Fins a 253 persones, la majoria nadons, han rebut una vacuna caducada en centres sanitaris bascos. Ho ha confirmat aquest dimarts el Servei Basc de Salut, l'Osakidetza, després que EH Bildu denunciés el cas. Això sí, des del Govern Basc han assegurat que l'error "no comporta cap mena d'afecció a la salut ni efecte advers". Es tracta d'una vacuna hexavalent, que s'administra per combatre malalties com la diftèria, el tètanus, la tos ferina, la poliomielitis o l'hepatitis B, i les dosis administrades pertanyien a un lot "la data de caducitat del qual havia expirat recentment".

Quan arriba el fred, els virus respiratoris –com la grip, la covid-19 o el refredat comú– troben el moment ideal per circular. Les baixes temperatures ens fan passar més temps en espais tancats i menys ventilats, i això afavoreix el contagi. Davant d’això, la millor estratègia és cuidar-se cada dia i reforçar la prevenció des de diferents àmbits: vacunar-se, mantenir hàbits saludables i tenir cura dels altres.

En l’era de la informació, també abunden les mitges veritats i els rumors. Les xarxes socials i els canals de missatgeria s’han convertit en espais on circulen afirmacions sense base científica sobre les vacunes. Però darrere de cada mite hi ha una explicació que la ciència fa temps que ha resolt. Per això, el Departament de Salut insisteix: informar-se bé és tan important com vacunar-se.

L’hivern que s’acosta ve carregat de reptes: baixes temperatures, més circulació de virus i un sistema sanitari que ha de preparar-se per afrontar-los. En aquest context, la vacunació contra la grip i la covid-19 es reafirma com una de les eines més efectives per protegir-se, tant individualment com col·lectivament.

L'arribada de la immunoteràpia als hospitals, el naixement de l'edició genètica i els dispositius per tornar a caminar, els primers fàrmacs contra l'Alzheimer i les injeccions per perdre pes... És difícil mirar enrere i triar unes poques fites que demostrin com, en els últims quinze anys, la medicina ha fet una embranzida per salvar i millorar milions de vides arreu del món. Des del 2010, desenes de milions d'articles mèdics s'han publicat en revistes d'alt impacte, i mentre llegeixen aquestes línies, els científics i els laboratoris no s'aturen. Des de les seves primeres edicions, l'ARA ha informat i aprofundit en molts d'aquests èxits, i no ha estat aliè als reptes ètics i econòmics a què s'ha hagut d'enfrontar la recerca en salut. Tampoc a la profunda crisi de confiança que han travessat algunes disciplines en l'últim lustre.

L'IB-Salut, el servei de sanitat pública de les Illes Balears, s'ha negat a readmetre la doctora Nadiya Popel, que va exercir al servei d'Urgències de l'Hospital Mateu Orfila, de Maó, fins que en va ser expulsada el setembre del 2023, ara farà dos anys. N'ha donat la notícia el Diario de Menorca.

La Casa Blanca va anunciar dimecres a la nit que havia destituït la directora dels Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC), Susan Monarez, per no alinear-se amb l'agenda del president. En un correu electrònic, un portaveu de Donald Trump, Kush Desai, deia textual que Monarez no "està alineada amb l'agenda del president de fer America Sana un altre cop [Makin America Healthy Again]" i per això, "la Casa Blanca ha cessat Monarez de la seva posició amb la CDC", segons recull The New York Times.

Des del febrer, Robert F. Kennedy Jr. és el secretari de Salut del govern de Donald Trump, el màxim responsable de sanitat pública dels Estats Units. És una pèssima notícia per a tot el planeta. Costa predir quina de les idees que ha implementat Trump des que ha tornat al poder tindrà un impacte negatiu més profund a escala mundial, però posar un antivacunes conspiranoic a tenir cura de la salut de 340 milions de persones té molts números per emportar-se el premi gros. El problema és que aquest premi es pagarà en vides humanes.

