"Tinc els vots al meu abast per ser president, però no accepto el preu que em demanen per ser-ho". El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, s'ha presentat aquest dimarts a la primera sessió d'un debat d'investidura inèdit, perquè el candidat ha tret pit de no comptar amb els suports suficients per ser proclamat president del govern espanyol. El preu que Feijóo no està disposat a pagar, ha dit, són l'amnistia i l'autodeterminació, que ha considerat "jurídicament i èticament inacceptables". Els seus càlculs, però, obvien que, en cas que li semblessin acceptables, Vox deixaria de donar-li suport i els números continuarien sense quadrar-li. Tot plegat ha estat l'evidència del que se sabia des que Felip VI el va proposar com a candidat: que el debat no portava enlloc i que el líder popular actuaria més com a cap de l'oposició que no pas com a presidenciable. Per això, al PP l'ha enervat que Pedro Sánchez hagi renunciat debatre amb ell i hagi cedit el torn a l'exalcalde de Valladolid Óscar Puente. Un menyspreu dels socialistes cap a la candidatura de Feijóo.

Aleix Vidal-Quadras (Barcelona, 1945) és un vell conegut de la política catalana. Va ser diputat al Parlament pel PP entre el 1988 i el 1996 (quan Pujol va demanar el seu cap a José María Aznar) i després eurodiputat fins al 2014. Va abandonar el PP per discrepàncies amb Mariano Rajoy i va ser un dels fundadors de Vox, partit que també va abandonar quan no va aconseguir l'escó a les europees d'aquell any. Avui es dedica, tal com explica a l'ARA, a "l'activisme de la societat civil" i, com a membre destacat de la Fundació Fòrum Llibertat i Alternativa, és un dels organitzadors de la manifestació que aquest dissabte es farà a Madrid a favor d'"Espanya, la democràcia i la Constitució".

Els quatre fiscals que exerceixen l'acusació en el cas del Procés al Tribunal Suprem, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal, Javier Zaragoza i Jaime Moreno, discrepen de Llarena i consideren que a Puigdemont sí que se li pot aplicar el delicte de desordres públics agreujat, amb una pena màxima de 5 anys, que conté el Codi Penal després de la reforma en què va desaparèixer la sedició. Es trenca així la unitat d'acció que ha existit fins ara entre fiscals i jutge instructor, i que va portar aquells quatre a mantenir l'acusació per rebel·lió en el judici del Procés fins al final.

La decisió del jutge del Tribunal Suprem de retirar la sedició de les ordres de detenció que pesaven sobre Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Marta Rovira és la conseqüència lògica de la derogació de la sedició aprovada pel Congrés de Diputats el mes passat. La interlocutòria, però, deixa moltes més lectures que mereixen una anàlisi més detallada.

43 dies després que Pedro Sánchez ho anunciés per primera vegada i amb una crisi institucional pel mig, la reforma del Codi Penal que suprimeix la sedició i que reforma la malversació ja és una realitat. Aquest divendres s'ha publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i entrarà definitivament en vigor d'aquí 20 dies, és a dir, el 12 de gener. Si això fos una novel·la estaríem encara al nus, però arribant a les portes del desenllaç: ¿quines conseqüències tindrà la reforma per als líders independentistes represaliats?

Els canvis al Tribunal Constitucional (TC) que el govern espanyol va intentar incorporar via esmenes a la reforma del Codi Penal –i que el mateix alt tribunal va suspendre– han acabat desplaçant a un segon pla l'objectiu inicial de la llei: eliminar el delicte de sedició i reformar el de malversació. Al Senat, però, el focus s'ha tornat a posar en aquestes dues qüestions després que el Tribunal Constitucional hagi mantingut fora de la norma la reforma judicial. Aquest matí, la cambra alta ha donat el vistiplau definitiu a la iniciativa que el PSOE i Unides Podem van pactar amb ERC i que ha de servir per beneficiar els líders independentistes. La norma ha tirat endavant amb el suport dels socialistes, els republicans i els grups sobiranistes bascos, i entrarà en vigor al cap de vint dies de ser publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), és a dir, ja el mes de gener del 2023.

Seguir les propostes de reforma del Codi Penal recorda aquests dies el Carrusel Deportivo dels diumenges de la nostra infància. Cal estar atent al minut i resultat. I a vegades ni així n'estem assabentats. De cop, el govern vol eliminar el delicte de sedició, rebaixar parcialment les penes en el de malversació i arreglar el desgavell de la llei del només sí és sí. I cada dia ho fa de manera diferent.

1. Xerrameca. Sedició, malversació, poder judicial és la cançoneta que domina aquests dies l’escena política. El president Sánchez –reconegut pel seu sentit de l’oportunitat– ha vist la davallada de l’independentisme, en un moment en què bona part dels seus portaveus més sorollosos han passat de proclamar la imminència de l’embat a omplir-se la boca amb la paraula fracàs, com una ocasió per fer reformes legals pacificadores que evitin que la justícia tingui la darrera paraula sobre un conflicte que s’hauria de canalitzar políticament.

