La Comissió Europea (CE) elabora cada any el Regional Innovation Scoreboard (RIS), un informe que avalua 23 indicadors relacionats amb el nivell d'innovació de 241 regions d'Europa, i les classifica en quatre grups de rendiment en innovació segons el seu índex d'innovació regional: líders en innovació (38 regions), innovadors forts (69 regions), innovadors moderats (74 regions) i innovadors emergents (60 regions). En l'edició del 2025, Catalunya ha aconseguit repetir en la segona millor categoria com a regió innovadora forta, i s'ha posicionat per primera vegada com la regió més innovadora dins d'Espanya. En el conjunt global, la regió més innovadora d'Europa segons el RIS és Estocolm (Suècia), seguida de Hovedstaden (Dinamarca), Londres (Regne Unit), Zúric (Suïssa) i Oberbayern (Alemanya).

Per al director general d'Eurecat, Xavier López, el principal repte que viu el país en termes d'innovació i tecnologia és que les empreses entenguin la innovació com una pota estratègica del seu negoci. "L'objectiu és que cada cop més empreses incorporin la innovació com una estratègia clau, no que de tant en tant facin algun projecte: cal que identifiquin que la innovació té una incidència claríssima en la seva competitivitat", apunta López en una entrevista a l'Empreses.

Imagini's que és un empresari i que ha de prendre una decisió financera. En comptes de començar a reunir tots els seus experts, trucar als gestors i informar-se de la situació dels mercats, de la competència i dels riscos geopolítics, es posa unes ulleres de realitat virtual i, davant seu, li apareixen els agents que necessita en forma d'avatar: un li resumeix les notícies d'actualitat vinculades al seu problema, l'altre li descriu la situació dels mercats, un altre li raona quina solució és més encertada per a la situació de l'empresa.

Setmana de nous presidents i directors generals. D'una banda, el fundador de Parlem, Ernest Pérez-Mas, ha designat una mà dreta que exercirà com a director general de la teleoperadora, una funció que fins ara exercia el mateix Pérez-Mas. Alhora, Enrique Lacalle aconsegueix, per fi, la presidència del club més exclusiu de l'upper barceloní, Eurecat tria un nou president i Mercabarna també estrena nova cúpula.

Aquest dijous acaba el termini de presentació de candidatures per gestionar el macrocentre de Formació Professional d'Automoció de Martorell, que porta més de sis anys buit, va costar 17,6 milions d’euros i té una capacitat per a 15.000 alumnes l’any. Segons ha pogut saber l'ARA, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el centre tecnològic Eurecat han presentat les seves candidatures per a gestionar-lo. El Departament d'Empresa i Treball no ha volgut fer comentaris.

El 20 de març del 2015 s’inaugurava el macrocentre de Formació Professional d’Automoció de Martorell, que va costar 17,6 milions d’euros i que té una capacitat per a 15.000 alumnes l’any. Segons la mateixa Generalitat, havia de ser un equipament clau per al sector i per garantir mà d’obra qualificada a curt i mitjà termini. Sonaven noms com Seat (l’equipament és just al costat) o Nissan per gestionar-lo. I fins i tot el llavors president de la Generalitat, Artur Mas, va assegurar a la inauguració que seria “un centre de referència per a l’automoció i eficaç de cara als pròxims anys”.

La transferència tecnològica de l’Eurecat ja factura més de 50 milions d’euros. El centre ha augmentat un 55% els seus ingressos des que va començar a integrar els diferents equipaments catalans el 2015. Així doncs, el 2018 va ingressar 51 milions, un augment respecte als 33 milions que va registrar en el moment de la seva fundació. Durant aquest any, l’Eurecat ha crescut un 20% i el seu resultat net és positiu, de manera que els beneficis es reinverteixen en la seva activitat. El 2017 va ser un any una mica més fluix per al centre -va tancar amb 43 milions d’euros- perquè van caure algunes convocatòries de projectes europeus. Actualment, l’Eurecat dona servei a prop de 1.500 empreses -la meitat de les quals són pimes catalanes- i té una plantilla de més de 650 empleats entre els seus 11 centres de treball.

Trobar una muntura que quedi bé, que estigui la moda i que alhora permeti subjectar els vidres adequats en funció de les diòptries és un repte complicat per a la majoria de clients que passen per l’òptica. El pes, el confort i sobretot la comoditat visual per als que porten ulleres, en especial les progressives, són elements clau -més enllà de la moda- a l’hora de comprar-ne unes. De fet, són factors que moltes vegades acaben determinant quin model triem. Les noves tecnologies que ara entren també en la indústria oftalmològica podrien convertir aquestes traves en un problema del passat.

Al món hi ha més de 1.000 milions de bicicletes, i en alguns països com Dinamarca i Holanda ja hi ha més bicicletes que habitants. Cada vegada hi ha més ciutats que integren serveis de bike sharing i integren vies especialitzades per a aquest mètode de transport. Un grup d’enginyers del centre tecnològic Eurecat han creat una motxilla amb intermitents incorporats perquè la convivència entre els automòbils i les bicicletes sigui més segura.

“Aixeca’t i surt a prendre l’aire durant cinc minuts, beu aigua i fes un mos”. Aquesta és una de les ordres de veu que rebrà l’usuari que porti posada una de les samarretes intel·ligents -tant que fins i tot parlen- que està desenvolupant el centre tecnològic català Eurecat en col·laboració amb la firma RGB Medical. Mesuren el ritme cardíac, la temperatura, la tensió arterial, la respiració o possibles al·lèrgies amb l’objectiu de reduir l’estrès dels treballadors a la feina. Aquesta patologia psicosocial, que juntament amb la depressió i l’ansietat afecta el 30% dels treballadors de la Unió Europea, ja representa el quart problema de salut més acusat, segons aquest centre.

El centre tecnològic Eurecat preveu facturar 40 milions d'euros al tancament del 2015 i arribar als 60 milions de volum de negoci el 2016, quan està a les portes de complir el seu primer any de vida després de la integració dels cinc centres que el formen.