La cançó popular ha estat històricament cosa de dones. Ara fa un segle, una trentena de músics, filòlegs i folkloristes van recórrer les terres de parla catalana a la recerca de velles cançons. La vida urbana i industrial estava canviant els costums. S’havien de salvar els mots i els sons. De dos en dos, van fer quilòmetres armats amb llibreta, fonògraf i càmera fotogràfica. En deien missions i se’n van fer 65, quasi totes a la dècada del 1920, quan viatjar encara era una aventura. A la majoria de pobles els rebien bé, però en alguns els titllaven de "lladres de cançons". Gràcies a aquells robatoris avui tenim el Cançoner Popular.

Tres anys després que el Daeix destruís diversos edificis emblemàtics de Palmira, el govern sirià ha anunciat que el jaciment tornarà a obrir les portes l'estiu del 2019. Segons informa 'The Art Newspaper', el cost estimat dels danys que els jihadistes van provocar a Homs i al seu centre històric, incloent-hi institucions públiques, habitatges, hospitals i escoles, és de 2.000 milions de dòlars.

La ciutat mil·lenària de Palmira segueix patint la destrucció a mans de l'Estat Islàmic amb destrosses a tot el centre històric, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Segons el ministeri de Defensa rus a la ciutat hi comencen a faltar pilars fonamentals, com la façana del teatre, formada per diverses columnes. Els russos també han registrat un increment en la presència de camions, fet que fa pensar que els jihadistes preparen més destruccions abans que siguin expulsats.

Un grup d'experts de la Unesco ha emès un comunicat on afirma que les ruïnes de Palmira, malgrat que van patir "danys considerables" quan van estar sota el control de l'Estat Islàmic, "mantenen gran part de la seva integritat i autenticitat". Daeix (l'acrònim àrab de l'Estat Islàmic) va entrar a Palmira la primavera del 2015 i va ser expulsat per l'exèrcit sirià a finals de març.

La destrucció sistemàtica de Palmira per part d'Estat Islàmic continua: el grup terrorista ha dinamitat tres torres sepulcrals emblemàtiques de la ciutat arqueológica, segons ha confirmat aquest divendres el màxim responsable de les antiguitats sirianes Mamum Abdelkarim. Abdelkarim ha remarcat "el valor històric dels monuments destruïts", la construcció dels quals es remunta a diferents períodes que van des de l'any 44 fins el 103 d.C.

L'ONU va fer pública dilluns a la nit una imatge presa via satèl·lit que demostra la destrucció total del temple de Bel al jaciment de Palmira per part de l'Estat Islàmic. Al llarg del dia es van succeir les informacions sobre el nou atac dels jihadistes a aquesta lloc reconegut com a Patrimoni Universal de la UNESCO –van dinamitar el temple de Baal a l'agost–, però l'abast dels danys no estava clar. A més del temple, a la imatge es pot observar també la desaparició de part d'una columnata pròxima a l'edifici.

Les imatges de com van destruir el temple de Baal de Palmira ja són a la xarxa. L'Estat Islàmic ha fet circular fotografies on mostra tot el procés: la col·locació de la dinamita, l'explosió i com ha quedat tot destruït. Ahir es va saber que el temple de Baal s'havia convertit en un nou objectiu de guerra. El responsable de la direcció general d’Antiguitats i Museus de Síria, Maamoun Abdulkarim, detallava el desastre: “Han provocat greus danys al temple de Baal. La part interior ha sigut destruïda i s'han ensorrat les columnes del voltant”. “És el temple grecoromà del segle I més important de Palmira, sobretot pel seu excel·lent estat de conservació. Tenia parets de cinc metres d’alçada, la columnata, escultures, el pòrtic i un recinte tancat amb la muralla. Es pot dir que es conservava un 65% del temple”, assegura el responsable del Seminari d’Arqueologia Prehistòrica del Pròxim Orient (UAB), Miquel Molist, que va treballar a Palmira entre el 1978 i el 1996.

Ahir em vaig llevar amb la notícia de l’assassinat de Khaled al-Assad, arqueòleg sirià de 82 anys que havia desenvolupat tota la seva activitat professional a la ciutat romana de Palmira. Un investigador, un gestor del patrimoni històric que durant més de 50 anys ha estat al capdavant de la recerca, la conservació i la museïtzació de la ciutat de Palmira, una de les restes d’època romana més ben conservades del Pròxim Orient i declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 1980.

L'Estat Islàmic (EI) ha publicat avui un vídeo a internet que mostra l'assassinat de 25 soldats sirians per trets de joves, aparentment menors d'edat, a les ruïnes del teatre romà de Palmira, al centre de Síria.

Combatents del grup jihadista Estat Islàmic (EI) han col·locat nombrosos explosius i mines en diferents parts de les ruïnes de la ciutat siriana de Palmira, catalogades com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.