En cas que a l'octubre es repetissin les eleccions al Parlament de Catalunya, el baròmetre del CEO preveu uns resultats força semblants als dels comicis del passat 12 de maig. El PSC tornaria a guanyar (però necessitaria suports) i Junts i ERC es mantindrien, respectivament, en el segon i tercer lloc. El bloc independentista (els dos esmentats més la CUP) no sumaria majoria ni per la banda alta de les respectives forquilles, i la suma més plausible seria la del PSC, ERC i Comuns, és a dir, una mena d'edició post-Procés dels tripartits d'esquerres que van governar Catalunya del 2003 al 2010.

Des de la seva publicació al BOE, centenars d'encausats han demanat poder-se acollir a la llei d'amnistia, i alguns ja han estat els primers en beneficiar-se de la seva aplicació aquesta mateixa setmana. És el cas de l'exconseller d'Interior Miquel Buch, el de Lluís Escolà, el sergent dels Mossos que va fer d'escorta de Carles Puigdemont a l'exili, i el d'una desena de manifestants. Però entre els centenars de represaliats, n'hi ha alguns que no han sol·licitat que se'ls apliqui aquesta mesura de gràcia.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha anunciat que no agafarà l'acta de diputat i que abandonarà la primera línia política. Aragonès assumeix en primera persona la responsabilitat política per la patacada electoral d'ERC, que va passar de 33 a 20 diputats després d'ocupar per primera vegada des de la República la principal institució del país. Es tracta d'un gest que l'honora i que no és habitual en política, on sovint veiem líders que fan les piruetes més estranyes abans de dimitir i són especialistes en traspassar la responsabilitat dels seus actes a tercers. Aragonès no ha fet res d'això. És una lliçó i també un exemple. Perquè la veritat és que el càstig electoral a ERC no és només a causa de la seva gestió del Govern, que com totes ha tingut llums i ombres, sinó que va més enllà i abasta el conjunt del moviment independentista, que ha passat de 74 a 61 diputats. Els electors han castigat la incapacitat d'ERC i Junts de formar governs estables que poguessin donar continuïtat a polítiques que són imprescindibles per al futur del país. Han castigat les picabaralles interminables, els egocentrismes i també la manca de claredat a l'hora d'explicar què va passar de veritat.

El Tribunal Suprem avala els indults de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. La secció cinquena de l'alt tribunal ha inadmès aquest matí els recursos de Vox i Ciutadans, els primers que han acabat la seva tramitació, per "falta de legitimació". Després de derogar la sedició i incloure-hi el nou delicte de desordres públics agreujats, hi havia un cert risc de presó si el Suprem acceptava els recursos dels dos partits. El debat d'aquest matí, que ha durat menys de dues hores, era una patata calenta que podia impactar de ple en els contactes entre el govern espanyol i l'independentisme. Finalment, però, res es mou i Sànchez i Cuixart continuaran en llibertat.

La música ha tingut un protagonisme rellevant en el lliurament de les Creus de Sant Jordi 2023 que s'ha celebrat aquest dimarts al Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat. Per una banda, perquè mitja dotzena dels guardons han anat a projectes i personalitats relacionades amb la música, com Jaume Sisa, Maria del Carme Valls, Sopa de Cabra, el Festival Sónar, la Societat Coral el Progrés i la Fundació Privada Vozes. D'altra banda, per l'actuació musical d'Alfred García, que ha interpretat versions a veu i guitarra acústica de Qualsevol nit pot sortir el sol de Sisa i El boig de la ciutat de Sopa de Cabra. Sisa, per cert, no ha pogut assistir a la cerimònia, i en el seu nom ha recollit la creu l'editor discogràfic Enric Pedascoll.

Política, música i cinema. La Generalitat ha anunciat aquest dimarts qui seran les persones i entitats a qui concedirà enguany la Creu de Sant Jordi, una de les màximes distincions que dona el Govern. D'entre tots els noms se'n podrien destacar cinc: són els de l'expresident d'Òmnium Cultural Jordi Cuixart; el grup de música Sopa de Cabra; el director de cinema Agustí Villaronga, mort el gener passat; el del cantautor Jaume Sisa i el festival de música Sónar. En total han estat premiades 20 personalitats i 10 entitats.

La gran nit de la Companyia Elèctrica Dharma al Palau Sant Jordi havia d’adir-se amb la història del grup creat pels germans Fortuny fa mig segle. És a dir, fent bullir l’olla de les músiques tradicionals de cercavila i pólvora i desplegant aquella singularitat que els va fer destacar tant entre el jazz fusió progressiu com entre les propostes més ballables sorgides en el context laietà dels anys 70. Aleshores ho van fer tirant pel dret, si fa no fa com quan The Tyets, un dels convidats al concert del Palau Sant Jordi, lliguen so de cobla i reggaeton a Coti x Coti.

Anna Roig (Sant Sadurní d'Anoia, 1981) trenca nou anys de silenci discogràfic amb la publicació d'Aportar bellesa al món (Satélite K, 2023). Enrere queden el projecte L'Ombre de ton Chien, una etapa d'incerteses personals i professionals i el dol per la mort de la mare. Manté, esclar, la sensibilitat de la cançó francesa, ara estimulada per tocs de jazz més lliure. Anna Roig preestrena el disc aquest diumenge, 26 de març, a l'Auditori Municipal de Vilafranca del Penedès, i després vindrà una gira que començarà al Festival Strenes de Girona el 21 d'abril.

