Els casos de sobrepès i obesitat infantil no paren d'augmentar i cada cop són més prevalents arreu del món. A Catalunya ja és una epidèmia que afecta el 12,6% dels menors, sobretot entre les famílies amb menys recursos. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) associa el sobrepès en la infància i l'adolescència a un risc més elevat de contreure malalties cardiovasculars i diabetis, però el seu impacte va més enllà de la salut, ja que també afecta el rendiment escolar i la qualitat de vida dels més menuts. Els hàbits de vida saludables, com fer esport i, sobretot, menjar sa, són clau per millorar els indicadors actuals. Ara bé, només el 22% dels nens i nenes catalans d'entre 3 i 12 anys prenen berenars saludables, segons un estudi del grup de recerca FoodLab de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Hem de ser conscients de tot el que posem al nostre cos, perquè acabarà formant part del que som. Ho recorda la nutricionista Carla Zaplana –autora dels supervendes Sucs verds, Superfoods i Batuts verds– en la seva proposta Menja net, basada en una alimentació natural, nutritiva i sana.

La mongeta tendra i la tècnica de bullir semblen elements indissociables del menjar sa entre setmana, però no necessàriament és així. La mongeta és un ingredient que per si mateix pot resultar molt i molt sexi. Segons la responsable de salut i hàbits alimentaris de la Fundació Alícia, Alba Adot, és cert que la tècnica de bullir les mongetes és la que impera en totes les cuines. "Si bé també es pot saltejar directament, sí que és interessant fer un escaldat previ per fer-la més tendra de mastegar", detalla. En concret, ella proposa bullir-la mínimament i refredar-la ràpidament per fer-la més tova al mastegar mantenint la textura i el color verd intens. "Aquesta lleguminosa necessita humitat per coure's", avisa. Ara bé, un cop escaldada, "és fàcil pensar en la mongeta per a moltes altres creacions", ja que dona "molt de joc". Per exemple, se'n poden fer preparacions com una amanida fresca prèviament bullida o al vapor, amb tomàquet, ceba tendra i tonyina en conserva. També es pot fer un saltejat en un wok, a l'estil asiàtic, amb altres verdures. Igualment, es pot picar petita, i barrejar-la amb un sofregit de ceba, all i gambes; es pot convertir en un farcit de canelons; es pot servir amb pernil; o bé triturar-la i fer-ne una pasta per sucar, o fer-la més líquida i que sigui una crema freda o calenta ideal per començar un àpat. Adot suggereix també picar-la i barrejar-la amb farina de cigrons, patata i nous i fer-ne una hamburguesa vegetal, o guisar-la amb altres verdures amb pasta de curri. A més a més, assenyala que tot i que la mongeta tendra sempre s'associa amb patata bullida, pot combinar amb moltes altres coses com per exemple fruits secs, tomàquet, vinagretes de fruita, fruites com la taronja, la magrana, el moniato o les nyàmeres. També alls, pebrot vermell o verd, carabassa, tomàquets, bolets, olivada, blat de moro torrat, pipes de carabassa, fruits secs fregits o torrats, així com vinagres i àcids com llimona. Adot afegeix que fins i tot és un ingredient que va bé amb làctics com formatges curats i formatge blau i iogurts àcids. També recomana combinar-la amb espècies i condiments com la farigola, el cardamom, el pebre vermell picant, l'estragó i el porradell, i els embotits com la cansalada curada, la botifarra negra i la sobrassada.

El sistema alimentari és un dels àmbits amb molt camp per córrer per fer del planeta un indret més habitable malgrat l'acceleració del canvi climàtic. Ara bé, menjar és un hàbit quotidià, i no sempre hi parem tota l'atenció que mereix. "No aprenem que, quan mengem, ho devorem tot", avisa l'artista urbà Yung Rovelló, que protagonitza un rap farcit de missatges que remouen consciències. El vídeo del rap és la carta de presentació de l'exposició Menja, actua, impacta, que des d'aquest dissabte es pot visitar a la seu de la Fundació Catalana de l'Esplai (Fundesplai) al barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat, en la qual no costa gaire sentir-se interpel·lat des de bon principi sobre la necessitat de canviar hàbits.

La investigació d’un grup de científics catalans ha provat que no és el mateix menjar taronges a l’estiu que fer-ho a l’hivern. Segons el grup de recerca en nutrigenòmica del departament de bioquímica i biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili, ingerir-les fora de temporada podria disparar el risc de patir sobrepès i obesitat en aquelles persones que habitualment tenen una dieta poc saludable. Malgrat la percepció popular ja apuntava en aquesta direcció, per primera vegada un estudi científic ho demostra: no n’hi ha prou de tenir una dieta equilibrada, hàbits com menjar cireres a la tardor o comprar raïm a l’hivern podrien tenir efectes negatius per a la salut.

Després de la invasió de la quinoa i la 'kale', ha arribat el moment del 'bimi'. Es tracta de la nova verdura de moda, que s’ha fet un forat a les cartes de molts restaurants i que s’ha convertit en un imprescindible per als amants de la vida sana (i de l’Instagram). Per als que no l’hagin vist mai, s’assembla a un espàrrec verd, té una tija llarga i una flor al final. Forma part de la família de les crucíferes, com el bròquil i la coliflor, i és una gran font de fibra i de vitamines. Però, si té pràcticament els mateixos beneficis que altres verdures, per què s’ha posat tant de moda?

Un vídeo d'Instagram penjat per @diy.learning mostra amb només un minut l'artifici industrial que acompanya alguns dels productes alimentaris que venen a la majoria de grans superfícies. La peça assenyala com la voluntat de maximitzar la comercialitat dels seus productes porta a la indústria alimentària a prioritzar-ne l'estètica, per sobre de criteris com la naturalitat de l'aliment o que sigui lliure d'additius. El vídeo assenyala pràctiques tan habituals com l'adició de colorants, cera, fibres sintètiques o tota mena de sucres refinats.

Diu la doctora Carlas que la seva batalla és a favor dels aliments saludables, fins i tot aquells que arrosseguen alguna etiqueta que els fa impopulars, com ara que “engreixen”. I posa com a exemple els festucs, als quals acaba de dedicar el seu últim llibre, Pistachos (Amat Editorial).

L’any 1964, l’escriptor gal·lès Roal Dahl va imaginar el personatge de Willy Wonka, l’amo d’una fàbrica de xocolata i de dolços ben poc convencional. Dels seus laboratoris de recerca i innovació en sortien productes d’allò més estrafolaris: des de xocolatines amb gustos exòtics fins a un xiclet que canviava de gust a mesura que es mastegava. Aleshores tot això formava part del món de la ficció, però el cert és que les constants innovacions en la indústria dels additius alimentaris dels últims anys han permès fer-ho realitat.