan Bardella, una de les figures de pes del lepenisme. I això que Frontex ha estat, tradicionalment, objectiu de crítiques de l’extrema dreta francesa. Bardella l’ha arribat a qualificar d’"agència de viatges per a migrants" i Marine Le Pen s’hi havia referit com "aquella cosa amb dos helicòpters que se suposa que ha de protegir i controlar les fronteres de tota la Unió Europea".

A menys de quatre mesos de les eleccions europees, el partit de Marine Le Pen, el Reagrupament Nacional (RN) ha fet un fitxatge sorprenent: Fabrice Leggeri, director de l'agència europea de fronteres (Frontex) entre el 2015 i el 2022, serà el número tres del partit d'extrema dreta. Leggeri va haver de dimitir del càrrec després de les crítiques internes, de la pressió del govern francès, i de les acusacions de les ONG de tolerar les expulsions en calent.

L'agència europea de fronteres, Frontex, ha amenaçat amb marxar d'Espanya i deixar de vigilar el mar d'Alborán i les Canàries per interceptar les embarcacions amb migrants que volen entrar irregularment en territori espanyol. Segons ha avançat aquest dijous El País, el motiu d'aquesta desavinença amb l'executiu espanyol és la resistència de Madrid a subscriure el pla operatiu proposat per aquest organisme de la Unió Europea. De moment, els vehicles que fa servir Frontex s'han quedat a port i des d'ahir dimecres tot l'operatiu s'ha suspès de manera provisional, a l'espera del moviment espanyol.

A la Clémentine Ngono no li agrada parlar del que va viure, però per a ella és més important que una cosa així no torni a passar. "Si puc ajudar amb el meu testimoni, llavors parlaré". Ella mai va voler anar a Europa. No obstant això, les repetides experiències de violència i d'agressions viscudes durant la seva joventut l'hi van obligar. Tenia 23 anys. Primer va fugir del seu país d'origen, el Camerun, i després de Turquia. El 15 de setembre del 2021 a primera hora de la matinada, Ngono es va enfilar dalt d'una llanxa neumàtica grisa, juntament amb el seu marit, el seu fill de sis mesos i 33 persones més. Sabien que seria un viatge perillós. Sabien que les autoritats gregues podrien fer-los tornar enrere. Tot i això, ho van intentar. 

Ja són 12.266 els refugiats que, segons dades d'ACNUR, han travessat la frontera entre Turquia i Grècia aquest 2022. Quan falten gairebé tres mesos per acabar l'any, la xifra ja supera les arribades de l'any passat per terra i mar, que van ser 9.157, segons la mateixa agència. El col·lectiu més nombrós ve de Palestina, i el segueixen l'Afganistan, Somàlia i Síria.

El director de l'agència europea de fronteres (Frontex), Fabrice Leggeri, ha presentat la dimissió després d'una investigació periodística que demostra que l'organisme europeu ha estat implicat -o almenys ha estat testimoni- de devolucions en calent il·legals a l'Egeu. Lighthouse Report ha pogut documentar 957 casos de demandants d'asil que van ser retornats per la força a Turquia pels guardacostes grecs, entre març del 2020 i setembre del 2021. Leggeri, un alt funcionari del ministeri de l'Interior francès que dirigeix l'agència des del 2015, també havia estat investigat per l'oficina europea anticorrupció Olaf. El cas està tancat, però l'informe no s'ha fet públic.

Un avió de l'agència europea Frontex patrullarà el canal de la Mànega a partir d'aquest 1 de desembre, dimecres que ve, per detectar i interceptar les embarcacions d'immigrants que intenten creuar cap al Regne Unit. Ho ha anunciat aquest diumenge el ministre francès d'Interior, Gérald Darmanin, després de la reunió que han mantingut a Calais els ministres de Bèlgica, els Països Baixos, Alemanya i França amb la comissària europea d'Interior i representants de Frontex i l'Europol.

L'agència europea de control de les fronteres, Frontex, que ja està en el punt de mira per presumpes incompliments dels drets humans en la participació d'expulsions col·lectives de persones migrants, també ha quedat en evidència després que el Tribunal de Comptes de la Unió Europea hagi auditat les seves activitats, anàlisis i informes. Segons aquest organisme, hi ha llacunes pel que fa a la informació sobre l'eficiència i els costos de les operacions de Frontex, de la mateixa manera que els estats tampoc proporcionen tota la informació que l'agència necessita.

