El servei de caixer mòbil de la Diputació de Barcelona passa a ser completament gratuït. Segons ha anunciat l'ens supramunicipal, des d'aquest dilluns els usuaris ja no han d'abonar la comissió d'1,35 euros per cada retirada d'efectiu. La Diputació passa a assumir aquest cost "per garantir un accés equitatiu als serveis bancaris en municipis sense oficina bancària", segons detalla en una nota de premsa.

La manera com els ciutadans ens relacionem quotidianament amb els bancs ha canviat radicalment en els últims quinze anys. La moneda i el paper moneda estan desapareixent, substituïts pel diner digital i el pagament tant via targetes com cada cop més pel mòbil. Al moneder ja no hi portem cash. No ens cal. Aquest canvi, de retruc, també ha comportat una reducció dràstica d'oficines bancàries i de caixers automàtics. Els necessitem molt menys: a Catalunya han desaparegut gairebé 8 de cada 10 oficines des del 2008. Portem l'oficina a la butxaca, al mòbil. Si a tot això hi afegim les conseqüències de la crisi financera mundial a remolc de la fallida de Lehman Brothers, ja tenim el canvi de paradigma dibuixat.

Ja fa un parell d'anys que van comprar la casa i se l'estan fent a mida. Després de donar-hi moltes voltes, ja han decidit quin ús donaran als baixos: "Hi volem posar un billar i també un parell de sofàs per veure les curses de motos, que ens agraden molt", explica l'Antonio Gesto, l'amo de la casa. I gairebé ja ho està disfrutant: "És que s'ha de gaudir! Tot el que no he pogut fer de jove ho vull fer ara", explica aquest gallec que ja fa 40 anys va abandonar casa seva i es va establir al Camp de Tarragona, seduït per la bona salut del sector químic i també per una catalana, amb qui es va casar. Aquest matrimoni no ho ha arribat a veure, perquè fa poc que viuen al Rourell (Alt Camp), però en aquests baixos on ara hi volen posar el billar i els sofàs, fa uns anys hi havia l'única oficina bancària de tot el poble.

A les entitats bancàries, però també en mercats, quioscos de premsa i estacions de metro. Els barcelonins podran treure diners a través de 125 nous caixers automàtics que s'instal·laran al llarg del 2023 en aquests espais per minimitzar els inconvenients de la progressiva desaparició de sucursals, una tendència marcada sobretot als barris perifèrics i que afecta sobretot la gent gran, poc acostumada a fer ús de la banca electrònica. La capital catalana ha passat en només quatre anys de tenir 1.214 caixers bancaris a la via pública a disposar-ne de 717, un 40% menys.

Mentre els seus beneficis afloren i es recuperen els nivells prepandèmia, hi ha un degoteig d'oficines i entitats bancàries que tanquen a tota Espanya. És la cara i la creu del sector financer a l'Estat, i en particular a Catalunya. El Principat s'ha convertit en la comunitat més afectada per la reestructuració financera, fins al punt que els últims sis anys (del 2015 al 2021) ha perdut més de la meitat d'oficines (51%) i han desaparegut 21 entitats bancàries, segons recull l'informe Plantilles del sector financer: imprescindibles, publicat aquest dimarts per CCOO. "Les entitats financeres s'han oblidat de quin és el seu paper social", ha assegurat la secretària de polítiques del sector financer de CCOO, Nuria Lobo, a la presentació.

De recollir més de 600.000 firmes denunciant el tancament d'oficines bancàries a un pla entre govern espanyol i patronals bancàries per revertir l'exclusió financera. Així es podria dir que ha acabat la guerra que Carlos San Juan va començar a través de Change.org per reclamar als bancs un tracte més bo i més personalitzat cap als clients. L'acció d'aquest metge jubilat ha estat la gota que ha fet vessar el got de la problemàtica que fa anys que persegueix el sector financer i que va arrencar amb la crisi del 2008: un forat de 3.000 empleats i només 20.421 oficines bancàries a tot l'Estat, la xifra més baixa registrada des de l'any 1977.

El conseller d'Economia de la Generalitat, Jaume Giró, ha presentat aquest dijous un pla, que hauria de ser aprovat per les Corts espanyoles, perquè els bancs instal·lin caixers automàtics amb serveis financers mínims a tots els municipis. Actualment 443 pobles que sumen una població de 250.000 persones no tenen cap caixer ni cap oficina bancària.

