A l'últim equip titular de Koeman contra el Getafe, només quatre jugadors eren de La Masia. Lluny queda el 25 de novembre del 2012, quan Tito Vilanova va complir el somni d'un onze amb jugadors de la casa. Amb el pas dels anys, el planter havia perdut pes. Ara la recuperació d'Ansu, la tornada d'Eric Garcia i una generació del 99 amb quatre jugadors al primer equip sembla indicar que La Masia pot tornar a ser un emblema. De fet, ja ho ha demanat la directiva de Laporta a Koeman. Però abans dels Riqui, Mingueza i Peña, a La Masia hi va brillar la generació del 98, ja sense cap representant dins el club i que, amb el fitxatge de Cucurella a la Premier, s'allunya cada cop més del Camp Nou.

Carles Aleñá va ser presentat com a nou jugador del Getafe. Després d’uns mesos cedit al Coliseum Alfonso Pérez, el club madrileny fa un esforç per quedar-se el migcampista maresmenc en propietat. “Marxar de casa no és gens fàcil, però volia estabilitat, un projecte a llarg termini”, va dir en roda de premsa el futbolista, que firma per cinc temporades i rescindeix el curs de contracte que li quedava com a blaugrana després de setze anys a l’entitat. 

Un altre nom propi ha irromput per sorpresa a les últimes hores al mercat. És Adama Traoré, futbolista del Wolverhampton que en aquests moments està a l'Eurocopa amb la selecció espanyola. Vell conegut de l'afició del Barça pel seu passat al futbol formatiu, l'extrem va postular-se dilluns per tornar a casa en una entrevista. "Que Barcelona és casa meva és una realitat. Hi he crescut durant deu anys. A partir d'aquí, és un tema que haurem de gestionar amb els meus agents i veure quin rol vol el Barça", va explicar Adama a RAC1.

Va ser més per necessitat que per convicció, però La Masia va treure el cap a Kíev en el vitamínic triomf d’un Barça molt jove i experimental contra el Dinamo de Kíev. Ronald Koeman va voler destacar la frescor del seu equip i va posar en valor “el joc col·lectiu” per davant de les individualitats, però entre la bona actuació de Sergiño Dest i els gols de Martin Braithwaite, dos futbolistes forjats al planter blaugrana van sobresortir a terres ucraïneses: Carles Aleñá i Óscar Mingueza. Els dos han desenvolupat tota la seva formació a les categories inferiors del Barça –com els exblaugranes Sergi Sàmper i Martí Riverola– i, degut a l’allau de lesions i l’atapeït calendari de partits, tots dos poden seguir acumulant protagonisme. Especialment Mingueza, que, segons el tècnic neerlandès, “té moltes opcions” de jugar avui contra l’Osasuna (14 h, Movistar LaLiga).

Ronald Koeman va arribar al Barça amb el difícil encàrrec de refer, a correcuita, un conjunt que any rere any mostrava símptomes de decadència després d’un cicle en què va ser el mirall de tot el món futbolístic. Mentre a la Lliga actuacions pobres es tapaven, sovint, amb genialitats de Leo Messi o amb talent individual, les desfetes a la Champions evidenciaven que l’equip necessitava una reconstrucció progressiva que durant el mandat de Bartomeu no va arribar. Els últims cursos la mitjana d’edat de l’equip era de les més altes d’Europa i, sense una idea clara de joc, rivals molt més disciplinats van anar desfent les costures d’un Barça en què s’havia arribat a creure que futbolistes com Arturo Vidal havien de ser fonamentals, mentre que la filosofia de l’ADN Barça passava de ser un dogma a sobreviure com a eslògan propagandístic.

Carles Aleñá marxa cedit al Betis pel que queda de temporada sense opció de compra. La voluntat del futbolista de comptar amb més minuts ha sigut clau perquè el migcampista maresmenc, que té contracte fins al 2022 amb el Barça, marxi cedit a un club que es farà càrrec de tota la seva fitxa aquests mesos.

