La majoria d’estudis fets a Austràlia, el Regne Unit, Alemanya i els Estats Units –països amb gran tradició i experiència sobre els efectes beneficiosos de tenir un animal de companyia– indiquen que les persones que conviuen amb animals tenen més autoestima, menys estrès i més benestar psicològic. No és estrany, doncs, que cada vegada hi hagi més europeus que comparteixin la casa amb gossos, gats, peixos, tortugues i altres menes de mascotes. La identificació de gossos, gats i fures és obligatòria a la majoria de països i es fa mitjançant una implantació d’un sistema electrònic anomenat microxip, que s’utilitza a tota la Unió Europea per relacionar les dades de l’animal amb les del seu propietari en cas de pèrdua. La identificació dels animals de companyia també permet saber que els europeus són més amants dels gats que dels gossos. Segons la Federació Europea de la Indústria de l’Alimentació d’Animals de Companyia (Fediaf), dels 80 milions de famílies que tenen un animal de companyia, un 25% tenen un gat i un 24% un gos. Però a l’estat espanyol la tendència és a la inversa: un 24% de les cases tenen un gos i un 11% un gat. I la popularitat dels ocells, els petits mamífers, els peixos i els rèptils a casa nostra encara queda lluny d’atrapar la del millor amic de l’home.

John Okoroma es va establir fa 15 anys a Barcelona, on han nascut les seves tres filles. Però no ha perdut els vincles amb la seva Ghana natal. Vol ajudar la seva família i el seu país a tirar endavant i, malgrat que aquí no li sobren els diners, amb el seu sou de camioner d’una empresa de transport de vehicles sempre que pot envia diners als seus. Gràcies a la seva ajuda, la seva mare va poder muntar un negoci que va ser el seu principal ingrés fins que va morir, fa quatre anys. Després el va heretar la seva germana. Okoroma els va ajudar a comprar una nevera de segona mà amb la qual refresquen aigua que després venen al carrer. “És una feina que a Ghana fan moltes dones: van als llocs on saben que hi ha gent treballant i quan fa molta calor els ofereixen aigua fresca. Amb això no n’hi ha prou per viure però és un ingrés important”, explica. Com la seva, l’aportació de milers d’emigrants s’ha convertit en un factor clau en l’economia dels seus països d’origen, fins al punt que, el 2019, aquestes remeses han superat per primer cop les inversions de les empreses estrangeres als països amb rendes mitjanes i baixes. Segons el Banc Mundial, han arribat als 550.000 milions de dòlars (494.000 milions d’euros), és a dir, el triple que l’ajuda pública al desenvolupament. Els grans beneficiaris en són l’Índia, la Xina, Mèxic, les Filipines i Egipte.

Amb una població aproximadament com la de les Balears i amb una extensió una mica superior a la de Còrsega, l’illa de Xipre està estratègicament situada en una veritable cruïlla de civilitzacions que n’ha marcat la història, des del passat més llunyà fins als temps més recents. I també el futur més immediat.

A ustràlia sempre crema. El foc és una estratègia de regeneració dels seus ecosistemes. Però mai havia cremat com ho està fent ara. Els 10,7 milions d’hectàrees cremades des del novembre són una xifra baixa comparada amb el balanç d’altres anys. Però la concentració del foc al sud i el sud-est del país (Nova Gal·les del Sud i Victòria), una zona de boscos temperats que fins ara cremava cada 50 anys -ara sembla que ho farà cada 20 anys- i que alhora alberga molts parcs nacionals i zones de conservació de la fauna del país, és el que es considera un episodi únic. També és únic “el comportament d’aquests focs pel que fa a la intensitat i els canvis de comportament dels pirocúmuls”, explica la investigadora del Creaf Andrea Duane. “Aquest foc té lloc en un país amb recursos i molt preparat, però l’incendi ha pujat un graó”, coincideix Oriol Vilalta, director de la Fundació Pau Costa. I aquest graó de més té un origen molt clar: l’emergència climàtica.

