En espais tancats, però sobretot a l'interior de cases i en garatges. Aquests van ser els principals indrets on van perdre la vida més de la meitat de les persones que van morir a causa de la DANA que va devastar el País Valencià fa gairebé tres setmanes. Així ho reflecteixen les dades que ha fet públiques el Centre d'Integració de Dades (CID) mitjançant el Tribunal Superior de Justícia valencià i que descriuen de manera genèrica els espais en què van tenir lloc l'aixecament de cadàvers de les víctimes mortals durant la catàstrofe.

Gairebé la meitat de les víctimes mortals identificades al País Valencià a conseqüència de la DANA tenien més de setanta anys. En concret, 104 de les 216 persones que van morir pel temporal i les inundacions de fa dues setmanes eren majors de setanta anys. El Centre d'Integració de Dades (CID) que es va constituir expressament per aquesta catàstrofe ha fet públiques aquest dijous, per primera vegada, les dades sobre el perfil de les víctimes mortals registrades fins ara, entre les quals s'han identificat 131 homes i 85 dones. Aquest dijous la xifra de víctimes mortals i persones desaparegudes al País Valencià es manté en 216 i 16, respectivament. L'expert en salvament marítim especialitzat en rescat en rius, inundacions i cabals d'aigua, Ramsés Martí, explica que les persones d'edat avançada són més fràgils, tenen menys capacitat de resposta i, en situacions d'emergència com el temporal de fa dues setmanes, estan "molt més exposades a riscos i perills".

Des de l'inici de la catàstrofe al País Valencià s'han comptabilitzat 211 víctimes mortals i, segons les autoritats, hi ha almenys 89 persones desaparegudes. El president de la Comissió Espanyola de Medicina Forense, Josep Arimany, va liderar l'equip de forenses del dispositiu espanyol que va col·laborar en la crisi del tsunami a Tailàndia del 2004 i creu que el ritme d'identificacions i d'autòpsies al País Valencià és "força ràpid". Ara bé, reconeix que els obstacles de gestió i la falta d'informació dels desapareguts poden ser factors que estiguin alentint el procés. "Cal tenir en compte que estem en una situació de gran catàstrofe, de caos i d'un consegüent desbordament de les institucions", justifica Arimany.

La informació sobre la devastació al País Valencià està arribant amb comptagotes. Segons l'última dada oficial per part de les autoritats, actualment consten 211 defuncions al País Valencià; 215 sumant-hi les de Castella-la Manxa (3) i Andalusia (1). Ara bé, el balanç de víctimes mortals per la catàstrofe pràcticament no varia des de fa 48 hores i cap autoritat ha donat una xifra provisional de desapareguts; una manera d'actuar que està provocant indignació i incertesa entre molts ciutadans que reclamen respostes. A més, el fet que les dades governamentals no hagin coincidit fins aquest dilluns al vespre tampoc ajuda. A través del Centre de Cooperació Operativa Integrat (Cecopi), la Generalitat Valenciana ha mantingut durant 48 hores que hi ha hagut 210 morts a la comunitat autònoma, mentre que l'executiu espanyol deia que n'eren 211. I aquest dilluns encara hi ha hagut més disbauxa, perquè el ministeri de l'Interior ha elevat per error la xifra de víctimes mortals fins a les 215 i ha hagut de rectificar. A més, aquest vespre dos ministres espanyols han assegurat que la xifra de desapareguts amb què es treballa és "força baixa" i que es donarà "els propers dies", però sense concretar quina podria ser la magnitud d'aquesta dada.

La mort d'una parella asfixiada dins d'una barraca a Montcada i Reixac, en un assentament a la riba del riu Besòs amb mig miler d'infrahabitatges, ens posa cara a cara davant d'una realitat d'extrema pobresa amb la qual convivim sense veure-la, o sense voler-la veure. És com els sensellar que viuen al carrer, que sovint tenen la sensació de ser éssers transparents als ulls de la gent. Les dues víctimes d'ara, que tot fa pensar que van morir per inhalació de fum, s'afegeixen a la família (pares i dos fills molt petits) que el 30 de novembre van perdre la vida en uns baixos ocupats a la plaça Tetuan de Barcelona, a l'Eixample, a causa d'un incendi que s'hi va declarar. Són realitats que tenim a tocar. Ni la suma de serveis socials i entitats del Tercer Sector dona l'abast per atendre una creixent pobresa que es queda als marges de tot, en una complicada subsistència. Com sabem bé, l'arribada del fred és el moment més crític. Són situacions enquistades que han anat a més: la crisi del coronavirus quan encara no havíem acabat de sortir de la crisi econòmica anterior ha posat molta gent al caire de l'abisme.  "Aquí no han vingut mai els serveis socials, només la policia a avisar-nos perquè no fem focs gaire alts. Això és la frontera", deia ahir una veïna de l'assentament de Montcada i Reixac, una oblidada terra de ningú. La mateixa alcaldessa de la població, Laura Campos, impotent, descriu la situació com una favela en creixement constant en plena àrea metropolitana. En el cas de Tetuan, al cor de Barcelona, els serveis sí que hi estaven a sobre, i el nen gran estava escolaritzat. Però no se'ls havia pogut facilitar un habitatge digne i legal.

