D'aquí unes hores acaben les gesticulacions, les paraules, els sons i les imatges exagerades i postisses que ens han acompanyat durant les darreres setmanes. Això explicaria la percepció que, des de les campanyes –i les respectives ments pensants–, sovint no consideren adultes les persones a qui es dirigeixen.

Miquel Iceta, candidat del PSC al 27-S, presumia aquest dies que "l’únic element realment federal de l'Estat" és l’escut de la bandera espanyola que Pedro Sánchez va portar a Catalunya. Iceta parla clar i té el do de dominar l'art de ser el forat negre de l’escena que atreu tota l'atenció al seu voltant. La simplicitat i la contundència de la honestedat: 37 anys després de la unificació del PSC –PSC Congrés, de Joan Raventós; PSC-Reagrupament, de Josep Pallach; i la federació catalana del PSOE, de Josep Maria Triginer- per admetre que som on érem el 1978 en termes federals i que el PSC d'avui és allò més semblant a la federació catalana del PSOE.

Joe Klein, una de les ments més brillants del periodisme polític nord-americà dels anys 90, menystenia el president Clinton i la generació de polítics que encarnava perquè criticava el "frau" que suposaven els polítics que guiaven les seves decisions en funció de la brúixola de les enquestes.

El president nord-americà Dwight D. Eisenhower explicava al seu nét allò que li deia el seu entrenador de boxa a l'acadèmia militar de West Point: "Si no pots somriure quan t'alces després que t'hagin tombat al ring, mai podràs guanyar l'oponent". L'expressió es feia extensible a les connotacions del camp de batalla real. Si ho extrapolem a la campanya electoral del 27–S:

L'estructura i la jerarquia dels partits estatals estableix que les franquícies territorials deuen la seva existència als interessos de la matriu. Quan els objectius no es compleixen i, a més, es resta i es compromet "l'interès general", es posa en marxa la maquinària de substitució per obrir una nova etapa. És el moment de les decepcions, sortir per la porta discreta –i obedient– del darrere i agrair els serveis prestats fora dels ulls públics.

1. Suma: