L'expresident de les Balears Francesc Antich era senador pel grup socialista quan es va votar al Senat l'aplicació de l'article 155 a Catalunya. Ell i José Montilla van ser els únics senadors que no van voler votar a favor d'una mesura que suposava guillotinar les institucions d'autogovern catalanes. Van ser sancionats internament pel PSOE a causa d'aquesta desobediència. 

L'exconseller d'Exteriors Raül Romeva ha sigut el tercer pres a asseure's a la taula de la comissió sobre el 155 al Parlament. Després de dos anys empresonat, Romeva ha tornat a trepitjar la cambra catalana, al costat de la resta de presos que fa dos anys tenien responsabilitats de Govern -Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Dolors Bassa–. I ho ha fet per denunciar que no es penedeix de res del que va fer en la passada legislatura i que no abandona l'objectiu d'arribar a la independència de Catalunya. "No em penedeixo de res del que he fet i de res del que hagi expressat", ha afirmat.

L'expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, revela que hauria aplicat igualment el 155 a Catalunya encara que l'expresident Carles Puigdemont hagués convocat eleccions el 2017. "No veia cap raó per deixar en suspens una decisió que no era fruit de cap rampell, sinó conseqüència de setmanes d'estudi i de molts arguments jurídics i polítics sòlids. Abans d'arribar a aplicar aquell precepte constitucional ens havíem carregat de raons, i aquestes raons no desapareixien pel fet que Puigdemont convoqués eleccions; la independència continuava declarada", reflexiona Rajoy al seu llibre de memòries Una España mejor (Plaza&Janés), que es presentarà dimarts a Madrid i que han avançat El Confidencial i El País.

El líder del PP, Pablo Casado, ha reclamat aquest dilluns al president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, que apliqui immediatament sis lleis per intervenir Catalunya com a pas previ per a l’aplicació del 155. Es tracta, segons Casado, de la llei de seguretat nacional per prendre les competències dels Mossos, la llei d’estabilitat financera per intervenir els comptes del Govern, la d’Exteriors per tancar el Diplocat, la d’inspecció educativa per posar punt final al que considera “adoctrinament”, la llei de l’audiovisual per “acabar amb la propaganda pública als mitjans de comunicació”, i la llei penitenciària. “Són sis lleis que estan en vigor i que es poden aplicar immediatament, i si després cal aplicar el 155 no només no hi posarem impediments, sinó que hi donarem suport”.

La diputada de JxCat al Congrés Laura Borràs creu que no es podran mantenir els pactes amb el PSC, com el de la Diputació de Barcelona, si es torna a aplicar el 155 a Catalunya. "Hem de veure si es pot continuar treballant o no en aquesta línia. Jo penso que no s'ha de poder, però és un espai que no em pertoca a mi i no tinc capacitat d'influència", ha afirmat en una entrevista a 'Els matins' de TV3.

El conseller d’Interior, Miquel Buch, va defensar dijous que no hi ha motiu perquè el govern central apliqui la Llei de Seguretat Nacional a Catalunya i assumeixi el control dels Mossos d’Esquadra en detriment de la Generalitat. No hi ha “cap dada objectiva” que ho justifiqui, va argumentar, i va subratllar que tampoc n’hi haurà en el futur. El conseller va interpretar que aquest tema ha sortit ara amb força al debat públic perquè li ha interessat al PP i al PSOE per pur “partidisme” a les portes d’una nova campanya electoral. De fet, el primer a fer la proposta d’aplicar aquesta norma va ser el líder popular, Pablo Casado, que a principis de setmana va demanar activar-la “ja” i ho va justificar al·legant presumptes connexions entre els CDR detinguts i la Generalitat. Lluny de tancar la porta a la proposta, el president en funcions, Pedro Sánchez, va alimentar les especulacions assegurant que no descartava cap escenari per “afrontar qualsevol desafiament”. Tampoc aquest. Ahir Buch els va demanar al tots dos que parlin “de temes que interessin a la societat” i no de prendre competències a la Generalitat “sense tenir les dades objectives per fer-ho”. “Els Mossos compleixen les seves competències de seguretat integral”, va reblar.

El líder d'Unides Podem, Pablo Iglesias, ha retret al president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, que competeixi amb Pablo Casado i Albert Rivera sobre qui és més "bèstia" respecte al tema de Catalunya. En una entrevista a RNE, Iglesias ha considerat que el debat sobre el 155 són "focs artificials de campanya" i ho ha atribuït al gir cap a la dreta del PSOE per "caçar votants" de Cs en les eleccions del 10 de novembre.

