¿Tenen alguna cosa en comú l’art sacre del segle XI o els objectes decoratius del segle XVIII amb les creacions de Versace o Dior? ¿Poden conviure l’art i la història amb l’alta costura? La resposta és rotundament sí. El Museu del Louvre ha inaugurat aquest divendres una exposició inèdita, Louvre couture, que proposa un diàleg entre els dos mons, el de l’art i el de la moda. Es podrà veure fins al 21 de juliol. 

S'acaben els moments per lluir els millors estilismes de la Setmana de l'Alta Costura de París i Katy Perry no ha volgut desaprofitar la seva oportunitat. Des de fa anys la cantant californiana s'ha posicionat com una de les celebrities més vinculades als dissenys espatarrants, i el d'avui no ha estat una excepció: un vestit de 200 metres de cua amb la lletra de la seva pròxima cançó.

No és el més vistós de l’exposició, però brilla des d’una aparent discreció. És un vestit negre de còctel que data del 1961, però es veu rabiosament actual: consta d’un top sense mànigues ajustat i una faldilla arran del genoll de crepè de seda, tot prisat de dalt a baix. Un llaç s’ajusta a la cintura i estructura la silueta femenina. La seva anterior propietària es deia Eulàlia Artés de Ribera i ara el seu vestit forma part de l’arxiu de la botiga Santa Eulàlia.

“Només m’agrada el camí que condueix a l’èxit”, confessava Lagerfeld en una entrevista a Le Figaro l’any 2001. Sense floritures ni marxes forçades, el modista només volia dissenyar peces per fer felices les dones que les portessin. Les seves idees estaven en constant moviment, l’horroritzava la institucionalització de la moda, no es considerava artista i tampoc feia art, simplement creava per desafiar la permanència i modernitzar la indústria. Amb unes ulleres de sol negres que li permetien observar sense ser observat, cabell blanc platí estilitzat amb una cua de cavall baixa i sempre vestit amb trajo clàssic, Karl aprèn a viure sota el seu personatge.

Les campanes repicaven mentre els assistents a la desfilada de Schiaparelli buscaven el seu lloc assignat. El xou havia de començar a les 10 del matí, ubicat a París, però, com ja se sap, aquestes coses mai comencen puntuals. Trenta minuts més tard de l’hora establerta, la primera model trepitjava la passarel·la i iniciava la jornada: dramatisme i contrastos, l’ADN de Schiaparelli sota la batuta del dissenyador Daniel Roseberry, anticipava una setmana plena d’art, moda, creació i glamur; un espai en què cada dissenyador interpreta i reinterpreta la costura i l’artesania a la seva manera.

En temps confusos es tendeix a abraçar la bellesa com a via d’escapatòria de la realitat. En l’àmbit de la moda, aquest bàlsam estètic es va teixir a París durant la segona meitat del segle XIX amb el naixement de l’alta costura i amb tots els mestres de l’agulla que van convertir el seu saber fer en un art. Ara, el llegat dels dissenyadors que van construir aquesta fàbrica de somnis apareixen com a desplegables en un llibre pop-up que retrata les escenes més icòniques de la indústria de la moda a través d’anècdotes que també permeten descobrir la persona que s’amaga darrere de cada disseny. Escenes d’alta costura el signa l’il·lustrador Jordi Labanda amb els textos d’Estel Vilaseca, editora de continguts de moda. Fem un repàs als grans dissenyadors que apareixen en aquest llibre.

Hi ha gent que es pensa que la moda Adlib és un attrezzo més de la fama d’Eivissa com a illa de la festa. I res més lluny de la realitat. Adlib va ser la culminació d’una llarga tradició de dones cosidores a qui la història ha silenciat. Ara han sortit de l’anonimat gràcies a l’antropòloga Lina Sansano, directora del Museu d’Etnografia d’Eivissa, i la historiadora Neus Escandell. Ambdues investigadores n’han entrevistat un centenar i aviat publicaran un llibre amb els seus testimonis. Ho faran aprofitant que enguany la icònica marca internacional de roba d’alta costura compleix cinquanta anys. “Adlib -destaca Sansano- va ser la salvació de moltes eivissenques i formentereres”.