Fa anys que ONGs i també el supervisor europeu dels drets humans denuncien les vulneracions de drets a les fronteres d'Hongria per part de les autoritats del país. Davant les contínues devolucions en calent de refugiats i demandants d'asil principalment a Sèrbia, aquest dimecres la guàrdia fronterera de la Unió Europea (Frontex) ha anunciat que deixa d'actuar a la frontera hongaresa. Ho ha anunciat el portaveu de Frontex, Chris Borowski, al·legant que el govern que lidera l'ultraconservador Viktor Orbán incompleix la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que el desembre passat va prohibir les devolucions en calent.

Fabrice Leggeri, director de l'agència de control de les fronteres europees Frontex, ha negat aquest dimarts qualsevol implicació amb les devolucions en calent de persones migrades a la ruta que separa Grècia i Turquia. Un grup de mitjans com Der Spiegel y Bellingcat va publicar el 23 d'octubre una investigació que acusava guardacostes grecs de retornar a aigües turques vaixells de persones refugiades que intentaven arribar a Grècia i, a més, revelaven a través de material gràfic i correus electrònics que diversos agents de Frontex hi estarien involucrats. L'agència europea ho nega, després d'haver conduït una investigació interna i que el seu president hagi sigut interrogat pels membres de la comissió de Llibertats, Justícia i Afers Interiors de l'Eurocambra (LIBE).

Un any després de ser detinguda a Lampedusa per haver portat a terra ferma 53 nàufrags rescatats al Mediterrani central, Carola Rackete, capitana del Sea Watch, acusa els estats europeus d'exercir una política fronterera racista.

L'agència de control de fronteres europea, Frontex, ha presentat aquest dimarts el seu informe anual, on es mostra que s'ha reduït l'arribada d'immigrants il·legals a la UE en un 92% respecte al 2015, quan es va arribar al pic de més d'1,8 milions de persones. Aquest any han arribat a territori europeu un total de 150.114 immigrants i refugiats. En comparació amb el 2017, les arribades il·legals han baixat un 27%. Però això no ha fet que la UE destini menys recursos a la vigilància fronterera, sinó el contrari: la UE ha augmentat el pressupost de Frontex un 123% des del 2015 (de 143 a 320 milions d'euros).

L’Organització Internacional de les Migracions ha denunciat en repetides ocasions que les condicions dels migrants a Líbia són denigrants: molts són tancats en centres de detenció on pateixen tortures i vexacions. Ahir, però, ho va admetre el mateix director de Frontex, Fabrice Leggeri. O sigui, el responsable de l’agència europea que gestiona les fronteres de la UE.

Els mitjans amb què compta l’agència europea de fronteres (Frontex) i el govern italià per salvar els immigrants que naufraguen intentant arribar a Europa són insuficients. Més de 5.000 persones van morir en aigües del Mediterrani l’any passat, una xifra rècord.

El nombre d'immigrants que han travessat les fronteres de la Unió Europea en els primers nou mesos del 2015 és superior a 710.000, segons dades de l'Agència Europea de Control de Fronteres Exteriors (Frontex). La majoria dels nouvinguts són refugiats sirians. Aquesta xifra contrasta amb el nombre d'immigrants que van arribar a territori comunitari durant l'any passat: 282.000.

La UE ha llançat l'operació militar per interceptar els vaixells amb què els sensepapers arriben a Europa. Batejat amb el nom de Sofia (en homenatge a una bebè rescatada a l'agost), el dispositiu permet abordar, escorcollar, desviar i capturar els vaixells que se sospita que participen en el tràfic de persones al Mediterrani central. Fins ara els països europeus s'havien concentrat en les tasques de protecció de fronteres a través de l'agència europea Frontex i el rescat de nàufrags. Aquest any més de 130.000 persones han arribat a Europa en pastera des del nord d'Àfrica. Almenys 2.700 s'han deixat la vida en el viatge.

Més de 5.000 immigrants han estat rescatats al Mediterrani des de divendres, en l'onada més gran registrada aquest any, segons ha informat avui l'Agència de Control de Fronteres Exteriors (Frontex) de la UE.