Ahir em mirava les persones que van assistir a la manifestació de Barcelona per recordar l’1 d’Octubre. Hi havia més gent gran que no pas jove, semblava gent d’ordre, el menys semblant a una manifestació de radicals encaputxats.

El portaveu del govern basc i conseller, Josu Erkoreka, ha qualificat d'"impertinents i desafortunades" les paraules de l'expresident, Carles Puigdemont, sobre l'aplicació del 155 i ETA, i ha emplaçat a no tenir-les en compte. D'aquesta manera s'ha referit a les declaracions que va fer Puigdemont ahir, en què va rebutjar que es repetís l'article 155 a Catalunya perquè hi pugui haver "indicis de violència" i en què va afirmar que al País Basc hi va haver "gairebé mil morts" d'ETA i no es va aplicar mai aquest precepte de la Constitució.

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha defensat que el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, no amenaça amb aplicar el 155, sinó que "adverteix i fa un recordatori". En una entrevista a Ràdio 4, Iceta ha assenyalat que és el Govern qui "amenaça" amb la desobediència institucional. "Això sí que sona a amenaça, l'altre és un recordatori".

"Un govern en funcions pot aplicar l'article 155. Ho hem estudiat". Amb aquesta contundència s'ha expressat aquest matí el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, sobre una eventual intervenció de la Generalitat. Una proposta que ha anat prenent força els últims dies després que diumenge el cap de files del PSOE apugés el to contra l'independentisme i amenacés amb la recepta del 155 que tant havia criticat al PP i Ciutadans durant la campanya del 28 d'abril.

Avui és 1 d’octubre i, com que els fet són prou recents, és fàcil recuperar la consciència d’aquell dia, ben bé com aquella capacitat que tenim de recordar una olor, un perfum. L’olor de l’1 d’Octubre està feta d’orgull i de ràbia. Avui, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez firmen un article conjunt a l’ARA que comencen amb unes paraules que ressonen: “L’1 d’Octubre va fer evident com és d’imparable la voluntat de la ciutadania quan actua coordinadament en defensa d’un objectiu compartit. Volíem votar i vam votar”.

La presidenta del Congrés de Diputats, Meritxell Batet, ha defensat aquest dilluns que el govern espanyol ha sigut contundent amb l'independentisme, sense necessitat d'aplicar l'article 155 de la Constitució a Catalunya, ja que hi ha "moltes formes de ser contundent". En una entrevista a TVE, Batet ha assenyalat que l'executiu socialista ha actuat de manera "contundent" cada vegada que hi ha hagut algun factor. Així, ha defensat que s'han impugnat davant la justícia resolucions del Parlament i del Govern.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha rebatut aquest dissabte les declaracions del líder d'Unides Podem, Pablo Iglesias, que inicialment s'havia mostrat favorable a una hipotètica aplicació del 155 a Catalunya en un govern en coalició amb el PSOE per desdir-se'n poc després. "Mai formarem part d'un 155. Al contrari, sempre treballarem perquè hi hagi diàleg", ha volgut aclarir Colau al programa 'El suplement' de Catalunya Ràdio.

A les portes d'unes eleccions, Iglesias ha tornat a relliscar amb Catalunya. No és la primera vegada que li passa. El setembre del 2015, en la campanya per a les generals, la seva estrena en un míting aquí ja el va obligar a rectificar després d'un vehement discurs en què va separar els catalans pel seu origen demanant el vot als fills i nets de pares andalusos i extremenys, i trencant així la idea d'un sol poble pròpia de la tradició del PSUC i de les esquerres catalanes en conjunt. La incomoditat dels comuns va ser lògica i notòria. Com ho ha tornat a ser aquest divendres quan el líder d'Unides Podem ha afirmat en una entrevista radiofònica, sense ambigüitats ni males interpretacions possibles, que si governés amb el PSOE i aquest optés per aplicar el 155 a Catalunya ho acceptaria "clarament". El 2015 es va retractar i ara ho ha tornat a fer, però el mal ja està fet. Queda una immensa ombra de dubte. Un dubte més que raonable. De manera que resulta normal que la gent es pregunti què pensa realment Iglesias sobre els presos polítics, sobre el referèndum, sobre l'autogovern o directament sobre la societat catalana.