"Mira, és l'home que lluita per allò dels bancs. Enhorabona pel que està fent, eh!", interromp de fons la veu d'una dona enmig d'una trucada amb el Carlos, mentre aquest passeja pel carrer. En les últimes setmanes, aquest veí de 78 anys de València s'ha acostumat que l'aturin al carrer persones desconegudes. El motiu: ha emprès una batalla de David contra Goliat per recuperar "l'atenció humana a les sucursals bancàries". Una lluita que no només ha rebut un ampli suport social, sinó que fins i tot ha obligat la Moncloa i el Banc d'Espanya a moure fitxa.

La reducció o concentració d'entitats bancàries i caixers automàtics per poder treure diners en efectiu d'aquests últims anys ha fet que creixi el nombre de persones que ja no disposen d'un punt tradicional d'accés a l'efectiu a prop. En concret, el Banc d'Espanya ha detectat que 1,3 milions de persones a tot l'Estat viuen aquesta realitat i estan en una situació de vulnerabilitat, ja que estan financerament exclosos d'aquest servei. Del total d'aquestes persones, 209.098 viuen a Catalunya, segons les dades publicades aquest dimecres pel Banc d'Espanya, cosa que es tradueix en un 46% dels municipis catalans.

La Maria Carme té 87 anys i no té targeta de crèdit ni aplicació de banca online. Fins fa tres mesos, sempre que ho necessitava anava a treure diners amb la seva llibreta al caixer que hi havia al centre de Navata, el poble de l’Alt Empordà on viu. Però el Banc Santander va decidir tancar-lo i, des de llavors, tots els veïns s’han de desplaçar fins a Figueres o Besalú cada cop que volen efectiu. “Però jo no camino gaire bé i no em veig amb cor d’agafar l’autobús fins a Figueres”, explica la veïna. Ara és el seu fill qui li ha d’anar a treure diners, però aquesta dependència li va provocar un ensurt fa un parell de setmanes. “El meu fill va ser contacte estret d’un positiu i no va poder venir durant més de deu dies. I patia per si em quedava sense diners i no podia comprar menjar”. Tota una sèrie de perjudicis que han complicat la vida diària dels veïns dels 480 municipis catalans (més del 50% del total) que, com Navata, no tenen cap caixer automàtic.

Els acords particulars entre entitats financeres que permeten a clients d'un banc fer servir la xarxa de caixers automàtics d'un altre en condicions favorables estan en el punt de mira de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).

La Caixa d'Enginyers ha arribat a un acord amb Euro 6000 que li permetrà ampliar la xarxa de caixers automàtics a 16.000. Així, l'entitat pretén ampliar el nombre d'avantatges que s'ofereixen als socis a través d'aliances estratègiques en innovació, estudis de mercat i implementació de nous serveis per a tots els usuaris.

Els Mossos d'Esquadra han desarticulat una banda criminal que robava diners de caixers automàtics fent-los volar amb l'ús d'explosius. Els delinqüents, alguns amb antecedents a països europeus, també cometien robatoris a domicilis i estafes bancàries. La investigació, iniciada l'abril de l'any passat, s'ha fet en dues fases i s'han detingut un total de 23 persones, la majoria d'origen xilè.

El principal propietari de caixers automàtics a Espanya és CaixaBank, amb més de 9.500 dispositius. A tot el món, el líder es diu Cardtronics, que en té 200.000 a tot el planeta. Aquesta empresa, nascuda a Houston l’any 1993, té prop de 1.800 treballadors, cotitza al Nasdaq i acaba de desembarcar a l’Estat. Ho fa a la recerca d’un mercat que, malgrat els recents canvis de política de les entitats, segueix sent un gran negoci: Espanya és un dels països europeus on l’efectiu manté més bona salut.

Una de freda i una de calenta de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) al sector bancari a propòsit de la nova estructura de comissions als caixers. El macrosupervisor de la competència va fer públic ahir un informe sobre la nova normativa, aprovada fa gairebé un any i mig, que conclou, d’una banda, que els principals beneficiats del nou marc són els tres grans bancs espanyols -fet que potencialment alimenta l’oligopoli financer del qual ja ha alertat el mateix organisme- i, de l’altra, que no es pot afirmar amb rotunditat que els usuaris finals estiguin pagant més que abans dels canvis en el sistema de comissions.