Mor Enric Hernàez, que, com diu en Xavier Cervantes en una de les seves cròniques sentimentals i musicals de l’ARA, feia música de “cantautor” en una època poc propícia, i ni així pot sonar una cançó seva més de dos segons per la tele. “Mor Enric Hernàez”, diu la locutora. N’esmenta alguna cançó i ensenyen el frame d’un concert; sona un cop de bateria, res més, següent notícia. No hi ha temps, se’ns acumulen els lesionats del futbol i tots els cantants vius i exitosos. Seguim. Donarem més espai a aquests xais que s’han mort no sé on perquè la notícia és curiosa. 

Cesk Freixas (1984) va néixer al pis de sobre d’una fusteria familiar de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès), on anys més tard va treballar: "M'hauria agradat dedicar-m’hi, però vaig haver de deixar d'ajudar quan tenia 13 o 14 anys perquè em van detectar asma".

El cantautor de l’era pop, tot sol o amb banda, és hereu de trobadors, joglars, bards, goliards, griots i, en general, de la literatura de transmissió oral cantada. Cadascú a la seva manera, Bob Dylan, Maria del Mar Bonet, Youssou N’Dour i Raimon, entre d’altres, són baules d’aquesta tradició mil·lennària. Aquest dossier està dedicat a tots ells i el seu llegat.

El cantautor manacorí Miquel Serra -del seu naixement a Eivissa el 1975 en diu “accident”- ja ha presentat L’elegància dorm al seu poble. Can Lliro es va omplir de gom a gom per escoltar un cantautor les cançons del qual, tot i que confessa que li és més fàcil escriure quan està “tristot”, sovint tenen una manera alegre de traduir aquesta tristesa. El 25 d’abril Serra porta aquest nou treball a Barcelona, a la Fabra i Coats, en el marc de les Barcelona Independent Sessions.

L'any 2015 Adrià Puntí va trencar un llarg silenci discogràfic amb 'La clau de girar el taller', que va aparèixer gairebé simultàniament a un llibre-disc amb més inèdits, 'Enclusa i un cop de mall'. Tots dos treballs van ser editats per Satélite K. Tres anys després, Puntí ha decidit autoeditar-se les onze cançons que integren 'Enriu-te'n fins que el cor et digui prou'. "He fet servir la idea del rock simfònic, d'aquells discos que es feien amb moltes cançons curtes –explicava aquesta setmana a 'El Periódico'–. Al disc hi ha cançons molt acústiques i d'altres amb més canya i amb coses divertides, com a 'Locus', la història d'un poble com Salt, on hi viu gent molt diversa". També n'hi ha una de dedicada a Donald Trump on li explica "tota la moguda d'en Puigdemont".

REW

<<

Amb l’avi Joan, el músic, tot era un joc. Es posaven al forat de l’escala de la casa familiar, “on hi havia més reverberació”, i allà Roger Mas va aprendre a gaudir amb la música, lluny de les rígides imposicions del conservatori. En el seu últim disc, Parnàs (2018), el cantautor de Solsona ha reunit tots els poemes d’altres autors que ha anat musicant: Maragall, Espriu, Martí i Pol... És un disc ple de passat perquè fins i tot els textos de coetanis que admira, com Amadeu Vidal i Bonafont i Toni Gol Roca, són antics, obres de joventut, escrites quan els autors tenien 17 anys -“que és quan jo els vaig conèixer”-, i estan amarades de “l’impuls de la joventut, que és aquesta enyorança que tenim tots”.

]]>

El Joan Blau va deixar la seva feina ara fa dos anys per tal de dedicar-se al que més li agradava: la música. Avui, amb més de cent concerts a les espatlles, fa un pas més i, de forma totalment autogestionada i amb l'ajuda de companys del gremi, posa en marxa Rodautors. El Festival Itinerari, que celebrarà la seva primera edició aquest cap de setmana a Penelles, pretén ser un punt de trobada per a cantautors novells de tot el territori, així com una ajuda per a l'economia local dels petits pobles de Catalunya.