Un any després de ser indultat i sis mesos més tard de deixar la presidència d'Òmnium, Jordi Cuixart ha anunciat aquest dilluns que se'n va a viure "temporalment" a Suïssa. En un acte a l'Ateneu de Sant Just Desvern en el qual ha intervingut telemàticament, l'exlíder de l'entitat sobiranista ha explicat que s'instal·larà a Ginebra, tal com ja feia setmanes que s'especulava, i que des d'allà pilotarà l’estratègia internacional de l'organització a Europa. L'objectiu de Cuixart, que des del mes de febrer ja exerceix de president d’Òmnium Civil Rights Europe, és continuar denunciant la vulneració de drets fonamentals per part de l’Estat i centrar-se en el seu recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) contra la sentència de l'1-O. Però el canvi de residència també coincideix amb l'expansió de la seva empresa d'embalatge, Aranow, que ha obert un centre d'innovació a Suïssa de la mà d'una universitat del país. La idea de Cuixart, amb tot, és sovintejar les visites a Catalunya.

L’ARA ofereix fins al 23 d’abril les principals novetats editorials. Són propostes que ja han seduït milers de lectors i que els han fet reflexionar i passar molt bones estones. L’oferta inclou un centenar de llibres, entre els quals cal destacar Morir-ne disset (20€), la primera novel·la de Sergi Belbel, amb la qual ha obtingut el Premi Sant Jordi; Benvolguda (20,90 euros), de la col·laboradora de l’ARA Empar Moliner, que s’ha endut el Premi Ramon Llull; Ràbia (18,50 euros), un dels relats més personals del també col·laborador de l’ARA Sebastià Alzamora; Quan s’esborren les paraules (21 euros), amb què Rafel Nadal tanca la trilogia de llibres de memòries familiars; La bèstia (22,90 euros), de Carmen Mola (pseudònim de tres escriptors), darrer Premi Planeta; El xiulet de l’arquer (18 euros), novel·la d’amor i aventures al món antic, d’Irene Vallejo; El país de l’altra riba (20 euros), de Maite Salord, Premi Proa de Novel·la; i Sola (18 euros), la història d’una dona que s’aïlla del món, de l’escriptora i traductora Carlota Gurt.  

Òmnium té des d'aquest dissabte nou president. Xavier Antich ha estat escollit avui com a màxim dirigent de l'entitat en substitució de Jordi Cuixart, amb la voluntat d'obrir una nova etapa després que el fins ara president hagi decidit fer un pas al costat per donar pas a nous lideratges. En el seu primer discurs al capdavant de l'entitat, Antich ha opinat que "caldrà revisar els marcs polítics i crear noves complicitats" en un missatge implícit a les formacions independentistes a aprendre dels errors del 2017, un discurs fet sota l'atenta mirada del president de la Generalitat, Pere Aragonès; de la presidenta del Parlament, Laura Borràs; del líder d'ERC, Oriol Junqueras, i de les diputades de la CUP Eulàlia Reguant i Dolors Sabater.

Aquest dissabte Jordi Cuixart deixarà de ser president d’Òmnium i passarà el relleu a Xavier Antich. Aquesta és l’última entrevista de Cuixart com a president d’una entitat que va agafar amb 70.000 socis i que ara frega els 200.000.

D'aquí una setmana exacta Jordi Cuixart deixarà de ser president d'Òmnium Cultural. Aquest dissabte ha enviat la seva última carta als socis de l'entitat amb dues propostes molt clares per treure l'independentisme d'una de les seves hores més baixes: cal unitat i també calen cares noves. De fet, la idea és que les cares noves siguin el primer pas per refer la unitat. La seva idea és que el sobiranisme, el catalanisme i l'independentisme "no poden deixar passar més temps sense una estratègia compartida, i ara calen nous lideratges per fer-ho".

Òmnium “predica amb l’exemple”, deia divendres Jordi Cuixart després de confirmar que no es presentaria a la reelecció com a president de l’entitat. Fa temps que ell va arribar a la conclusió que per donar un nou impuls a la independència calia, abans, fer foc nou entre els que s’havien d’entendre. A l’octubre farà cinc anys del referèndum i, tot i seguir guanyant eleccions, l’independentisme no ha sigut capaç de refer una estratègia conjunta, en bona part per les rèmores que s’arrosseguen.

L’11 de febrer del 2018, Jordi Cuixart datava una carta des de la presó de Soto del Real, que em va fer a mans una col·laboradora seva pocs dies després. El coneixia superficialment, però el president d’Òmnium, que portava quatre mesos a la presó, va compartir amb mi algunes idees que li havia suggerit un dossier d’homenatge del diari a Pere Casaldàliga. En aquella nota hi ha dues cites que han marcat l’acció política de Cuixart fins avui: “Així doncs, no tenim altra alternativa que lluitar per la llibertat” i “Des de la generositat i la perseverança i sense actes heroics estèrils però amb tot el coratge. Avui Rosa Parks ressona amb més força que mai: «Com més cedíem pitjor ens tractaven»”.

Divendres van plegar la delegada del govern espanyol i el president d’Òmnium. I tot i la diferència de rang, no és estrany que es parli, sobretot, de l’adeu de Jordi Cuixart. El virregnat és una institució subordinada, mentre que Òmnium ha estat un actor polític important. De la nova virreina, Maria Eugènia Gay, sabem que prové d’una dinastia de togues, típicament espanyola; que va defensar amb zel el 155, i que va intentar fer callar el president del Parlament per haver dit “presos polítics” davant del ministre Catalá. De mèrits, doncs, en té. Queda saber quin destí li espera a Teresa Cunillera, l’anterior delegada. Esperem que el partit se’n cuidi i que no li passi com amb Enric Millo, a qui el PP va haver de recol·locar a l’administració andalusa, raó per la qual ara es diu Enrique.