Les prop de 50 colles que han participat aquest diumenge al migdia en la manifestació per la defensa dels drets i de les llibertats del poble català, convocada per la plataforma Espai Democràcia i Convivència, s'han sumat a l'acte festiu alçant les seves construccions de forma reivindicativa. L'escenari ha convidat a fer que algunes agrupacions optessin, fins i tot, per aixecar els castells conjuntament, cosa que ha brindat una imatge poc habitual en el món casteller.

El 6 de novembre del 1994, els Castellers de Cornellà van col·locar el llistó del Baix Llobregat en el punt més àlgid en descarregar el quatre de vuit en la seva diada de final de temporada. Des de llavors, només els Castellers d'Esplugues havien aconseguit igualar la fita, però encara cap altra colla de la comarca havia superat el sostre marcat pel carro gros. Avui els Cargolins han fet un nou pas endavant en assolir per primer cop en la seva història el tres de vuit, i ho han celebrat acompanyant-lo de les seves millors construccions i arrodonint la primera clàssica de vuit –tres i quatre de vuit més dos de set– blau marí.

Ahir dues colles nascudes a les portes del boom casteller dels noranta, fundades lluny de la zona tradicional, però amb prou solera i història al darrere, posaven la vista vint anys enrere per celebrar alguns dels seus moments més especials. Tal dia com el d'ahir ara fa vint anys, els Castellers de Cornellà rubricaven la millor actuació del seu historial, mentre que els Tirallongues de Manresa revivien que per primer cop van descarregar el dos de set. Totes dues formacions formen part de les pioneres en l'expansió territorial del fet casteller dels anys noranta i ahir van coincidir en la celebració de dues efemèrides ben especials.

De tant en tant, malauradament, cal una actuació com la diada de Corpus de Cornellà per fer abaixar el suflé a aficionats i periodistes castellers que només veuen un pas més enllà i que setmana rere setmana demanen un pis més. L'espectacular ritme que assoleix els últims anys la temporada castellera fa que molts cops no hi hagi un sol instant per a la reflexió i que, des de la barrera, o des dels mateixos mitjans de comunicació, molts demanem sempre un esforç més. A inici de temporada volem que arribin ràpid els primers castells de 9 pisos de l'any. Quan quatre colles ja han pujat de gamma llavors demanem el primer gamma extra i, gairebé sense adonar-nos-en, ens plantem a meitats de mes de juny parlant del 3 de 10 amb folre i manilles i del 4 de 9 sense folre.

Amb la major part de les colles capdavanteres fora de temporada o reservant energies per a l'últim esforç de l'any, el cap de setmana casteller ha estat una petita joia per a les formacions més humils. Una desena d'agrupacions han registrat estrenes en una tanda d'actuacions que comença a marcar el final del curs 2016.

La diada del Patrimoni a Sitges, amb cinc colles a plaça i previsions de gamma extra, podria haver estat un d'aquells exemples de diada llarga, densa i complicada d'entendre per al públic no casteller. Va ser, doncs, tot un èxit organitzatiu que es resolgués en menys de dues hores i va permetre, a més, evitar la pluja que ahir va mullar part de terres catalanes. Així ho han evidenciat les colles a través de les xarxes socials, que han volgut remarcar aquest èxit general de la jornada.

El Torneig de Futbol Intercasteller és un fenomen que cada any pren més força, com una bola de neu es fa més grossa i suposa un repte molt important per a l’organitzador. L’esdeveniment, que a l’anterior edició va mobilitzar prop de 2.000 participants, és organitzat anualment per una colla castellera del país, i l’impacte social i econòmic per a les poblacions que l’acullen és molt rellevant.

En un dels moments més dolços de la temporada, i a les portes de la gran cita del Concurs de Castells, les agrupacions castelleres només pensen a no desaprofitar cap oportunitat per seguir sumant torres humanes. Diuen que la pràctica fa el mestre, i si en el primer tram de la temporada les grans actuacions es preparaven amb construccions de la gamma alta de vuit, ara les colles punteres ho fan amb estructures de nou pisos i, fins i tot, de gamma extra. Dissabte les festes majors del Prat de Llobregat i de Calella, i les Festes de la Misericòrdia a Reus, en van ser un clar exemple, sumant un total de cinc castells de nou pisos.

L'operació sortida durant el cap de setmana llarg de la Mare de Déu d'Agost no ha estat només per als turistes, sinó que quatre colles castelleres també han fet les maletes per exportar la cultura de les torres humanes fora de Catalunya. Els Castellers de Sants s'han desplaçat a Menorca per arrencar el segon tram de la temporada, els Castellers de Berga i els del Poble Sec han compartit un viatge molt especial a Grècia, i els Castellers de Cornellà enmig del seu 25è aniversari han fet una escapada a Galícia.

