Les dades de l'atur tornen a ser un bon senyal de recuperació econòmica. Per primer cop en 14 anys, durant un mes d'octubre la desocupació ha baixat a Catalunya, on l'atur ha reculat per vuitè mes consecutiu. Normalment l'efecte de la fi de la temporada turística estival fa que l'octubre sigui, en termes d'ocupació, un mal mes. Aquest cop s'ha trencat aquesta tendència. És cert que encara tenim més de 42.000 persones en ERTO que no es comptabilitzen com a desocupades -fet que obliga a matisar l'optimisme-, i que serà en els pròxims mesos quan veurem si efectivament aquests ERTO acaben bé o malament. Però tot i això la tendència és positiva, fins al punt que la radiografia laboral global catalana ja és ara mateix millor que la que hi havia abans de la pandèmia. L'afiliació a la Seguretat Social, és a dir, la creació de llocs de treball, també s'ha enfilat aquest mes, amb 21.171 nous llocs de treball, el segon creixement més intens en un octubre des que el 2004 va començar la sèrie històrica.

El nombre de persones a Espanya que declaren patrimonis superiors als 30 milions d'euros es va més que duplicar entre l'inici de la crisi, el 2007, i l'any 2015, ja que es va passar de 233 contribuents a un total de 549, segons dades de l'Agència Tributària.

La recuperació econòmica ha permès que alguns indicadors tornin, o almenys s’acostin, a les xifres dels anys previs a la recessió, però aquest no és el cas dels concursos de creditors. Durant el 2017 es van registrar un total de 1.067 suspensions de pagaments a Catalunya, més del triple que les 326 del 2007, segons les dades que va publicar ahir el Consell General del Poder Judicial. Així i tot, el nombre de suspensions de pagaments presentades per empreses es va reduir l’any passat un 3% en comparació amb el 2016 i va assolir el nivell més baix des del 2008. Des del 2012, el moment amb més activitat d’entrada d’expedients als jutjats mercantils, la xifra total de concursos ha caigut un 50%.

És evident que els anys de recessió han fet augmentar la bretxa entre els ingressos de les llars més riques i les més pobres. No obstant, la crisi sí que ha aconseguit reduir una altra desigualtat: la del consum. Segons un informe de BBVA Research, entre el 2007 i el 2015 la despesa de les famílies "més afavorides" es va reduir en un 17,2%, mentre que les més desafavorides ho van fer en un 7,6%. Així doncs, segons els indicadors utilitzats per l'estudi en aquests anys la diferència en el consum entre rics i pobres ha caigut gairebé un 10%.

El nombre d'empreses concursades a Catalunya –l'antiga suspensió de pagaments– es va situar en el segon trimestre en 219 societats, cosa que suposa el 7,59% més que el segon trimestre de l'any passat, segons les dades publicades per l'institut d'estadística espanyol. Amb aquesta caiguda, Catalunya encadena 15 trimestres de descensos del nombre d'expedients d'empreses concursades, des del quart trimestre del 2013. Per sectors d'activitat, el 32,88% de les empreses que van presentar un concurs eren del sector del comerç i de la construcció. En la sèrie de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) es pot observar que aquest nombre de 219 empreses en el segon trimestre és el més baix en aquest trimestre des del 2008, just abans de començar la crisi.

Per a la majoria de persones, l’estiu és sinònim d’agafar les maletes i marxar de viatge. No obstant, encara hi ha un 40% d’espanyols que l’any passat van quedar-se a casa perquè no es van poder permetre pagar-se ni una setmana de vacances, segons les dades recollides ahir per l’Eurostat. A Europa, una tercera part dels ciutadans comunitaris no van poder estiuejar per motius econòmics durant el 2016. L’estadística fa referència a les estades que requereixen un esforç econòmic -com ara pagar un allotjament o un bitllet d’avió- i, per tant, exclou les vacances que es fan a les segones residències o habitatges familiars.

La contribució de les micro, petites i mitjanes empreses a l’economia catalana va repuntar un 6% el 2015 fins a representar el 59,1% del valor afegit brut del territori. És el primer cop des de l’inici de la crisi que les pimes guanyen pes en el conjunt de l’activitat econòmica del país. Així es desprèn de l’Anuari de la Pime que ha presentat aquest dijous la patronal Pimec.

El PIB per capita català va tornar el 2016 als registres anteriors a la crisi. Catalunya va tancar l'any amb una renda per càpita de 28.590 euros, superior als 28.332 euros que va registrar l'any 2008. De fet, aquesta xifra és la millor de tota la sèrie històrica. Pel que fa a la dada espanyola, el PIB per càpita del 2016 també va deixar enrere tots els registres anteriors i es va situar en 23.970 euros.