Zygmunt Bauman es posaria les mans al cap amb aquests gràfics, per tots els mals que atribuïa als “amors líquids” forjats a través d’internet i les aplicacions. El sociòleg polonès creia que aquesta manera de relacionar-se és víctima de la mercantilització de la societat contemporània i que està mancada de profunditat, però deunidó el suc que se’n pot treure: funciona molt bé per a les persones que busquen alguna cosa més específica, començant pels gais i les lesbianes. Tot i així, a Tinder –l’aplicació que encapçala el rànquing amb 66 milions d’usuaris arreu del món– hi tenen cabuda totes les opcions. Potser per això les altres estan més atomitzades i la plataforma xinesa Tantan ocupa el segon lloc de la llista, amb 26,9 milions d’usuaris.Precisament la Xina és el país on més es fan servir les aplicacions de cites, seguida de diversos països llatinoamericans i centreamericans, com l’Argentina (50%), Colòmbia (50%) i Mèxic (49%), i del Sud-est Asiàtic, amb l’Índia (48%), Tailàndia (48%) i Indonèsia (46%) al capdavant.

Mars Climate Orbiter (MCO)

Va ser una sonda de la NASA que va enlairar-se el 1998 i va arribar a Mart després de 9 mesos i mig de travessia. Formava part d’un equip de dues naus dins del programa Mars Surveyor 98; tenia la missió d’estudiar el clima de Mart i de transmetre dades de dues sondes d’exploració de la superfície marciana.

]]>

Els grans grups mediàtics al món tenen ingressos que en alguns casos superen el pressupost d’algun estat. Són conglomerats poderosos que, en moltes ocasions, combinen els segments de negocis pertanyents a la vella economia amb els de la nova economia mitjançant mesures de reestructuració, cooperació o fusions amb agències de publicitat o plataformes de xarxes socials. Hi ha molts casos d’operadors de telecomunicacions i satèl·lits que, a més de transportar el senyal, s’han convertit també en canals de televisió o proveïdors de continguts.

]]>

E l sistema polític espanyol va saltar pels aires el 20 de desembre del 2015, quan el PP de Mariano Rajoy va perdre de cop 63 diputats i el PSOE va baixar de 110 a 90 escons, mentre que dos partits nous, Podem i Cs, en sumaven 109. Tot i així, els dos grans partits van aconseguir sumar una mica més del 50% dels vots. La suma de la crisi econòmica i el conflicte català, però, ha acabat de capgirar el mapa i el 28-A el PP i el PSOE només van recollir el 43,4% dels vots, menys dels que va obtenir Rajoy el 2011 (44,6%) o Zapatero el 2008 (43,6%). Una mirada als mapes electorals des del 1977 ens mostra com la dreta ha estat més dominant territorialment i que el PSOE ha basat les seves victòries en Andalusia i Catalunya. També es percep clarament les excepcions polítiques de Catalunya i Euskadi, on només en una ocasió, el 2008, es van pintar del mateix color que el partit guanyador a Espanya, en aquest cas el PSOE de Zapatero. La resta d’eleccions sempre han marcat una diferència, sigui amb la victòria total de CiU a Catalunya el 2015, o la del PNB al País Basc a l’abril. Precisament, el mapa del 28-A resulta enganyós perquè mostra una hegemonia socialista que es deu mes a la divisió del vot de dreta en tres formacions (PP, Cs i Vox) que no pas a un gir històric d’Espanya cap a l’esquerra. De cara a avui caldrà estar atents a l’avenç del PP, al resultat de Vox -que pot substituir Cs com a tercera força en molts llocs- i al fet de si ERC aconsegueix guanyar també a Barcelona i pintar tot el mapa de groc.

]]>

L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ha fet un treball molt interessant en què recull els principals noms de les vies urbanes catalanes a partir de diverses fonts oficials. L’estudi, a càrrec de Miquel Parella -responsable de toponímia de l’Institut- i que es pot consultar a la pàgina web de l’entitat, permet fer una foto fixa de com es deien els principals carrers de Catalunya el 2015 a partir d’una base de 100.000 registres.

