Fa anys que una part important de la comunitat científica s'esforça per trobar un Sant Grial per a la pèrdua de pes, sobretot per a la vinculada al tractament de l'obesitat, considerada una de les pandèmies del segle. Troballes com la semaglutida i el seu fàrmac més conegut, l'Ozempic –inicialment està destinat a la diabetis, però ha demostrat potencial per abaixar de pes–, han esperonat investigadors d'arreu del món. Ara, un equip format per científiques del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) i del d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC) han publicat aquest dilluns a la revista Nature Communications un estudi que proposa l'eliminació d'una proteïna clau per "cremar" el greix per protegir el cos de l'obesitat i controlar altres malalties metabòliques.

Com tots els animals que viuen en entorns naturals, els humans primitius s’havien de conformar a passar gana sovint. Fins que no vam descobrir l’agricultura, l’única manera d’aconseguir aliments era mitjançant la caça i recol·lecció. El primer sistema proporcionava àpats nutritius, però no necessàriament freqüents. El segon era més frugal, però una mica més segur. Entre una cosa i l'altra, anàvem tirant.

Habitualment, el colesterol alt es manifesta en les persones adultes i no és tan comú sentir casos d'hipercolesterolèmia en edat pediàtrica. El colesterol és una substància greixosa necessària fabricada pel cos en quantitats justes, però també prové d'aliments animals i vegetals, com carn, formatge, llet, mantega i olis com el de palma i coco (especialment dels que tenen greixos saturats i trans), de manera que el cos pot acabar tenint més colesterol del que li cal. Quan el colesterol és alt sol ser per factors ambientals, com dietes amb excés de greixos saturats, inactivitat, obesitat i tabac en els adolescents. Això fa que la dieta sigui el principal factor de risc, un factor, per sort, modificable. Ara bé, també hi ha casos de colesterol alt per malalties de base o colesterol hereditari, transmès de pares a fills.

Gairebé totes les cèl·lules tenen una mena de rellotge intern que, en relació amb l’activitat del cos i amb factors externs, els indica en quin moment del dia es troben. Forma part del cicle circadiari, que marca el ritme de son i vigília. És una maquinària biològica en què intervenen gens i hormones, mitjançant la qual el cos pot anticipar les activitats característiques i més habituals del cicle dia-nit, de 24 hores, abans no es produeixin. D’aquesta manera pot adaptar els processos fisiològics i optimitzar-los.

Si és adequat menjar-se o no un tros de pastís pot fer dubtar quan se segueix una dieta d’aprimament. Hi ha opinions científiques favorables a fer-ho, perquè l’obesitat i el sobrepès tenen “múltiples causes, i moltes no estan relacionades amb la ingesta de menjar”, afirmen la catedràtica Liesbeth van Rossum i la metge Mariëtte Boon en el llibre “Por qué deberías comerte un trozo de pastel. Todo lo que no sabes sobre el funcionamiento de la grasa corporal” (Plataforma Actual).

Menjar és indispensable per sobreviure, però menjar més del que el metabolisme necessita pot comportar problemes de salut. L’obesitat s’ha convertit en un problema sanitari de primera magnitud a escala mundial i afecta més de 500 milions de persones. Per ajustar la ingesta d’aliments al que el cos necessita segons la seva activitat, el cervell disposa de circuits neurals específics. Aquests circuits tenen la funció d’integrar la informació sobre les reserves energètiques del cos i les necessitats de l’organisme en cada moment. En funció d’això, generen sensació de gana o de sacietat per estimular o inhibir els comportaments associats a l’alimentació. Aquestes xarxes neurals, que es localitzen en una zona del cervell anomenada àrea hipotalàmica lateral, haurien d’evitar la sobrealimentació, però sovint no ho fan.

Tots els aliments que portin greixos 'trans' afegits hauran de canviar la composició en un període de dos anys. Hi obliga la nova normativa europea que, a partir del 15 de maig, limita aquests greixos a un màxim de 2 grams per cada 100 del total. Galetes, brioixeria, gelats, 'snacks' i menjars precuinats són alguns dels aliments que contenen greixos 'trans' a les seves composicions.

Els països de la Unió Europea han donat suport aquest divendres a la proposta de la Comissió Europea d'establir un límit al contingut de greixos trans en aliments, amb l'objectiu de protegir la salut dels consumidors i promoure la ingesta de productes més sans. Concretament, els 28 han donat el vistiplau com a experts a establir un màxim de dos grams d'aquesta mena d'àcid gras per cada 100 grams de greix. La normativa ha de ser examinada ara pel Parlament Europeu, que disposa de dos mesos per pronunciar-s'hi, segons ha informat l'executiu de la Unió en un comunicat.

Els greixos saturats han deixat de ser els dolents de la nutrició. Nous estudis han revelat que ni engreixen ni taponen les venes i, per consegüent, “no provoquen malalties cardiovasculars ni colesterol”, com afirma el dietista nutricionista Marc Vergés, que acaba de publicar el llibre Grasas buenas. Cuida tu salud con la nutrición evolutiva (Amat Editorial). Alhora, menjar-ne podria ajudar a envellir millor i a allargar l’esperança de vida, tal com ha publicat la revista científica Cell Metabolism.

Durant segles tothom la seguia sense ser-ne conscient. No va ser fins fa unes dècades que els metges i nutricionistes van començar a parlar de les virtuts de la dieta mediterrània. La van posar de moda arreu del món. Paradoxalment, mentre des d'Austràlia fins a Anglaterra la dieta mediterrània era posada com a exemple a seguir, aquí retrocedia de forma lenta però inexorable. I ho continua fent, tal com demostren diferents estudis, que constaten que cada cop consumim més carn, lactis i dolços, i menys verdures, fruites i productes frescos. Som mediterranis, sí, però, pel que fa a la dieta, cada dia una mica menys.

Si no creus en les teories de la conspiració, o si hi creus massa, potser no hauries de continuar llegint. Perquè aquesta és la història de com milions de persones de diverses generacions han estat enganyades en fer-los creure que el greix era una mena de verí que calia ser evitat si es volia viure molts anys i amb salut. Avui se sap que l'engany ha existit, però encara no està clar si ha estat producte de la bona fe o el resultat d'una estratègia deliberada. Error científic o guerra bruta comercial? Aquesta és la història de com un consell de salut subjectiu i polèmic es va convertir en una veritat inqüestionable… fins ara.

El dilema que tenen molts ciutadans en l'actualitat és el resultat d'uns "consells nutricionals tan simplificats que han acabat generant una fòbia pels greixos". Ho explica el doctor Frank B. Hu, de la Harvard T. H. Chan School of Public Health. Els dietistes van començar a aconsellar una disminució en el consum de greixos ja als anys 70, quan va començar a aparèixer un important nombre d'estudis que afirmaven que una dieta rica en greixos saturats i colesterol era un factor de risc important en el desenvolupament de malalties cardiovasculars.

Els Estats Units van decidir dimarts prohibir els greixos trans. Tot i que els últims anys s'han multiplicat les veus de científics que alerten sobre els efectes que aquests greixos provoquen en la salut, cap país ha arribat tan lluny com els EUA. L'administració Obama ha donat tres anys a la indústria de l'alimentació perquè els elimini completament. Mentrestant, a Europa només uns quants estats en limiten l'ús per llei. Entre aquests països no hi ha Espanya, que es limita a demanar a la indústria de l'alimentació que redueixi els greixos voluntàriament. Però, què són els greixos trans, i per què han estat prohibits?