“La nostra política monetària està sent exitosa”, va presumir ahir el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi. Potser sí: segons els seus càlculs, d’una banda, el creixement del PIB en la zona euro s’expandirà a un ritme de l’1,8% al 2017 i de l’1,7% al 2018, una dècima més respecte les anteriors previsions. Coincideix que la taxa d’atur és similar a la d’abans de la crisi i els riscos de deflació de fa un any ja han “desaparegut en gran mesura”. Però, d’altra banda, encara “no és hora de parlar de victòria sobre el front de la inflació”, va advertir el màxim mandatari de l’ens emissor, mentre instava a mantenir la cautela.

“Canvi de model: de la construcció a l’exportació”. El ministre d’Economia, Luis de Guindos, parlava amb eufòria sobre l’economia espanyola aquesta setmana a Twitter. El motiu de la seva satisfacció: la bona marxa de la balança per compte corrent, l’indicador que mostra la diferència entre les importacions i les exportacions de béns, serveis i diners que té un país. En el cas d’Espanya, la balança va acabar el 2016 amb un superàvit de 22.300 milions, equivalent a pràcticament el 2% del PIB. Segons deia el ministre en el mateix missatge a les xarxes, això suposava “la millor dada de la història”. Tot i que això últim no és veritat (hi ha hagut anys amb millors registres, per exemple en el tram final del franquisme), és cert que feia dècades que Espanya no tenia un superàvit tan alt com aquest. ¿Té raó Guindos, per tant, quan parla de canvi de model?

Si Espanya no aconsegueix aprovar uns pressupostos per a l'any que ve per la falta de govern, el dèficit públic serà del 3,6%, segons les previsions de la fundació de les caixes d'estalvi, Funcas, publicades aquest dimarts. Això implica sobrepassar el límit acordat amb la Comissió Europea en cinc dècimes; en altres paraules, que l'Estat ha de fer una retallada addicional del voltant de 5.000 milions d'euros.

El ministre d'Economia en funcions, Luis de Guindos, ha explicat aquest dimarts davant de la comissió d'Economia del Congrés dels Diputats les mesures que Espanya ha de prendre per evitar una multa de Brussel·les per l'excés de dèficit i que inclouen la restitució dels pagaments fraccionats de l'impost de Societats que, segons ha dit, serà amb un tipus del 20% i per a empreses amb una facturació superior als 20 milions. Això vol dir que en la pràctica s'apujarà l'impost a les grans empreses, que pagaven un 12% per anticipat abans que l'executiu de Rajoy eliminés aquestes bestretes a principis d'aquest any.

Les vendes del sector de gran consum van créixer un 2,1% el segon trimestre de l'any, segons les dades de l'informe 'Growth Reporter' que la consultora Nielsen ha publicat aquest dimecres. No obstant, l'augment de les vendes als supermercats i hipermercats va marcar el pitjor resultat des del juny de l'any passat.

L'economia espanyola es resisteix a frenar. Tot i que ja fa trimestres que diversos serveis d'estudis i organismes d'anàlisi pronostiquen que el producte interior brut de l'Estat està a punt de perdre vigor, les dades finals, que publica l'Institut Nacional d'Estadística (INE), mantenen la força. El segon trimestre, el PIB va tornar a avançar un 0,8%, segons les dades publicades aquest dijous per l'organisme estadístic: això suposa calcar el creixement experimentat en els tres trimestres posteriors. En termes anuals, això suposa un creixement del 3,2%, per sobre de les previsions del govern espanyol, que passen per créixer un 2,9%.

L'economia espanyola va créixer un 0,7% en el segon trimestre de l'any, en línia amb les previsions del Banc d'Espanya i altres organismes, segons ha avançat aquest divendres l'Institut Nacional d'Estadística. Aquest creixement és una dècima inferior que en el primer trimestre i dues dècimes per sota del que es va aconseguir en el mateix període del 2015.

Les exportacions segueixen avançant tant a Catalunya com a Espanya. L'augment de les vendes a l'exterior, que s'ha consolidat com una de les poques bones notícies durant la crisi, es resisteixen a abandonar el terreny negatiu, tot i la desacceleració de l'economia mundial, per culpa de les tensions als mercats emergents. Però aquest nou context mundial comença a notar-se.

El Tresor espanyol ha col·locat aquest dijous 3.507,82 milions d'euros en una subhasta de bons i obligacions, dins del rang mitjà previst, i ha baixat la rendibilitat en les tres emissions. És la primera emissió després dels atemptats de París de divendres passat.

El vicepresident del Banc Central Europeu (BCE) Vítor Constâncio ha admès aquest dimecres que la política monetària expansiva que està duent a terme l'organisme emissor comporta riscos per a l'estabilitat financera. Per això, ha assegurat, cal adreçar-los amb una "bona supervisió" i la regulació macroprudencial, orientada precisament a evitar desastres financers.