El nou Consell de Ministres de Pedro Sánchez es reuneix aquest dimecres per primer cop amb un tema central sobre la taula: el poder judicial no dona treva al legislatiu i, per tant, tampoc als plans de l'executiu. Aquest dimarts, el mateix dia que la mesa del Congrés donava llum verda a la tramitació de la proposició de llei d'amnistia registrada pel PSOE, els jutges mostraven la seva determinació a mantenir les investigacions contra els dirigents independentistes que es van implicar en l’1-O i en les protestes postsentència. En un sol dia, dues notícies: l'Audiència Nacional envia al Tribunal Suprem la causa del Tsunami Democràtic i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) fixa judici per a l'abril contra Lluís Salvadó, Josep Maria Jové i la consellera Natàlia Garriga.

Aquest dijous 17 d'agost ha estat un dia important en la política catalana i espanyola. La constitució de la mesa del Congrés presidida per Francina Armengol i amb una majoria progressista era la condició sine qua non per iniciar la negociació més important, que és la de la investidura de Pedro Sánchez. A diferència del 2019, però, ara són necessaris els vots d'ERC i també els de Junts. I a diferència també d'aquell altre moment, ara els dos partits estan compromesos amb la via de la negociació. Això és important sobretot en el cas de Junts, que fins ara s'havia mantingut escèptic amb l'estratègia de diàleg d'ERC, però que ara ha forçat el PSOE, a canvi del seu suport a la candidatura d'Armengol, a fer la petició formal perquè el català sigui llengua oficial a la UE.

En els dies posteriors al 27-O, i quan ja sabia que el seu destí seria la presó, Oriol Junqueras va fer virar la nau d'ERC de l'unilateralisme cap al pragmatisme. Va ser un gir molt ràpid i fins i tot brusc, que només es podia executar sense tensions internes des de la posició de lideratge i legitimitat que donava ser un pres polític i estar disposat (en aquell moment no se sabia quants) a passar una bona colla d'anys entre reixes. La història des de llavors és prou coneguda i ERC sempre va defensar que era fals que hi hagués dues estratègies diferents en l'independentisme un cop constatats els límits de la via unilateral la tardor del 2017. Només n'hi havia una que es basava en dues premisses: vots i diàleg, és a dir, acumulació de forces per obligar l'Estat a negociar. I així van arribar, per exemple, els indults. Sis anys després, Carles Puigdemont ha protagonitzat un cop de timó molt similar a aquell, i ho ha fet, com Junqueras, des d'una posició de lideratge absolut.

Quan Teresa Jordà va anar a Madrid el dijous de la setmana passada va semblar que feia un Bildu, és a dir, que avançava el seu vot favorable al candidat que designés el PSOE a la mesa del Congrés perquè l’únic que li interessava és que l’òrgan de govern de la cambra no caigués en mans de la dreta i, per descomptat, tenir grup propi. I, a més, va deixar entendre que no li importava un rave el que fes Junts, que ells tenien una estratègia (la del diàleg i negociació amb el PSOE) i que pensaven ser coherents. Per un moment, doncs, va semblar que ERC actuava de forma veritablement autònoma (equivocada o no) i sense mirar de reüll el seu competidor pel lideratge en el camp independentista.

El PSOE reuneix aquest dimecres al matí la seva executiva per designar l'expresidenta balear Francina Armengol com la seva candidata a ocupar la presidència del Congrés. A l'espera de Junts, que no decidirà fins dijous al matí el sentit del seu vot, aquest nom aplana el suport dels socis d'esquerres del PSOE (Sumar, ERC i Bildu), que els últims dies havien considerat que el d'Armengol és un perfil ideal per obrir una nova etapa a la cambra. D'aquesta manera, doncs, el PSOE fa un gest de bona voluntat cap als seus socis potencials per fer creïble l'aposta de tornar a reeditar una majoria progressista i plurinacional al Congrés de Diputats, ja que Armengol és una figura que compleix tots els requisits necessaris.

Diumenge el titular de portada de La Vanguardia era el següent: "Coalició Canària fa valer el seu pes i demana que el PNB presideixi el Congrés". La informació venia d'una entrevista amb el nou president de les Canàries i secretari general de Coalició Canària (CC), Fernando Clavijo. Per si no n'hi havia prou, dilluns El Periódico titulava: "El PNB avança cap a la mesa del Congrés". En aquest cas la informació no parlava tant de la presidència de la cambra com d'ocupar un lloc a la mesa, però el cas és que la notícia s'acompanyava d'una tribuna de (atenció!)... Fernando Clavijo! I què deia el líder canari? Doncs que "el millor àrbitre perquè governi la cambra [...] és el PNB". O sigui, que Coalició Canària ha fet servir la premsa catalana per vehicular un missatge que, tot i que tenia recorregut zero, ha alimentat les tertúlies durant la canícula del ferragosto.

La imminent derrota de la majoria conservadora al Tribunal Constitucional sobre un recurs d'empara de Vox contra la mesa del Congrés els passat dimecres 15 i dijous 16 de setembre ha portat el seu ponent, el magistrat Antonio Narváez, que proposava desestimar-lo, a reconsiderar el projecte i sumar-se als seus cinc col·legues per intentar formar majoria a favor de l'estimació en un pròxim Ple. Per aquesta raó, la sentència sobre el recurs, segons fonts consultades per l'ARA, s'ha ajornat al ple del pròxim mes d'octubre, que també abordarà el recurs d'aquesta formació ultradretana contra la pròrroga de l'estat d'alarma durant sis mesos, després de la declaració d'inconstitucionalitat del primer confinament el mes de juliol passat.

