El grup parlamentari plural al Congrés des de dijous passat té oficialment un nou actor. En l’amalgama de 12 diputats formada per Junts per Catalunya, Més País, Compromís i el BNG s’hi han afegit unes noves sigles: les que formen els quatre diputats del PDECat. La votació de la pròrroga de fins a sis mesos de l’estat d’alarma va consumar el divorci entre les dues formacions postconvergents a Madrid. JxCat va decidir a última hora abstenir-se. El diumenge abans, el PDECat, capitanejat pel diputat Ferran Bel, ja havia avançat que hi votaria a favor. Els quatre diputats del PDECat van escenificar les divergències en una roda de premsa per separat al pati del Congrés, tot i que Bel va negar “cap ruptura” dins del subgrup parlamentari i va assegurar que la relació de moment “es manté”. La portaveu de Junts, Laura Borràs, va ser la que va defensar l’abstenció des de la tribuna de l’hemicicle.

El coronavirus ha capgirat el joc d’aliances a la Moncloa. L’entrada de Ciutadans està relegant cada cop més l’interès del president espanyol, Pedro Sánchez, pel bloc progressista de la investidura. El PNB continua sent el soci preferent per antonomàsia, però el govern espanyol ha deixat de prioritzar ERC de cara a la negociació dels pressupostos. La ministra portaveu i titular d’Hisenda, María Jesús Montero, va assegurar ahir que té intenció de presentar els comptes en “temps i forma”, és a dir, a finals de setembre, encara que pel mig de la tramitació hi pugui haver eleccions a Catalunya, un fet que complicaria les opcions que els republicans avalessin els pressupostos generals de l’Estat per al 2021. Sánchez, doncs, no esperarà que es resolgui la incertesa electoral a Catalunya per fer via amb els seus pressupostos.

És previsible que les negociacions entre els governs espanyol i català es desenvolupin formalment a dos nivells. Un, que culminaria amb acord i consulta, és el de la taula de diàleg, centrada en la resolució del conflicte polític. Una apreciació realista de la situació ens ha de portar a concloure que aquestes negociacions seran lentes, i a desitjar que la impaciència no les malmeti. La persistència de la repressió fa difícil el seu progrés. Una de les raons per les quals Òmnium ha proposat que l’amnistia sigui part de l’acord polític és que elimina la possibilitat de prolongació de la repressió. Si una modificació del concepte de sedició en el Codi Penal té un efecte positiu sobre els presos, me n’alegraré. Però ¿qui ens garanteix que el Tribunal de Cuentas, o algun fiscal o jutge, o ves a saber qui, no insisteixi en l’actitud repressora? S’està discutint a l’Audiència Nacional si la responsabilitat civil prescriu. Només una amnistia ofereix garanties d’acabament.

María Jesús Montero, ministra d'Hisenda en funcions, posa traves al govern andalús del PP i Cs per irregularitats en els pressupostos del 2018, que precisament havia tirat endavant ella mateixa com a consellera d'Hisenda de la Junta. Segons una carta feta pública ahir pel president andalús, Juan Manuel Moreno, el ministeri va advertir el 5 de desembre passat la Junta que Andalusia no podria acudir als mercats per finançar-se a causa de l'incompliment del sostre de despesa, l'objectiu d'estabilitat i de deute públic en els comptes de l'any passat, prorrogats aquest 2019. "Esperem una rectificació d'aquesta mesura arbitrària que atempta contra la nostra autonomia", s'ha queixat Moreno dies després que el PP i Cs tiressin endavant els pressupostos del 2020 amb l'aval de Vox al Parlament andalús.

Pas endavant en la negociació dels pressupostos de la Generalitat per al 2020. El Govern i els comuns han avançat en el capítol de la reforma fiscal, un dels tradicionalment més complicats i que fa un any, en els comptes catalans fallits del 2019, va contribuir a fer encallar la negociació.

