El Govern ha presentat un fons publicoprivat de fins a 55 milions d'euros per invertir en projectes d'innovació i tecnologia (deep tech) de nova creació. Es tracta del Fons d'Inversió en Tecnologia Avançada (FITA), presentat aquest dilluns pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, i que comptarà amb 30 milions d'euros del Govern, 15 més del Fons Europeu d'Inversions (FEI) i 10 milions que provenen d'inversors privats a través de l'entitat gestora GROW Venture Capital.

Atenció a aquesta setmana, que torna a ser important. Aquest dijous s’acaba el termini perquè el govern espanyol entri el text de la llei d’amnistia a la comissió de Justícia del Congrés, debatre-la i votar-la. I així, la setmana que ve ja es podria aprovar al pel del Congrés. Per això, és clar, cal que abans s'hagin posat d’acord el PSOE i Junts. A Junts guarden un silenci absolut, però en la distància se’ls sent a dir “ja que hem arribat fins aquí, investint Sánchez…”. Al PSOE diuen que hi haurà llei, però de lluny se’ls sent a dir “sisplau, que hi hagi llei...”. I Jaume Asens va dient que és imminent ja fa dies. Hi ha un indici bastant clar. Carles Puigdemont va adreçar-se al Consell de la República dissabte dient que era evident que ara venia una nova etapa que hauria de permetre deixar enrere la llosa de l’exili i passar de la resistència a la iniciativa. “Aquesta nova etapa és una etapa en què haurem d’aprendre a no posar la lluita antirepressiva com a prioritat i a poder destinar els recursos econòmics i materials al servei de la independència, no a haver-nos de defensar, que evidentment ho haurem de continuar fent, però aquesta ja no pot ser la prioritat”. En condicions normals, això seria un anunci implícit del sí a la llei d’amnistia, però com que amb exilis, processats i el Tribunal Suprem desencadenat res és normal, i Junts són els mestres dels girs de guió, posem aquestes paraules de Puigdemont a la llista d’indicis i no de proves.

Un 16%. Només 370 milions d'euros sobre els 2.276 milions previstos. És el que l'Estat va executar durant els primers sis mesos de l'any 2023 a Catalunya, tal com es desprèn de l'informe de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE) corresponent a aquest període, al qual ha tingut accés l'ARA. Tot i que és una execució lleugerament més elevada que la del mateix període del 2022 o la del 2021, quan el govern espanyol va executar un 15,7% i un 13%, respectivament, continua mostrant amb tota la cruesa la crònica manca d'execució de les d'inversions estatals a Catalunya.

El govern espanyol crearà la Societat Estatal de Transformació Tecnològica (SETT): una entitat pública empresarial a través de la qual l'executiu gestionarà les seves inversions en empreses tecnològiques, segons ha anunciat el ministre de Transformació Digital, José Luis Escrivá, aquest dilluns a la tarda en el marc del Mobile World Congress (MWC).

La Generalitat farà una llista d'inversions prioritàries que l'Estat ha d'executar a Catalunya, que es traslladaran al govern espanyol en el marc de la Comissió Bilateral entre les dues administracions. El Govern ha celebrat aquest dilluns la primera reunió del Comitè Estratègic d'Inversions, l'organisme encarregat d'elaborar el llistat.

El govern maltracta Madrid i "premia" Catalunya als pressupostos de l'Estat. És el nou mantra que repeteixen els dos principals partits de dretes espanyols, PP i Vox, de la mà de diversos mitjans de comunicació amb seu a Madrid. Les xifres, però, mostren el contrari: des de l'arribada de Sánchez a la Moncloa, l'Estat ha invertit més de 1.300 milions d'euros més a Madrid que al Principat.

La conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic d’enguany comença d’aquí pocs dies a Dubai. Ho farà després d’un mes d’octubre que ha batut rècords de temperatura a nivell planetari. Segons les Nacions Unides, per limitar l’escalfament global als 1,5 graus dels Acords de París les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) haurien de reduir-se un 42% abans de 2030. Tanmateix, al ritme actual les emissions incrementaran un 9%. És obvi, doncs, que els Acords de París no es compliran i, previsiblement, l’escalfament del planeta continuarà. Aturar o mitigar el canvi climàtic és un dels principals reptes de la humanitat i no som capaços d’aconseguir-ho. Què és el que estem fent malament?

El panorama no és gaire optimista, però s'estan fent esforços per revertir la situació. Aquest dimecres el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) ha fet públic un informe de prop de 300 pàgines que radiografia el sector cultural a Catalunya entre el 2008 i el 2019. En aquesta fotografia prepandèmica queda força clar que encara s'arrosseguen les conseqüències de la crisi de finançament del 2008: no s'han resolt mancances endèmiques relatives al finançament i a les condicions de treball.

El dèficit d'inversions de l'Estat a Catalunya entre el 2013 i el 2021 és de 4.399 milions d'euros, només amb els incompliments de les xifres incloses als pressupostos de l'Estat. És a dir, en aquest període de nou anys, el govern espanyol hauria d'haver destinat 567 euros més per persona en inversions a Catalunya per complir amb les quantitats que havia inclòs als seus propis pressupostos generals de l'Estat (PGE). I les responsables d'aquest forat són les empreses públiques de l'Estat, ja que són les grans incomplidores.

