Va començar com un amor d'estiu, però finalment s'ha consolidat. La cantant Katy Perry i l'ex primer ministre del Canadà Justin Trudeau ja no amaguen el seu amor. Aquest dissabte van fer la seva primera aparició oficial com a parella. Perry i Trudeau van assistir a un espectacle de cabaret al local Crazy Horse Paris per celebrar l'aniversari d'ella i, un cop finalitzada la vetllada, van sortir del teatre agafats de la mà i molt somrients. Al carrer els esperaven nombrosos fotògrafs que van immortalitzar una escena que serveix per confirmar una relació que fins ara només era un rumor.

El que va començar sent una història d'amor d'estiu entre la cantant Katy Perry i l'exprimer ministre del Canadà Justin Trudeau –i que molts van donar per acabada al final de les vacances– sembla que es confirma com una relació. El diari britànic Daily Mail ha publicat una sèrie de fotografies de tots dos en actitud molt afectuosa a bord d'un vaixell.

Havia de ser una de les parelles de l'estiu, però sembla que la seva relació ha patit una aturada sobtada. Segons el Daily Mail, la història d'amor incipient entre Katy Perry i Justin Trudeau s'ha refredat a causa d'unes agendes molt atrafegades i la incomoditat de l'ex primer ministre canadenc amb el rebombori que van generar les imatges de tots dos junts.

Aquest estiu no deixen de sorgir noves parelles. Després de veure néixer l’amor entre Pamela Anderson i Liam Neeson, durant el rodatge de Agárralo como puedas, ara sembla que també han sorgit guspires entre la cantant Katy Perry i l’ex primer ministre del Canadà, Justin Trudeau.

Aquest cap de setmana ha esclatat una altra guerra i aquesta també ens afectarà. Em refereixo a la guerra comercial declarada per Donald Trump amb aranzels sobre les exportacions del Canadà i Mèxic. El Canadà ja s’hi ha tornat i el primer ministre Trudeau ha anunciat aranzels també del 25% sobre els productes dels Estats Units.

Des de la seva mansió de Mar-a-Lago i després d'un matí jugant a golf, el president Donald Trump ha signat l'ordre executiva per aplicar els anunciats aranzels del 25% per a Mèxic i el Canadà i del 10% per a la Xina. El mandatari ha declarat una emergència econòmica per poder imposar les tarifes als seus tres principals socis, amb una excepció d'un 10% per a les importacions de petroli canadenc. La Casa Blanca ha anunciat que l'ordre signada pel president també inclou un mecanisme per escalar els aranzels si els països adopten mesures de represàlia contra els Estats Units, com han amenaçat amb fer.

La caiguda de Justin Trudeau és la culminació d'una llarga crisi política que fa temps que es gestava dins i fora del Partit Liberal. En la seva compareixença va ser prou explícit a l'hora de parlar dels motius de la renúncia: "No puc ser jo qui porti el pavelló liberal a les pròximes eleccions". Trudeau no només havia de bregar amb el retorn de Donald Trump i l'amenaça d'una guerra d'aranzels, sinó que a casa també s'enfrontava amb l'ascens del populisme: Pierre Poilievre. Les últimes enquestes mostren com el líder del Partit Conservador supera Trudeau amb 20 punts de marge.

El primer ministre canadenc, Justin Trudeau, ha formulat una acusació molt greu que ha provocat una espiral creixent de retrets mutus amb l'Índia. En una compareixença extraordinària al Parlament aquest dilluns a darrera hora de la tarda, Trudeau ha assegurat, indignat, que els serveis d'intel·ligència del seu país havien trobat "indicis creïbles" segons els quals hi hauria un "vincle potencial entre agents del govern de l'Índia i l'assassinat d'un ciutadà canadenc", el juny passat a la localitat de Surrey, a la Columbia Britànica, a l'oest del Canadà.

Un estiu fructífer en ruptures, i ara, també pels mandataris. Aquest dimecres el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, ha anunciat que se separa de la seva dona, Sophie Grégoire Trudeau. Després dels missatges als comptes personals de la parella, l'oficina del primer ministre del Canadà ha puntualitzat en el comunicat oficial que tots dos "han firmat un acord de separació", per assegurar que "es prenen totes les mesures legals i ètiques respecte a la seva decisió". Així doncs, i encara que no es parla de divorci explícitament, la parella posa punt final a un matrimoni de 18 anys amb el qual han tingut tres fills, Xavier, Hadrien i Ella-Grace.

Ja no hi ha fum al cel de Nova York, ni al de Washington, ni copa les portades del New York Times, ni del Washington Post, però el Canadà segueix cremant de costa a costa, i ho farà amb més força ara que ha arribat l'estiu. Mentre la informació internacional està centrada en la desaparició de cinc multimilionaris a les profunditats de l'Atlàntic, hi ha 409 focs actius als boscos canadencs, 203 dels quals avancen sense control. I, malgrat els rècords assolits aquesta primavera, una de les més seques i caloroses que es recorden al país, les previsions el govern nord-americà indiquen que el pitjor encara ha d'arribar.