El debat de política general d'aquest dimecres al Parlament té dos nivells de lectura. El més superficial és el de la bronca parlamentària per les últimes detencions a Catalunya, que va arribar al seu punt àlgid amb l'ús infame per part de la líder de Ciutadans, Lorena Roldán, d'una imatge de l'atemptat d'ETA a la caserna de Vic de l'any 1991. En el nivell més profund de lectura, ahir es va fer un pas més perquè el perímetre de la resposta a la sentència del Suprem sobre el Procés inclogui també els comuns i perquè aquest partit doni el seu vot favorable als pressupostos de l'any 2020.

Tot i que alguns mitjans han apuntat que el president espanyol, Pedro Sánchez, podria sotmetre's a una qüestió de confiança per guanyar uns mesos i allargar la legislatura, el ministre de Foment, José Luis Ábalos, ha deixat clar que no té "cap sentit" que utilitzi aquest instrument parlamentari que ja van utilitzar en el seu dia –i amb èxit– Adolfo Suárez el 1980 i deu anys més tard Felipe González.

El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, assegura que la situació no ha canviat i que la figura del relator proposat pel govern espanyol no ha fet virar la seva posició respecte als comptes de l'Estat. "Encara estem lluny. Estem parlant, però les posicions estan com fa una setmana", ha explicat Aragonès en una entrevista a la Cadena SER. En aquest sentit, el vicepresident del Govern ha convidat el govern espanyol a continuar "parlant" fins a la setmana que ve. El ple per debatre els pressupostos de l'Estat està previst per al 12 i 13 de febrer.

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha assegurat aquest dimarts que el Govern i la Moncloa estudien nomenar una persona que "doni fe" del que es parla en les negociacions entre els dos executius. En una entrevista a TV3, el líder socialista ha rebutjat utilitzar la paraula "mediador" per referir-se a aquesta eventual figura, però ha explicat que es tractaria d'algú que, davant la "desconfiança" entre les parts, deixés constància dels acords als quals s'arriba en les reunions i d'aquelles propostes que s'han posat sobre la taula.

ERC ha anunciat avui que demà presentarà una esmena a la totalitat als pressupostos de l'Estat a causa de la negativa del govern espanyol a buscar una solució democràtica basada en el dret a l'autodeterminació i a posar punt final a la via repressiva. "Demanàvem que hi hagués una solució democràtica basada en el dret a l'autodeterminació i que s'acabés la via repressiva i la judicialització. El govern espanyol no ha donat resposta a cap d'aquestes demandes. Per això presentem l'esmena a la totalitat", ha explicat la portaveu dels republicans, Marta Vilalta.

El Govern té preparada una "contraproposta" per als comuns sobre els pressupostos, però reclama al grup parlamentari de Jéssica Albiach que tingui la "mirada llarga" i eviti el "càlcul polític i electoral" en les negociacions. En una entrevista amb l'ACN, el secretari general de Vicepresidència i Economia i Hisenda, Albert Castellanos, diu que estan "convençuts" que amb "una voluntat sincera d'entesa, en què el debat se centri en els pressupostos i no en altres coses", es podrà arribar a un acord. Però admet que té un "dubte raonable" sobre el motiu dels comuns per congelar les converses i planteja que si tenen "una estratègia electoral amb què creuen que no els és rendible" donar suport al Govern "poca cosa es podrà fer".

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va insistir ahir a la nit des de Mèxic, on és de viatge oficial, en la idea de separar la crisi entre Catalunya i Espanya del debat pressupostari. Per això va demanar a tots els grups de l'oposició que no vetin la tramitació dels comptes, per als quals va demanar el suport de les forces independentistes. El president espanyol va reiterar la idea que els pressupostos inclouen partides socials bones per a tots els territoris de l'Estat. A parer del màxim responsable polític espanyol, la "crisi de fons" que l'executiu que governa "vol resoldre" a Catalunya no s'ha de relacionar amb "l'impuls de les polítiques socials".