Menys del 36% d'execució de la inversió que l'Estat havia pressupostat per a Catalunya el 2021. Les dades publicades dilluns per la Intervenció General de l'Estat (IGAE) han enervat el Govern i les institucions econòmiques de Catalunya. "Cal una explicació [de la baixa execució pressupostària] partida per partida", exclama a l'ARA la directora d'infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona, Alícia Casart.

S'acosta la recta final del mandat i l'equip d'Ada Colau vol deixar bonica la ciutat. El regidor d’Emergència Climàtica, Eloi Badia, ha explicat que Barcelona invertirà 40 milions d'euros per millorar la situació dels carrers de la ciutat. La principal aposta del consistori consisteix a plantar 1.500 arbres per evitar que quedin els forats de les voreres destinats a plantes (escocells) buits, però també es pretén millorar l'enllumenat de la ciutat per evitar punts foscos i renovar el paviment en certes zones de la ciutat. "Anirem cas a cas perquè tot encaixi", afirma Badia.

La inversió pública porta anys molt per sota dels nivells d'abans de la crisi financera iniciada el 2008. Després d'anys de fortes pujades que es van produir a partir del 2000, la inversió va tocar fons durant els anys més durs de la crisi financera, i posteriorment s'ha recuperat lleugerament però continua més a prop dels nivells dels anys 90 que no pas dels de fa una dècada.

Qui ens ho havia de dir. El 2007, els principals empresaris i directius catalans es van trobar a l’Iese per demanar al govern espanyol la gestió no centralitzada i més inversions a l’aeroport del Prat. En canvi, catorze anys després han fet una altra reunió –aquest cop a Esade, a 700 metres de distància– en la qual la petició és que la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona no s’oposin a les inversions que Aena (govern central) vol fer al Prat. El món (Catalunya, en concret) al revés. La gestió descentralitzada també ha caigut pel camí, per cert, i gairebé ningú sembla trobar-ho a faltar.

Objectiu: recuperar tot el que es pugui de la potència que Catalunya tenia com a destinació turística el 2019. La Generalitat ha presentat aquest dilluns el seu pla per començar a mobilitzar el turisme internacional i atraure'l cap al Principat. Una estratègia que inclou la inversió de 6,5 milions d'euros en una campanya per tenir presència física a les grans fires turístiques que se celebren des d'aquest mes i fins al desembre i mitjançant la qual s'aspira a recuperar la meitat de despesa turística que s'aconseguia abans de la pandèmia. “No podrem arribar a aquests 20.000 milions d'euros [que van gastar els visitants fa dos anys], però esperem recuperar-ne el 50%: entre 11.000 i 13.000 milions”, ha xifrat el conseller d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa. 

La Generalitat va presentar ahir un total de 27 projectes d’inversió pública i privada candidats a rebre finançament dels fons europeus per a la reconstrucció econòmica. Les inversions sumen un total de 41.355 milions d’euros i tenen com a objectiu modernitzar l’economia catalana, segons va explicar la portaveu del Govern, Meritxell Budó.

Aquest ha sigut un any brutal en què la pandèmia del covid-19 ha obligat els governs de tot el món a restringir molts aspectes de la vida quotidiana normal i alhora donar suport als treballadors i les empreses amb mesures d’emergència extraordinàries. I sens dubte la crisi encara no s’ha acabat. Però amb el nou any i la perspectiva dels plans de vacunació contra el covid-19, els responsables polítics i els líders empresarials haurien de canviar de marxa i passar de reaccionar als esdeveniments a fixar una estratègia per al futur. Actualment, “reconstruir millor” s’ha convertit en un lema popular, precisament perquè la majoria de la gent vol intentar crear un futur més brillant en lloc de tornar a fer les coses com abans. Què caldrà, doncs, per restablir durant el 2021 un sentit de progrés en les famílies desconsolades, les comunitats escanyades i les economies fracturades?

L'economia catalana seria entre un 2,6% i un 9,8% més gran sense el dèficit d'inversions de l'Estat a Catalunya entre els anys 2002 i 2017, segons un estudi de la Universitat de Barcelona i la Generalitat.

La inversió en productes i serveis tecnològics feta per l'administració pública catalana va superar els 490 milions d'euros el primer semestre del 2019. Aquesta xifra, que suposa pràcticament un terç de la inversió pública total en tecnologia a Espanya, col·loca Catalunya al capdavant de la llista, seguida, tot i que de lluny, per Madrid i Andalusia. Entre les tres comunitats, de fet, es reparteixen gairebé el 45% de les inversions en TIC, la qual cosa equival a 660 milions d'euros.

El ministre d'economia francès, Bruno Le Maire, ha demanat a Alemanya que aprofiti el seu marge pressupostari per augmentar la despesa pública i contribuir així a obtenir un creixement més gran al conjunt de la zona euro.