Presentava llibre el diputat d'ERC al Congrés Francesc-Marc Álvaro, però ha estat un altre republicà a Madrid qui s'ha emportat el missatge del president del partit. "Vaig anar a la presó per Catalunya, no perquè Colau sigui diputada en una llista d'Esquerra". Oriol Junqueras ha tallat de soca-rel la llista unitària de les esquerres que promou des de fa setmanes Gabriel Rufián amb la col·laboració del seu excompany a la cambra baixa, Joan Tardà. De fet, ara fa uns dies el mateix Tardà plantejava en una entrevista a Público que Colau fos la número 2 d'una llista encapçalada per Rufián i que també comptés amb David Fernàndez (CUP) en la tercera posició.

Que el menyspreu amb el qual el president dels Estats Units es refereix a Europa sigui insultant i que Donald Trump sigui un producte de la jungla especulativa no treu que ens hàgim de preguntar si té raó en alguna de les seves afirmacions. En cap cas per ganes d’autoflagel·lar-se, sinó per sortir de l’autocomplaença que tan cara haurem de pagar els europeus.

D’una manera o altra, la majoria aconseguim encapsular-nos uns dies a l’estiu quan ens està permès recuperar el que és bàsic, sigui l'olor d'una figuera o veure passar els núvols. Des de la calma, l’actualitat encara té més aparença d’un escenari mogut per la crueltat i l’arbitrarietat. Un circ sinistre del qual sembla que valgui la pena protegir-se, allunyar-se. Aquest estiu hem assistit al que sembla la fi del món: flames inextingibles que calcinen arbres, animals i pobles; lideratges narcisistes i egos hipertrofiats que marquen el pas de les relacions internacionals, incapaces d’aturar les matances a Ucraïna o a Gaza. La història, en el cas de la cimera d’Alaska, ens ha passat per davant com una mala pel·lícula de sèrie B, on el suposat president del món lliure, convertit en un capriciós CEO en cap, adula el sanguinari president rus passejant-lo en la Bèstia, el blindat presidencial, mentre és incapaç de forçar un acord d’alto el foc digne per a Kíiv. Amb l’escenografia daurada dedicada a Putin, els EUA donaven cobertura a qui considera que la unitat i l’estabilitat de Rússia només s’aconsegueixen per la força i distorsionant la història, qui considera que el poder es nodreix de crueltat, misteri, teatralitat i manipulació. 

Per primera vegada, la revista Forbes ha elaborat una llista de les 100 dones més influents de Catalunya. L'elenc, ordenat alfabèticament, ha estat seleccionat per un comitè d'experts i consultors liderat pel president i editor de Forbes, Andrés Rodríguez, i la presidenta del Consell Assessor de Forbes Women, Gloria Lomana. La llista pretén representar al complet el panorama polític, social, cultural, artístic i esportiu de Catalunya.

L’altre dia vaig compartir un àpat (els autònoms juguem a fer “sopars d’empresa” amb els amos que no tenim) amb la directora d’aquest diari, l’Esther Vera (la dona amb qui tothom voldria anar a sopar). Tots els comensals volíem saber curiositats sobre alguns dels casos que el diari ha destapat aquests anys, com ara el cas de l’Institut del Teatre o el dels cartells de l’Alzheimer, d’Esquerra Republicana. Les interioritats, la manera en què els periodistes de l’ARA van arribar a la veritat valen un Sense ficció. Mirant-m’ho de lluny i de prop vaig sentir orgull.

"La llibertat d'expressió es defensa portant-la al límit. I el periodisme se salva fent més periodisme". La directora de l'ARA, Esther Vera, es va mostrar així de contundent en la tercera edició de la Festa d'Estiu, que aquest dimarts al vespre va reunir prop d'un centenar de subscriptors del Club Prèmium, lectors, periodistes i col·laboradors del diari al Museu de l'Art Prohibit, al mig de l'Eixample de Barcelona. Seria difícil imaginar un espai més idoni per reflexionar sobre el periodisme i la llibertat d'expressió, perquè el Museu de l'Art Prohibit aplega, precisament, més de 200 obres que en algun moment de la història han estat censurades, denunciades o agredides. "El públic surt del museu havent fet un exercici de tolerància", va explicar Tatxo Benet, el promotor del museu, que va reivindicar que "la llibertat d'expressió és la màxima expressió de la llibertat humana".

