La gran aposta de Boris Johnson, celebrar unes eleccions al mes de desembre, a les portes de Nadal, li ha sortit rodona. El Brexit ha portat als conservadors britànics un dels grans triomfs electorals de les últimes dècades. Aconsegueixen la majoria absoluta al parlament de Westminster arrabassant als laboristes alguns dels seus feus a l’anomenat Mur Vermell, que va del nord de Gal·les al nord d’Anglaterra. Johnson ha acumulat el vot dels qui el 2016 van votar pel Brexit, els que ja estan farts del debat i els votants de l’esquerra decebuts amb la incapacitat del líder laborista, Jeremy Corbyn, que ha pagat molt cara la seva ambigüetat.

La fotografia d'un nen de quatre anys estirat al terra dels passadissos d'Urgències d'un hospital de Leeds (nord d'Anglaterra) al qual se li administrava sèrum davant la possibilitat que patís pneumònia ha sacsejat la campanya electoral britànica quan falten només quatre dies per a la decisiva jornada electoral de dijous.

Com a candidat, Boris Johnson sembla de gel. I es desfà de mica en mica. O això és el que ha volgut demostrar Channel 4, una de les cadenes públiques comercials del Regne Unit. Aquest dijous al vespre, en el debat dels líders dels partits polítics britànics sobre el canvi climàtic, la direcció de l’ens ha plantat una escultura de gel en substitució del primer ministre després que ell hagi rebutjat prendre-hi part. Molt més que una metàfora. I un menyspreu de Johnson al problema de l’escalfament global, just en el mateix dia en què el Parlament Europeu declarava l’emergència climàtica. Però el primer ministre brexiter no en vol saber res ni de la Unió Europea (UE) ni de les seves institucions, i potser tampoc dels reptes mediambientals.

Theresa May, possiblement una de les personalitats menys seductores políticament de tot Occident, va protagonitzar a l’abril un gir inesperat: va convocar eleccions anticipades al Regne Unit per primera vegada des de la dècada dels 70. L’objectiu indissimulat de May era aprofitar la debilitat dels seus rivals per guanyar còmodament les eleccions i presentar-se a les negociacions pel Brexit amb un clar suport popular.

Dels tretze diputats que aquest dimecres ha votat al Parla­ment de Westminster en contra de la convocatòria electoral avançada que va anunciar dimarts la primera ministra britànica, Theresa May, nou pertan­yen al Partit Laborista. Gairebé tres dotzenes més d’entre els laboristes s'han abstingut, sumant-se a l’actitud dels parlamentaris del Partit Nacional Escocès (SNP), que no s’han afegit a la moció defensada per la 'premier', i que durà a la celebració d’eleccions generals el 8 de juny.

Bruce Cronin és economista i politòleg, catedràtic del departament de Sociologia de la Universitat de Greenwich i en aquesta entrevista analitza el panorama britànic a set setmanes d'unes eleccions generals avançades que han trencat el període inamovible de legislatures de cinc anys. La debilitat del Partit Laborista i les negociacions del Brexit són claus per entendre la decisió de de Theresa May.