En els darrers mesos, alguna cosa està canviat en la forma que llegim sense que ens n'estiguem adonant. I dic "llegim" i no "busquem informació a internet" perquè no conec ni un sol escriptor o artista, fins i tot els septuagenaris envoltats d'una aura venerablement analògica, que no es connecti a internet cada dia a veure com està el món. I resulta que el món cada cop està més buit de persones i més ple de lloros estocàstics. "Lloro estocàstic" és el malnom amb què intentem rebaixar l'autoritat i la propaganda que ensenyoreix els grans models de llenguatge de la intel·ligència artificial com ara ChatGPT: "lloro" perquè regurgiten la feina d'altres i només són capaços de repetir el que algú ja ha dit, "estocàstic" perquè el mecanisme que fa que aquests models sonin inquietantment humans i alhora és el culpable que de vegades s'inventin coses, no és un procés de raonament lògic, sinó d'un d'atzar introduït artificialment en la tria de paraules. Però, encara que aquesta lloritut robot ens és perfectament coneguda i la menyspreem instintivament, la fem servir. Fa uns mesos que els números de visites dels diaris cauen en picat perquè li demanem al ChatGPT les coses que abans demanàvem a publicacions d'escriptors humans. Hi ha una bombolla de lectures inhumanes que hauríem de fer esclatar.

Rebem notícies diàriament que ens expliquen, enmig del caos de la guerra, que una persona, o potser cent, o de vegades que mil persones han perdut la vida, deixant darrere seu un rastre de dolor i destrucció. Un número. O molts. Aquesta és l'única mètrica que entenem des de casa nostra: és l'anònim nom que és el número. Concretament el de cadàvers. La pèrdua humana reduïda a una estadística. Ens hi acostumem i acabem normalitzant l'horror i la destrucció en el sentit més profund i esfereïdor de la paraula.

Bon dia!

L'any que acabem de deixar, el 2020, serà recordat sens dubte per la pandèmia de covid-19 que ha colpejat amb força a tot el món. El virus i les seves conseqüències han marcat l'actualitat també de l'Alt Pirineu i Aran des de mitjans de març fins a final d'any, i l'Ara Pirineus n'ha deixat testimoni des de la seva creació, a principi de juny. Un cop acabat l'any, volem mirar enrere i recuperar les 10 notícies que més interès han despertat entre les lectores i els lectors de l'Ara Pirineus. Per increïble que sembli, les dues més vistes no estan vinculades amb la pandèmia.

Dijous, a Antena 3 Noticias, a l’edició del migdia que presenta Sandra Golpe, repassaven les circumstàncies dels diferents brots de coronavirus que s’estaven produint arreu d’Espanya. Amb un mapa del país en pantalla es destacava el cas de Cartagena amb la notícia de l’arribada d’una pastera amb setanta persones a bord, dues de les quals havien donat positiu per la malaltia en els tests practicats pel personal sanitari que els havia atès. Del grup que viatjava en aquella barca, nou persones havien fugit de les autoritats. I amb totes aquestes dades, l’informatiu va dissenyar un infogràfic clarament racista. El periodista Javier Gallego ho explicava amb un croquis al seu costat que distingia entre persones i immigrants. Al costat del rètol dels nou immigrants hi van col·locar la icona d’una lupa per fer referència a la situació de recerca policial, mentre que al costat del rètol de les setanta persones s’hi dibuixava la icona d’una pastera. La diferenciació entre persones i immigrants esdevenia un missatge racista. Excloure els immigrants del grup de persones era un acte de deshumanització molt greu. El terme immigrants, a més, quedava associat al grup dels fugitius. Per tant, de manera contundent el fenomen de la immigració es vinculava a circumstàncies delictives i de perill de contagi.