Es van conèixer de la manera més atzarosa, quan encara no existien les xarxes socials i trobar-se amb joves que compartien la mateixa afició era un procés més lent. Alguns d'ells havien participat a Òpera a Secundària, un projecte educatiu que reunia alumnes de diversos instituts de Barcelona per interpretar òperes. Quan van acabar, van escriure's dedicatòries als guions i van deixar-se apuntats els números de telèfon. Un temps després, a l'hora del pati, Adrià Aubert i una colla d'amics volien fer un musical i, com que necessitaven gent, va decidir anar a buscar aquells joves amb qui havia coincidit a Òpera a Secundària. "Recordo que a alguns els vas trucar al fix, aleshores no hi havia mòbils, i l'agafaven els pares! I a d'altres els vas enviar una carta", diu Núria Cuyàs.

L’adreça del Teatre Maldà és carrer del Pi número 5, escala dreta, principal 3a, a Ciutat Vella de Barcelona, la qual cosa confereix a la cita un aire clandestí. Ben mirat, l’expressió presencial de la cultura és cada cop més un acte contra el sistema d’alienació digital que guia (i dispersa) l’atenció de les masses. Que un grup de 54 persones s’enfilin per una escala de graons gastats d’una casa antiga el vespre d'un dia feiner per veure una obra de teatre en una sala de Ciutat Vella, Barcelona, és una forma d’autodeterminació. La mateixa que estan fent tots els grups teatrals, de dansa, corals, d'intèrprets, que estan assajant o a punt d’actuar a aquella hora.

Poc després de fer trenta anys, l'actriu Raquel Camón (Girona, 1984) va rebre un diagnòstic que li va canviar la vida. Va anar al metge perquè s'ofegava, li feien mal les articulacions i estava més cansada que de costum. Al cap de pocs dies va descobrir que patia sarcoïdosi pulmonar, una malaltia minoritària que a Europa afecta només 15 de cada 100.000 persones, sobretot dones d'entre 25 i 40 anys. "Jo havia sigut sempre molt sana i, de cop i volta, em vaig trobar que estava a la flor de la vida i no podia fer ni dos passos seguits", explica Camón, que fins aleshores no havia sentit a parlar de la sarcoïdosi pulmonar.

Què passaria si el president de la Generalitat prohibís el pa amb tomàquet? Hi hauria protestes al carrer? Què farien, els pagesos? Què en dirien, els mitjans de comunicació? Qui hi sortiria perdent més, els barcelonins o els catalans de comarques? Aquesta premissa, volgudament absurda, és el punt de partida de Pa amb tomàquet, el demà, una comèdia distòpica que situa l'acció en una "hipotètica i improbable Catalunya independent" per retratar satíricament "una societat desorientada, en què les prioritats es perden i les decisions polítiques es basen en el populisme i la demagògia". Escrit a sis mans per Jana Serra, Malena Palomero i Charlie Mills, es tracta d'un projecte de la companyia Application Rejected que va ser seleccionat a la 3a Convocatòria de textos d'On el teatre batega i que es podrà veure del 23 de febrer al 19 de març al Maldà.

Els membres del Col·lectiu Pedant a Missa i Repicant confessen que porten "fluixeta" l'educació religiosa, però que, en canvi, tenen "molt interioritzada" Jesucrist Superstar. La vida de Jesús, i sobretot l'últim tram abans de morir, és fonamental per al seu últim espectacle, Sant Pere el Farsant, que s'estrena aquest dimecres al Maldà. És el segon muntatge teatral del col·lectiu, que va estrenar-se el 2018 amb la comèdia musical Les aventures extraordinàries de Fiona Pereshtròikovitx. La companyia està formada pels músics de La Ludwig Band Gabriel Bosch, Roger Cassola, Quim Carandell, Andreu Galofré i Lluc Valverde i les actrius Cristina Colom, Louise Good i Laura Roig.

Què passa quan la família no és un refugi, sinó un espai de silencis i pors? Com impacta un abús dins d'una família i com es pot trencar amb el cercle de violència que genera? Les preguntes ressonaven en la ment de la dramaturga i directora Aura Foguet fins que va decidir posar-hi paraules. "Els abusos dins la família m’han tocat de prop i em sorprenia veure com a la ficció sempre es tracten des d'un cas concret. S'explica què va passar exactament, però no com això afecta a llarg termini i com el trauma es pot transmetre de generació en generació", explica Foguet. Qui no s'atreveix a tremolar, que es representa fins al 29 de maig al Maldà, relata des dels ulls de la Rita com s'adona que la seva mare va patir abusos de petita i com això va impactar directament en la relació entre mare i filla. És el segon espectacle de la companyia La Viciosa, que es va estrenar l'any passat amb Alhayat o la suma dels dies.

Aquest cap de setmana el Galacticat, l'Ésdansa, Les Nits d'Acústica i l'Eufònic acaben les respectives edicions. També es pot visitar l'exposició Rock viu al Palau Robert o anar a veure El bon policia al Maldà. Us proposem 10 plans culturals per divendres, dissabte i diumenge.

