<![CDATA[Ara.cat - migrant]]> 10 <![CDATA[Alerten d'un empitjorament de les condicions dels temporers a Lleida]]>

L'entitat Fruita amb Justícia Social, de defensa dels drets dels treballadors itinerants a les campanyes agrícoles, ha denunciat aquest dijous un augment de la precarietat laboral i ha alertat que encara hi ha molts temporers a Lleida que no denuncien la vulneració dels seus drets, tot i que estan reconeguts als convenis laborals. El motiu principal d'aquesta infradenúncia és la por de perdre la feina, ja que la majoria d'aquests empleats tenen dificultats econòmiques, no tenen xarxes de suport familiar a Ponent ni garanties bàsiques com l'allotjament o l'empadronament.

]]> <![CDATA[Entre la xenofòbia i la superioritat moral]]> L’imparable ascens de la dreta de vocació totalitària en les democràcies del Primer Món té dues causes clares generades pel seu model econòmic: 1) una creixent desigualtat que aprima la classe mitjana generant ressentiment visceral entre els molts nous precaris i cinisme despòtic entre els pocs nous ultrarics; i 2) una erosió de la societat civil –de tot el que compromet amb el bé comú– que fa del ciutadà un consumidor aïllat, suburbialitza pobles i barris i abandona la gestió del que és públic als anomenats “polítics”, “els culpables de tot”. Però hi ha una tercera causa rellevant i molt poc abordada: la tendència dels militants en la democràcia de base a reduir tots els greuges i crítiques dels que la consideren inútil als prejudicis i la intolerància. L’estratègia progressista d’estigmatitzar tot el que expressa l’incipient i creixent reaccionarisme no està evitant que es vagi estenent com una taca d’oli. Cal interpel·lar-lo amb menys superioritat moral quan expressa por o rebuig davant grans canvis socials com els impulsats pel feminisme o els provocats per grans migracions. Només un progressisme empàtic, realista, pot desmuntar, en lloc de reforçar, el simplisme autoritari.

]]> <![CDATA[Viure i treballar lluny de casa]]>

Aquesta celebració, declarada per l'Assemblea l'any 1999, es vol reconèixer la gran contribució -sovint ignorada- que milions d'emigrants fan a l'economia i al desenvolupament dels països a tot el món, i al mateix temps revisar els desafiaments que la migració presenta per al futur. Segons dades de l'ONU , es calcula que més de 175 milions d'emigrants -més del 2% de la població mundial- viuen i treballen en un país que no és el del seu naixement o ciutadania. S'inclouen en aquesta xifra, treballadors emigrants, refugiats, persones a la recerca d'asil, i immigrants permanents.

]]> <![CDATA[Una estudiant de Suècia atura un avió per impedir que deportin un migrant afganès]]>

La protesta d'una estudiant sueca va aconseguir aquest dimarts aturar un vol que anava de Suècia a Turquia i en el qual viatjava un sol·licitant d'asil afganès que havia de ser deportat. Elin Ersson, de 22 anys, es va negar a asseure's fins que l'home no va ser tret de l'avió en què havia de ser traslladat fins a Kabul (Afganistan).

]]> <![CDATA[Rescat de centenars de persones, en tres dies.]]>