La Natàlia –nom fictici per preservar-li l'anonimat– és una de les catalanes que viu a Bèlgica a qui no li han arribat a temps les paperetes per a les eleccions del 9 de juny. No podrà votar per cap candidatura espanyola. Però el seu cas té una particularitat. Viu a Brussel·les des de fa anys i té la doble nacionalitat, cosa que li possibilitaria, en teoria, votar tant a Bèlgica com a Espanya en les eleccions europees. De fet, és el que va fer ara fa cinc anys, en els comicis del 2019. Ara bé, la legislació europea prohibeix aquest doble vot i els ciutadans que votin dues vegades s'arrisquen a sancions que depenen de cada país. Però la realitat és que és difícil controlar-ho i és cada país qui n'és el responsable.

Junts per Catalunya ha demanat repetir el vot exterior de les eleccions del 12 de maig per "irregularitats". Ha presentat quatre escrits davant de cadascuna de les juntes provincials afirmant que es van destruir vots considerats invàlids abans que finalitzés el termini d'impugnació. Ahir es van comunicar els resultats després de l'escrutini i el PSC va ser primera força, amb el 26,2% dels vots, sense alterar el repartiment d'escons. La segona posició també se la va emportar Junts (23%), seguit del PP (11,6%), ERC (11,56%), els comuns (7,38%), Vox (5,7%), la CUP (4,1%) i AC (1,6%).

Una població tan gran com la de les ciutats de Lleida i Tarragona juntes podria haver canviat per complet el resultat de les eleccions. Es tracta dels catalans que viuen a fora i que formen part del Cens d’Estrangers Residents Absents (CERA). Són 294.594, però la participació del cens CERA ha sigut només del 7%, cosa que situa la participació final dels comicis al 55%, la tercera pitjor xifra històrica en unes catalanes. Aquest divendres se n’ha fet el recompte, que no ha alterat el repartiment d’escons. D’entre els que voten fora, el PSC ha estat també la primera força, amb el 26,2% dels vots, seguit de Junts (23%), el PP (11,6%), ERC (11,56%), els comuns (7,38%), Vox (5,7%), la CUP (4,1%) i AC (1,6%).

L'Alfonso Gómez és alcalde de Ginebra i quan atén la trucada de l'ARA –dimecres a la tarda– acaba de dipositar el seu vot des de l'estranger (no amaga la seva simpatia pel Bloc Nacionalista Gallec). Ell és un dels 476.514 gallecs inscrits al Cens d'Electors Residents Absents (CERA), és a dir, amb dret a participar des de l'estranger a les eleccions d'aquest diumenge. Galícia és la comunitat autònoma de l'Estat amb més electors a l'exterior i en aquests comicis la xifra és de rècord: dels gairebé 2,7 milions de persones que poden votar, un 17,7% no viu al territori. De fet, són més que tots els electors que podran votar diumenge a la circumscripció d'Ourense (355.800) i de Lugo (337.734). Molts són fills i nets d'emigrants a l'Amèrica Llatina de principis del segle XX i d'altres que ho van fer a Europa durant la postguerra. "Els meus pares van venir a Suïssa l'any 61, de joves, per veure món i sortir de la llarga nit que vivia el país. I es van acabar quedant", explica Gómez, que va passar part de la infantesa a Corme, un municipi de la Costa do Morte d'on no es va moure el seu avi, a la província de Corunya.

Abans del 2011, una mitjana del 20,7% dels catalans que residien a l'estranger van votar en les successives eleccions al Parlament. Del 2012 en endavant, només ho han fet el 7,6%. De fet, en les eleccions del 2010 la participació exterior es va situar en un 13% i, al cap de dos anys, en els comicis del 2012, va caure a gairebé la meitat (6,7%). Què va passar entre aquestes dues dates? Que el Congrés va aprovar el vot pregat per als ciutadans a l'estranger. És a dir, que havien de demanar el vot amb antelació per després poder exercir el seu dret a sufragi. Si el fet de votar des de l'exterior sempre ha sigut complicat, havent d'acudir a un consolat o una ambaixada o fent-ho per correu, haver de sol·licitar tota la documentació electoral encara portava més problemes, amb el risc que no t'arribés a temps per votar. Onze anys després, el Congrés rectifica i dijous passat va eliminar el vot pregat. Els experts repeteixen que aquest és un pas endavant "positiu" però que hauria de ser el primer de molts perquè votar des de l'estranger no sigui una cursa d'obstacles.

La Junta Electoral Central (JEC) ha estimat un recurs presentat per Junts per Catalunya en què la formació demanava ampliar el termini per votar des de l'estranger, en el cas dels catalans residents permanents a l'exterior (vot CERA), segons ha informat el partit. En concret el termini s'ha ampliat en dos dies més, fins al 21 de desembre.

