Josep Sala i Cullell és professor de geografia en un institut de Noruega. El seu primer assaig, Generació tap, va desencadenar una certa polèmica a l'hora d'abordar les lluites generacionals pel poder. Ara torna amb No som 6 milions (Pòrtic), un llibre amb el qual demana parlar obertament d'immigració i on critica que ens han venut com a inevitable un model dissenyat per afavorir empresaris i perjudicar treballadors.

L'Ajuntament de Martorell ha aprovat aquest dilluns la prohibició d'omplir garrafes amb aigua de les fonts públiques del municipi per evitar així que els veïns que no tenen aquest servei a casa n'agafin per a ús domèstic. La mesura s'inclou dins de l'ordenança de convivència que el ple municipal modificarà amb els vots favorables dels partits del govern municipal, Junts i el PSC.

La desena de masies que hi ha a la vall de Sallent, al municipi de Coll de Nargó, confien que aquesta tardor, per fi, veuran arribar la xarxa elèctrica a casa i podran deixar d'autoabastir-se. Aquesta és de les últimes, si no l'última, vall habitada del Pirineu que encara no compta amb un servei tan bàsic com la xarxa elèctrica, i fa anys que s'espera una solució. A finals del 2018, l'Ajuntament de Coll de Nargó ja va cedir la part de la línia que havia construït a l'empresa que l'ha d'explotar. La idea era que aquesta comencés a fer-ho al llarg del 2019, però diversos imprevistos ho han anat endarrerint i encara no s'ha començat a prestar el servei.

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha anunciat aquest divendres que obre un expedient a Agbar per la manca de col·laboració d'Aigües de Barcelona -l'empresa del grup que gestiona el subministrament d'aigua als municipis metropolitans-. "L'empresa es nega a donar informació de conceptes com ara les inversions, les tarifes o els sous dels directius, i això genera una falta de transparència", ha explicat el vicepresident de l'AMB Eloi Badia. Ha concretat que han fet fins a 20 peticions i que han intentat mediar amb la companyia, però, després d'un any i mig, ha dit que no els ha quedat "cap altra via que l'expedient".

El temporal marítim que ha afectat la costa catalana els últims dies ha causat danys en el sistema de captació de la dessalinitzadora del Llobregat, situada al terme municipal del Prat de Llobregat. La instal·lació s'ha aturat temporalment per reparar-la, la qual cosa ha obligat la dessalinitzadora de Tordera a passar de treballar al 75% de la capacitat al 100% .

L'aigua residual regenerada s'incorporarà com a recurs bàsic per donar garanties de subministrament a l'àrea metropolitana de Barcelona i pal·liar els efectes de la sequera, que van camí d'empitjorar si les pluges no arriben els pròxims mesos. La planta depuradora del Llobregat engegarà la unitat de tractament terciari, que farà un tractament de l'aigua depurada perquè pugui servir per injectar-se a pous i frenar la salinització així com, en una segona fase, retornar l'aigua regenerada al riu Llobregat per ser potabilitzada i arribar al consum domèstic.

La Regulació de Participació Ciutadana aprovada a l'octubre a Barcelona ha de permetre fer multiconsultes sobre temes d'interès per a la ciutadania com la remunicipalització de l'aigua tant a iniciativa del govern municipal com dels propis ciutadans. Quan encara no s'ha posat en pràctica, però, el reglament ja ha topat amb les primeres traves en forma de recursos judicials impulsats tant per la Cambra de Concessionàries (CCIES) –on hi ha Agbar- com per la delegació del govern espanyol, que han recorregut al Tribunals Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

El consell d'administració de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha aprovat per 10 vots a favor i 7 en contra un augment de la tarifa de l'aigua d'un 11,8% per a l'any vinent. Es tracta d'un increment del servei en alta, és a dir, del preu que l'empresa Aigües del Ter Llobregat (ATLL) cobra als ajuntaments i empreses subministradores de Barcelona i la seva àrea, i la quantitat varia en funció del volum d'aigua que cadascun d'ells li compra. Segons una estimació feta per l'ACA, suposarà un increment aproximat de 10 cèntims/m3, el que es traduirà en "1 euro al mes per família".

El consell d'administració de l'Agència Catalana de l'Aigua es reunirà aquest dimecres per debatre un augment de la tarifa de l'aigua d'un 11,8% per a l'any vinent. Es tracta d'un increment del servei en alta, és a dir, del preu que Aigües del Ter Llobregat (ATLL) cobra a les empreses subministradores de Barcelona i la seva àrea, i que després varia en funció de cada cas però que, segons fonts de l'ACA, pot suposar un augment aproximat de "10 cèntims/m3 o un euro al mes per família".

Catalunya està en fase de prealerta per l’episodi més greu de sequera dels darrers deu anys. Amb el nivell dels pantans de les conques internes al 47% de la capacitat i les dessalinitzadores treballant a tota màquina –la del Prat està al 70% de la capacitat– les administracions busquen noves eines per pal·liar els efectes que pot tenir que no plogui els pròxims mesos i s’entri en fase d’alerta a la primavera. Una de les sortides serà recórrer a la reutilització de l’aigua de la depuradora del Prat per a usos agrícoles, ambientals i també per reciclar-la com a aigua de beure que arribi a una part dels barcelonins i a altres poblacions veïnes de l’àrea metropolitana.

No tots els ciutadans de l'Estat tenen les mateixes oportunitats en sanitat, educació i prestacions socials. L'actual sistema de finançament autonòmic permet, en gran mesura, que l'estat del benestar a Espanya sigui desigual depenent de la comunitat on es visqui. És la principal conclusió de l'estudi 'Serveis públics, diferències territorials i igualtat d'oportunitats', elaborat per l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (Ivie) en col·laboració amb la Fundación BBVA i que s'ha presentat aquest dilluns a Madrid.