"Necessitem ampliar les vies legals per a una immigració ordenada. Ho podem aconseguir alhora que limitem la immigració il·legal". És el missatge que ha portat aquest diumenge el president dels Estats Units, Joe Biden, amb la seva visita a la ciutat d'El Paso (Texas), l'epicentre de la crisi migratòria que està vivint la frontera amb Mèxic, on s'han batut nous rècords d'arribada de migrants des de la Segona Guerra Mundial. La seva visita exprés, de tres hores, és la primera a la frontera des que va assumir el poder fa dos anys, i arriba en un moment de qüestionament de la seva política migratòria. 

"L'habitatge no ha de ser només una propietat. Està pensat per viure-hi. És un lloc on les famílies han de poder arrelar, crear records i construir una vida en comú". Aquestes paraules, pronunciades al desembre pel ministre d'Habitatge del Canadà, Ahmed Hussen, destaquen un problema amb què es troben cada vegada més països. Els elevats preus del tensionat mercat immobiliari canadenc fa anys que impedeixen a les rendes mitjanes i baixes l'accés a l'habitatge. No és cap sorpresa que els centres de les principals ciutats del país, com Toronto i Mont-real, tinguin preus prohibitius; però l'epidèmia s’estén a les zones residencials dels afores, on el Banc del Canadà ha identificat un augment del 50% en els últims tres anys.

Vint-i-dos dies després que un comboi de camioners arribés a la capital del Canadà per protestar contra les restriccions pandèmiques, la policia s'ha traslladat al centre d'Ottawa aquest divendres per reprimir els manifestants, amb l'esperança d'acabar amb setmanes de bloqueig que han sacsejat la ciutat, han fet enfurismar els residents locals i han remogut el país.

Els mitjans locals del Canadà asseguren que, aquest cap de setmana, el primer ministre, Justin Trudeau, va ser evacuat amb la seva família de la seva residència a Ottawa. Es va fer per prevenció, davant una nova jornada de protestes capitanejada per un grup de camioners canadencs antivacunes que clamen contra la decisió presa entre els Estats Units i el Canadà de requerir que els conductors que travessin la frontera hagin d'estar vacunats contra el covid-19. El mandatari canadenc, però, ha declarat aquest dilluns que no es deixarà intimidar. "No cedirem davant aquells que onegen banderes racistes. No cedirem davant aquells que practiquen actes vandàlics. Al nostre país no hi ha lloc per a les amenaces, la violència o l'odi".

Victòria per la mínima. El primer ministre del Canadà, el liberal Justin Trudeau, ha guanyat les eleccions d'aquest dilluns, per tercer cop consecutiu, però té pocs motius de celebració. Havia anticipat dos anys els comicis, confiant que els bons resultats en la gestió de la pandèmia li brindarien la majoria absoluta, però s'ha quedat curt: haurà de continuar governant amb el suport dels partits del centreesquerra. A més, ha obtingut uns 300.000 vots menys que els conservadors. Unes eleccions per no-res que deixen molt tocat el seu lideratge.

El primer ministre canadenc, Justin Trudeau, es pensava que estava fent una jugada mestra quan el 15 d'agost va convocar eleccions anticipades, dos anys abans d'acabar el seu mandat. Amb les enquestes a favor seu, podia recuperar la majoria al Parlament, que el seu Partit Liberal havia perdut l'octubre del 2019. Només havia de superar una campanya exprés de cinc setmanes i confiar que els bons resultats en la gestió de la pandèmia li donarien una fàcil victòria. Aquell dia els sondejos li auguraven un 35% dels vots, un avantatge prou còmode sobre el seu rival, el nou líder conservador Erin O'Toole, un exaviador de 48 anys que aleshores no arribava al 30%. Però les coses s'han torçat per a Trudeau, que arriba als comicis d'aquest dilluns amb un marge de només 0,7 punts d'avantatge sobre els conservadors, segons el portal 338Canada. Fa uns dies el primer ministre anava tres punts per darrere a les enquestes.

Només paraules? L'habitual xerrameca del líder britànic? Centre d'atenció de les càmeres que oferien els primers instants de l'obertura formal de la trobada del G-7 –que ha començat aquesta tarda a Cornualla i que s'allargarà fins diumenge–, el primer ministre del Regne Unit i amfitrió de la cimera dels països més rics del planeta, Boris Johnson, ha volgut aparèixer davant del món com la consciència de les democràcies liberals i el gran defensor de les classes més humils.

No hi va haver corrupció ni conflicte d’interessos. Només un govern i un primer ministre que treballaven tot el dia per salvar vides durant una pandèmia. Aquest ha sigut el missatge de Justin Trudeau als canadencs, que contemplen astorats el creixent escàndol polític per la decisió de l'executiu de concedir un contracte milionari, sense licitació, a una entitat benèfica que té vincles amb la família Trudeau.

El primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, ha promès no descansar fins que "es faci justícia i s'assumeixin responsabilitats" en relació amb l'avió ucraïnès que es va estavellar dimecres a l'Iran, i que les autoritats de Teheran van admetre que havien abatut amb un míssil per un "error humà". Trudeau ha fet un emotiu discurs de dol per a les víctimes del desastre –57 de les quals eren ciutadans de nacionalitat canadenca– aquest diumenge a la ciutat d'Edmonton, a la província d'Alberta, on vivien 13 de les víctimes. El fet que el règim dels aiatol·làs negués en primera instància la seva implicació amb el sinistre ha desencadenat la indignació tant a l'Iran com a la diàspora.