El vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Oriol Junqueras, és entrevistat per Esther Vera i Maiol Roger.

El Govern farà una campanya institucional "des de la convocatòria del referèndum de l'1-O fins al dia de la campanya electoral" amb l'objectiu d'informar sobre la data de celebració, les modalitats d'emissió del vot, així com per incentivar a la participació. Aquesta és una de les principals novetats que apareix a la llei del referèndum d'autodeterminació que JxSí i la CUP han registrat aquest dilluns al Parlament.

El pas de Germà Gordó a diputat no adscrit ha provocat un conflicte entre els grups per la distribució dels diputats en les comissions parlamentàries. JxSí, que ha passat de 62 a 61 escons, hauria de perdre un representant als grups de treball que passaria a la CUP, però la formació anticapitalista "no veu gaire bé" obtenir un nou membre, segons fonts parlamentàries.

Junts pel Sí i la CUP han presentat aquest dimarts la llei del referèndum d'autodeterminació i ara els diputats sobiranistes seran directament els responsables que els detalls de l'1-O arribin a tota la ciutadania de Catalunya. La direcció de JxSí ha reunit a la tarda tot el grup parlamentari per comunicar-los que, cadascú al seu territori, hauran de presentar el referèndum i resoldre els dubtes que els plantegin els ciutadans. I encara més: el president del grup, Jordi Turull, i la portaveu, Marta Rovira -dos dels principals responsables de la llei del referèndum- han recordat als diputats que hauran d'aprovar la llei al Parlament tan bon punt es presenti i que no hi pot haver fissures. Diverses fonts consultades per l'ARA expliquen que, fins i tot, han recomanat que qui dubti del seu compromís amb l'1-O ho digui immediatament i prengui una determinació al respecte.

Germà Gordó escenificarà la ruptura amb el grup parlamentari de JxSí i, com a diputat no adscrit, s'asseurà apartat dels seus antics companys. La mesa del Parlament li oferirà tres possibilitats, totes a l'última o la penúltima fila. Una opció és al costat del grup del PSC, i els altres dos escons que pot escollir estan propers al grup del PP, segons han explicat fonts parlamentàries. En qualsevol cas, Gordó es traslladarà a la part dreta de l'hemicicle, on seuen els grups de Cs, PSC, CSQP i el PP.

El grup parlamentari de JxSí vol que el Parlament presenti una "queixa formal" al Consell d'Europa, al Consell de Drets Humans de l'ONU, al comissari de Justícia de la UE, al Tribunal Europeu de Drets Humans i al Tribunal Internacional de Justícia de l'Haia pels processos judicials contra els càrrecs electes sobiranistes, entre els quals, les dues causes obertes contra Carme Forcadell i quatre membres de la mesa del Parlament.

Germà Bel ha donat per fet que Germà Gordó –investigat pel cas 3% i objecte de peticions de dimissió– marxarà del grup parlamentari de JxSí. "No sé si JxSí tindrà 61 o 62 diputats", ha admès, tot i que ha assegurat que de Germà "només n'hi haurà un", que seria ell.

El president de JxSí, Jordi Turull, ha alertat els 62 diputats del grup majoritari que durant aquestes vacances estiguin permanent mobilitzables. Concretament, en el marc de la reunió del grup parlamentari de dimarts, Turull els va instar a no fer el "viatge de la seva vida", en referència a evitar viatges transoceànics que dificulten un retorn ràpid. Segons fonts de JxSí, els diputats han d'estar disponibles per reaccionar a les hipotètiques actuacions de l'Estat davant de l'acceleració del Procés.

La voluntat de JxSí i la CUP de reformar el reglament del Parlament amb l'objectiu de tramitar la llei de desconnexió per la via ràpida segueix el seu curs. Aquest dimarts s'ha constituït la ponència -encapçalada per la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la resta de membres de la mesa- de la qual també formen part tots els grups, on es debat el text que els socis independentistes aspiren a portar al ple del 14 de juny. Una de les claus de la modificació del reglament de la cambra és la tramitació per lectura única de la llei de transitorietat jurídica, a fi d'esquivar la impugnació del TC.

El ple del Parlament votarà aquest dimecres la tramitació de la proposició de llei de protecció dels denunciants i altres mesures contra la corrupció, plantejada per Cs, i que ERC, CSQP i CUP ja s'han encarregat de relegar a una "operació cosmètica" en la lluita contra les males pràctiques.

Les expectatives de la comissió d'investigació constituïda al Parlament arran de les afirmacions de Santi Vidal -on deia que el Govern gestionava les dades fiscals dels catalans- s'han esbaït de bon principi, quan el diputat de JxSí Bernat Solé ha anunciat que el seu grup retirava la seva proposta de pla de treball. Això vol dir que les seves peticions de compareixença, que incloïa la directora de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades, M.Àngels Barbarà, o els catedràtics Ferran Requejo, Jordi Matas Dalmases o Mercè Barceló, es retiraven de l'ordre del dia.