Quan encara no sabem per on petarà el mercat d’hivern, per bé que tot apunta que Rakitic i Arturo Vidal es quedaran al Barça, el club ha tingut el detall de concedir a Aleñá carta (verd-i-)blanca per triar què volia per a la segona part del curs: acomodar-se a quedar-se, sense garantia que el degoteig de minuts dels últims partits es mantingui, o arriscar-se a marxar cedit allà on haurà de competir amb futbolistes contrastats com Guardado o Canales, però on no sigui l’últim de la fila. I el mataroní ha apostat per confiar en ell mateix, per la possibilitat de guanyar-se l’estatus de jugador de Primera.

El mercat d’hivern del curs passat va ser més mogut del que es podia preveure. Des de les estranyes i, al final, pràcticament innecessàries arribades de Murillo i Boateng –que, quan el seu agent li va dir que anaven a Barcelona, es va pensar que seria per jugar a l’Espanyol–, fins a deixar lligat l’il·lusionant fitxatge de De Jong. Entremig, també va arribar Todibo –per treure’l de l’ostracisme a què estava castigat al Tolosa–, i Munir va marxar al Sevilla. Aquesta temporada no s’espera que hi hagi tant moviment, però hi ha tres futbolistes que acaparen el protagonisme: Arturo Vidal, Aleñá i Rakitic.

La sèrie documental Matchday dedica un capítol a Carles Aleñá, l’últim de tots. Els ideòlegs de la sèrie no el van escollir ni perquè fos una gran estrella ni perquè el club els donés cap indicació. Simplement era per la seva història, la d’un jove format al planter que just aquella temporada passava a tenir fitxa del primer equip. I que, a més, havia hagut de superar una lesió greu, un passatge que recordava entre llàgrimes. Un any i mig després d’aquell debut, el somni de Carles Aleñá podria arribar al final. El migcampista és a totes les apostes per sortir del Barça en aquest mercat d’hivern.

Han passat quatre jornades fins a veure Sergio Busquets, Arthur Melo i Frenkie de Jong junts en l’onze titular. Tres migcampistes amb un toc de pilota exquisit i una lectura del joc privilegiada. Busquets, ben acompanyat, ha demostrat en els dos partits de Lliga jugats al Camp Nou -les golejades contra el Betis i el València- que, malgrat que els anys van passant, segueix sent el millor en la seva posició, tot i que tant a San Mamés com al Sadar va patir molt més (com tot l’equip en general). De Jong està anant de menys a més i correspon amb esforç i bon futbol a les quatre titularitats consecutives que li ha atorgat Ernesto Valverde. Arthur, dels últims a incorporar-se per haver disputat la Copa Amèrica amb el Brasil, va ser dels millors contra l’Osasuna i també va donar un recital dissabte contra el conjunt xe.

Carles Aleñá ha comparegut aquest dijous davant dels mitjans de comunicació en els instants previs al segon entrenament del dia al Kobe Universiade Memorial Stadium. En una roda de premsa en què també ha intervingut el tècnic Ernesto Valverde, el migcampista mataroní ha remarcat el seu malestar amb les formes que va seguir el club en el moment de canviar-li el dorsal.

Si hi ha algú al Barça que aprofita els minuts com ningú és Carles Aleñá. Quan el de Mataró va començar la temporada al filial, recuperant-se d’una lesió que li va impedir començar la temporada amb el primer equip, ningú es podia imaginar que ahir seria ell qui, amb un gol marca de la casa, acostaria la Lliga al conjunt blaugrana.

Arturo Vidal té unes característiques molt definides, que no enganyen. En partits trencats, de brega, d’intercanvis de cops, el xilè mossega i treu rendiment al seu futbol vertical i sovint descontrolat. Però els culers, malgrat que enguany n’estem veient en més d’una ocasió, ja fa dècades que no estem acostumats al descontrol. És per això que Arturo Vidal ens és un element estrany, una peça que ens costa d’encaixar en el puzle. Com a revulsiu, pot ser un jugador útil i té una trajectòria que l’avala (Juventus i Bayern Munic figuren al seu historial), però com a titular genera murmuris (i també el que no són murmuris) de desaprovació.

