L'exalcaldessa de Madrid Manuela Carmena (Madrid, 1944) atén l’ARA des de l’Ajuntament de Barcelona, on ha presentat el llibre Els papers de Tierno Galván, que firma el periodista Àlex Masllorens.

Un homenatge a un madrileny a Barcelona no és una cosa habitual, i encara menys si és algú que no ha estat neutral en la rivalitat històrica que mantenen les dues ciutats. Tot i això, aquest dimecres el Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona s'ha omplert de gom a gom per retre homenatge a Enrique Tierno Galván, alcalde socialista de Madrid entre 1979 i 1986, en ocasió de la presentació del llibre Els papers de Tierno Galván, del periodista Àlex Masllorens. La presentació s'ha convertit en un acte de reivindicació de la figura de l'exalcalde de Madrid, a qui Pasqual Maragall va definir com el fundador del "patriotisme madrileny", del qual, de forma paradoxal, ara fan bandera figures tant als antípodes d'ell com Isabel Díaz Ayuso. Manuela Carmena, convidada d'honor a l'acte, ha cobert la quota de representació de la capital de l'Estat, que, en el context actual, era impossible que ocupés l'alcalde José Luis Martínez-Almeida. Al costat hi tenia Jaume Collboni, que s'ha encarregat de deixar clar que, malgrat no tenir sintonia política amb Almeida, fa el que pot per tenir-hi una relació cordial.

Yolanda Díaz ha admès que Íñigo Errejón "no hauria d'haver estat diputat ni portaveu" de Sumar al Congrés, però s'ha espolsat la responsabilitat per haver-lo situat en aquests càrrecs. "Si hagués tingut coneixement de fets més greus anteriorment, hauria actuat exactament igual que aquesta setmana, amb la mateixa contundència", ha assegurat. Ara bé, la vicepresidenta segona del govern espanyol sí que ha reconegut que coneixia la denúncia anònima que es va publicar a Twitter el juny de 2023 i no va actuar. Díaz ha justificat haver ignorat aquest senyal d'alerta –una noia denunciava que Errejón li havia tocat el cul sense el seu consentiment durant un festival de música a Castelló– perquè Més Madrid li va traslladar que havia iniciat una investigació, que finalment va quedar en res, i perquè la víctima va acabar esborrant els missatges a la xarxa social. "La dona ho retira i això ha quedat com ha quedat. Perquè es posin en marxa els protocols, ha d'arribar la denúncia", ha defensat.

El Suprem ha decidit deixar sense efectes la zona de baixes emissions i pas restringit de vehicles al centre de Madrid ideada per l'anterior alcaldessa de la capital espanyola, Manuela Carmena. Tot i que des de la seva entrada en vigor el 2018 s'ha provat que redueix la contaminació a tota la zona coneguda com a Madrid Central, l'alt tribunal considera que això no té "prou transcendència" per mantenir el projecte.

Fa uns anys, en les penúltimes eleccions europees, vaig sopar amb un alemany i la seva parella suïssa, amics d’una tercera persona que jo coneixia. Vam treure el tema dels comicis i ell va confessar obertament que havia votat AfD, la ultradreta alemanya. Com que aparentment no quadrava res i com que se'ns va acabar la gana de cop, vaig començar a fer-li preguntes sobre per què havia pres aquella decisió. Per a cada pregunta tenia un argument convincent. Almenys a ell el convencia. Jo no el coneixia d’abans però pel que m’havien explicat era una persona amb un estil de vida que no relacionaries mai amb la ultradreta. De fet sempre havia viscut amb valors molt més d’esquerres, però, cansat de la inoperància política, havia decidit donar aquell vot perquè els altres s’espavilessin. No va trobar cap altra alternativa que li semblés eficaç. Aquesta va ser la seva explicació. Estava tan convençut de la seva decisió que va votar per correu perquè aquells dies ja va calcular que seria a Barcelona. No era un vot impulsiu. Després d’aquell sopar es va trencar una amistat de molts anys. Era massa difícil reprendre la relació perquè era impossible deixar de pensar que aquella persona havia donat suport a una ideologia que l’única utilitat que té és donar alè a la violència, l’odi i la ignorància. La ultradreta no serveix per fer espavilar la política mediocre actual. Serveix per deixar el món en mans de fanàtics incapaços de qualsevol debat seriós. Fer-los el joc és posar-nos en perill. En cap cas pot ser la solució de res. El problema és que ell és només un vot. I n’hi ha molts més.

