L'any passat un de cada quatre autors de l'Associació Catalana de Dramatúrgia (ACD) no va cobrar per la seva feina. I la situació ha millorat: el 2021 eren dos de cada quatre. Per posar fi a aquestes situacions, sis organitzacions d'autors han elaborat el Manual de bones pràctiques en les arts escèniques, un document que posa les bases de la contractació en aquest àmbit i fixa les condicions en què s'hauria de treballar. "Imagina't que tens una entrevista de feina i et diuen que l'endemà t'incorpores. Marxes a casa contenta i ho expliques a l'entorn. Però quan et pregunten quant cobraràs no ho saps respondre. No has signat cap contracte. Aquesta situació irregular, que molts professionals d'altres àmbits no acceptarien, és molt comuna en la cultura", explica la dramaturga Helena Tornero, representant de l'ACD, que té un centenar d'autors associats.

La publicació del volum de teatre breu reunit a Entreacte(s) (Comanegra) va reunir també, aquest dilluns al vespre a la llibreria Ona, un dream team de la dramatúrgia catalana contemporània. Potser perquè l’espai era distès, potser perquè els autors ja tenen el pap ple, la trobada va servir per disparar amb bala contra els principals problemes d’un sector d’artistes poc visibilitzat però, en canvi, molt important culturalment, i fins i tot econòmicament.

Sense por d'errar el tret, el 2024 serà un bon any per al teatre català. Amb la cartellera a la mà, hi ha un bon grapat d'obres que mereixen l'atenció del públic: hi haurà espectacles de gran format per als amants de la solemnitat, continua el bon pols de l'autoria catalana, es manté l'aposta per eixamplar públics i el petit format ofereix propostes compromeses. Una cita nova apareix al calendari el 2024: Catalunya vol fer rècord i omplir al 100% els teatres el dia 16 de març. Aquesta és una guia per donar pistes als Reis per fer el millor regal d'última hora.

Qualsevol espectador que busqui una platea per anar a pair els torrons aquest Nadal es trobarà amb una situació inèdita a la cartellera teatral: una dotzena d’espectacles del circuit comercial són obra de dramaturgs catalans contemporanis. L’autoria autòctona s'ha consolidat i és una opció rendible per als productors i els teatres del país, que fins fa pocs anys miraven a fora per importar títols actuals. "Jo m’he estalviat molts viatges a Londres", afirma Jordi González, vicepresident del Grup Focus.

Per un vot. La final més renyida de la història del Torneig de Dramatúrgia Catalana del Temporada Alta ha acabat amb una victòria per a Bàrbara Mestanza per davant de Bernat Molina. "Esteu decidint el futur dels dramaturgs i algú de vosaltres els ha enfonsat -recordava amb simpatia la presentadora, la magistral Cristina Clemente, que recuperava per un dia les seves funcions de mestra de cerimònies a la Sala La Planeta de Girona-. I vosaltres, Bernat i Bàrbara, esteu lamentant no haver convidat la tieta pesada. Perquè el que queda als annals és qui va guanyar". Finalment, Mestanza en sortia victoriosa i això fa que -alerta- sigui el setè any consecutiu que guanya el torneig una dramaturga, després de Mar Monegal, Laura Gost, la mateixa Clemente, Laia Alsina, Marta Barceló i Clàudia Cedó. Abans l'havien guanyat Roger Peña, Jordi Oriol, David Plana i Jordi Galceran (en el que va ser el mític embrió d'El crèdit).

La metxa dramàtica de les parelles i els estralls de capitalisme és infal·lible: Mar Monegal ha guanyat aquesta nit el 10è Torneig de Dramatúrgia del festival Temporada Alta amb Monopoli, durant una de les tradicionals vetllades dels dilluns a la sala La Planeta. Una partida del joc que dona títol a l’obra interpretada per la parella formada per Marcel Borràs i Aina Clotet és el recurs dramàtic de l’autora per denunciar l’impacte del capitalisme en “la generació perduda”, nascuda entre la Constitució de 1978 i el Mundial de futbol de 1982. Els personatges, una parella que ha de deixar el pis perquè se’ls acaba el contracte de lloguer, arriben a la conclusió que la versió del joc que més els escau és la dels mil·lennials, que es concentren en “viure experiències i acumular likes”, en lloc de tenir l’oportunitat de forjar-se un futur sòlid. En aquesta obra els títols universitaris es devaluen com els diners a la República de Weimar. “La vida puja més que les nòmines”, diu ell. “Que no sé perdre? I com és que fa quinze anys que estic amb tu?!”, li etziba ella. Malgrat tot, la situació millora i els personatges acaben obrint els ulls i fugint de la dictadura de les regles econòmiques del joc.