Després d'un any sense desfilades, el calendari oficial de la Federació d'Alta Costura i Moda ha ressuscitat aquesta setmana amb fins a vuit passarel·les presencials. Grans maisons com Dior, Chanel, Jean-Paul Gaultier, Balenciaga, Zuhair Murad, Giorgio Armani Privé i Vaishali S. han presentat de manera física les seves col·leccions tardor-hivern 2021-2022, mentre la resta optaven pel format virtual. D'entre totes les presentacions han destacat per motius d'actualitat Balenciaga i Jean-Paul Gaultier, que han acaparat tota l'atenció per motius diversos.

En la història de l’alta costura hi ha hagut grans noms femenins, des de Coco Chanel a Elsa Schiaparelli, però el cert és que ha sigut un sector en què històricament han triomfat els homes, una tendència que tot just ara es comença a trencar. “I en el cas de l’alta costura a l’estat espanyol això encara era més flagrant”. Ho diu Josep Casamartina, historiador de l’art i director de la Fundació Antoni de Montpalau, responsable de l’exposició Les tres dames de l’alta costura, que es podrà veure fins al 18 de desembre a la seu de la Fundació Rocamora, al barri del Putget de Barcelona.

La setmana de l’alta costura de París representa la versió més elevada del món de la moda, tant pels dissenys com per les desfilades amb què es presenten. Si habitualment en el nostre dia a dia la moda consisteix en sobreviure a les propostes que alguna marca de fast fashion ha creat basant-se en looks captats als guetos o en apropiacions culturals low cost de peces ancestrals de pobles d’arreu del món, amb l’haute couture tot canvia. És una setmana per oblidar els nostres mals i gaudir d’inspiracions treballades, de virtuosisme amb l’agulla, de dramatisme en les creacions, de perfecte minimalisme, de luxe 360º i, sobretot, de pensar que hi ha un món on totes aquestes creacions tenen cabuda.

Entre la marea negra que ha sigut l'última desfilada de Christian Dior a París, ha destacat de manera evident el vestit que la italiana Maria Grazia Chiuri ha creat per tancar la presentació. Es tracta d'un vestit que sembla inspirat en una casa de nines però que en realitat recrea amb or –tal com expliquen diversos mitjans especialitzats– la casa de la mítica 'maison' a París, ubicada al número 30 de l'avinguda Montaigne i on estava tenint lloc la desfilada.

Kendall Jenner, Chiara Ferragni o la cantant H.E.R. van aparèixer a la catifa vermella de la gala benèfica aMFar de dijous a la nit amb alguns dels vestits de Giambattista Valli que H&M comercialitzarà a partir de demà. Dissabte es llançarà una precol·lecció amb nou 'looks', una versió preliminar limitada, a la qual acompanyen alguns accessoris, que estarà disponible en botigues seleccionades i a través de la web.

Des que es van publicar les imatges de l'última col·lecció de Pier Paolo Piccioli per a la italiana Moncler, Instagram no ha deixat de bullir amb opinions contraposades. No obstant, han guanyat les favorables. I és que no podia ser d'una altra manera atesos els resultats.

El 23 de gener, pocs minuts després de les 3.30 de la tarda, les germanes Yolanda i Cristina Pérez van sortir a saludar el públic que omplia una de les sales de l’Hotel Le Marois de París, on acabaven de presentar la primera col·lecció d’alta costura de la seva marca, Yolancris. Entre el públic, a primera fila, la Mercedes -la seva mare- aplaudia emocionada i orgullosa. “Quan vaig sortir a saludar i la vaig veure allà asseguda no sé què em va passar però em va agafar un atac de plorera incontrolable”, recorda la Yolanda, l’encarregada de la part creativa i dels dissenys. “Jo no soc gens de plorar, però en aquell moment no podia ni parlar, així que vaig anar cap al backstage i allà ho vaig treure tot. Allò era incontrolable”, diu ara entre rialles mentre la Cristina, la germana encarregada de la part financera i la gestió de la marca. Les llàgrimes van ser el final feliç d’una aventura que ha portat aquestes germanes de Sabadell fins a la Setmana de l’Alta Costura de París, un dels clubs més selectes i hermètics del món de la moda. Així, al mes de gener es van convertir en la primera marca catalana -i espanyola- en 10 anys a desfilar en aquest marc únic. L’últim a fer-ho va ser Josep Font, un dels dissenyadors més valorats a nivell internacional.