Tragèdia a Freetown, capital de Sierra Leone. Aquest dissabte almenys 99 persones han mort després que un camió que transportava combustible hagi xocat amb un altre camió i s'hagi produït una gran explosió que ha arrasat amb tot el que hi havia al voltant: altres vehicles, vianants i també botigues ambulants i habitatges. "És una zona molt habitada", asseguraven a Reuters veïns de la ciutat. "Moltes motos i furgonetes de transport, que portaven desenes de persones, han quedat completament calcinades".

El departament de Salut va confirmar dimecres el que molts experts ja feia temps que deien: el nombre d'infectats i de morts per covid-19 és molt més alt del que reflecteixen les xifres oficials. I així, d'un dia per l'altre, es va doblar el nombre de morts i gairebé triplicar el d'infectats. Fins ara el recompte oficial només incloïa els morts en hospitals que havien donat positiu en un test PCR, però la realitat és que l'impacte del coronavirus va més enllà.

Deu persones han mort des que ha començat l'any a les carreteres catalanes: una mitjana d'una víctima mortal cada tres dies. L'inici del 2020 en la sinistralitat del trànsit ha sigut més dolent que el gener de l'any passat, en què van morir vuit persones a les carreteres. Amb dues víctimes més que fa un any, l'augment és del 25%. Set de les deu morts han passat en cap de setmana o festiu, cinc de les quals en dissabte. La concentració dels accidents mortals durant el cap de setmana és una tendència que es manté des de l'any passat, segons el Servei Català de Trànsit (SCT).

La Unió Europea (UE) va fixar un horitzó molt clar: que el 2020 les víctimes mortals de trànsit fossin la meitat del 2010. Però aquest objectiu està molt lluny de complir-se a Catalunya quan només falten 11 dies per entrar al 2020. Les xifres ho demostren perquè el 2010 –fins al 19 de desembre– van perdre la vida a les carreteres catalanes 239 persones, aquest any són 169 i el vinent haurien de ser 120. Per tant, es fa molt difícil de pensar que l'any que ve s'assolirà l'objectiu europeu, ja que amb les dades d'aquest any les víctimes mortals només s'han reduït un 29,3% respecte al 2010. Però, per demarcacions, Girona ho compleix perquè el percentatge de descens és del 55%. En canvi, a Tarragona és del 31%, a Lleida del 19,4% i a Barcelona del 14,1%. En conjunt, res fa pensar que al final del 2020 la disminució serà del 50% en comparació amb el principi de la dècada.

Dos vianants han sigut atropellats mortalment a Barcelona en poques hores de diferència. Els dos accidents van passar aquest dimecres als districtes d'Horta-Guinardó i de l'Eixample. En els dos casos, els serveis d'emergències van traslladar les víctimes a l'hospital, on van morir a causa de les ferides provocades pels atropellaments. Són dos homes d'edat avançada, que suposen la novena i la desena víctima mortal d'accidents de trànsit a Barcelona aquest any, segons l'Ajuntament.

Als Estats Units s'ha viscut un mes de maig marcat pels fenòmens de temps sever i, especialment, pels tornados. Fins al dia 27, segons el Centre de Predicció de Tempestes (SPC, per les sigles en anglès), s'havien registrat un total de 442 fiblons, que són el doble dels que hi sol haver. La mitjana dels últims tres anys és de 226. Des de l'1 de gener se n'han arribat a comptar fins a 935, a tocar dels poc més de 1.100 que hi acostuma a haver anualment.

A través de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, el departament de Salut ha confirmat aquest dijous al matí la mort de dues persones més per l'onada de calor. Les víctimes, dos homes de 45 i 62 anys, van morir els dies 6 i 7 de juliol, però el Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) continuava investigant si els decessos tenien vinculació amb l'episodi de calor.

Protecció Civil ha identificat aquest diumenge tres víctimes mortals més de l'atemptat de Barcelona. Una d'elles és el nen australià de 7 anys, segons ha confirmat el departament d'Interior de la Generalitat. El nen s'estava a Barcelona amb la seva mare, que va quedar ferida en l'atemptat i està ingressada en un centre hospitalari. El pare del nen va arribar ahir a la ciutat i, acompanyat per psicòlegs i professionals de suport emocional, es va dirigir a l'Institut de Medicina Legal de la Ciutat de la Justícia, a l'Hospitalet de Llobregat, per identificar el seu fill. Així, ja són dos els menors morts i identificats en l'atropellament. El primer era un nen de 3 anys veí de Rubí.

Un conductor de 24 anys de Balaguer ha perdut la vida en un xoc frontal amb un totterreny a la carretera C-13, a Vallfogona de Balaguer (Noguera), cap a les 6.30. En aquest accident de trànsit, el primer amb una víctima mortal de l'any, també han resultat ferides de menys consideració tres persones més.

El govern d'Angela Merkel ha informat que els deu morts que va deixar l'atemptat suïcida d'aquest dimarts a Istanbul . Una afirmació que desmenteix el balanç provisional que es va difondre poques hores després de l'atac i que indicava que hi havia vuit alemanys, un peruà i una altra persona de nacionalitat no identificada entre les víctimes mortals (a part de l'atacant).

Almenys 31 persones, la majoria nens, van morir ahir en naufragar les dues llanxes pneumàtiques amb què intentaven arribar des de la costa turca a l’illa grega de Lesbos. Els equips de vigilància costanera van aconseguir rescatar almenys dotze persones al llarg del dia, mentre que la gendarmeria turca va llançar una operació de recerca per trobar la resta de nàufrags. Es tem, però, que quan se’ls trobi ja hagin mort.