El dramaturg barceloní Guillem Clua ha rebut el Premio Nacional de literatura dramàtica que atorga el ministeri de Cultura espanyol per l'obra Justícia, que es va estrenar al Teatre Nacional l'hivern passat i del qual es van haver de cancel·lar les funcions per culpa del confinament. "Va ser molt dur -reconeix- marxar de la Sala Gran quan estàvem a dalt i amb totes les entrades venudes". Per això viu el guardó, "el màxim honor al qual pot aspirar un autor dramàtic", com si fos "un oasi enmig del desert". Per a Clua el 2020 ha estat especialment complicat: "Hi havia moltes coses sobre la taula", afirma. D'una banda el seu trasllat de Madrid a Barcelona, de l'altra l'estrena de 'Justícia' -que es va cancel·lar amb les "promeses que es reprendria, cosa que no s'ha concretat"- i la possibilitat de fer 'Smiley. Després de l'amor', una obra "que ha costat molt d'aixecar" però que finalment ha trobat escenari a l'Akitània. "Malgrat tot, sóc un privilegiat -reconeix-. Però va molt bé aquest cop a l'espatlla que és el premi". El guardó del Ministeri de Cultura està dotat amb 20.000 euros.

La generació d’artistes nascuda als anys 90 ha començat la seva conquesta dels escenaris. En els últims anys els dramaturgs més joves han vist com se’ls obrien les portes del món del teatre i s’hi han aferrat amb força: saben que les oportunitats són escasses i, per tant, extremadament valuoses. A poc a poc i majoritàriament des de sales alternatives, les seves creacions han arribat a la cartellera, on comença a calar una mirada diferent del món i de les arts escèniques.

El dramaturg Jordi Casanovas i el productor Carles Manrique són els directors de "la productora teatral de talent local amb projecció internacional" Hause & Richman (H&R), que aquest dimarts ha anunciat les quatre obres que tindrà la temporada que ve en cartell. Una ja es coneixia, la gira de 'Mala broma', del mateix Casanovas.

Victoria Szpunberg serà l'autora resident a la Sala Beckett la temporada 2018/19. El teatre ha rebut 92 candidatures de dramaturgs, el triple de les presentades l’any passat. Una comissió ha seleccionat Szpunberg tenint en compte "la trajectòria professional de l’autora i la qualitat i maduresa del projecte presentat".

L'actualitat més punyent entra al Temporada Alta. Alguns dels 97 espectacles que es podran veure dins la 26a edició festival, que se celebrarà entre l'11 d'octubre i el 12 de desembre, abordaran temàtiques com la memòria històrica, la crisi dels refugiats, el narcotràfic i l'ètica periodística. Hi haurà 65 espectacles d'autoria catalana, 25 d'internacionals i 20 de creació contemporània.

Ningú no ho diria, en entrar a la futura Sala Beckett del Poblenou, que en aquest edifici del carrer Pere IV (núm. 228-232) hi havia hagut fins fa quatre dies un gimnàs. La brutícia, els sostres baixos i els racons sòrdids de la Sauna Penis s’han transformat en espais amplis, moderns i lluminosos que han recuperat l’encant de l’arquitectura històrica de l’edifici, que el 1910 es va convertir en la seu de la Cooperativa Pau i Justícia, fundada a finals del segle XIX al Poblenou.

El dramaturg i professor valencià Josep Lluís Sirera ha mort aquest dimarts als 61 anys per les complicacions d'una malaltia que patia des de fa un mes. Llicenciat en Fistòria i doctor en Filologia hispànica, era Catedràtic emèrit d'Història del Teatre Espanyol a la Universitat de València (UV). Va publicar i estrenar una dotzena de textos teatrals, amb la col·laboració del seu germà, el dramaturg Rodolf Sirera. Alguns dels textos teatrals de Josep Lluís Sirera es van estrenar a l'Aula de Teatre de la Universitat de València.