En un apartament al segon pis d’un casa al poble de Santeramo in Colle, al sud d’Itàlia, una dona de mitjana edat treballa àrduament sobre la taula de la cuina, asseguda en una cadira negra encoixinada. Cus amb cura un sofisticat abric de llana que es vendrà per entre 800 i 2.000 euros quan arribi a les botigues com a part de la col·lecció tardor-hivern de Maxmara, una de les marques d’alta costura italiana. Tanmateix, la dona, que va demanar mantenir l’anonimat per por de perdre la feina, només cobra un euro per metre de roba cosit. Està contractada per una fàbrica local que també fa roba per altres marques molt conegudes de la indústria de la confecció de luxe, com Louis Vuitton. Segons ella, el màxim que ha guanyat són 24 euros per haver cosit un abric sencer.

"Els vestits d’alta costura tenen el caràcter únic i insòlit de l’obra d’art. Són de les últimes coses que es continuen fent a mà i aquest valor és insubstituïble, perquè dona a tot el que crea el que cap màquina li pot donar: la poesia de la vida". Aquestes paraules que va deixar escrites el dissenyador Christian Dior han pres més sentit que mai en la Setmana de l’Alta Costura, que s’ha celebrat a París i que ha tancat les portes aquest dijous. Sobre la passarel·la s’han pogut veure les creacions més preciosistes d’algunes de les 15 marques que tenen l’exclusiu segell de la Federació de Moda i Alta Costura de França, el que permet desfilar en la setmana de l’'haute couture'. Fem un repàs de les novetats presentades per set imprescindibles de l’Alta Costura.

Després de dos dies d’arrencada sense gaire unitat amb grans noms com Givenchy, Schiaparelli i Chanel marcant les seves pròpies tendències, ahir va arribar a la Setmana de l’Alta Costura de París el moment de l’explosió. I és que Armani Privé, Martin Margiela, Elie Saab i Jean Paul Gaultier van coincidir damunt de la passarel·la en un punt que resulta completament evocador si parlem d’alta costura: el maximalisme. Interpretat per cada creador des del seu prisma, aquest artifici de l’alta costura més tradicional, expressat sense cap mena de contenció ni de complex, va ser la clau de volta de les seves desfilades.

Karl Lagerfeld, director creatiu de Chanel des que el món és món, ha posat tota la carn a la graella en l'última col·lecció que ha presentat durant la Setmana de l'Alta Costura de París. Una de les marques més cobejades del món, amb vendes milionàries que només en colònies arriben als 10.000 milions d'euros en un any, quan arriba el torn de l'alta costura s'ho gasten tot.

Clare Waight Keller és l'única dissenyadora que ha arribat a la firma francesa Givenchy havent rebut l’aprovació del seu fundador, Hubert de Givenchy, mort al març als 91 anys. L’aristòcrata sempre va criticar els fitxatges que la companyia que se la va quedar feia per seguir la seva llegendària estela. Ni John Galliano ni Alexander McQueen ni Riccardo Tisci van ser mai ben vistos per l’aclamat creador. Waight Keller, sí. Ahir resultava evident el perquè.

Qui és Clare Waight Keller? Això es preguntaven molts espectadors del casament reial entre Meghan Markle i el príncep Enric, fa gairebé un mes, quan es va desvelar que la britànica era l’autora del vestit de la núvia. Un nom desconegut per al gran públic que des de l’any passat és punta de llança de la icònica casa Givenchy, després de la sortida del mediàtic Riccardo Tisci, que ara recala a Burberry. La indústria mai no ha destacat per ser fidel als seus modistes, però en els últims temps el ball de noms a les grans 'maisons' és tan ràpid que resulta difícil de seguir.