La mesa del Congrés de Diputats ha rebutjat amb els vots del PSOE, el PP i Vox la petició de JxCat perquè el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, comparegui a la cambra per donar explicacions sobre l'operació Volhov i la filtració de converses privades que no tenen cap objecte penal. La iniciativa només ha rebut el suport de Podem. En una pròxima reunió la mesa s'haurà de decidir si s'admet a tràmit la petició de Podem, ERC, JxCat, la CUP i Bildu per a la creació d'una comissió d'investigació sobre Volhov, que després hauria de votar-se al ple de la cambra baixa.

Rebuig unànime de la mesa del Congrés al grup parlamentari de JxCat, Més País, Compromís i el BNG. L'òrgan gestor de la cambra baixa ha acceptat aquest divendres l'informe dels lletrats que alertava que aquest grup –anomenat múltiple– no complia els requisits legals per constituir-se com a tal, però ha donat als partits una setmana més per presentar alternatives. De la mateixa manera, la mesa també ha rebutjat el grup plural –format pels partits regionalistes PRC, UPN, Coalició Canària i Terol Existeix, amb l'opció que hi entressin també Fòrum Astúries i Nova Canàries.

El resultat de les eleccions del 10 de novembre ha obert un triple front negociador entre els partits amb representació al Congrés. Mentre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias capitanegen l'estructura d'un govern de coalició i les segones espases del PSOE i de Podem busquen suports per a la investidura, paral·lelament s'incrementen les converses per configurar la mesa de la cambra baixa, que es constitueix el 3 de desembre. Socialistes i conservadors han escenificat un distanciament públic des que el president en funcions hagi triat mirar cap a l'esquerra per formar govern, però en contactes informals el PSOE ja ha proposat al PP d'excloure l'extrema dreta de la mesa. Fonts socialistes asseguraven aquest dijous que l'oferta passaria per cedir un lloc més al PP –passaria de dues a tres cadires– i donar-ne un altre a Cs per evitar que Vox assoleixi una vicepresidència i una secretaria.

El xoc institucional ja és una realitat al Congrés de Diputats. El primer 'round' per tirar endavant els pressupostos el va guanyar el PSOE, però el segon se l'han endut el PP i Ciutadans. La mesa del Congrés ha tombat aquest dilluns, després de gairebé dues hores i mitja de reunió, la drecera dels socialistes per tramitar d'urgència el veto del Senat als comptes generals de l'Estat per al 2019. En concret, la majoria dels populars i el partit taronja ha rebutjat la tramitació de l'esmena que va incloure el PSOE a última hora a una llei relacionada amb la violència masclista en la comissió de justícia del Congrés per reformar la llei d'estabilitat, que permet als populars tombar els pressupostos al Senat gràcies a la seva majoria absoluta.

La Mesa del Congrés ha decidit rebutjar la petició cursada pels diputats de Compromís-Podem-Esquerra Unida: A la valenciana de constituir-se com a grup parlamentari. L'òrgan de la cambra baixa ha declinat la petició reiterant que no és possible acceptar que diputats del mateix partit (Podem o Izquierda Unida) es divideixin en grups diferents, el mateix argument pel qual ja se'ls va denegar al gener.

Quan falten menys de 24 hores perquè aquest dimarts es constitueixi el nou Congrés dels Diputats, el nom del futur president de la cambra i la composició de la mesa encara són una incògnita. Tots els partits intenten fer valer els seus candidats, entre els quals es troba el diputat d'En Comú Podem, Xavier Domènech, que aquest dilluns ha afirmat en una entrevista a RAC1 que es veu amb possibilitats de convertir-se en president del Congrés.

La mesa del Congrés ha acordat per unanimitat treure Podem del galliner de l'hemicicle. Tots els partits representats al màxim òrgan de la cambra han acceptat la proposta que ha presentat la vicepresidenta tercera del Congrés, Gloria Elizo, diputada per Castella-la Manxa de Podem. D'aquesta manera, tant Pablo Iglesias com Íñigo Errejón podran seure a la segona fila, just després dels seients reservats per al govern espanyol.

Com serà la disposició del nou hemicicle del Congrés? La mesa de la cambra baixa ja ha publicat el seu veredicte. PP, PSOE i Ciutadans han decidit enviar tant Podem com Esquerra al galliner i mimar el PNB, que tindrà un lloc privilegiat al centre de la cambra, just al costat del partit taronja, per davant de Democràcia i Llibertat (DL), tot i tenir només sis diputats i el grup català, vuit.

Génova ja ha iniciat, des del minut u, la campanya de desprestigi contra el nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que posa al mateix calaix que Artur Mas. L'acord a Catalunya carrega de nou d'arguments Mariano Rajoy per forjar una gran coalició a l'Estat, i el PP assegura que el nou Govern és un "desastre majúscul" i ha qualificat el ja exalcalde de Girona "d'independentista radical" i "hereu de la dinastia de Mas i de Pujol".

La primera prova foc del nou escenari espanyol que s'obre després de la investidura de Carles Puigdemont serà l'elecció de la presidència del Congrés. El proper dimecres a les deu del matí cal que estiguin constituïdes les Corts. No pot haver-hi dilacions. I tot indica que qui té el camí més planer per aconseguir-ho és el PSOE. El sistema d'elecció el beneficia. Acaba sent un blanc o negre: el candidat que obtingui més vots positius presidirà la cambra baixa. Tot i assegurar que les negociacions seran fins l'últim moment, igual que a Catalunya, Ferraz ja ha posat sobre la taula el seu candidat: l'ex'lehendakari' Patxi López.