Aconseguida la supressió de la sedició, l’objectiu principal d’Esquerra durant la tramitació de la reforma del Codi Penal era aconseguir també retirar del viacrucis judicial de l’independentisme per l’1-O les acusacions per malversació. Aquest divendres ha mostrat la seva carta per fer-ho amb la presentació d’una esmena que estableix que només hi pot haver malversació si hi ha enriquiment propi o de tercers, però no és fàcil que aquest text acabi incorporant-se tal com està a l’articulat definitiu de la reforma. El PSOE no veu clara la proposta dels republicans i, segons ha pogut saber l’ARA, ja treballa en una proposta alternativa per negociar-la amb els d’Oriol Junqueras, que podrien haver d’acabar triant entre deixar el delicte com està ara mateix i votar a favor d’una proposta que permeti aplicar el delicte de malversació sobre els fets de l’1-O però amb penes més baixes. Aquest serà el dilema en les pròximes hores.

El dia que el PSOE i Unides Podem registraven la reforma del Codi Penal que ha de servir per eliminar el delicte de sedició pel qual van ser condemnats els líders independentistes, Jaume Asens es convertia en la primera veu que obria la porta públicament a modificar també el delicte de malversació. El mateix president d'Unides Podem al Congrés, però, admetia en una entrevista a l'ARA que introduir canvis en un delicte pel qual s'han condemnat corruptes seria "difícil". Aquest és el temor que fa dies que plana en el si d'Unides Podem, que una reforma de la malversació acabi beneficiant persones que han estat condemnades per corrupció. Diverses fonts liles consultades per l'ARA apunten que aquesta qüestió ha generat incomoditat a l'espai i, per això, ha decidit no promoure aquest canvi i deixar-lo en mans d'ERC, que aquest dimecres ha confirmat que seran ells els que presentin les esmenes, consensuades amb el govern espanyol.

La reforma del Codi Penal fruit d'un acord entre el PSOE i ERC per derogar el delicte de sedició ha posat en alerta entitats i col·lectius dels moviments socials perquè consideren que la nova forquilla de penes associada al tipus "desordres públics" pot suposar anar a la presó per conductes que abans no ho comportaven. I així, el que en principi és sens dubte una gran notícia –la desaparició d'un delicte decimonònic com la sedició–, amb l'impacte que això pot tenir en tots els represaliats per l'1-O, podria acabar desembocant, en virtut de la interpretació que en puguin fer alguns jutges, en un augment de penes en algun cas puntual.

L'independentisme torna a sortir al carrer aquest dimarts, a partir de les 12 hores, per denunciar els canvis en el delicte de desordres públics agreujats que preveu la reforma del Codi Penal. Ho fa més dividit que mai perquè la manifestació que ha convocat l'ANC ha estat secundada per Junts per Catalunya i la CUP, però no s'hi ha sumat ERC –que és coimpulsora al costat del govern espanyol de la reforma, que acaba amb la sedició– i tampoc Òmnium, tot i que paradoxalment està en contra de la tramitació de la nova llei –ha impulsat un manifest crític–. "No contribuirem a la confrontació entre independentistes", ha argumentat Antich en una entrevista a La Vanguardia.

La possible modificació del delicte de malversació rebaixaria substancialment les penes –de fins a 12 anys de presó– a què s'enfronten els exiliats i una trentena de càrrecs del sottogoverno, però dirigents del PSOE i del PP, i també d'Unides Podem, s'han mostrat en contra d'introduir qualsevol canvi alertant que se'n podrien beneficiar els investigats i condemnats per corrupció.

Abans de parlar de l’escàndol del ministre Marlaska, tres flaixos del dia:

A l'hora de sopar, gairebé les deu de la nit de dijous passat, al Congrés començava el primer debat sobre la supressió del delicte de sedició. Tot plegat, acabaria gairebé a la una de la matinada, quan la cambra baixa donaria llum verda a començar a tramitar la reforma del Codi Penal. L'horari recordava el de l'aprovació de les lleis de desconnexió dels dies 6 i 7 de setembre al Parlament. I la triple dreta no va trigar a agafar aquest filó i fer servir aquest debat de "nocturnitat" per farcir d'arguments el que consideren una "traïció" a Espanya. Però creuen que l'estratègia del govern espanyol per "amagar" aquesta reforma no acaba aquí i que la roja és la nova excusa per tapar-la. Segons el PP i Ciutadans, el debat de les esmenes a la totalitat s'ha fet aquest dijous perquè coincidia amb un partit de la selecció espanyola.