Desenvolupades en un temps rècord, les vacunes per al SARS-CoV-2 van canviar el curs de la pandèmia de la covid, que assolava el món fa cinc anys. Només durant el primer any que es van administrar van evitar 14,4 milions de morts en 185 països i regions, segons un estudi de l’Imperial College de Londres publicat a The Lancet. A aquesta dada s'hi sumava un altre treball posterior de l’OMS que estimava que aquests fàrmacs profilàctics havien previngut la meitat de les hospitalitzacions per covid a Europa, així com el 50% dels casos greus de la malaltia i defuncions.

Les vacunes són un dels grans èxits de la història de la medicina. Un estudi publicat a la revista Lancet fa alguns mesos per científics de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) calculava que, des que el 1974 aquesta institució va començar el programa per fer-les arribar a tots els infants (l’Expanded Programme on Immunization o EPI), han reduït la mortalitat infantil entre un 40% i un 50% i han salvat la vida a 154 milions de persones. Per no parlar de les complicacions de salut que han evitat, algunes de ben greus, com les seqüeles de la pòlio i el xarampió. Aquestes i altres dades demostren amb contundència que dubtar de l’eficàcia i la seguretat de les vacunes està al mateix nivell que creure que la Terra és plana.

Criar és, entre altres coses, anar prenent decisions perquè els fills tirin endavant de la millor manera: decidir que s’anirà per aquest camí o per aquell altre a la recerca de l’aprenentatge, del creixement, de la salut, i acompanyar-los-hi. En aquest viatge sense full de ruta i amb tantes destinacions com famílies, no sempre queda clar què és una pràctica contrastada i què és una creença més o menys respectable, però sense evidència científica, més pròxima a l’esoterisme o a l’espiritualitat. En converses amb amics, al blog d’un suposat expert o al perfil d’un influenciador, no és estrany sentir que les vacunes són una enganyifa o que l’arbre de te fulmina els polls. Hi circulen afirmacions i consells sovint contradictoris i un munt de pseudoteràpies, des de l’homeopatia fins a les pedres suposadament miraculoses. Una frase recurrent: "A mi em funciona". Es pot destriar el gra de la palla navegant en aquest oceà?

El calendari de vacunació del sistema públic de salut es va actualitzant periòdicament per incloure-hi les noves recomanacions. Actualment, el departament de Salut treballa en el nou calendari per al 2025 que inclou modificacions en tres malalties. S'incorpora la vacunació contra la tos ferina per a infants d'11 i 12 anys, la vacuna contra el rotavirus per als nens nascuts a partir del gener del 2025 i també inclou modificacions en la del virus del papil·loma humà. Repassem els nous canvis amb l'ajuda de Pepe Serrano, expert en vacunes de la Societat Catalana de Pediatria de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.

L'actual brot de mpox, també coneguda com a verola del mico, exemplifica les conseqüències de menystenir la dimensió global de la salut. La falta de coordinació i vigilància a escala internacional han permès que la malaltia s'estengui més que mai a l'Àfrica i la crisi derivada ens ha recordat que la salut global no depèn només de la prevenció: la col·laboració contínua entre països és clau.

La intel·ligència col·lectiva s'està convertint en un eslògan destinat a captar l'essència de l'economia del coneixement, en què multituds de persones col·laboren en reptes difícils, aportant cadascuna una cosa diferent. El resultat és l'experimentació i la innovació contínues, cosa que condueix a grans descobriments. I amb la proliferació de la intel·ligència artificial, els participants en aquest procés fins i tot poden no ser humans. No és una idea feliç?