Minuts abans de les sis de la tarda l'escenari a part de l'àrea metropolitana de Barcelona era dantesc, un fort xàfec ha negat carrers i carreteres, i ha afectat força la circulació a les rondes. La pluja, tot i que prevista amb temps, s'ha ajuntat amb la vaga de treballadors del metro i ha fet que les colles convidades a la diada del vint-i-cinquè aniversari dels Castellers de Cornellà, els Castellers de Sants i els Xiquets de Tarragona, hagin notat una lleugera davallada d'efectius. La jornada s'ha quedat sense cap construcció de nou pisos, si bé s'hi han pogut veure quatre castells de la gamma alta de vuit i el cinc de set de la colla local.

Els Castellers de Cornellà encaren aquest any la temporada del seu 25è aniversari amb un calendari carregat d'actes destinats a promoure el fet casteller a la ciutat. Van acabar el mes de maig descarregant un castell d'una trentena de pisos d'alçària, amb la peculiaritat que ho van fer estirats a terra, i han començat el mes de juny amb un acte institucional amb prop de 300 convidats.

Aquesta temporada les oportunitats s'acaben per a moltes colles castelleres. Conscients que arriba el final del curs casteller, un gran nombre de formacions intentaran encara fer un pas endavant. Per aconseguir-ho, però, caldrà motivar tothom, ja que alguns dels reptes són d'una dificultat superior. És per això que aquestes setmanes les xarxes socials s'han omplert de crides i campanyes. Els objectius varien però l'originalitat acostuma a destacar tant a les colles petites com a les més grans.

El tret de sortida de l'últim mes de la temporada castellera s'ha fet notar especialment aquest cap de setmana. Les estrenes s'han multiplicat i els èxits comencen a aflorar a cada racó de Catalunya. Quatre formacions han completat novetats històriques i quatre més han estrenat construccions que encara no havien descarregat enguany. La temporada està en un dels moments més dolços de l'any i previsiblement el ritme es mantindrà fins a l'últim minut.

La temporada castellera entra en els dos mesos finals i un gran nombre de formacions intensifiquen els esforços per complir els seus objectius. Un dels reptes més importants en el món casteller és el de pujar un pis més a cada una de les construccions i una barrera simbòlica important és la del quatre de vuit. A les portes de les últimes oportunitats, com a mínim nou colles podrien plantar cara als vuit pisos.

La jornada de reflexió ha marcat una diada castellera, la de la festa major del Prat de Llobregat, en la qual la colla més destacada ha estat la dels Castellers de Cornellà. Els Minyons de Terrassa han completat el castell més important de l'actuació, els Capgrossos han seguit sumant confiança i els Castellers del Prat han arrencat al seu públic les majors ovacions; ara bé, han estat els de Cornellà els que han anat un pas més enllà en carregar un dos de set que no completaven des del 2005.

L'any 1995 la Trobada de Colles Castelleres del Baix Llobregat va comptar amb la participació de sis agrupacions, més la dels Castellers de Sant Andreu de la Barca aleshores en formació. A partir del 1996, i fins al 2003, el nombre de colles va oscil·lar entre vuit i deu. L'excepció de les sis colles del 2002 era premonitòria: a partir del 2004, amb set, l'assistència cada cop va ser més escassa. La decadència de l'estat de salut de la comarca coincideix en línies generals amb la del món casteller en global aquells anys i també amb la dels Castellers de Cornellà, que el 2005 van fer el seu darrer dos de set. El mínim es va assolir en l'edició del 2007, a Esplugues, i es va quedar estancat entre les cinc i sis colles del 2008 al 2012, anys de domini cargolí.

La Trobada de Colles Castelleres del Baix Llobregat va néixer l'any 1995 arran del boom de colles que havien anat apareixent els primers anys dels noranta. D'una banda, s'aplegaven un seguit de colles que responien a uns factors socioculturals i demogràfics semblants; d'una altra, les colles amb més bagatge podien 'acompanyar' les més noves en aquesta aventura i seguir-los les passes més de prop.

Deu colles del Baix Llobregat més una del Barcelonès es donaran cita aquest diumenge, 5 de juliol, a la plaça del Centre d'Esparreguera. La trobada més multitudinària de formacions castelleres de la comarca es trasllada a diumenge al migdia amb la intenció de donar-hi el valor que es mereix, fent que totes les colles participants puguin tenir opcions de provar els seus millors castells.

Els Castellers del Prat completen per primer cop tres castells de sis pisos en un bateig oficial ple d'emocions. Els van acompanyar els Castellers de Cornellà de Llobregat, que van resoldre sense problemes els dos castells bàsics de set i uns Laietans de Gramenet poc encertats, que van arribar a desmuntar en tres ocasions un tres de sis gairebé coronat.

Sota un sol aterridor i fregant els trenta graus de temperatura, les tres colles liles de la diada castellera del Corpus han aprofitat l'ocasió per fer un un pas endavant. Els Castellers de Cornellà han brillat a casa conjugant els seus millors castells per primer cop aquesta temporada. La Colla Jove Xiquets de Tarragona ha estrenat l'estructura del set de vuit i els Minyons han sumat dos castells de nou pisos més i han començat a posar fil a l'agulla a les estructures que hauran d'arribar durant la festa major egarenca.