La presentació mateixa de la temporada, aquest divendres, ja ha sigut tot un espectacle. Els actors frisen per pujar a l'escenari, per reprendre estrenes que havien quedat interrompudes per la pandèmia i reposar muntatges reeixits. El Maldà creua els dits i llança un cartell de nou títols –cinc estrenes i quatre recuperacions– que es podran veure del 6 de setembre del 2020 al 9 de maig del 2021. Són menys espectacles que les temporades anteriors i l'aforament, per mesures de seguretat sanitàries, quedarà reduït a la meitat, és a dir, a 25 localitats.

Als 21 anys va viure un assalt violent en un país llatinoamericà, quan participava en un projecte de cooperació internacional. A Aina Tur (Menorca, 1976), dramaturga, directora de teatre, responsable de programació de la Sala Beckett de Barcelona i membre del consell assessor del Centro Dramático Nacional, aquella experiència li va canviar la percepció del món. Han passat més de vint anys i la història s’ha convertit en Una galaxia de luciérnagas, un monòleg escrit per ella mateixa i interpretat per l’actriu Anna Alarcón que comença avui amb una lectura dramatitzada al Maldà i en streaming (dins el Grec en obert). Més endavant, al mes d’octubre, s’estrenarà al Maldà, on s’estarà quatre setmanes abans d’anar a Palma, Menorca i Madrid. Una galaxia de luciérnagas és una coproducció del Festival Grec, el Maldà, FiraTàrrega i el Teatre Principal de Palma i de Maó.

L'actriu Georgina Latre i la dramaturga Laia Foguet van compartir el 2016 unes setmanes al camp de refugiats de Lagkadikia, a Grècia. D'aquella experiència i dels seus primers contactes amb els refugiats se'n van endur moltes vivències que ara han convertit en una obra de teatre. Alhayat o la suma dels dies és la història de la llarga i tediosa espera de tots aquells que han creuat el Mediterrani i es troben perduts en un territori que els resulta aliè i estrany. L'espectacle, dirigit per Aura Foguet, s'estrena aquest dimecres al Maldà, on es podrà veure fins al 9 de febrer.

Els Pirates Teatre han arribat al cinquè aniversari com a gestors del Maldà gairebé sense ni adonar-se’n. La companyia bufarà les espelmes a la tardor i prepara un acte especial “per mostrar l’agraïment a totes les persones que hi han fet confiança”, avança la productora dels Pirates Teatre, Marina Marcos. Ara bé, l’aniversari no trencarà amb la línia artística de la sala, que per a la pròxima temporada té en cartera 19 espectacles, dels quals nou seran estrenes i cinc seran reposicions.

Cada dia de la seva vida, l’escriptora Amélie Nothomb es lleva a les quatre de la matinada i comença a escriure. En dejú: per a aquesta autora complexa, divertida i crua, és essencial enfrontar-se a la pàgina en blanc amb l’estómac buit. Durant quatre hores bolca al paper, a mà, uns textos que ha anat escrivint i corregint un cop i un altre dins del seu cap. El ritme li permet acabar una mitjana de quatre novel·les a l’any. Però només es permet salvar-ne una. Què passa amb la resta? Els protagonistes de la seva obra de teatre Llibres per cremar es veuen en una tessitura semblant. Escalfar-se és per a ells una qüestió de vida o mort. I el seu únic combustible són els volums d’una biblioteca. Quins han de condemnar al foc? La resposta, si és que n’hi ha, la trobareu a l’obra de la companyia Pyros dirigida per Blanca Bardagil.

Són per tot arreu. A les seccions de tendències dels mitjans de comunicació tradicionals i virtuals. Als suplements dominicals. Als programes de televisió. ¿Qui no s’ha trobat com a mínim amb un reportatge sobre com els robots ens estan canviant la vida i ens la canviaran encara més en el futur? Les possibilitats, les amenaces, els reptes que plantegen. Quan la màquina semblava superada, la possibilitat de deixar les nostres vides en mans d’unes criatures inanimades cada cop més carregades de funcionalitats i fins i tot atributs humans apareix dia sí i dia també en l’horitzó de la nostra espècie, a vegades en forma d’utopia, sovint amb l’embolcall de la distopia. La dramaturga Victoria Szpunberg (Buenos Aires, 1973) pot penjar-se la medalla dels pioners o, com a mínim, de qui s’avança a les modes. En va parlar fa molt, tant com una dècada, a La màquina de parlar, un espectacle que l’autora, establerta a Catalunya des de fa quatre dècades, va dirigir a l’antiga Sala Beckett el 2007.

Aquest dimecres s'estrena el nou musical sorgit de l'associació entre la pianista i compositora Clara Peya i el dramaturg David Pintó, 'Homes foscos', "una història turbulenta i fosca sobre les passions amagades", diuen, que es podrà veure fins el pròxim 8 de maig a El Maldà de Barcelona. Després de 'Mares i filles', un relat íntegrament cantat per dos personatges femenins, el nou espectacle repeteix la mateixa fórmula però explicant el vincle entre dos homes. El tríptic de Peya i Pintó comptarà amb una tercera part que tractarà les relacions entre un home i una dona.

El Círcola Maldà celebra els tres anys sota la direcció dels Pirates Teatre reconvertit en El Maldà. Després d'una temporada en què van assolir 13.000 espectadors i un 75% d'ocupació, aquest dimecres han presentat una temporada amb 18 muntatges centrats en el musical de petit format, el teatre de text d'arrel literària i el cabaret. "Lluitarem per ser un teatre intergeneracional", ha dit Laura Aubert, que també defensava l'aposta per les companyies.