El director general de Salut Pública del ministeri de Sanitat, Pedro Gullón, ha assegurat aquest divendres que Espanya disposa de prou reserva de vacunes per mantenir la seva estratègia de prevenció contra la mpox (també coneguda com a verola del mico). A més, ha afegit que, si calgués, podria augmentar-ne l'estoc, ja que la Unió Europea ja està en contacte amb les farmacèutiques. Ho ha explicat en declaracions a Efe després que el PP hagi demanat públicament a l'executiu espanyol la creació d'una reserva fixa de vacunes i un reforç de controls en ports i aeroports –com han anunciat països com la Xina o l'Argentina– davant la nova emergència sanitària decretada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

La pandèmia de la covid-19 va impulsar –amb una velocitat sense precedents– el desenvolupament i la distribució de les vacunes contra el coronavirus, però, alhora, es va caracteritzar per una caiguda significativa en la taxa de vacunació sistemàtica, és a dir, les incloses en els calendaris pediàtrics. Segons les dades publicades aquest dilluns per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Unicef, la cobertura mundial d'immunització infantil es va estancar el 2023, fet que implica que enguany hi haurà 2,7 milions més de nens i nenes sense vacunar o sense rebre la totalitat de les vacunes necessàries en comparació amb els nivells del 2019, anteriors a la pandèmia. "Les últimes tendències demostren que en molts països hi ha massa infants sense vacunar", ha afirmat la directora executiva de l'Unicef, Catherine Russell, en la presentació de l'informe. "Tancar la bretxa d'immunització requereix un esforç mundial", ha afegit.

Les variants del coronavirus no han deixat de proliferar des de la seva irrupció, ara fa quatre anys. Les mutacions són habituals en aquests patògens: quan es reprodueixen dins d’una cèl·lula pot ser que aquesta cèl·lula creï una còpia inexacta dels gens. Moltes són menys eficients que la seva predecessora i no poden competir, però de tant en tant n'apareix alguna que la millora i s’acaba imposant, sigui perquè és més infecciosa o perquè es reprodueix millor. Al final, la que té més capacitat de transmetre’s acaba predominant. Actualment a Catalunya la variant que més circula és la FLiRT, que es va detectar per primer cop a finals de febrer i ara ja representa un 85% de les mostres seqüenciades. El motiu? És capaç d'escapar-se a la resposta immunitària de les vacunes i circular amb més facilitat.

Poc després de la seva arribada a finals de desembre del 2020, les vacunes contra la covid van capgirar la pandèmia i van obrir un camí de tornada a la normalitat. Van evitar uns 14,4 milions de morts a tot el món, segons una estimació. En un petit percentatge de persones, també van produir efectes secundaris. Durant més d'un any, el New York Times va parlar amb 30 persones que van dir que havien estat perjudicades per les vacunes. Juntament amb més d'una dotzena d'experts, aquestes persones consideren que els funcionaris federals no estan fent prou per investigar les seves queixes.

Catalunya vacunarà contra la grip, de forma gratuïta, els infants d'entre sis mesos i cinc anys, i contra el virus sincicial respiratori (VRS) –el causant de la majoria de bronquiolitis– els nadons menors de sis mesos, a partir d'aquest mateix octubre. A més, al calendari de vacunació del sistema públic també hi entrarà a partir d'ara una nova vacuna contra la meningitis que cobrirà totes les variants d'aquesta malaltia per als més petits.

Els esforços per aconseguir una vacuna eficaç contra el coronavirus es concentren ara en assolir un ventall d'injeccions que permetin lluitar contra el càncer. Tant la farmacèutica nord-americana Moderna com l'alemanya BioNTech, creadores de dues de les vacunes anticovid més administrades al món, preveuen que les seves vacunes anticanceroses, també dissenyades a partir de la tecnologia d'ARN missatger, puguin estar a punt abans del 2030. "Tindrem a l'abast una cura per al càncer o per canviar la vida dels pacients", deia fa uns mesos la fundadora de BioNTech, Özlem Türeci. "Les nostres vacunes salvaran centenars de milers, si no milions de vides. Seran personalitzades contra múltiples tumors", també apostava fa uns dies el director mèdic de Moderna, Paul Burton, a The Guardian. Ara bé, ¿és viable aquest calendari? ¿Hi haurà vacunes contra el càncer abans que canviem de dècada?