“Ens sentim tots jutjats, investigats i atacats”. Amb aquesta proclama el president del grup parlamentari de Junts pel Sí, Jordi Turull, ha expressat el suport a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i als membres de la Mesa en una escenificació al Parc de la Ciutadella amb els diputats de la CUP i Catalunya Sí que es Pot. Per a Turull, el procés judicial contra els membres del Parlament és un “atac” a la democràcia i als “pilars” de la inviolabilitat dels diputats en l'exercici de la seva llibertat d'expressió. “És un atac directe al valor més sagrat que té un Parlament", ha sentenciat Turull.

El termini per presentar les propostes dels grups parlamentaris amb la llista de persones que volen que compareguin com a testimonis a la comissió d'investigació de l'operació Catalunya ha acabat aquest divendres. JxSí ha citat a comparèixer 5 membres del PP i del govern espanyol, entre els quals la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria; el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, i el seu antecessor, Jorge Fernández Díaz.

La proposta de CSQP de sumar-se al referèndum -ja sigui acordat o no amb l'Estat- si l'avala la Comissió de Venècia ha tingut resposta al mateix Parlament per part de Junqueras, però el grup parlamentari de JxSí també hi ha volgut dir la seva.

El PDECat i ERC han tornat a evidenciar les seves diferències en matèria socioeconòmica. En una votació d'un punt d'una moció sobre atur i precarietat laboral que insta el Congrés a derogar la reforma laboral del PP de l'any 2012, els diputats del PDECat s'han abstingut, els d'ERC han votat a favor i alguns independents no han participat a la votació. L'encarregat de defensar el posicionament del grup ha estat Chakir el Homrani, i ha anunciat que els diputats tenien llibertat de vot sobre aquest punt.

Hem tornat de Setmana Santa amb l’episodi de la gravació de Bonvehí, un episodi per afegir a la història del procés, que, acabi com acabi, inclourà un llarg capítol sobre com mentre el país feia el camí cap a la independència, Esquerra i Convergència o el PDECat no van parar de fer-se la guitza. Al costat de moments tan brillants com el 9-N, que ha costat quatre inhabilitacions, començant per la de l’expresident de la Generalitat, al costat de l’esforç per fer Junts pel Sí, el darrer cop de colze entre Esquerra i el PDECat és lamentable als ulls de la gent que vol votar, als ulls de la gent que se sent dir que caldrà fer un nou esforç col·lectiu.

Junts Pel Sí repetiria victòria en unes eleccions al Parlament de Catalunya. El baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) li atorga entre 58 i 60 escons, una xifra similar a la de les darreres enquestes, que suposaria un retrocés d'entre 2 i 4 diputats respecte de les eleccions del 27 de setembre del 2015. Amb un 37% de l'estimació de vot, la coalició independentista –que tant ERC com el PDECat assumeixen que no es repetirà– aconseguiria el triple de diputats respecte de la segona opció, C's, que, amb entre 20 i 21 diputats, es quedaria per sota dels 25 que va aconseguir el 27-S.

JxSí ha votat dividit l’últim punt d’una moció, presentada pel PSC, sobre l’ocupació d’habitatges en què s'insta l’Estat a modificar la llei d’enjudiciament civil perquè s'estableixi el “desallotjament i la recuperació immediata” de la plena possessió d’un habitatge per part del propietari o usufructuari. Un total de 35 diputats de JxSí hi han votat a favor –la majoria del PDeCAT -, 18 hi ha votat en contra –la majoria d’ERC- i els set independents s’han abstingut.

El ple del Parlament ha aprovat aquest dijous una moció presentada per la CUP per "constatar la profunda politització del poder judicial, la Fiscalia i el Tribunal Constitucional". El text ha rebut els vots a favor de JxSí i la CUP, l'abstenció de CSQP i l'oposició de C's, PSC i PPC. Amb aquesta moció, els grups volen manifestar el seu rebuig amb la politització, que "perverteix la funció d'aquests òrgans" i "qüestiona la legitimitat de les seves resolucions en allò que fa referència al dret a decidir del poble de Catalunya".

JxSí no està disposat a renunciar al compromís dels pressupostos amb el referèndum d'independència, però intenta evitar que els comptes caiguin en les mans del Tribunal Constitucional (TC), adaptant-se al dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE). Per això, aquest divendres ha registrat una esmena d'addició al projecte, que entenen que compleix tant amb les pretensions de tirar endavant el referèndum com amb el dictamen del CGE.En tot cas, fonts de la majoria sobiranista admeten que, el més probable, és que l'oposició acabi enviant els comptes al TC.