A dia d’avui, els catalans que viuen fora de l’Estat tenen difícil poder votar al referèndum de l’1 d’octubre. El Govern encara no ha resolt de quina manera poder garantir el dret a vot dels més de 200.000 catalans que estan apuntats al Cens Electoral de Residents Absents (CERA), que depèn de l’Estat. Aquest fet està generant inquietud entre la comunitat catalana a l’exterior amb ganes de votar l’1-O, i també entre les entitats sobiranistes. Fonts d’aquestes acusen a les dues conselleries responsables de garantir aquest dret a vot, Governació i Afers Exteriors, de no haver fet els deures a temps per tenir el registre de catalans a l’exterior actualitzat, ni de tenir la llei del vot electrònic a l’exterior aprovada a temps. Dins el mateix Govern s’accepta el risc de deixar sense vot als residents a l’exteriors i hi ha acusacions creuades a la recerca del culpable que el vot exterior no estigui garantit a 101 dies de l’1-O.

Els espanyols residents a l'estranger podran votar als consolats i oficines consulars on s'hagin habilitat urnes fins aquest diumenge a les vuit del vespre. Així ho ha acordat la Junta Electoral Central (JEC) que, excepcionalment, ha decidit ampliar el termini per votar per correu a l'estranger. D'aquesta manera, es desdiu del criteri que va aplicar el 27-S, que va allargar el termini de votació exclusivament per als militars a l'estranger, però no per a la resta d'electors, malgrat la desfeta de correus i l'arribada amb retard de la documentació per votar.

El Govern ha presentat un recurs davant el Tribunal Suprem contra la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) de no ampliar el termini de vot exterior a les eleccions del 27-S i "denegar" així aquest dret a més de 7.000 catalans, la tercera part dels que viuen en altres països.

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha posat en dubte la neutralitat de l'administració electoral amb relació al cas de la campanya de Societat Civil Catalana contra la independència, ja que va trigar "quatre dies per respondre el recurs presentat contra Societat Civil Catalana per la campanya que estava portant a terme durant les eleccions" i no va dictar la resolució "fins al dia abans de les votacions". En canvi, la junta electoral va resoldre "en només 24 hores", la resolució favorable als recursos de C's, PP i PSC contra TV3 per la cobertura informativa de la Via Lliure.

El vot exterior no ha fet variar els resultats de les eleccions del 27-S, segons ha pogut saber l'ACN. Així doncs, Junts pel Sí manté els 62 diputats i necessita la CUP per investir el president de la Generalitat. Concretament li falta un diputat per poder escollir Artur Mas en la segons volta. Ciutadans es manté com a segona força amb 25 escons, seguit del PSC amb 16, el PP i Catalunya Sí que es Pot amb 11 i, finalment, la CUP amb 10. La consellera de Governació i Relacions Institucionals, Meritxell Borràs, donarà el resultat de l'escrutini del vot exterior en una compareixença davant dels mitjans de comunicació a les sis de la tarda d'aquest dimecres.

L'Oficina del Cens Electoral ja ha iniciat els enviaments de les paperetes per al vot per correu dels electors residents o a l'estranger, però puntualitza en una nota a la seva web que aquests enviaments els fa a mesura que disposa de les paperetes de les diferents candidatures.

La Junta Electoral Central (JEC) ha acordat aquest dimecres denegar la petició del Govern d'ampliar el termini previst per demanar el vot per correu dels catalans residents a l'estranger, que acaba aquest dissabte, segons ha pogut saber l'ACN.

"És urgent que l'Estat contesti i autoritzi la petició de pròrroga del termini per votar per correu el 27-S". Són paraules de la vicepresidenta del Govern, Neus Munté, sobre la demanda que va fer la setmana passada la conselleria de Governació per tal d'ampliar el marge que tenen els catalans residents a l'exterior per poder exercir el seu dret a vot de cara a les eleccions de setembre.

El diputat de CDC al Congrés Jordi Xuclà ha expressat aquest dimarts els seus dubtes sobre el compromís del ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, per garantir el dret de vot dels catalans residents a l'estranger de cara a les eleccions del 27-S, encara que el ministre els hagi assegurat que els serveis consulars estaran a disposició dels ciutadans "al cent per cent".

El departament de Governació de la Generalitat ha sol·licitat a la Junta Electoral Central una pròrroga del termini màxim perquè els catalans que viuen a l'estranger puguin sol·licitar el vot per correu a les eleccions del 27-S. Ara per ara, la data límit és el 29 d'agost i la consellera Meritxell Borràs argumenta en una carta que caldria donar més temps perquè els tràmits s'han de fer coincidint amb el període de vacances per a molts electors i en la reducció d'horaris i personal de diversos consolats.