L’any 2022 un bomber de la Generalitat va fer 1.173,25 hores extres, que van suposar gairebé 30.000 euros de sobresou. En teoria els funcionaris públics de la Generalitat no haurien de fer hores extres i tenen un límit de 350 hores anuals. Un màxim que, des de fa més d’una dècada, s’han saltat sistemàticament centenars de bombers per cobrir les mancances del cos. Falten bombers i el departament d’Interior ha normalitzat que la falta de personal es cobreixi de manera estructural mitjançant hores extraordinàries. Hores que, de fet, no són extraordinàries, sinó programades: no es tracta d’un allargament de jornada perquè s’està apagant un incendi, sinó de guàrdies que s’adjudiquen a quatre dies vista.

“S’han de complir les jornades laborals, perquè el temps parcial és temps parcial i les hores extres són hores extres". Aquesta va ser l’advertència que l’exministra de Treball, Magdalena Valerio, va enviar a les empreses el primer dia d’entrada en vigor del conegut com a registre horari, el 13 de maig del 2019, després de renyar el sector empresarial perquè no s’havia pres seriosament la posada en marxa de la normativa.

Encara fa pocs mesos que està en vigor (d’ençà que es va implementar via decret llei el març passat), però el registre de jornada es comença a notar en el dia a dia de les pimes espanyoles. Segons un estudi de la patronal de la petita i mitjana empresa catalana Pimec, el 13% dels seus afiliats ja hagut d’incrementar la despesa en hores extres d’ençà que els seus empleats han de fitxar cada dia per deixar constància del seu horari laboral. L’altra conseqüència de la nova normativa ha sigut la conflictivitat i les discrepàncies amb la plantilla, que han percebut el 24% de les pimes catalanes.

“Inspecció de Treball farà complir aquesta llei, tal com fa amb totes”. Són paraules de fonts del departament de Treball davant l’entrada en vigor, demà, de l’obligatorietat per a les empreses de registrar els horaris dels seus treballadors. La normativa té un triple objectiu: evitar que els empleats facin hores extres sense cobrar-les, garantir el dret a la desconnexió digital (no haver de respondre a trucades o a correus electrònics fora de l’horari laboral) i que entre jornada i jornada hi hagi un descans mínim de 12 hores. Durant el primer trimestre de l’any s’han fet 5,6 milions d’hores extres a la setmana a Espanya, de les quals gairebé la meitat (46%) no eren remunerades.

Uns 250 bombers s'han tornat a manifestar aquest migdia a Barcelona per reclamar millores laborals. Les mancances de personal i de material del cos de Bombers de la Generalitat són les raons principals de la queixa, que arrosseguen des del desembre, quan van deixar de fer hores extres com a protesta. Des d'aleshores, la mesura de no fer hores extres és la mostra que hi ha una falta de personal a les instal·lacions.

Catalunya segueix sent la comunitat que més diners destina a pagar hores extres. Si el 2016 les empreses del territori van destinar gairebé 649 milions d’euros a aquesta partida, el 2017 ha superat tots els registres: el cost de les hores extres remunerades al Principat va ascendir als 809 milions d’euros, una xifra que representa un augment del 24,7% respecte a l’exercici anterior. Així ho indica un estudi publicat ahir per la consultora Randstad basat en les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Gairebé la meitat dels treballadors que van fer hores extraordinàries durant el segon trimestre del 2018 no van percebre cap retribució a canvi. Mentre que el nombre d’hores extres ha assolit una xifra rècord en comparació a les de l’última dècada -6,8 milions d’hores de més a la setmana, només superades per les dades del 2009-, un 44% dels empleats encara no han cobrat les compensacions dels mesos d’abril a juny.

L'any 2017 va registrar la xifra més elevada des de l'any 2009 pel que fa a hores extres remunerades entre els treballadors espanyols, amb una mitjana de 147 milions d'hores addicionals. La dada representa un increment del 9,8% respecte de l'any anterior, només superada pel registre del 2008, amb aproximadament 176 milions d'hores extres. Així ho recull l'última anàlisi de Randstad basada en l'Enquesta de Costos Laborals publicada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

El 58,7% dels espanyols que realitzen hores extres no les cobren. Així ho evidencia un estudi realitzat pel Grup Adecco, especialista en recursos humans, i Infoempleo. Tal com mostra l'informe, el 58,7% dels espanyols que realitzen hores extres no obtenen cap retribució econòmica, el 46,4% no obtenen cap compensació i quasi un 13% acaben rebent únicament descansos per treballar hores de més. Només el 31% dels enquestats reconeixen que l'empresa sí que els paga les hores treballades, i el 10,5% dels afirmen que compten tant amb l'opció de retribució com amb la de compensació amb descansos.

El 16% dels treballadors a Espanya fa més de 15 hores extra cada setmana, i gairebé la meitat (41%) es passa a l'oficina vuit hores de més, segons un estudi fet entre de 44.000 professionals de més d'un centenar de països per Regus, empresa proveïdora d'espais de treball.