]]>

L a superfície terrestre només cobreix una tercera part del nostre planeta, que és eminentment aigua. Només dos terços d’aquesta superfície són habitables, però d’aquesta part més de la meitat està dedicada a l’agricultura i la ramaderia. Si totes les pastures del món es posessin juntes ocuparien una superfície equivalent a tot el continent americà, mentre que els boscos sumarien gairebé tot l’Àfrica, el Pròxim Orient i l’Àsia central fins a Bangladesh i la part urbanitzada seria només l’extensió que ocupa un país gran com és Líbia. L’espècie humana ha transformat el paisatge en una part considerable de la geografia terrestre per satisfer les necessitats (i els luxes) d’una població que segueix creixent sense aturador. La desforestació i la degradació de la Terra estan arribant a nivells insostenibles, alerten els científics, alhora que tenen efectes nefastos sobre el clima del planeta.

]]>

El nombre de catàstrofes naturals ha anat ‘in crescendo’ des del començament del segle XX, a causa de l’increment dels esdeveniments climàtics extrems, tot i que la major part de morts les causen terratrèmols i tsunamis

L'any passat vam veure incendis al cercle polar àrtic, temperatures rècord a Lapònia, erupcions volcàniques històriques a Guatemala i Hawaii i focs mortífers a la costa de Grècia. Els desastres naturals han seguit una tendència creixent al món, esperonats principalment per un increment dels esdeveniments climàtics extrems: inundacions i grans tempestes van suposar el 68% dels 281 desastres naturals registrats el 2018. També van ser els esdeveniments que van afectar més gent: just la meitat dels 61,7 milions de persones al món que l’any passat van veure trastocades les seves vides per un desastre natural, tot i que el nombre més alt de víctimes mortals va ser causat pels terratrèmols i tsunamis. “Cap part del planeta s'ha salvat de l’impacte dels esdeveniments climàtics extrems aquest últim any. Inundacions, sequeres, grans tempestes i incendis van afectar un total de 57,3 milions de persones”, afirmava el representant especial de l’oficina de l’ONU per a la reducció del risc de desastres, Mami Mizutori, en la presentació de l’informe d’enguany. “Se’ns acaba el temps per limitar l’escalfament global a 1,5 ºC o 2 ºC. Hem de ser molt actius en l’adaptació als efectes de l’emergència climàtica, la qual cosa vol dir reduir el risc de desastre a les ciutats i evitar crear riscos nous fent un ús millor de la Terra”, afegia.

]]>

Una enquesta del 2015 a 9 països preguntava a la gent si creia que el món millora o empitjora. Només van dir que millorava un 3% dels francesos, un 4% dels alemanys i britànics i un 6% dels estatunidencs. Els suecs eren els més optimistes amb un escàs 10%. Per poder valorar-ho, diu Our World in Data, no n’hi ha prou mirant 50 anys enrere, cal una perspectiva històrica més àmplia. Per això, aquesta web acadèmica ha volgut demostrar estadísticament que en molts aspectes primordials per a la humanitat estem molt millor que fa 200 anys i que els canvis radicals en les condicions de vida d’aquest període obren una finestra a l’optimisme.

]]>

Omar Amestoy va ser assassinat amb la seva dona i els seus dos fills, de 3 i 5 anys, el 1976, a l’inici de la dictadura argentina. Un any abans es feia la fotografia que obre la part superior de la portada de l''Ara Planeta' d'aquest dissabte, en què apareixia en una jornada de pesca i ‘asado’ amb el seu germà Mario. El fotògraf argentí Gustavo Germano, germà d’una altra víctima, va voler retre homenatge als absents forçats amb el llibre ‘Ausencias’, i el 2006 va dur el Mario al mateix lloc en un exercici contra l’oblit de les víctimes.

]]>