Jeremy Corbyn (Chippenham 1949) no es mossega la llengua quan parla de les desigualtats socials o les injustícies al Regne Unit i al món. I ara encara menys, quan ja no té la responsabilitat de ser el líder laborista. Ahir va arribar a Barcelona per participar en el Congrés Mundial de la Pau, organitzat per l’International Peace Bureau i l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), sota el títol (Re)imagina el món. Acció per la pau i la justícia, que reuneix fins diumenge de forma virtual i presencial més de 3.000 participants de 116 països. La seva visita ha coincidit amb l’assassinat del diputat conservador David Amess.

Després de purgar l'esquerra del laborisme durant el congrés que el partit ha celebrat des de dissabte a Brighton, acabar definitivament amb les restes del corbynisme i canviar les regles d'elecció del futur líder, Keir Starmer s'ha presentat aquest dimecres davant dels delegats com una alternativa creïble a Boris Johnson i el govern conservador. Disset mesos, vint-i-cinc dies i dues hores ha trigat des que va ser-ne escollit cap l'abril del 2020, fins que, per fi presencialment, ha pogut exposar la seva visió sobre el futur del país en l'etapa post covid-19 i post-Brexit. L'any passat el conciliàbul va haver de ser virtual a causa de l'esclat de la pandèmia. "Una pandèmia –ha dit– que ha posat al descobert les febleses i els reptes del Regne Unit".

Males notícies per al laborisme i per al seu líder, Keir Starmer. Bones notícies per a Boris Johnson, un cap de govern assetjat per un seguit d'escàndols que no semblen passar-li cap mena de factura. Un altre dels totxos del cinturó vermell del nord d'Anglaterra ha canviat de color aquest matí de divendres. El primer resultat significatiu del Superdijous viscut a la Gran Bretanya ha confirmat, doncs, les pitjors previsions per a una esquerra encara noquejada que, com a Madrid, continua sense trobar ni arguments ni polítiques amb què oposar-se al populisme de dretes. El Partit Conservador britànic ha aconseguit l'únic escó en joc al Parlament de Westminster en la jornada electoral, en disputa en una elecció parcial després de la dimissió del fins ara titular, per un cas d'assetjament sexual.

La continuïtat de Jeremy Corbyn al Partit Laborista, que va liderar entre el 2015 i aquesta primavera passada, penja d'un fil. El seu successor al capdavant de la formació, Keir Starmer, ha anunciat aquest dijous que l'expulsava del grup parlamentari i que el suspenia de militància pendent d'una imminent investigació interna. Starmer, que va guanyar les primàries laboristes l'abril passat, va ser durant tota l'etapa Corbyn el seu ministre a l'ombra per al Brexit.

Esmena a la totalitat dels anys de Jeremy Corbyn (2015-2020) com a líder del Partit Laborista britànic per part del nou cap, elegit l'abril passat, sir Keir Starmer.

Tret de sortida oficial a la cursa política pel relleu dins del laborisme britànic. Aquesta dimarts a la tarda els sis aspirants que han presentat la seva candidatura per substituir Jeremy Corbyn al capdavant del partit comencen el procés de selecció en una ronda d'intervencions davant dels membres del grup parlamentari de Westminster.

Entre el foc i les brases? Si fa no fa, però amb matisos. Els britànics decideixen aquest dijous el seu govern per als pròxims cinc anys en les eleccions generals més decisives en una generació. Per als estàndards dels Regne Unit, la campanya ha tingut un to molt presidencialista, amb la pugna entre dos líders d’estils, personalitats i backgrounds molt diferents. Els electors trien entre Boris Johnson, de 55 anys, (conservador i actual premier) i Jeremy Corbyn, de 70 (laborista). Els dos candidats, per raons ben diferents, porten una bona motxilla a l'esquena.

La campanya electoral al Regne Unit va començar el 6 de novembre i durant totes aquestes setmanes Boris Johnson i Jeremy Corbyn han estat omnipresents als mitjans de comunicació britànics. A més de l'atemptat del pont de Londres, hi ha hagut, però, quatre moments destacats que han marcat la campanya, que, en general, ha sigut massa plana.

El mapa electoral britànic es divideix en 650 circumscripcions. La majoria absoluta són, doncs, 326 diputats. El sistema que regula les eleccions (first-past-the post, terme derivat de les carreres de cavalls) fa que el candidat que obté el màxim nombre de vots d’un districte s’emporti l’escó. La resta dels vots es llancen a la paperera, sense cap assignació proporcional de llocs al Parlament, encara que entre tots sumin moltes més paperetes que el guanyador.

