La ciutat de Girona ha començat a aplicar el nou model de recollida de residus amb contenidors intel·ligents. A partir d’ara hi haurà un contenidor per a cada fracció i es podran llençar els residus qualsevol dia de la setmana i a qualsevol hora del dia. La targeta identificativa continua sent necessària per obrir els recipients.

Fa uns dies es van publicar els resultats del balanç de la gestió de residus municipals a Catalunya corresponents al 2024. Tot i que podria semblar que avancem, la realitat és tossuda: seguim estancats. Després de 25 anys de recollida selectiva de la fracció orgànica i més de dues dècades de fiscalitat penalitzant l'abocador, gairebé no freguem el 40% de reciclatge real. Molt lluny del 55% que exigeix Europa per al 2025 i encara més del 65% fixat per al 2035.

El 2022, els catalans vam generar 3,8 milions de tones de residus. Però, de tota aquesta muntanya, només es van recollir selectivament 1,7 milions de tones. Així, la brossa separada en origen, a les cases o als comerços, se situa en el 45%. És una xifra lleugerament millor que la dada de l'any anterior (es van separar un 0,3% més de residus) però, tot i això, queda molt per sota dels objectius europeus, que es marcaven arribar a un 50% de brossa separada el 2020 i arribar al 2025 amb un 55%.

Mariel Vilella és directora d'estratègia global de l'organització Zero Waste Europe (ZWE), la xarxa de comunitats, organitzacions i líders locals que demanen l'eliminació dels residus a la societat. ZWE es va fundar el 2014 com a branca europea de l'Aliança Global per a Alternatives d'Incineració (GAIA).

Un quilo per persona i dia. És la quantitat d’escombraries que generem a les nostres latituds. I dic escombraries per no utilitzar els eufemismes habituals: brossa, residus, deixalles... El món occidental consumeix i llença escombraries i les ciutats dediquen una part substancial dels pressupostos a gestionar-les. A Barcelona, per exemple, la nova contracta de neteja i recollida s’adjudicarà per uns 2.400 milions en 8 anys: 307 milions d’euros anuals. 

La Fiscalia ha presentat una querella contra el Grup Vilà Vila i el Consorci del Bages per a la gestió de residus per haver tirat material amb covid-19 a l'abocador de Bufalvent, a Manresa. La denúncia es dirigeix als dos administradors de l'empresa i al gerent del Consorci perquè considera que són els "màxims responsables". Segons la Fiscalia, vehicles del Grup Vilà Vila han dipositat a l'abocador més de 78 tones de residus de centres hospitalaris generats per la pandèmia. Els agents del Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil van fer dues inspeccions al Consorci del Bages i una a l'empresa entre finals d'abril i principis de maig de l'any passat, en què es va veure "l'existència de diverses irregularitats en el trasllat i la destinació final dels residus sanitaris perillosos".

Coca-Cola European Partners (CCEP), el principal embotellador del món d’aquest refresc i controlat per la firma catalana Cobega, s'ha proposat reduir a zero les emissions de gasos d'efecte hivernacle en tota la seva cadena de valor de cara al 2040.

El Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça ha congelat la taxa de residus tant a les empreses com als particulars. Tal com ha donat a conèixer l'ens comarcal en un comunicat de premsa, "davant la situació actual calen mesures excepcionals i minimitzar al màxim la pressió fiscal als veïns i veïnes de l'Alta Ribagorça".

En tot dar responsa as demanes des vesins e vesies d’Arties, eth Conselh Generau d’Aran a decidit conjuntament damb er Ajuntament de Naut Aran e era EMD d’Arties e Garòs extrèir es contenedors der interior deth pòble e crear ua naua ièrla de contenedors ena entrada ara poblacion peth carrèr Mòla

L'Àrea Metropolitana de Barcelona vol introduir canvis en la manera com es calcula actualment la taxa de tractament de residus per afavorir el petit comerç. En concret, planteja incorporar el factor de la mida de l'establiment com un element més a l'hora d'estimar el que s'ha de pagar de taxa i eliminar l'estimació per consum d'aigua. Actualment, la taxa es calcula segons la classificació per activitat econòmica, la classificació en relació amb el consum d’aigua i els coeficients de recollida selectiva del municipi on pertanyen. Amb la modificació proposada, l'AMB considera que la taxa quedarà més ajustada a la realitat de cada establiment i calcula que suposarà una rebaixa per al 40% del petit comerç i que bars i restaurants serien dels més beneficiats.

La Generalitat ha autoritzat l'Agència de Residus de Catalunya a atorgar una subvenció directa d'1,5 milions al Consell Comarcal de la Cerdanya per finançar la clausura del dipòsit controlat Cortàs, al municipi de Bellver de Cerdanya. Aquesta és una de les actuacions previstes al Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya (PINFRECAT). Recordem que el dipòsit de Cortàs ja ha arribat a la fi de la seva vida útil i des de fa uns anys els residus de Cerdanya s'envien a cremar a la planta incineradora Andorra.