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha assegurat aquest dimarts que si no aproven els pressupostos generals de l'Estat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, convocarà eleccions anticipades aquest any. "Si no s'aproven els PGE hi haurà eleccions el 2019", ha assegurat Montero en una entrevista a TVE, i ha afegit que el president de l'executiu espanyol ja va posar sobre la taula la possibilitat d'avançar els comicis si els pressupostos no reben un suport majoritari al Congrés.

La presidenta del grup parlamentari de Catalunya en Comú-Podem, Jéssica Albiach, ha acusat avui ERC de no ser una força progressista per les reticències dels republicans a acceptar les reformes fiscals que han posat sobre la taula en la negociació dels pressupostos. "Intueixo que ERC està mirant enquestes i veu que pot captar vot del centre dreta i que si fa una reforma fiscal pot perdre aquest vot potencial" ha lamentat Albiach, que ha afegit que "estan en el dilema de ser una força d'esquerres o ser la nova Convergència i estan demostrant que no volen ser una força d'esquerres".

La líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha reafirmat avui que suspenen les negociacions, però ha deixat clar que les converses no estan trencades i que "hi ha temps per capgirar la situació". En una entrevista a TV3, Albiach ha reconegut que "el Govern és molt lluny" de les seves propostes i ha reiterat que confien "en una reacció del Govern com va passar amb el conflicte amb els taxistes". "Vam plantejar deu punts de mínims i no hem arribat a cap entesa i ara mateix presentaríem una esmena a la totalitat", ha advertit.

El portaveu del govern basc, Josu Erkoreka, ha advertit que convocar eleccions generals en aquest moment pot "desembocar en un govern similar al d'Andalusia", una cosa que no seria, "per al futur de l'estat autonòmic, gens favorable". En una entrevista a 'El Correo', Erkoreka ha advertit sobre la possibilitat d'"un escenari que obri un nou cicle electoral amb un resultat incert" i sense saber "en quin govern desembocarà".

El secretari d'organització del PSC, Salvador Illa, ha assegurat que els pressupostos generals de l'Estat no s'estan negociant ni a Lledoners ni a Brussel·les. En una entrevista al programa 'El suplement' de Catalunya Ràdio aquest diumenge al matí, Illa ha subratllat que els comptes espanyols "s'aproven al Congrés de Diputats, que és on, si es tramiten, s'han de negociar".

La vicepresidenta del PDECat, Míriam Nogueras, ha insistit en el 'no' als comptes del govern espanyol. En una entrevista al programa 'Preguntes freqüents' aquest dissabte a la nit, Nogueras ha deixat clar que la seva formació votarà "no als pressupostos i no a la tramitació mentre no hi hagi una resposta política".

El secretari d'organització de Podem, Pablo Echenique, ha instat els partits independentistes a prioritzar les condicions de vida dels catalans, davant d'altres consideracions, amb la finalitat que s'aprovin els comptes públics presentats aquest divendres pel govern espanyol. En declaracions a la premsa durant una pausa d'una reunió que ha mantingut aquest dissabte a la seu central del partit a Madrid per coordinar els programes electorals de les eleccions locals i autonòmiques del maig, Echenique ha dit que si, per contra, els partits independentistes no prioritzen aquestes qüestions, el president espanyol, Pedro Sánchez, "ho tindrà molt difícil" per governar sense haver aprovat els comptes públics.

El portaveu d’economia de Catalunya en Comú - Podem, David Cid, ha avisat avui que el Govern està “molt lluny de revertir retallades”, tot i les “vendes publicitàries” del vicepresident Pere Aragonès. Així ha valorat Cid l’anunci sobre els comptes d’aquest dilluns, en què segons l’executiu el pressupost del 2019 recuperarà els nivells d’inversió social del 2010. “Exposen dades que no s’aguanten, diuen que recuperaran els nivells absoluts del 2010, però és que som al 2018, i ha pujat l’IPC, el PIB ha crescut en 38.000 milions d’euros… Estem molt lluny de revertir retallades”, ha sentenciat.