Ser una ciutat insatisfeta té, segons el secretari d'estat de Cultura, Jordi Martí, certs avantatges. "Barcelona és una ciutat insatisfeta, i això té una part positiva. No ha tingut ningú que la protegís ni l'empenyés, i això ha fet que sigui una ciutat feta a si mateixa que ha aprofitat les oportunitats, s'ha convertit en una ciutat-laboratori, que experimenta, oberta al que és nou, perquè necessita estar a l'avantguarda del món", ha assegurat Martí durant el debat que ha organitzat aquest divendres al migdia la Fundació Barcelona a l'Ateneu Barcelonès, i que ha moderat la directora de l'ARA, Esther Vera. "No n'hi ha prou sent laboratori, també ha de promocionar allò que surt del laboratori, servir de plataforma", assegurava Xavier Bru de Sala, patró de la Fundació Barcelona.

Les fugides endavant acostumen a complicar les coses, i Pere Aragonès ha optat per assumir la derrota i acceptar-la de manera honesta. El president de la Generalitat en funcions sap que l'avançament electoral es va cuinar a Palau i que la decisió va ser discutida des del primer moment pel sector junquerista del partit. L'aposta del tot o res, que va fer després del fiasco dels pressupostos, ha quedat en res, i el president de la Generalitat assumeix la derrota i abandonarà el Parlament. Esquerra comença així la reflexió interna que decidirà si mira al futur o recupera el lideratge d'Oriol Junqueras. Per recuperar decència en la política, el primer pas és acceptar els resultats electorals, admetre que el sobiranisme ha perdut la majoria del país, que en bona part s'ha quedat a casa. El primer pas per liderar alguna cosa requereix reflexionar i reordenar-se. Amb uns resultats molt millors, però insuficients per complir els objectius de la "restitució" i la tornada, el president Carles Puigdemont s'aferra a l'ombra d'una investidura molt incerta i potser algú del seu entorn pensa que es podria beneficiar encara d'una major polarització si es repetissin les eleccions. El sobiranisme ha optat massa vegades per les fugides endavant i la lectura parcial de la realitat. La unitat independentista va saltar pels aires la legislatura passada, i ara no tindrà més remei que renovar persones i estratègies.

El candidat del PSC, Salvador Illa, ha guanyat les eleccions i haurà de liderar una nova etapa. Si hi havia algun dubte sobre la construcció d’un tripartit, Pere Aragonès va deixar clar de manera immediata que ERC es quedarà a l’oposició. Els missatges de l’electorat han sigut clars: el PSC ha guanyat en escons i en vots, Carles Puigdemont ha obtingut uns bons resultats (amb tres escons més), però insuficients per compensar la caiguda dels republicans (13 escons menys) i de la CUP (5 escons menys). En conjunt, el sobiranisme queda en minoria al Parlament (44% dels vots). L’amnistia afavorirà la tornada del president Puigdemont, que ja ha anunciat que intentarà que el PSC s’abstingui al seu favor –una opció inviable–, fet que sona a advertiment a Pedro Sánchez, que té avui més núvols sobre la majoria al Congrés.

L'ARA convida Iñaki Gabilondo en el seu tretzè aniversari per analitzar el futur del periodisme.

L’ARA és el diari que, des del seu naixement, ha tingut més vocació digital. Però això no vol dir, al contrari, limitar-se a l’esfera de la virtualitat i les pantalles. Així ha tornat a quedar demostrat aquest dimecres, amb la celebració de la segona edició de la Festa d’Estiu, que ha aplegat lectors, subscriptors, periodistes, opinadors, anunciants i, en definitiva, tothom qui està vinculat al mitjà d’alguna manera o altra. La iniciativa se suma a les freqüents trobades en petit format amb el públic de l’ARA, els actes i esdeveniments repartits al llarg de l’any o, fins i tot, les colònies infantils.