"Sentireu opinions meves que no us agradaran: les orelles no sempre han d'estar preparades per a l'elogi". L'exalcaldessa de Madrid Manuela Carmena ha sigut clara tan bon punt ha començat la seva intervenció en la comissió d'estudi sobre els drets polítics del Parlament de Catalunya convidada per Ernest Maragall, que la presideix. Dies abans de l'1-O –ha recordat a la sala– es va reunir amb l'expresident i l'exvicepresident, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, i els va insistir que un referèndum "il·legal" era un "error impressionant". "La situació abans de l'1-O era millor que la que tenim ara, que és desastrosa", ha afirmat, i ha reivindicat el "diàleg" per "aconseguir el que ara ens sembla impossible": superar el conflicte. Així, ha insistit en la figura d'un mediador en les converses entre Catalunya i la Moncloa.

L’exalcaldessa de Madrid Manuela Carmena va donar aquest divendres el tret de sortida a la Mercè fent una crida al diàleg, a l’Espanya diversa i al respecte. A parlar i escoltar-se. Carmena, que es va definir com una “enamorada irremissible” de Catalunya i Barcelona i del català -va fer parts del discurs en català-, no va dedicar ni una paraula al tema que va carregar de polèmica la seva elecció com a pregonera: que negués l’existència de presos polítics a l’Estat i que vinculés l’1-O al sorgiment de Vox. No va parlar de presos, ni de política en termes concrets. Sinó de diàleg, de diversitat i de respecte. “Parlar i escoltar són verbs que descriuen l’essència de la democràcia”, va defensar, després d’elogiar la iniciativa d’una empresa de publicitat que, el 2016, va penjar de les finestres de les seves seus a Madrid i Barcelona pancartes amb els lemes “Parlem” i “Hablemos ”. “Quants d’aquests crits hauríem necessitat. Quants en seguim necessitant”.

Enmig del bloqueig de les negociacions entre Unides Podem i el PSOE per un pacte d'investidura, l'exalcaldessa de Madrid Manuela Carmena, que ha sonat en algunes ocasions com a possible ministra, no ha descartat avui, en una entrevista amb la Cadena SER, poder acceptar una oferta així, malgrat que de moment no l'hi han ofert.

Basculem entre dos moviments antagònics: del “Soy español, ¿a qué quieres que te gane?” al “Soc català, ¿per què vols que m'ofengui?” L'últim capítol de 'La revolució dels ofesos' (coneguda en altres temporades com 'La revolució dels somriures') l'ha tingut a vostè com a protagonista, senyora Carmena.

L'exalcaldessa de Madrid Manuela Carmena s'ha reafirmat en les declaracions que va fer aquest dilluns en un debat amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, quan va assegurar que "l'aparició de Vox és conseqüència en part del Procés". Sense buscar cap matís en les seves paraules, Carmena ha sentenciat que "l'exacerbació del nacionalisme espanyol és la resposta al nacionalisme català".

Una periodista pregunta a Manuela Carmena i Ada Colau què opinen de l’escenificació dels continuats desacords entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias de cara a les sessions d’investidura del primer la setmana que ve. Carmena toca el violí i Colau s’estalvia de respondre. La ja exalcaldessa de Madrid acaba de dir que en política és molt important “treure etiquetes i assenyalar el que es vol resoldre”. I posa un l’exemple d’un amic seu que ahir mentre sopaven li va dir: “Ay, Manuela, yo ya no sé si soy de izquierdas o de derechas ”. Per a Carmena ser d’esquerres o de dretes és una etiqueta. No aclareix si aquest amic és Manuel Valls, que també recorre molt sovint al recurs de diluir la frontera entre les dues ideologies polaritzades i a qui, per cert, va elogiar entusiastament quan va donar els vots a Ada Colau que li permetien revalidar l’alcaldia de Barcelona.

