Una de les grans fites patrimonials del 2023 pot ser que el British Museum de Londres retorni els marbres del Partenó que Grècia reclama des del 1983, quan Melina Mercuri era la ministra de Cultura. Al desembre es va fer públic que els responsables del museu i les autoritats gregues mantenien unes converses secretes que semblen continuar. Les notícies sobre els marbres del Partenó, que són una de les grans obres de la història de l'art, van continuar fa una setmana quan els mitjans britànics van informar que les converses haurien avançat i que estarien molt a prop d'arribar a un acord per fer un intercanvi cultural i que el Museu Britànic rebés unes altres peces importants a canvi dels marbres. En canvi, dimecres la ministra de Cultura britànica, Michelle Donellan es va manifestar absolutament en contra del trasllat a la BBC: "He sigut molt clara: no crec que hagin de tornar a Grècia", va advertir. I divendres la ministra de Cultura grega, Lina Mendoni, va dir en una entrevista a la ràdio privada Skai que les dues parts encara estan negociant. "El debat no està tancat (...) hi ha comunicació", va afirmar.  "La negociació és molt difícil, però no impossible", va subratllar. El clima perquè el British Museum torni les escultures és més favorable que mai: en ple auge dels discursos descolonitzadors, museus d'arreus del món estan retornant obres l'adquisició de les quals té un passat fosc, com la setantena de bronzes de Benín espoliats que el museu britànic The Horniman va tornar a l'agost.

La nova exposició sorgida de l’acord entre la Fundació La Caixa i el British Museum té com a protagonista el luxe a l’antiguitat. La tria d’aquesta temàtica pot semblar una provocació perquè, salvant les distàncies amb l’exposició, les col·leccions del British Museum, com altres museus europeus, s’han format al llarg dels segles sovint enmig de conflictes bèl·lics com el que explica un relleu exposat al CaixaForum. Prové de l’antic palau de Nínive, a l’actual Iraq: a la part superior hi ha l’exèrcit assiri envaint la ciutat elamita de Hamanu, al sud de l’Iran, i a sota uns altres soldats emportant-se el botí patrimonial de la ciutat, unes calderes.

Les grans exposicions i les peces singulars del British Museum seguiran arribant als CaixaForum de tot l'Estat fins al 2024. Sota la mirada dels faraons que actualment s'exposen al centre barceloní –una mostra que ha sigut possible gràcies a l'acord signat el 2015 amb el museu londinenc–, el president de la Fundació Bancària La Caixa, Isidre Fainé, i el president del patronat del British, Sir Richard Lambert, han renovat l'aliança estratègica que lliga el CaixaForum i el museu anglès per crear exposicions conjuntes cinc anys més.

En algun moment entre el 1352 i el 1335 aC el rei babiloni Burnaburiaix es va queixar al faraó Akhenaton perquè li havia enviat regals inferiors en qualitat i quantitat. Burnaburiaix va ser agosarat i fins i tot va descriure què li agradaria d’Egipte: “Allà on sou vós hi ha fusters ben traçuts. Feu-los representar una bèstia feréstega, de terra o d’aigua, com si fos ben viva, de manera que la pell sigui exactament igual a la d’un animal viu. Feu que el vostre missatger m’ho faci arribar”. Els textos formen part d’un arxiu de correspondència diplomàtica que es va trobar a Tell al-Amarna i és una de les 164 peces que exhibeix Faraó. Rei d’Egipte al CaixaForum.

Durant els últims 100 anys, els visitants del British Museum han pogut veure dues mòmies amb unes taques negres al braç. Eren tatuatges, però no ha estat fins ara que s'han pogut veure els dibuixos: "L'ús de mètodes científics més moderns, com la tomografia computada, la datació per radiocarboni i les imatges per infrarojos, ha transformat la nostra visió i el nostre coneixement de les mòmies de Gebelein", ha assegurat Daniel Antoine, comissari d'antropologia física del British Museum i un dels autors de l'estudi.

La pròxima temporada del CaixaForum de Barcelona, presentada aquest dimarts, inclourà sis grans exposicions. La primera a obrir les portes serà la mostra més ambiciosa a l'Estat d'Andy Warhol i també se'n podran veure tres d'arqueologia i una dedicada a l'univers de Disney.

Sonen campanes i corns a l’antiga fàbrica Casaramona, hi ha domassos a les façanes i el vent fa onejar els estendards: el CaixaForum obre l’exposició Els pilars d’Europa. L’Edat Mitjana en el British Museum, la primera mostra fruit de l’acord que la Fundació Bancària La Caixa va signar amb el museu britànic. “En una època que se suposa que era fosca, la gent creava objectes plens de colors i que requerien un gran talent artesà”, afirma Michael Lewis, conservador del British i comissari de la mostra juntament amb una altra conservadora de la institució, Naomi Speakman. Lewis parla al davant d’una de les primeres peces del recorregut, i de les més esplèndides: una creu processional que no és britànica sinó espanyola i que encara conserva alguns esmalts preciosos.

La Fundació Bancària La Caixa i el British Museum han signat un acord de col·laboració que permetrà veure als vuit CaixaForum del territori i de la resta de l'Estat les col·leccions del museu londinenc entre el 2016 i el 2020. Les peces que es podran veure arreu de l'Estat rarament surten de Londres. L'acord amb el British Museum suma una nova aliança internacional de l'Obra social de La Caixa en el terreny artístic, que ja col·labora amb el Museu del Louvre i el Museu del Prado.