La batalla cultural que es lliura al Regne Unit per les eleccions generals del 12 de desembre entre la revolució corbynista, radical i igualitària i la ultraliberal i brexitera de Boris Johnson, s'ha aprofundit més aquest dimarts. Fins a passar d'afers terrenals a celestials; fins a semblar una batalla religiosa.

Cap guanyador. De fet, tots dos més aviat perdedors. El Brexit, el futur del Sistema Nacional de Salut (NHS, en les sigles en anglès) i també el futur del Regne Unit com un estat format per quatre home nations -Escòcia, Anglaterra, Irlanda del Nord i Gal·les- van centrar ahir bona part del debat entre el premier britànic, Boris Johnson, i l’aspirant laborista, Jeremy Corbyn.

Boris Johnson ho ha aconseguit. La pressió que ha exercit en les darreres setmanes per aconseguir la celebració d'eleccions generals abans de Nadal sembla haver donat resultat. Atrapada en una dinàmica que ja no podia donar més de si, la direcció del Partit Laborista ha acceptat aquest dimarts al matí entomar el repte del premier.

No a tot arreu s'imposa el populisme, o l'autoritarisme, o el nacionalisme, o la impúdica raó d'estat, o la manca de tradició democràtica, o... Hi ha països on no és tan fàcil convertir l'estat de dret en una joguina al servei dels propis interessos polítics. Això és el que havia intentat el 'premier' Boris Johnson, i li ha sortit el tret per la culata. El Tribunal Suprem del Regne Unit, a demanda d'una ciutadana particular –l'empresària Gina Miller–, ha declarat per unanimitat "il·legal, nul·la i sense efecte" la suspensió del Parlament i ha instat a reobrir-lo immediatament, cosa que es produirà aquest mateix dimecres, com ja ha anunciat l'emblemàtic John Bercow, 'speaker' de la Cambra dels Comuns. La jugada de Johnson per tenir mans lliures amb l'objectiu de tirar endavant el Brexit dur queda, doncs, avortada.

El congrés del Partit Laborista britànic va donar suport aquest dilluns a la moció que donava suport al líder, Jeremy Corbyn, de concórrer a les pròximes eleccions generals amb la proposta, en cas de victòria i formar govern, de renegociar en tres mesos l’acord del Brexit amb la Unió Europea (UE) i posar-lo a votació en referèndum en sis mesos.

Boris Johnson és primer ministre del Regne Unit sense haver guanyat cap elecció. Va arribar al càrrec, després d'una revolta interna dels conservadors, liderant els partidaris del Brexit més dur, i van ser els membres del seu propi partit dividit els que el van elegir per substituir Theresa May. La 'premier' havia negociat un acord per al Brexit que no va obtenir el suport d'un Parlament fraccionat. Però aquest fet, que complica la política, representa el mandat del poble britànic, que no va donar majoria als conservadors i està totalment dividit socialment en relació a la sortida de Gran Bretanya de la Unió Europea.

El líder del Partit Laborista britànic, Jeremy Corbyn, demanarà al nou primer ministre conservador que sotmeti a referèndum el seu acord del Brexit i ha avançat que, si es fa, la seva formació defensarà la permanència a la Unió Europea. En una carta a les bases després d'una reunió de la directiva laborista, ha deixat clar que els laboristes "farien campanya per la permanència davant d'una sortida sense acord o un pacte 'tory' que no protegeixi ni l'economia ni l'ocupació".

Sense esmentar-lo pel nom ni una sola vegada, el líder del Partit Laborista britànic, Jeremy Corbyn, ha adreçat un àcid atac al president dels Estats Units, Donald Trump, en la breu intervenció que acaba de protagonitzar, aquest dimarts a migdia, a Trafalgar Square, al centre de Londres, dins dels actes de protesta contra la visita d'estat del mandatari nord-americà al Regne Unit.

El Partit Conservador britànic apareix, aquest matí de divendres, com el gran derrotat de les eleccions locals celebrades ahir dijous a bona part de les circumscripcions d'Anglaterra. Les dades, però, són encara molt parcials, ja que només s'ha completat el recompte en 109 dels 259 consells en què tenien lloc els comicis. A Irlanda del Nord, on també hi ha hagut eleccions, encara no s'ha iniciat l'escrutini. Escòcia i Gal·les, per contra, no n'han celebrat.