Ha estat una setmana de fúria i malestar. També de cinisme polític. Però, enmig de la mesquinesa dels temps, sempre surt una escletxa d’allò que Rob Riemen anomena “l’art d’esdevenir humà” (ed. Arcàdia). La fúria del poder a Rússia i el malestar dels temps a França. La mesquinesa política a Espanya, on el PP i Vox van tancant acords cada dia que poden fer-nos retrocedir anys en drets socials, en el combat del masclisme, en protecció de la llengua o en l’exercici de la llibertat individual a l’hora de tenir una mort digna.

Com un degoteig constant. Com una gota contínua a la qual es van acostumant les orelles fins que el nivell de l’aigua faci cedir el sostre i ens caigui damunt del cap.

Havia de passar i ho sabien tots els membres del Govern i els líders dels dos partits. Han aconseguit endarrerir un any la crisi, però ja no es pot amagar més que ERC i JxCat no tenen una visió comuna dels èxits i dels errors propis del 2017, tampoc del grau de les fortaleses de l’1-O, ni comparteixen estratègies ni mètodes per arribar a uns objectius en teoria compartits.

Esther Vera entrevista Joan Subirats, ministre d'Universitats

Que no, que aquest any tampoc hi serem tots. El temps va passant indiferent mentre algunes de les nostres persones estimades ens van deixant a nosaltres pel camí. Però el món gira tossut i no s’atura ni quan marxen els nostres i el seu record se’ns queda confinat en la memòria, en els gestos o, amb una mica de sort, en algun dels nostres actes.

S’imposa pensar que Marx tenia raó i que la història es repeteix primer com una gran tragèdia i després com una miserable farsa. Mirem al voltant i la tramoia mostra un corrent de fons inquietant, tot i que un punt ridícul en les formes, especialment pel que fa a la ultradreta europea i a l’espanyola en particular. Un exèrcit d’escorpins recorre les nostres democràcies liberals soscavant els valors de la convivència i la diversitat, mentre que les grans preguntes econòmiques cada cop tenen menys respostes i són més inquietants en termes de desigualtat i de garanties de funcionament de l’ascensor social.

El professor Andreu Mas-Colell és, des de dimecres, el nou president del consell editorial de l’ARA. La decisió, presa per unanimitat, preveu un mandat de dos anys, prorrogables a dos anys més. L’acadèmic i exconseller substitueix en el càrrec el president del consell d’administració del diari, Ferran Rodés, que seguirà com a membre del consell editorial, l’òrgan responsable de vetllar per la qualitat periodística del mitjà. “No em puc imaginar el panorama comunicatiu català sense l’ARA –explicava Mas-Colell arran de la seva designació–. L’empobriment seria molt gran. Així que la possibilitat de contribuir amb el proverbial gra de sorra a cuidar i enfortir aquest component és una oportunitat que m’estimula i que agraeixo”. A banda de Mas-Colell, formen part del consell editorial Ignasi Aragay, Jaume Badia, Xavier Bosch, Georgina Ferri, Víctor Font, Carles Mundó, Cristina Pujades, Josep Ramoneda, Ferran Rodés, Esther Vera i Àlex Gutiérrez com a secretari.

D’on surt la necessitat d’escriure un llibre sobre l’origen dels llibres?

“Joan Carles I és un gran seductor i un delinqüent”, sosté el periodista Ernesto Ekaizer. Ho argumenta a fons en el seu nou llibre El rey al desnudo. Ekaizer, col·laborador habitual de l’ARA, explica amb tot luxe de detalls, amb el seu característic estil incisiu i amb nombrosa documentació, com l’anterior rei, per una sèrie de truculents episodis, no només va dilapidar tot el seu prestigi –va ser, sens dubte, un dels reis més populars d’Espanya– sinó que a més ha arribat a posar en perill l'estabilitat de la monarquia espanyola.