]]>

Pregunteu a Facebook qui és fan i qui detractor de Sabina i veureu com ràpidament s’aixequen ones apassionades que fan un gran estrèpit en xocar. Potser l’experiment no té cap valor estadístic, però sí que és una petita constatació que, al d’Úbeda, se l’estima o se l’odia. No hi ha terme mitjà. Però, ¿per què? D’una banda, Sabina és el gran poeta del rock espanyol, suposadament d’esquerres, prestidigitador de la paraula, capaç de dibuixar personatges i escenes amb un parell de pinzellades gruixudes i de connectar a l’instant amb un ampli ventall de gent. De l’altra, és -o ha quedat com- un progre de l’actualment menyspreada cultura de la Transició, fervent defensor dels toros i autor de la lletra d’un himne d’Espanya patrocinat per Ciutadans. Que lluny que queda el còctel Molotov que va llançar contra una sucursal del Banc de Bilbao i que el va dur a l’exili!

]]>

Aquest cap de setmana Antoni Bassas entrevista el cantautor solsoní Roger Mas. Conversen del seu últim llibre, 'El dolor de la bellesa', i repassen la seva carrera musical, però també parlen de la part més humana de l'artista. En aquest fragment, Mas confessa que no es considera tremendista, excepte al vespre, quan està cansat.

]]>

Aquesta nit caminarem junts fins a trobar el setè estel

Un dia, el pare de Roger Mas li va deixar anar: “Agoita, si tu vols alguna cosa a la vida, posa els collons sobre la taula. Persegueix-la. Si a mi no em sembla bé, et posaré bastons a les rodes, però si no desisteixes i veig que allò és el que realment vols, et faré costat”. Diu el cantautor que aquelles paraules el van eixorivir fort: “I aquí em teniu, vint anys després, escrivint aquest llibre, amb nou discos sota el braç i cantant per a una gent fantàstica que em ve a veure als concerts”. Del seu pare, en Roger també n’ha heretat “la passió per la benzina i per esquiar, que són dues trepidants maneres de cavalcar el paisatge”.

]]> En un univers paral·lel, Devendra Banhart hauria sigut un músic català. Segons quins trams de la seva carrera ens mirem, podria haver actuat abans o després del Grup de Folk, compartit substàncies creatives amb Pau Riba, passejat pels carrerons de l’heterodòxia de la cançó d’autor rock amb Adrià Puntí i, ara, buscar amb Mazoni quin estil de cançó pot encaixar en tots els gèneres coneguts i alhora en cap. Perquè Ape in pink marble és un disc-ovni que no ho sembla. Lluny queden els dies de fàcil etiquetatge de Devendra dins del weird folk i el neohippisme. Si ara va amb americana i corbata! I dedica discos a la seva passió per la cultura japonesa, però sense fer j-pop. A quin estil hem d’entatxonar una joieta com Saturday night, doncs? Sí, continua cantant amb aquell fil de veu tan seu i tan femení (Marc Bolan o Caetano Veloso continuen presents). Però, és això pop? És sensual, és especial, és estrany i és magnífic, com gairebé tot el disc. Devendra ja no deu estar de moda, però fent discos així, li fa cap falta?

]]>

El diputat de Junts pel Sí i cantautor, Lluís Llach, és entrevistat aquest dissabte per Antoni Bassas coincidint amb els 40 anys dels tres concerts històrics que va protagonitzar l'any 1976 al Palau dels Esports de Barcelona.

]]>

Aquest dissabte, a l'ARA, Antoni Bassas entrevista al cantautor Raimon, protagonista del RAR.

]]>

Aquest cap de setmana el cantautor Raimon, que celebrarà el proper 2 de desembre els seus 75 anys, és el protagonista del 'RAR'. L'entrevista sencera d'Antoni Bassas estarà disponible diumenge a l'ARA.

]]>