Ara que Barcelona tindrà un govern de sociovergència republicana, és el moment d'esperar que la capital catalana torni a estar neta com una patena, tan aviat com s'acabi d'esvair l'influx nefast d'Ada Colau sobre la banda mar de la plaça Sant Jaume. L'anticolauisme ha aconseguit foragitar la seva enemiga, que no adversària, de l'alcaldia, però ha creat una expectativa: segons la idea que han venut, un cop liquidada l'etapa Colau, Barcelona hauria de tornar a ser una ciutat neta i segura, com solen dir en alguns westerns. Però no cal tenir gaires dots endevinatoris per saber que no serà així. La brutícia i la inseguretat eren problemes de Barcelona que venien de molt abans que Colau la governés, i que continuaran molt després que hagi deixat de fer-ho.

Germà Bel i Ferran Mazaira acaben de publicar un interessant article a la revista econòmica 5cèntims.cat sobre els efectes de les mesures restrictives a la creació de places hoteleres implantades pel govern municipal de Barcelona a partir del 2015, any en què el nou consistori va decretar una moratòria d’un any a les llicències per construir nous hotels, moratòria que es consolidaria amb l’aprovació del Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT).

Al marge de les discussions polítiques, mesures com la moratòria hotelera -vigent a Barcelona des de l’estiu del 2015- o ara el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) -que l’Ajuntament preveu aprovar en el pròxim plenari i que limita el creixement de la planta hotelera- tenen efectes directes sobre el negoci. Posar barreres d’entrada a nous competidors, en un moment en què l’afluència de turistes creix, restringeix l’oferta. “És el somni de qualsevol indústria”, explica una font del sector.

El negoci hoteler a Barcelona viu un creixement mai vist a la ciutat. La rendibilitat dels hotels de la ciutat va disparar-se fins a nivells rècord l'any passat, amb uns ingressos per habitació disponible –el que s'anomena RevPAR– de 91 euros, segons un estudi presentat per la consultora immobiliària Bric Consulting.

Gairebé ja fa sis mesos de la moratòria hotelera decretada per l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona, controlat per Ada Colau. Una moratòria que ha paralitzat 35 projectes de nous hotels a la ciutat i que ha tingut els seus efectes col·laterals: l’activació d’un mercat paral·lel de llicències hoteleres. Així ho reconeix la consultora CBRE. El problema és que la demanda d’hotels a Barcelona és molt elevada perquè són un bon negoci, però l’oferta és mínima, perquè els inversors en treuen una bona rendibilitat per l’alt grau d’ocupació i un bon RevPAR (ingressos per habitació). Però com que la demanda existeix, es poden veure anuncis d’ofertes. No fa gaire en va aparèixer un en un portal especialitzat que deia: “Es ven un lot de dos hotels de tres estrelles a Barcelona, de 80 a 90 habitacions un i de 55 a 65 l’altre. Preu: 56 milions d’euros”. És només un exemple, hi ha altres anuncis. En molts casos són hotels que requereixen rehabilitació, amb una inversió important, i que el propietari vol vendre a un bon preu perquè amb la moratòria per al comprador és l’única manera de poder tenir un establiment.

L'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) té dubtes sobre la legalitat de la moratòria hotelera aprovada per Ada Colau a Barcelona, i considera que podria suposar una barrera d'entrada per als operadors i, per tant, afecta la competència.

Tots els grups de l'oposició menys la CUP, en contra de la moratòria hotelera del govern d'Ada Colau. Així s'han pronunciat aquest dimarts en comissió extraordinària la majoria de partits –excepte Barcelona en Comú i la CUP–, que han votat a favor de la proposició presentada per PSC i C's que en demana la revisió.