Les proves d'ADN que s'han fet aquests últims dies han confirmat que les restes òssies trobades a l'abocador de Zaldibar corresponen a Alberto Sololuze, un dels dos treballadors de la planta que estaven desapareguts des que es va produir l'ensorrament el mes de febrer passat, ja fa més de sis mesos, segons han informat fonts del departament de Seguretat a Europa Press. Segons aquestes fonts, el resultat positiu de les proves d'ADN ja s'ha comunicat tant a la família de Sololuze com al jutge.

Els equips de rescat han trobat aquest diumenge restes òssies que podrien ser humanes a l’abocador de Zaldibar (Biscaia), on el 6 de febrer van desaparèixer Joaquín Beltrán i Alberto Sololuze com a conseqüència de l’esfondrament de milers de tones de residus industrials.

No hi haurà planta de crema de residus al Berguedà. El projecte de reobrir les antigues instal·lacions de la central tèrmica de Cercs per ubicar-hi una incineradora queda descartat per "incompatibilitat urbanística", segons ha anunciat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. L'actual plantejament urbanístic municipal no permet la implantació de l'activitat tal com s'havia sol·licitat i, per tant, la tramitació de l'autorització ambiental que havia sol·licitat l'empresa privada EM Spain Waste & Treatment queda també aturada.

L'Ajuntament de la Pobla ha iniciat la campanya "Gaudir d'una Pobla neta és responsabilitat de tothom", amb l'objectiu que els veïns i veïnes facin un bon ús dels contenidors del municipi, procurant conservar-los nets i endreçats. També es remarca la necessitat de reciclar adequadament els residus i poder minimitzar les molèsties que les deixalles poden generar. La regidora de Medi Ambient i Sostenibilitat, Maribel Segú, ha explicat que "creiem que és necessària la implicació ciutadana per aconseguir un poble més agradable, net i sostenible ja que aconseguir-ho és responsabilitat de l'Ajuntament però també de tots els poblatans i les poblatanes".

El propietari de Verter Recycling, la companyia gestora de l'abocador de Zaldibar on van desaparèixer dos treballadors quan es va enfonsar, està detingut en dependències policials amb dos alts càrrecs més de l'empresa després que agents de l'Ertzaintza els arrestessin aquest dimarts. Fa cinc mesos, el 6 de febrer, l'abocador de Zaldibar es va desplomar vessant avall, i van quedar sepultats dos treballadors –Alberto Sololuze i Joaquín Beltran– sota tones d'escombraries. L'operatiu de recerca que es va activar i tots els esforços fets durant aquests mesos per desenterrar-los encara no han donat els seus fruits, perquè encara no s'han trobat els cadàvers.

El servei especialitzat en medi ambient de la Fiscalia de Barcelona té unes investigacions obertes per residus sanitaris de covid-19, com mascaretes, que s'han llençat a abocadors a l'aire lliure de la demarcació. És un material que venia de centres hospitalaris o residències i que, pel risc de contagi del virus, havia de rebre un tractament especial. El Servei de Protecció de la Natura de la Guàrdia Civil (Seprona) i els Mossos d'Esquadra tenen la petició de la Fiscalia d'estar pendents de la gestió dels residus de coronavirus. Fins ara el Seprona ha detectat almenys tres casos en què les empreses que es dediquen a recollir els residus sanitaris de covid-19 els haurien portat a abocadors sense haver-los tractat.

En poc temps han passat de ser elements aliens per a la majoria a formar part de la vida quotidiana. Ens referim a les mascaretes i els guants d'un sol ús, els quals hem integrat en moltes activitats diàries per frenar la pandèmia del coronavirus. La seva proliferació no s'ha limitat a dur-los per evitar nous contagis, sinó que a mesura que avança el desconfinament han començat a vagar per terra, a vegades perquè s'envolen des de les escombraries perquè no s'han llençat al lloc que els correspon, que és el contenidor gris. Si no en tenim cap a mà, el millor és dur una bossa per guardar els guants o la mascareta fins que ho puguem llençar. La seva presència als carrers pot representar un risc d'agafar el coronavirus, si bé en general és baix, i el que també amoïna és que desfaci el camí emprès per minimitzar els residus, especialment els envasos d'un sol ús, i dipositar els generats on toca. Les entitats ambientals subratllen especialment que tenir cura del medi també és tenir cura de la salut.

El govern espanyol donarà previsiblement llum verda aquest dimarts a l'avantprojecte de llei de residus, segons publica l'agència Efe. La nova normativa, a proposta del ministeri per a la Transició Ecològica, sobreposa a l'ordenament jurídic espanyol les directives europees del paquet d’economia circular i les de plàstics d'un sol ús.

El Parlament ha aprovat que Catalunya aturi els projectes per instal·lar noves plantes d'incineració al territori i aturar les tramitacions en curs. La Cambra ha instat el Govern a dictar una moratòria fins que s'aprovi la llei de prevenció de residus –que s'ha de començar a tramitar d'aquí uns mesos–, que ha d'establir els criteris per a la ordenació de les deixalles tant domèstiques com industrials. Els objectius europeus marquen que la jerarquia en matèria de residus ha de ser primer treballar per reduir la generació, després abordar la reutilització i, finalment, assegurar el reciclatge.