Sense fer gaire soroll, amb paciència i perseverança, i sobretot amb bon futbol, Carles Aleñá està començant a assaborir el somni de tot nen de La Masia que aspira a arribar al primer equip del Barça. Després d’un inici de temporada complicat, en què va haver de començar al filial per una maleïda lesió, tot i que ja tenia la promesa de formar part del primer equip des de l’inici del curs, Aleñá va assumir amb professionalitat que encara hauria d’esperar una mica més per pujar l’esglaó final i va recuperar el ritme disputant partits a Segona B a les ordres de Francesc Xavier García Pimienta. La lesió a final de la temporada passada -un trencament del tendó del bíceps femoral de la cuixa dreta pel qual va ser intervingut i que el va tenir tres mesos fora de combat- va fer madurar Aleñá i ja ha quedat com un record del passat.

El darrer fitxatge del Barça, el central Jeison Murillo, o possibles cares noves, com la del migcampista Adrien Rabiot, posen damunt la taula el debat sobre si se segueix tenint en compte el planter per alimentar el primer equip. Amb el cas de Murillo, que ha arribat per reforçar la posició de central a causa de la incertesa del retorn d’Umtiti i la fragilitat de Vermaelen, Ernesto Valverde es va posar a la defensiva i va recomanar no fer “demagògia” sobre la contribució del planter i va recordar que al filial els jugadors ja tenen “un espai de creixement” i que els segueixen “diàriament”.

Ara fa dos anys, el desembre del 2016, Carles Aleñá s’estrenava com a golejador amb el primer equip del Barça en un partit de Copa al camp de l’Hèrcules. Dos anys després, Aleñá encara lluita per fer-se un lloc al club de la seva vida, un Barça que de mica en mica li obre les portes del Camp Nou. El maresmenc serà segurament titular contra la Cultural Lleonesa (21.30 h / TV3 i Gol TV) en el partit de tornada d’una eliminatòria ben encaminada després del 0-1 al camp d’un equip de Segona Divisió B. Una titularitat que arriba després de marcar contra el Vila-real el primer gol a Primera Divisió i de saber que seria inscrit a la Lliga com a jugador del primer equip. Aleñá lluirà el dorsal 21 a partir d’ara i ocuparà la fitxa de Rafinha Alcántara, lesionat de llarga durada.

Malcom segueix sense entrar en la dinàmica del Barça. La titularitat del brasiler contra la Cultural Lleonesa no ha evitat que Ernesto Valverde el deixés fora de la convocatòria per al partit de dissabte a l'estadi del Rayo Vallecano. El davanter i Denis Suárez, un altre habitual de la graderia, no formaran part de l'expedició que viatjarà a Vallecas.

Tres mesos després de patir una lesió al bíceps femoral que l'ha mantingut de baixa des d'aleshores, Carles Aleñá ha rebut l'alta mèdica. El migcampista del Barça ha tornat aquesta setmana als entrenaments, i aquest diumenge (18 h) podria reaparèixer en el partit que el Barça B jugarà contra el Sabadell. El club li va guardar un dorsal amb el filial per tal de poder tenir minuts un cop recuperat de la lesió, de forma que recuperés ritme de competició.

El jugador del Barça Carles Aleñá ha estat operat de la ruptura del tendó del bíceps femoral de la cuixa dreta pels doctors Sakari Orava i Lasse Lempainen a la ciutat de Turku (Finlàndia), amb la presència dels Serveis Mèdics del FC Barcelona. El temps aproximat de baixa és de 3 mesos i mig.

Messi, Iniesta, Piqué, Busquets i Sergi Roberto són els jugadors de la casa amb una contribució vital perquè el Barça encari aquest mes d’abril amb totes les aspiracions possibles d’aconseguir títols. Mentrestant, el juvenil A s’ha proclamat campió de Lliga abans de dues jornades per al final i, el 20 d’abril, disputarà la final four de la Youth League, la Champions juvenil. En el pas intermedi que connecta aquestes dues realitats, el Barça B, el club reformula quina ha de ser la metodologia a seguir.