L’exalcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, ha arribat caminant a les 9 del matí al registre de la plaça de la Villa per renunciar a l'acta de regidora a l'ajuntament de la capital. Ho ha fet acompanyada de la seva escorta i sense voler fer grans declaracions als mitjans. "Jo ja no soc ningú", ha dit amb un somriure als periodistes, segons informa Europa Press.

Quan se’ls donava per exclosos de les institucions, Carmena i Errejón han protagonitzat una gran ofensiva per aconseguir que Madrid no sigui de dretes. “Oferim a PSOE i Ciutadans un acord perquè l’Ajuntament i la Comunitat de Madrid no depenguin de Vox”, ha dit Errejón en dues entrevistes a 'Eldiario.es' i a la Cadena SER. Errejón assegura que la proposta compartida amb l'alcaldessa de Madrid en funcions és "asseure's a parlar" per intentar explorar "escenaris alternatius perquè el futur dels madrilenys no depengui de Vox", tot i que per ara no aposta per facilitar la investidura de ningú a banda de Carmena. "Que no sigui per nosaltres; no m'asseuré sobre els meus vots i em posaré a queixar-me. Entenc que això és fer política", ha dit.

Els partits espanyols van abocar ahir de manera gairebé unànime els esforços en la batalla clau de les eleccions de demà: Madrid. Tots els líders estatals excepte Pablo Iglesias (que a Madrid té un territori pantanós, per la falta de candidatura del seu partit a l’Ajuntament i la rivalitat amb la d’Íñigo Errejón a la Comunitat) van triar la capital espanyola per tancar la seva campanya, conscients que la pugna clau és també la més igualada entre els blocs. “Està tot molt empatat a Madrid”, confessaven ahir fonts de la campanya socialista, que no acaben de donar credibilitat a les enquestes de l’inici de la campanya que donaven un avantatge clar al bloc de les esquerres tant a les eleccions autonòmiques com a les municipals.

L’any 2015, les ciutats del canvi van ser el gran titular de la nit electoral de les municipals. El moviment sorgit als carrers i les places del 15-M -que dimarts va complir vuit anys- arribava a les institucions. Ho feia a través dels ajuntaments, aconseguint el poder en moltes de les principals ciutats espanyoles i apuntant-se el triomf en les dues grans capitals del país: Barcelona i Madrid. Quatre anys després, aquests governs afronten l’examen de les urnes i ho fan, malgrat les dificultats per complir les expectatives que ells mateixos havien generat, amb opcions de retenir el poder a la gran majoria de municipis.

Grups ultracatòlics i ultradretans com ara l'associació espanyola Abogados Cristianos i Hazte Oír plantejaran batalla contra la programació d'una obra de teatre amb el títol 'Dios tiene vagina' a les Naves del Matadero. Consideren que el muntatge, en què apareixen actors despullats interpretant una processó de Setmana Santa, és "de mal gust" i una burla de la religió.

El fins ara candidat de Podem a la Comunitat de Madrid en les pròximes eleccions autonòmiques, Íñigo Errejón, es presentarà finalment sota les sigles de Més Madrid després d'arribar a un acord amb l'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, que intentarà repetir al càrrec amb aquesta plataforma. Així ho ha anunciat la mateixa regidora a les xarxes socials, on ha penjat una carta conjunta amb Errejón per donar "una bona notícia". "És una invitació per trobar-nos, amb la sintonia i el compromís que requereixen els moments importants", assenyala Carmena, que assegura que aquesta primavera necessiten "la creativitat i les ganes de millorar dels madrilenys".

L'Ajuntament de Manuela Carmena ha anunciat aquest dimarts a les tres empreses que treballen amb aquest model que hauran de retirar els vehicles de la via pública en un termini màxim de 72 hores, segons ha avançat 'Eldiario.es'.