En pocs mesos l’estat anímic del Barça s'ha girat com un mitjó. La pilota ha entrat, la defensa és més sòlida i l'equip encadena deu partits sense perdre. Ha recuperat la segona posició a la Lliga i torna als quarts de final de la Champions, una empresa que al gener, quan va quedar eliminat de la Copa i va perdre estrepitosament contra el Vila-real, semblava gairebé una quimera. Aquella derrota contra els groguets a Montjuïc va ser el detonant perquè Xavi anunciés el seu comiat a final de curs, i va ser l'inici d'una dinàmica positiva que, en paraules del mateix entrenador, fa possible que l'equip pugui "somiar" amb tocar metall a final del curs. L'egarenc sempre ha defensat a les sales de premsa que la seva decisió va suposar un punt d'inflexió en positiu. Però rere aquesta recuperació gairebé miraculosa de l’equip hi ha un segon detall, no menor, que desvelava diumenge Robert Lewandowski: un canvi en el model d'entrenament, al qual s'ha afegit "més intensitat".

Dones perfectament vestides, estàtiques i amb un premi al final de la historieta: el casament. O dones casades, autoritàries i gens atractives, segons els cànons de l’època, que castiguen els seus marits. És una síntesi simplificada de com eren les dones en el còmic, un univers on els homes ocupaven clarament el centre, durant els primers anys del franquisme. Per commemorar els 70 anys de la primera publicació de Las hermanas Gilda a la revista Pulgarcito es va celebrar la jornada Dones, postguerra i tebeos a l’Arxiu Històric de Barcelona. Manuel Vázquez va crear Leovigilda i Hermenegilda Gilda el 1949, una tira còmica que volia ser una seqüela sarcàstica de la pel·lícula Gilda, protagonitzada per Rita Hayworth i que havia escandalitzat el règim franquista.

La princesa enjogassada (Destino, 1990) de Babette Cole sap molt bé què es fa, i aconsegueix amb enginy mantenir la seva independència: no té cap desig de casar-se. La porqueta Olivia té una energia il·limitada i molta imaginació, i no acostuma a fer el que se n’espera. A Olivia i les princeses (Andana, 2013) mira al voltant seu i veu el que tothom veu en aquests temps de tornada del sexisme més tronat: totes les nenes volen ser princeses. L’Olivia pensa, reflexiona i troba grans alternatives per no vestir-se de rosa. Pippi Calcesllargues té nou anys, és òrfena de mare, el seu pare és pirata, no va a l’escola, viu sola amb un cavall i un mico i té una força descomunal. Va ser creada per la sueca Astrid Lindgren el 1941, però el llibre no es va poder publicar fins al 1945 i a Espanya no va arribar fins als anys 60 perquè l’heroïna era massa irreverent. A la Pippi ni tan sols li passa pel cap que per ser nena no pot fer certes coses: és completament autònoma, fa el que vol, pensa per si mateixa i s’enfronta contínuament a l’autoritat. La protagonista de Matilda (Estrella Polar, 2013), de Roald Dahl, és un altre personatge extraordinari, intel·ligent i curiós que s’atreveix a qüestionar la superioritat del món adult i mira amb molta ironia els pares i professors.