La Generalitat i els sindicats que representen els treballadors públics han arribat finalment aquest dilluns a un acord per començar a posar fi a l'elevada interinitat a l'administració catalana. Per complir amb la normativa del govern espanyol aprovada el desembre passat al Congrés de Diputats i que obliga a reduir la temporalitat a l'administració a menys del 8% abans del desembre del 2024, l'executiu català convocarà un total de 46.828 places que ara són temporals, 9.000 més que la proposta inicial. D'aquestes, 27.433 seran de docents i personal laboral del departament d'Educació (que han sigut els grans beneficiats de l'increment), 11.747 correspondran al sector d'administració i serveis i les altres 7.648 a l'Institut Català de la Salut.

La reforma laboral de l’any 2012, promoguda pel PP en circumstàncies d’emergència econòmica, podia tenir una raó de ser per desbloquejar la capacitat de creixement de l’economia espanyola, però no tenia sentit que es mantingués un cop recuperat el potencial de creixement. Els problemes de l’economia espanyola són de mala regulació laboral. En això no hi ha diferència catalana: l’economia catalana batega exactament igual que la del conjunt de l’Estat perquè les regulacions laborals són molt fortes i són idèntiques per a totes les parts de l’Estat –són competència exclusiva seva–. Tots els estudis fets des de fora no paren de subratllar la mala qualitat de la regulació laboral espanyola, que es concreta en taxes d’atur estructuralment molt elevades, taxes de temporalitat anormalment altes i una dualitat laboral (diferents condicions i regulacions) molt marcada en funció de l’edat. Són molts més els defectes del funcionament de les relacions laborals a l’Estat, derivats sempre de la multiplicació de contractes de baixa qualitat, que volien corregir rigideses heretades de l’Estatut dels Treballadors, però no els detallo tots. Han acabat creant un monstre.

"Estem alimentant una bomba de rellotgeria". L'alerta és de l'economista i president de l'empresa de recursos humans ICSA Grupo, Ernest Poveda, davant "l'abús" dels contractes temporals que monopolitzen des de fa anys el mercat laboral espanyol i que se centren sobretot en els llocs de treball menys qualificats. Les dades li donen la raó. Segons el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE, en les sigles en castellà), durant els primers set mesos d'aquest 2021 la durada mitjana dels contractes és de menys de dos mesos, concretament és de 54,1 dies. La xifra és més alarmant –assegura l'economista– si es té en compte que la crisi econòmica del covid no hi ha tingut cap impacte, ja que si es compara amb les dels últims anys fins i tot és una mica superior. El 2007, quan es venia d'una època de bonança econòmica, la duració mitjana d'un contracte era de 78,6 dies; el 2013, en plena crisi financera, va baixar fins a 53,3 dies, i el 2019, abans que esclatés la pandèmia, va arribar a mínims històrics al baixar per primer cop del llindar dels 50: 49,1 dies. "S'ha cronificat i abusat de la temporalitat i això provoca una inestabilitat en molts treballadors, que encadenen un contracte darrere l'altre, cosa que afecta directament l'economia i sobretot el consum, perquè una persona que està en aquesta situació no es planteja comprar un habitatge o un vehicle", exemplifica.

Amb la negociació per a la reforma laboral entre el govern espanyol i els agents socials a ple rendiment, les propostes del ministeri de Treball es van concretant. Encara no s'ha tancat un acord en el marc del diàleg social però el departament dirigit per la ministra Yolanda Díaz ja ha posat les seves propostes a sobre de la taula. Díaz no només vol limitar els contractes temporals a sis mesos –ampliables a un any per conveni col·lectiu– i eliminar el contracte d'obra i servei, sinó que també planteja que l'acomiadament de treballadors amb contracte temporal es consideri nul en comptes d'improcedent si el contracte no estava justificat adequadament, amb independència del motiu que al·legui l'empresa per donar-lo per acabat.

El ministeri de Treball es modernitza amb l’ús de noves tecnologies que revolucionaran la Inspecció de Treball. El govern espanyol té previst utilitzar el big data per detectar irregularitats i incompliments laborals per part de les empreses. Els robots que substituiran els inspectors de Treball no només agilitaran la detecció d’infraccions sinó que també tindran capacitat de sancionar les empreses incomplidores: es generaran actes d’infracció automàticament.

La contractació temporal a Espanya no és ni de bon tros un problema només del sector privat. De fet, gairebé un 28% dels treballadors del sector públic tenen un contracte temporal, amb les últimes dades del 2019. Tal com remarca la Comissió Europea en el seu últim informe sobre la salut de l'economia espanyola, "al sector públic l'ús de contractes temporals ha augmentat encara més el 2019". Per això, Brussel·les investiga si la normativa del sector públic espanyol compleix l'obligació de prevenir i sancionar els abusos de successius contractes de durada determinada. Així ho explica el comissari d'Ocupació, Nicolas Schmit, en una resposta parlamentària a l'eurodiputat de Ciutadans, Jordi Cañas, que ha avançat aquest divendres El Español.

La contractació laboral a Catalunya va marcar un nou rècord al 2019, registrant més de 3,3 milions de contractes signats. Així ho demostren les dades publicades aquest dilluns pel departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat. L'informe, però, apunta que aquest augment de la contractació respon al creixement dels contractes temporals, que ja suposen un 86% del total.

Els treballadors fixos i temporals a Espanya podran rebre diferents indemnitzacions un cop finalitzin els seus contractes. Així ho ha decretat aquest dimarts el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) després d'avalar dues sentències que van plantejar el Tribunal Superior de Justícia de Galícia i el jutjat social número 33 de Madrid. A partir d'ara, els treballadors amb un contracte indefinit hauran de ser indemnitzats amb 20 dies per any treballat, mentre que per als temporals aquesta xifra es redueix a 12 dies.

Coincidint amb la campanya de la fruita, la xifra de l'atur ha baixat considerablement durant aquest mes de juny a les terres de Lleida. No obstant això, del total de contractes que s'han signat, al voltant de 22.000 són de tipus temporal i només 1.600 són indefinits. Aquestes xifres no tan sols reflecteixen la situació a Ponent, sinó que són extrapolables a tot Catalunya: un 88,81% dels contractes han sigut temporals, la qual cosa suposa un increment de l'11,65% en comparació amb el mateix mes de l'any passat. Per contra, els contractes indefinits al llarg d'aquest últim mes han minvat un 0,13% respecte als de l'any anterior.

La precarietat laboral s’estén fins i tot als contractes amb l’administració pública. La justícia ha obligat l’Institut Català d’Oncologia (ICO) a readmetre i indemnitzar amb 6.000 euros una treballadora que va signar 250 contractes temporals amb aquesta institució pública sanitària durant els últims set anys (l’equivalent a un contracte nou cada 10 dies) i a qui va deixar de contractar en saber que estava embarassada. La sentència es va fer pública la setmana passada.

Les indemnitzacions per acomiadament dels contractes temporals són discriminatòries. L’última sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha provocat un terratrèmol del qual tot just es comencen a saber les conseqüències. El tribunal considera que les indemnitzacions entre treballadors temporals i indefinits han de ser idèntiques. Tenint en compte que cada cop se signen més contractes temporals a Espanya (la totalitat de l’ocupació que es va crear a Catalunya al segon trimestre va ser temporal) la sentència provoca una sotragada que marcarà un abans i un després.