A Pedro Sánchez i a Salvador Illa no els preocupa gens la reforma del Codi Penal. Aquests dies n’hem debatut molt, sobre la derogació/reforma del delicte de sedició, una qüestió en la qual insisteixo que caldria que els juristes fessin més cas del diccionari si realment es vol posar límits als jutges: si parlem d’”intimidació” en el sentit del diccionari, tots podem quedar empresonats tant si ens enfilem a un cotxe patrulla com si mirem malament un policia. Confio que puguin encara reparar un text que continua oferint totes les eines als jutges per imaginar “violències atmosfèriques” i castigar-les, però hi ha juristes que semblen haver-se abduït en el vocabulari de la professió i haver perdut de vista el món real. El món empíric, el de la ciència, el del sentit de les coses. Però dit això, i com deia al principi, crec que això no fa perdre la son al PSOE: ells estan per una altra cosa. Ells estan per preservar un mecanisme que sempre ha planat sobre tot el sistema: el delicte de decisió.

Santiago Abascal ha tret tota la seva ràbia contra Pedro Sánchez aquest diumenge a la ja simbòlica plaça de Colón de Madrid, davant 25.000 persones, segons la Delegació del govern espanyol. El votant d’extrema dreta ha obeït la convocatòria, tot i que, lluny de la indignació desfermada d'altres ocasions, aquest cop ha semblat que simplement complia l'expedient. Uns tímids “Sánchez a presó” i “Sánchez dimissió” han precedit les intervencions del líder de Solidaridad, el sindicat de Vox, i el president del partit, per culminar una setmana marcada pels atacs de l’extrema dreta a la ministra d’Igualtat, Irene Montero, i el primer pas del Congrés per eliminar el delicte de sedició. En un discurs molt encès, Abascal ha apostat per crear un delicte de traïció i il·legalitzar les formacions independentistes, i ha negat que dir “les veritats” sigui “violència”. Abascal mira de recuperar el protagonisme que les enquestes li neguen a través de l’eix ideològic davant un PP que no aconsegueix desestabilitzar el PSOE.

Començaré pel més evident. Abolir –no reformar– delictes anacrònics com la sedició és un acte degut en un estat democràtic que aspira a respectar els drets humans, especialment els drets de les minories i els grups dissidents. Les lleis que criminalitzen la sedició es remunten a règims polítics predemocràtics i van ser concebudes originalment per protegir monarques i governs autoritaris de qualsevol crítica o aixecament potencial del poble. Típicament, l'objectiu era condemnar qualsevol acte, publicació o opinió que es fes amb "intenció sediciosa" o "difamatòria". La tipificació legal incorporava elements subjectius de gran vaguetat, i això facilitava una aplicació arbitrària per part de jutges o altres operadors jurídics amb l'objectiu de silenciar o eliminar la crítica o l'oposició política, restringir la llibertat de premsa o limitar la llibertat d'expressió quan el seu objectiu era criticar els poders establers. La sedició, per exemple, va ser utilitzada pels britànics per suprimir la dissidència contra l'administració colonial a l'Índia i empresonar lluitadors per la independència com Mohandas K. Gandhi. Malauradament, a l’Índia independent, el delicte al qual Gandhi es va referir com "el príncep entre les seccions polítiques del Codi Penal Indi dissenyades per suprimir la llibertat dels ciutadans" no es va derogar i avui és el centre de les crítiques de defensors de drets humans. La raó? En ple retrocés democràtic i de gir cap a l'autoritarisme instigat pel primer ministre Narendra Modi, les imputacions per aquest delicte no han fet més que augmentar. Ara mateix hi ha més de deu mil persones acusades de sedició, entre les quals líders opositors, estudiants, periodistes, i acadèmics.

Dues setmanes després que el president espanyol, Pedro Sánchez, en fes l'anunci, el Congrés posa en marxa la supressió del delicte de sedició. En un debat crispat que ha començat passades les deu de la nit (ha acabat gairebé a la una de la matinada) i sense Sánchez ni cap ministre a l'hemicicle –Yolanda Díaz, Irene Montero i Alberto Garzón van comparèixer-hi a la part final del debat–, la norma impulsada pel PSOE i Unides Podem, amb l'aval d'ERC, ha començat oficialment la seva tramitació parlamentària amb els vots favorables dels socis d'investidura, 187 en total i 155 en contra -el text no el revisarà el Consell General del Poder Judicial-. Ho ha fet, això sí, davant la ferotge oposició de la dreta espanyola, que ha atacat durament el govern de coalició i els seus socis perquè considera que la reforma és una "traïció" a Espanya. El PP fa dies que lidera una ofensiva perquè la norma fracassi i aquest dijous l'ha redoblat la portaveu dels populars al Congrés, Cuca Gamarra, presentant la reforma com un "desmantellament" de l'Estat com a forma de "pagament" a l'independentisme català, que ha tornat a qualificar de "colpista". "Espanya no ho oblidarà", ha amenaçat.

Junts aposta per derogar la sedició i no tocar el delicte de desordres públics, especificar que la rebel·lió requereix l'ús d'armes i eliminar totes les penes i causes obertes vinculades a aquest delictes. Aquests són els quatre punts clau de l'esmena a la totalitat amb text alternatiu que la formació independentista registrarà a la proposició de llei de reforma del Codi Penal impulsada pel PSOE i Unides Podem, que aquest dijous arriba al Congrés per a la seva presa en consideració.